ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Els moviments migratoris són qualsevol tipus de desplaçament de la població des del
seu lloc de residència fins un altre lloc, de manera permanent.

- Qui se’n va és un emigrant.

- Qui arriba és un immigrant.

Parlem de saldo migratori de la diferència entre el volum d’immigració i de l’emigració

d’un lloc determinat. El saldo pot ser negatiu o positiu.

S’ha donat molt a llarg de la història, fins al punt que configuren l’actual situació
demogràfica i social del món.

Les causes són molt diverses, tot i que destaquen les econòmiques, polítiques, socials-
culturals, religioses...

Els moviments migratoris són de dos tipus:

- Interns.

- Internacionals.

Els moviments migratoris interns

Els moviments migratoris interns són aquells que es produeixen dins d’un mateix Estat.

El més important és l’èxode rural, l’abandonament massiu del camp per tal de traslladar-
se a les ciutats. Es donà sobretot a partir de la Revolució Industrial. Ara aprox. el 55% de
la població mundial viu en ciutats. Comporta una disminució de l’activitat agrícola
(abandonament zones de conreu) i es pot donar un deteriorament urbà (apareixen
cinturons de misèria (barraques, residus...).

Tot i que l’augment de la població urbana es va donar primer en els països

industrialitzats, actualment és un fenomen global.
L’èxode rural a Espanya es donà amb una
intensitat moderada des de finals del segle XIX. Al
segle XX va augmentar d’intensitat, tot i que es va
aturar per la Guerra Civil. La seva màxima
intensitat es va donar entre el 1960-75 (post-
guerra). En general s’emigrava des de les zones
rurals més endarrerides cap a les zones
industrials. Tant la modernització del camp com la
modernització de la indústria va fer possible
aquest fet.

Les migracions internes van afectar pràcticament

a tot el territori espanyol i van suposar
desplaçament interprovincials com
desplaçaments dins la mateixa província.

Els llocs de destinació van ser cap àrees

industrials com Barcelona, Madrid, País Basc,
València. També van ser importants a Tarragona,
Girona, Àlaba i les Balears...

L’arribada massiva d’immigrants van generar

problemes a les ciutats:

- Manca d’habitatges i infraestructures.

- Els nous vinguts van haver d’adaptar-se a

les noves realitats econòmiques i socials.

L’èxode rural a països rics/pobres

En els països rics es consideren aquests moviments finalitzats. A Espanya, a partir de la

crisi del petroli al 1973.

En els països pobres és encara un moviment migratori molt intens. Al tercer món,
anualment, entre 20 i 30 milions de persones emigren del camp a la ciutat, la qual cosa
genera una important problemàtica.

Els moviments migratoris internacionals

L’actual divisió poblacional global és, en part, resultat de moviments migratoris

internacionals.

A partir de la revolució industrial millora el transport i les societats es fan més complexes
ètnicament, la qual cosa pot provocar problemes d’integració i assimilació.

Els moviments migratoris internacionals actuals tenen les següents característiques

generals:

- Des del Tercer Món al Primer Món.

 - Els principals països o zones receptores són la UE, els EUA i Austràlia. Aquests
volen controlar/limitar l’arribada d’immigrants (a Espanya tenim la Llei
d’Estrangeria).

- Població entre 20 i 50 anys, sobretot homes amb un grau de qualificació escàs.

- Dues grans causes: econòmiques i polítiques.

Tipus de migració internacional i causes

- Forçades: desplaçaments no volguts per supervivència (catàstrofes naturals,

sequeres, inundacions, guerres, manca de llibertats, falta de respecte als drets
humans). Raons ecològiques i polítiques.

- Laborals o econòmiques: Desplaçaments vinculats al mercat laboral

(treballadors poc qualificats o treballadors qualificats – Brain Drain, quadres
tècniques, directius, Autònoms i inversors-. Les causes són millorar les
condicions de treball i salari, una estratègia d’empresa o promoció personal,
expectatives de negoci o qualitat de vida.

- Familiars: Reagrupament familiar. La causa és la reunificació dels membres de

la família amb l’emigrant.

- Migracions de retorn: nova migració amb destinació al lloc de procedència:

retorn de jubilats i actius. Les causes són la manca d’adaptació, manca de treball,
estalvis suficients, motius familiars o residencials.

- Migracions residencials: relacionades amb la qualitat de vida, salut...

Migracions de la Tercera Edat. Els motius són la cerca de llocs càlids, tranquils.

- Migracions per formació: estudiants. El motiu és la formació i especialització.

- Altres: cooperants, voluntaris, missioners... La causa són motivacions personals,

solidaritat.

Segons l’ONU, el 2013 els immigrants internacionals a nivell mundial eren

232milions.

Conseqüències:

Per al país d’origen: (d’on marxa la persona)

- Significa que hi haurà menys població (en algunes zones pot donar-se el
problema del despoblament) i pujar l’edat mitjana.

- Disminueix la pressió social (la zona receptora rep recursos (divises) i disminueix
la taxa d’atur).

- Es perd mà d’obra (generalment jove, de vegades formada).

Per al país de destinació: (a on va la persona)

- Significa que augmenta la població, que es rejoveneix.

 - S’incrementa la mà d’obra, tot i que de vegades també augmenta el mercat
negre.

Per la persona emigrant:

- Significa un important canvi que implicarà adaptar-se a una nova manera de

viure.

- Penoses condicions de vida.

- Pot donar-se xenofòbia i racisme.

Els moviments migratoris internacionals a Espanya

Emigració:

Al s.XIX fins mitjans s.XX (50’s) hi ha importants emigracions

exteriors (transoceàniques) per raons polítiques (exilis) i
econòmiques (cap Algèria i Amèrica llatina per “fer les
amèriques” → bon lloc per treballar i ben rebuts!

A partir dels anys 50 es donen moments migratoris a Europa.

Espanya (com Itàlia, Grècia i Portugal) proporcionaven mà
d’obra barata a l’Europa rica.

Entre els anys 60 i 75 es va produir una nova onada a causa

que:

- El camp espanyol es va mecanitzar (excedent mà

d’obra).

- El Pla Marshall es refeia i la creació de la CEE (comunitat

econòmica europea) impulsava l’economia.

Tot això va comportar que es necessités mà

d’obra.

Les motivacions eren principalment

econòmiques (estalviar i enviar diners). Eren
emigrants procedents d’Andalusia, Galícia,
Extremadura... que es dirigien a l’Europa rica
(Suïssa, Alemanya, França, Gran Bretanya,
Bèlgica). Sobretot eren homes joves amb feines
poc qualificades, dures i mal pagades
(agricultura, construcció, indústria, mineria). Van
haver-hi uns 2,6 milions d’emigrants.

Al 1973 amb la crisi del petroli van tornar (aprox)

la meitat dels emigrants (Espanya hi havia més
benestar).

Al 2008, amb l’arribada de la crisi econòmica es

tornen a produir emigracions de joves.

Immigració:

A partir dels anys 80 i sobretot als 90, es produeix un gran canvi → Espanya comença a
rebre immigrants.

A la darreria del segle XX, el desenvolupament social i econòmic va convertir a Espanya

d’un país d’emigrants → a un país d’immigrants.
La gran millora econòmica va provocar l’arribada d’immigrants. Entre el 2000 i 2008, els
immigrants eren més del 12% de la població espanyola. (Espanya va ser el país que més
immigrants va rebre després dels EUA).

Augmenta la població (saldo migratori positiu) i augmenta la natalitat.

Aquesta immigració es pot agrupar en 4 grans conjunts:

1- Emigrants de països pobres (grup més nombrós)

a. Procedents d’Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i est d’Europa.

b. Volen trobar feina i millorar les condicions de vida.

c. La majoria tenen entre 16 i 44 anys (al voltant del 60%).

d. Practiquen el reagrupament familiar.

2- Persones jubilades procedents d’Europa central i del Nord.

3- Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell professionals,

persones del món artístic i cultural procedents de la resta de la UE.

4- Refugiats polítics.

La crisi del 2008 però va aturar clarament l’arribada d’immigrants. Així mateix, molts
immigrants van marxar. Disminueix la població (saldo migratori negatiu).

Actualment la INE calcula que a Espanya els immigrants representen menys del 10%
dels habitants de l’Estat. Per nacionalitats hi ha un predomini de persones procedents
de Romania, Itàlia, Regne Unit (dins la UE), Marroc (proximitat geogràfica), Xina
(intensitat relacions econòmiques) i Equador i Colòmbia (vincles històrics i culturals).

La recuperació econòmica dels darrers anys ha permès una lleu recuperació de la

població (total i estrangera). La principal causa d’augment poblacional actual és el saldo
migratori positiu.

Regulació de la immigració:

La UE i l’Estat espanyol volen regular l’entrada d’immigrants amb limitacions per accedir
al país i obtenir el permís de residència i treball. Per això alguns immigrants entren de
manera clandestina (sense papers)

Legalment els immigrants es classifiquen en tres grans grups:

- Els que obtenen la nacionalitat (espanyols de ple dret).

- Els que obtenen permís de residència i mantenen la nacionalitat d’origen (amb

permís de treball, residents estrangers, estudiants, refugiats).

- Els immigrants il·legals (no existeixen jurídicament).

Segons l’INE, només l’1,1% dels immigrants residents a Espanya entraren de manera
clandestina. Aquests immigrants il·legals provenen sobretot del nord d’Àfrica i de l’Àfrica
sudsahariana. Intenten accedir per Ceuta, Melilla, Canàries o creuant l’estret de
Gibraltar. L’entrada il·legal segueix tenint lloc i comporta el comerç humà (tràfic i màfies).
Grans tragèdies humanes.

El 2008 la UE va aprovar el Pacte Europeu de la Immigració (immigració legal i

ordenada).

- Regulació del dret d’asil a la UE.

- Control de fronteres, regulació de l’accés i la permanència d’estrangers en

territori comunitari.

- Expulsió il·legals.

Per tal de retornar immigrants hi ha d’haver països disposats a rebre’ls, per això són
imprescindibles els acords polítics.

Espanya necessita immigrants

Segons estudis fonamentats, la immigració s’ha de considerar un fet positiu des del punt
de vista econòmic, demogràfic, cultural i humà:

- Pla econòmic: la immigració beneficia el país d’acollida perquè aporta mà d’obra

jove i disposada a fer les feines més diverses a l’agricultura, construcció,
hostaleria.. i això revitalitza el mercat laboral intern. Aquests treballadors també
contribueixen amb els seus impostos i són un col·lectiu important de
consumidors.

- Pla demogràfic: l’arribada d’immigració ha contribuït a l’augment de la població.

Els immigrants són persones joves que acostem a tenir més fills que els residents
del país. A més, les mares estrangeres ho són a edats més joves.

- Pla cultural: la immigració suposa el contacte amb altres cultures i la possibilitat

de barrejar tradicions. La diversitat cultural representa riquesa però cal respectar
els drets humans.

Tot i això a vegades l’arribada de població immigrant és vista per algunes persones com
un problema.

Els països receptors tenen por de perdre la seva cohesió social i les característiques
pròpies de la seva identitat nacional i cultural. Aquestes possibles problemes han creat
actituds de rebuig i exclusió social (xenofòbia).

Per altra banda, els immigrants troben que el país de destinació té dificultats d’acollida i
falta de promoció social (fills immigrants universitaris costa trobar feina qualificada).

Els països de la UE es troben en dues posicions:

- Recel social a l’admissió de més immigrants.

- Necessitat dels empresaris que reclamen disposar de més mà d’obra.

En qualsevol cas a immigració continuarà malgrat les restriccions (dret reagrupament i

dret asil → dos drets bàsics)
Els moviments migratoris a Catalunya

En els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat

autònoma que ha rebut més immigrants (arribant a ser
prop del 16% de la població total al 2010).

Aquesta onada d’immigració ha plantejat problemes per

adaptar-se a l’increment poblacional: serveis sanitaris,
escolars, habitatges...

La immigració més destacada procedeix del Marroc,

Romania, Xina, Itàlia, Pakistan i Bolívia. La immigració
procedent de la UE cada cop té més importància
(Romania, Itàlia, Regne Unit, Alemanya, França). Els
últims anys ha baixat la població equatoriana i
colombiana.

Cal diferenciar entre:

- els procedents de països menys desenvolupats

(Marroc, Romania i Xina)

- els procedents de països rics (Itàlia, Gran

Bretanya, Alemanya) que acostumen a tenir més
formació i especialització (o són jubilats).

Entre els immigrants de Catalunya domina la població masculina madura, destacant el

grup d’edat entre 25 i 49 anys. Això comporta un paper rejovenidor de la piràmide
d’edats catalana.

Segons la procedència, hi ha més immigració masculina (61% de la marroquina) o

femenina (53% de l’equatoriana / 57% de la boliviana). Això es degut a raons culturals.

La qualificació professional acostuma a ser baixa, malgrat que cada vegada augmenta
més el nombre de persones amb estudis secundaris i universitaris.

La població estrangera troba feina sobretot en la restauració, hostaleria, servei domèstic,

atenció a la gent gran, activitats agrícoles i construcció. Sovint es tracta de feines amb
un nivell de qualificació escàs, i per tant, mal remunerat. Els immigrants més preparats,
a la llarga, poden ocupar feines més qualificades.

La crisi econòmica de 2008 ha afectat de manera especial la població estrangera,

disparant-se l’atur en aquest col·lectiu (12% superior a la taxa d’atur espanyola). La crisi
és la principal causa de la baixada de la població estrangera els darrers anys. Una
altra raó és la concessió de la nacionalitat espanyola a nombrosos immigrants.
La immigració estrangera és important sobretot a
les grans ciutats (àrea metropolitana de Barcelona).
Es concentra en les comarques amb més activitat
econòmica (franja litoral, zones interiors i de
muntanya).

En les comarques amb un sector primari important

també hi ha una gran presència de mà d’obra
immigrant (comarques d’interior).

La província amb més immigrants és Barcelona.

La que té el percentatge més alt de població

estrangera respecte al total és Girona.

S’ha produït un efecte crida, de

manera que els immigrants de
la mateixa procedència es
concentren en determinats
llocs.

IMMIGRACIÓ AL MÓN