2BATXILLERAT

TRANSPORT PER CARRETERA

1
Quina funció tenen les carreteres? Connectar nuclis de població. I com la seua
funció és connectar, s’ha de dotar d’una infraestructura que faça accessible eixa
comunicació articulant el territori.

Les competències estan repartides. Mentre que la xarxa estatal enllaça els
principals nuclis de població i comunica amb la xarxa internacional, la xarxa
autonòmica cobreix la mobilitat interregional i la de diputacions, las del cabildos.
Recordeu de l’altre dia quan vam parlar de xarxes de forma general.

Bé, la nostra xarxa té un disseny radial amb centre Madrid i, des de la capital,
eixos cap als ports i ciutats de la perifèria. Aquest model va nàixer amb les
Borbons i es va consolidar als 60. L’actualitat camina cap a mallar la xarxa radial
i traçar eixos transversals com el mediterrani.

Tenim diversos tipus de carreteres: les de gran capacitat que són autopistes i
autovies; nacionals i comarcals.

Pel que fa al trànsit de viatgers i mercaderia aquest es concentra en la carretera

i hi ha desequilibris.

Densitat: més accentuada en comunitats més dinàmiques econòmicament, les

illes i on el relleu no és favorable perquè tenen que buscar alternatives. La
densitat és inferior on menys moviment hi ha, com Andalusia i les Castelles.

La intensitat del trànsit: es més elevada en les vies d’alta capacitat, sobretot en
els corredors mediterranis i Ebre on es concentren les densitats urbanes,
industrial i turístiques

L’accessibilitat és més homogènia que en altres modes de transport, no obstant

es concentra als corredors radials.

Amb la integració a la UE el que es vol es millorar les comunicacions amb França

i Portugal en eixa xarxa transeuropea i es busca la creació de xarxes verdes
limitant el transit al transport pesat, per exemple.
TRANSPORT PER FERROCARRIL
2
Va ser el tipus de transport predominant entre la segona meitat del segle XIX i
principis del XX i, des de llavors, ocupa una posició secundària per la
competència d’altres mitjans.

Les competències són estatals i l’empresa ADIF és la propietària de les

infraestructures i de construir, mantindre i explotar-les. RENFE és l’operadora
(wego)

La xarxa ferroviària es compon de tres xarxes

- Convencional: velocitats inferiors a 20km/h. Estructura radial, sense

rendibilitat.
- Alta velocitat: més de 200km/h, 3100km., Xina és la primera. Té millors
prestacions
- Via estreta: cornisa cantàbrica infrautilitzada.

El trànsit de viatgers i mercaderies és inferior a la mitjana europea.

Viatgers: és rendible en rodalies entre perifèria – centre urbà per

descongestionar carreteres. Competència amb l’avió.

Mercaderies: pesants i gran volum, amb l’ús de contenidors, però es limitat. El

gran problema del ferrocarril són els tipus d’ample de via.

Hi ha desequilibris territorials tant en equipament com accessibilitat.

Amb la integració amb la UE millorarà la cohesió i connexió. Les actuacions

dirigides a electrificar i no contaminar

TRANSPORT FLUVIAL I MARÍTIM

Al nostre país el transport marítim es beneficia de la longitud de nostre territori i

d’una posició estratègica.

Les competències sobre els ports estan repartides entre els Estats i les CC.AA.

Les característiques tècniques dels ports són desiguals, n’hi ha que tenen bones
instal·lacions i que no.
Trànsit de viatgers → és escàs, competeix amb l’avió i, per això, el centrem en
els creuers.

Mercaderies → derivats de petroli, contenidors, comerç exterior dins del transit

3
internacional: importació i exportacions.

Actualment es transporta contenidors.

Pel que fa als desequilibris trobem zones ben posicionades com Andalusia
occidental i espais mediterrani com València.

En el marco de la UE busquen construir autopistes del mar, rutes entre dos ports
membres com Vigo-Nantes.

Fluvial: es redueix a Sevilla en mercaderies entre el Guadalquivir i Extremadura,

com a escala de creuers.

TRANSRPOT AERI

Nascut al segle XX, s’ha desenvolupat ràpidament gràcies a les gran guerres i
les seues possibilitats darreres. En viatgers no té competència a llarga distancia
i, pel que fa a les mercaderies, es centra en transportar articles xicotetes i de
luxe o valuosos.

Tenim una xarxa radial i jeràrquica amb Madrid-Barajas com aeroport central i
vols amb quasi totes les ciutats principal directes.

TRANSPORT INTERMODAL

Combina diversos tipus per fer un recorregut. UE i Espanya el fomenten per

corregir el pes de carretera i augmentar l’eficiència evitant la duplicació
d’infraestructures, estalviar energia i millorar sostenibilitat.

Viatgers poc progres, però s’intenta millorar combinant ferrocarril-metro, per

exemple.

Mercaderies té més rellevància amb intercanviadors, plataformes logístiques i

espais d’emmagatzematge.

Logístic: connectar des de la producció cap al centre de consumició. Ràpid,

abaratint costos, menys temps possible
TELECOMUNICACIONS

Permeten transmetre informació a distància entre un emissor i un receptor

mitjançant cales, òptica, altres sistemes. S. XIX perfeccionament.
4
Per què tenen importància en el món actual: perquè ens permeten accedir,
processar i emmagatzemar grans quantitats d’informació i transmétre-la al
momento.

Provoquen canvis en tots els àmbits com l’economia relacionant empreses i la

gestió; en la societat introduït canvis en la manera de treballar, és a dir,
teletreball; ciència i recerca transmitint el conexiement; medi ambient eficiència
energètica. I impulsen la globalització.

Les competències pertanyen a l’Estat i trobem desequilibris entre les zones més
dinàmiques i les més endarrerides, endarrerides perquè no s’inverteix.

TURISME

Conjunt d’activitats que comporten el trasllat d’una persona a altre lloc, amb canvi
de residència i amb l’objectiu d’oci.

Si els visitants fan una visita menor de 24h es consideren excursionistes; si spera
les 24h es considera turistes.

Tenim turisme receptor si són les persones les que venen ací

Turisme nacional: entre el propi país

Turisme emissor: si eixim d’ací

Espanya és una gran potència turística.

EVOLUCIÓ TURISME

Segle XIX turisme de les elites, escàs, només burgesia. A partir 1960 aperturisme
i modernització, eixint del aïllacionisme franquista. Actualment, és un fenomen
de masses.

MODEL

El nostre model turístic s’ha desenvolupat per dos factors, els externs i els
interns.
Els externs són el desenvolupament econòmic de l’Europa oocidental després
de la IIGM que va augmentar el temps lliure. El progrés del transport facilitant els
desplaçaments.
5
Els interns són la proximitat geogràfica, els recursos naturals, culturals i e baix
cost, així com una infraestructura bona i una política favorable.

Va arribar crisi pel petroli i perquè l’oferta espanyola oferia més que la demanda
i s’enfocava en sol i platja i estacional. Van aparèixer nous competidors.

Com es va reconvertir el sector del turisme:

A partir del 1985 gràcies a l’ingrés a la CE; inestabilitat dels competidors;

augment esperança vida, creixement turisme intern, reconversió cap a un nou
model de qualitat.

CARACTERÍSTIQUES

L’oferta turística és el conjunt de serveis que es posen a disposició dels turistes

i tenim per un costat els vendedors dels productes i les instal·lacions turístiques
on trobem els allotjaments -rurals, càmpings, hotels...- oferta de manutenció:
restauració, cafeteria, bars... esbargiment: nàutiques, parcs nacionals...

DEMANDA

La demanda és el col·lectiu que sol·licita els serveis turístics.

Demanda estrangera: lleure i vacances. Europa i Estats Units, estacional, hoteler

Demanda nacional: lleure, vacances i familiar i amics. Residencies familiars,

cases rurals.

TIPUS DE TURISME

D’aigua: termal, salut, també costaner, interior... platges d’interior

De muntanya: de neu, aventures, esport

Ecoturisme: espais naturals protegits, caminito del rey

Rural: allotjament, activitats agràries, compra de productes

Urbà lligat als monuments i patrimoni

Altre són relacionades amb la geologia, creuers...

ELS ESPAIS TURÍSTICS

6
Són zones amb una densitat turística elevada, per ex Benidorm.

D’acord amb la dimensió tenim àrees turístiques o punts turístics. Les àrees són
grans extensions i els punts, aïllats.

D’acord amb l’ús pot ser de temporada o especialment turístics.

ESPAIS D’ALTA DENSITAT

Àrees de sol i platja + Madrid.

MITAJANA O BAIXA

Trams del litoral i prelitoral mediterrani i sud-atlàntic, gallec i cantàbric i punts

aïllats.