Cando penso que te fuches,

Longa noite de pedra negra sombra que me asombras,

ó pe dos meus cabezales
O teito é de pedra.
tornas fazéndome mofa.
De pedra son os muros Cuando maxino que es ida,
i as tebras. no mesmo sol te me amostas,
i eres a estrela que brila,
De pedra o chan i eres o vento que zoa.
i as reixas. Si cantan, es ti que cantas;
si chora, es ti que choras;
As portas,
i es o marmurio do río,
as cadeas, i es a noite, i es a aurora.
o aire, En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
as fenestras, nin me abandonarás nunca,
as olladas, negra sombra que me asombras.
son de pedra.
Rosalía de Castro - Follas novas
Os corazós dos homes
que ao lonxe espreitan,
feitos están
tamén
de pedra.
I eu, morrendo
nesta longa noite
de pedra.

Celso Emilio Ferreiro

Deixeu-me la lluna
6. Vicent Andrés Estellés (Joan Josep Roca Labèrnia)

Deixeu-me la lluna,
Els amants (1971) ben plena d’encís,
enmig la llacuna,
No hi havia a València dos amants com lluny del compromís.
nosaltres. Porteu-me a la vora
Feroçment ens amàvem del matí a la nit. d’aquest sol reial,
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. potser em farà nosa?,
Han passat anys, molt anys; han passat potser em farà mal?
moltes coses. Deixeu-me l’estiu,
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor cansat, al meu hort
i rodolem per terra entre abraços i besos. enmig els enciams.
No comprenem l'amor com un costum Somiar, com abans,
amable, en amples records
com un costum pacífic de compliment i teles. per sentir-me viu.