Professional Documents
Culture Documents
TRANSPORT
TRANSPORT
Les competències estan repartides. Mentre que la xarxa estatal enllaça els
principals nuclis de població i comunica amb la xarxa internacional, la xarxa
autonòmica cobreix la mobilitat interregional i la de diputacions, las del cabildos.
Recordeu de l’altre dia quan vam parlar de xarxes de forma general.
Bé, la nostra xarxa té un disseny radial amb centre Madrid i, des de la capital,
eixos cap als ports i ciutats de la perifèria. Aquest model va nàixer amb les
Borbons i es va consolidar als 60. L’actualitat camina cap a mallar la xarxa radial
i traçar eixos transversals com el mediterrani.
Tenim diversos tipus de carreteres: les de gran capacitat que són autopistes i
autovies; nacionals i comarcals.
La intensitat del trànsit: es més elevada en les vies d’alta capacitat, sobretot en
els corredors mediterranis i Ebre on es concentren les densitats urbanes,
industrial i turístiques
Les competències sobre els ports estan repartides entre els Estats i les CC.AA.
Les característiques tècniques dels ports són desiguals, n’hi ha que tenen bones
instal·lacions i que no.
Trànsit de viatgers → és escàs, competeix amb l’avió i, per això, el centrem en
els creuers.
Pel que fa als desequilibris trobem zones ben posicionades com Andalusia
occidental i espais mediterrani com València.
En el marco de la UE busquen construir autopistes del mar, rutes entre dos ports
membres com Vigo-Nantes.
TRANSRPOT AERI
Nascut al segle XX, s’ha desenvolupat ràpidament gràcies a les gran guerres i
les seues possibilitats darreres. En viatgers no té competència a llarga distancia
i, pel que fa a les mercaderies, es centra en transportar articles xicotetes i de
luxe o valuosos.
Tenim una xarxa radial i jeràrquica amb Madrid-Barajas com aeroport central i
vols amb quasi totes les ciutats principal directes.
TRANSPORT INTERMODAL
Les competències pertanyen a l’Estat i trobem desequilibris entre les zones més
dinàmiques i les més endarrerides, endarrerides perquè no s’inverteix.
TURISME
Conjunt d’activitats que comporten el trasllat d’una persona a altre lloc, amb canvi
de residència i amb l’objectiu d’oci.
Si els visitants fan una visita menor de 24h es consideren excursionistes; si spera
les 24h es considera turistes.
Tenim turisme receptor si són les persones les que venen ací
EVOLUCIÓ TURISME
Segle XIX turisme de les elites, escàs, només burgesia. A partir 1960 aperturisme
i modernització, eixint del aïllacionisme franquista. Actualment, és un fenomen
de masses.
MODEL
El nostre model turístic s’ha desenvolupat per dos factors, els externs i els
interns.
Els externs són el desenvolupament econòmic de l’Europa oocidental després
de la IIGM que va augmentar el temps lliure. El progrés del transport facilitant els
desplaçaments.
5
Els interns són la proximitat geogràfica, els recursos naturals, culturals i e baix
cost, així com una infraestructura bona i una política favorable.
Va arribar crisi pel petroli i perquè l’oferta espanyola oferia més que la demanda
i s’enfocava en sol i platja i estacional. Van aparèixer nous competidors.
CARACTERÍSTIQUES
DEMANDA
TIPUS DE TURISME
D’acord amb la dimensió tenim àrees turístiques o punts turístics. Les àrees són
grans extensions i els punts, aïllats.
MITAJANA O BAIXA