Neix a Atenes entre el 428 i el 427 abans de Crist.

Mor el
347 abans de Crist.

Forma part d’una família

aristocràtica amb interès polític.
Als 20 anys comença el contacte
amb Sòcrates.

1. Atenes és derrotada per Esparta 

règim dels Trenta Tirans.
2. Amb el restabliment de la
democràcia  condemna de
Sócrates.

Desencís amb els afers

públics. Preocupació
teòrica.
1. PITÀGORES de SAMOS
L’estructura matemàtica de la physis: arkhé = números.

2. SÒCRATES
Mètode dialèctic.
Maièutica.
Ètica.

3. HERÀCLIT d’EFES
L’Ésser com a esdevenir.

4. PARMÈNIDES d’ELEA
L’Ésser com a permanència i immutabilitat.
• Joventut: Molta influència de Sòcrates.
• Apologia de Sòcrates, Protàgores…

• Transició: Major autonomia. Inici de les seves teories.

• Gòrgies, Menó, Cràtil…

• Maduresa: Es desenvolupen les seves principals teories.

• El Banquet, Fedó, Fedre, La República.

• Crític i de vellesa: Dubtes i crítiques.

• Teetet, Parmènides, Timeu…
Què és allò
real?
ONTOLOGIA
L’idealisme platònic es recolza en la convicció racional i
emocional del fet que aquest món material que coneixem no
és veritablement real.

Aquest món no té el ser ni el valor de forma plena, perquè

tot allò que és material neix i mor, apareix i desapareix,
és i no és.

Per exemple, una persona bella

sempre pot deixar de ser-ho, no
té la bellesa en si mateixa i per
sempre.
(ÉSSER)... veritat
(Món intel·ligible o de les idees... Món de l’ésser-que-és)

EIDOS: (models, formes, essències, idees) són entitats immaterials,

absolutes, immutables, perfectes, universals, independents del món físic,
eternes

-----DUALISME ONTOLÒGIC----------------------------------------------jorismós--------

(ESDEVENIR)... Aparença

(Món sensible o de les coses: món físic, material, món de la diversitat i

multiplicitat, món del CANVI i el MOVIMENT –metabolé, kínesis-)

(Les coses són còpies de les idees de les que PARTICIPEN -teoria de la
(participació)
Jerarquia de les IDEES
Allò que és autènticament real són les IDEES, realitats no
materials, eternes, immutables, úniques, que existeixen
en una dimensió diferent i tenen una realitat diferent a la
d’aquest món.
Els arbres
L’arbre d’aquest
IDEAL món
Aquest món és físic i material, canviant i perible, però
també hi ha en ell alguna cosa de l’altre món vertader,
alguna cosa de realitat i valor.

El nostre món és un reflex, una ombra o reproducció

del món de les idees.
•Apareix al TIMEU.

•Explica la relació entre el món de les idees i el món sensible.

•El nostre món no és un CAOS sinó un COSMOS (recordeu l’ordre necessari

per definir cosmos)

•El COSMOS està organitzat segons l’HARMONIA MATEMÀTICA.

(PITÀGORES)

•El DEMIÜRG és un ARTESÀ (UN DÉU MODELADOR) que dóna forma a la

massa caòtica de l’ésser.

•Modela el món sensible prenent el món de les idees COM A MODEL

•INTRODUEIX UN VALOR TELEOLÒGIC en la creació.

 ¿Com podem
assolir la veritat?
GNOSEOLOGIA
 Coneixement sensible Coneixement intel·lectual
Imaginació Creença Discursiu Intuïtiu
A D B E C

Món sensible Món intel·ligible

Objecte: es refereix a allò particular de cada ésser, a la
multiplicitat dels éssers i és un coneixement variable (Igual
que les coses sensibles)

IMAGINACIÓ CREENÇA

Es basa en imatges No es refereix a les

de les coses imatges, sinó a les
realitats sensibles.
Idea: Es refereix a allò real ideal que es porta a terme per
l’enteniment o la raó, i està subjecte a les característiques
de la realitat coneguda. Com que és universal i immutable,
el coneixement es refereix a aquestes idees universals i
immutables, que consitueixen allò real vertader.

Raó discursiva Raó intuïtiva

Treballa amb aquells éssers Coneix allò ideal en si. La raó

ideals que són els nombres i intuïtiva coneix de manera
les figures geomètriques. La immediata i directa.
raó opera per DEDUCCIÓ
RACIONAL, però utilitza
representacions sensibles.
L’ànima és presonera del
món material, un món
d’obscuritat i d’ombres, un
món no veritablement real.

Mentre l’ànima quedi

atrapada a la presó del seu
cos, mostrarà resistències
per a enfrontar-se a allò
real vertader, prendrà per
real el món d’ombres de la
caverna.
Accedir al món de les idees
requereix d’ajuda externa,
l’ajuda del filòsof, que
obliga als presoners a
enfrontar-se a poc a poc
amb el món ideal a través
de les seves preguntes i
respostes (___________).
La meta del coneixement és
l’ascens a la idea màxima,
que per a Plató és la idea de
________ i que al mite està
respresentada pel Sol.
Aquesta idea del Bé és la causa de
totes les coses, perquè d’igual manera
que el Sol fa visibles les coses
d’aquest món, la idea de Bé fa
cognoscible tota la veritat.
És missió del filòsof que
ja ha vist la llum del sol,
que ha pujat al món de
les idees, ___________
_________i ajudar a
realitzar el camí a la
resta dels homes.
 Què és l’ésser
humà?
ANTROPOLOGIA
 ÉSSER DUAL

COS ÀNIMA

•Material Compost •Espiritual Simple

•Corruptible •Immortal

Igual que el món de les idees té prioritat sobre el món de les

coses, també l’ànima la té sobre el cos, fins a tal punt que
Plató arriba a dir que l’home és la seva ànima.
Plató va afirmar la immortalitat de l’ànima i va intentar buscar
arguments que la provessin (_____________).

PUNT DE PARTIDA: El coneixement d’allò universal

•Quan jutgem la realitat material o uns valors

concrets, tenim a la ment un model universal
que serveix de criteri o guia en el judici.

•Aquests models universals o absoluts no existeixen en

el món sensible.
•Així que no els hem après de ningú.
•Per tant, cal admetre que els vam conèixer en un estat anterior de
preexistència i que el procés d’aprendre CONSISTEIX A RECORDAR.
 MITE
del
Carro

A Ànima racional Ànima irascible Ànima concupiscible

L
A
T

En ella resideix el En ella resideix el Similar a la dels

fonament de les principi del valor i animals. La seva
capacitats intel·lectuals del coratge, així meta és satisfer els
superiors de l’home i és como els impulsos desitjos del cos.
la base de la capacitat més nobles.
d’autocontrol i del bon
govern de la conducta.
 ÀNIMA VIRTUTS

RACIONAL
CAP SAVIESA
RAÓ

JUSTÍCIA
IRASCIBLE
PIT
PASSIONS FORTALESA
NOBLES

CONCUPISCIBLE
VENTRE TEMPRANÇA
DESITJOS
MÉS BAIXOS
L’ànima humana té un origen diví;
les ànimes són castigades a
encarnar-se en cossos mortals. La
mort suposa l’alliberament definitiu,
si l’ànima viu durant la seva
estància terrena d’acord amb la
seva naturalesa ideal.
Si no porta una existència digna,
és castigada de nou a reiniciar la
sèrie de transmigracions, que la
poden portar a emigrar a cossos
d’éssers humans o d’animals.
 El cos és el gran menyspreat
per la doctrina platònica. És la
causa de tots els mals de
l’home, perquè la seva natura
material fa que busqui sempre
allò què és més baix. Són les
necessitats i desitjos corporals
els que impedeixen que l’home
s’entregui a les tasques
superiors del coneixement i a
la cerca d’allò ideal.
 ¿Cómo podemos
alcanzar el bien y la
justicia?
ÉTICA Y POLÍTICA
El procés educatiu permet determinar quin tipus de
naturalesa té cada home i, per tant, a quina classe ha de
pertànyer.

Plató considera que l’educació rebuda

en els primers anys és fonamental per
al desenvolupament de l’individu. Per
tant, a la ciutat ideal ningú ha de ser
privat d’ella, ni per raó de sexe ni per
cap altra causa.
L’educació és responsabilitat de l’Estat,
en cap cas de les famílies, per tal
d’evitar influències negatives que
suposen les narracions que les mares i
les minyones expliquen als nens petits.
Els nens han de començar el seu
procés educatiu a través
d’activitats lúdiques. Per fer-ho,
els educadors de la ciutat ideal
triaran aquells jocs que considerin
adequats per a desenvolupar en
els nens la comprensió de les
normes dels jocs i, amb això,
apropar-se al valor i al sentit de la
llei.
 Els primers ensenyaments que rebran se
centraran al voltant de la poesia i la
música. Correspondrà als educadors de la
ciutat ideal determinar quin tipus de
poemes s'han d'estudiar, per provocar
l'amor a qualsevol manifestació de la virtut.
La música formarà part també de
l'educació, analitzant la forma i el ritme
dels poemes i l'acompanyament que els
resulti necessari. L'estudi del ritme i
l'harmonia provocarà en ells una elevació
cap a la comprensió i el respecte de les
obres belles i pures, la qual cosa els
allunyarà del vici.
 Al llarg d'aquest procés educatiu
alguns nens tindran tendència a
abandonar els seus estudis, que els
resultaran difícils i encara odiosos,
mentre que uns altres aniran
desenvolupant un entusiasme cada
vegada major entorn del
coneixement. Els primers passaran
a formar part de la classe dels
artesans havent mostrat una major
inclinació cap al contacte amb el
material.
Els que persisteixin en els
seus estudis passaran a
formar part de la classe dels
guardians o auxiliars. Qui,
pertanyent la classe dels
guardians, mostrés una major
inclinació cap al gaudi dels
béns materials, que passaria
a formar part llavors de la
classe dels artesans
La perseverança en l'estudi, entre els
que pertanyen a la classe dels
guardians, posa de manifest que en
l'individu predomina l'ànima racional,
per la qual cosa seran aquests els
triats per formar la classe els
governants, els qui seran sotmesos a
un procés educatiu que començarà
amb l'estudi de les matemàtiques i
acabarà amb l'estudi de la dialèctica,
amb el coneixement de les Idees.
La tasca de governar recaurà, doncs,
sobre aquells que coneguin les Idees,
és a dir, sobre els filòsofs. La millor
forma de govern possible és aquella
en la qual un filòsof governa; però si
no és possible que un només destaqui
sobre els altres, el govern haurà de
ser exercit per diversos filòsofs i durant
un curt període de temps, per evitar
tots els mals que genera la
persistència en el poder.
Una de les prescripcions més estranyes de la
República és la del comunisme de béns, de
dones i de fills per als membres pertanyents a
les dues classes superiors. Aquest comunisme
no té res a veure amb els règims utòpics que es
van propugnar en el Renaixement ni amb el
comunisme modern. És un reglament de
sacrifici que imposa a les classes superiors i
que s'assembla més aviat al d'una ordre militar
o al d'una comunitat religiosa. No és una forma
d'organització social posat que la major part de
la població pot tenir propietats i família.
 1. ARISTOCRÀCIA
Alma Racional
Govern dels millors, dels savis.

2. TIMOCRACIA Alma Irascible

Govern dels gerrers.

3. OLIGARQUIA
Govern dels rics.

4. DEMOCRÀCIA Alma
Govern sense estabilitat i sense ordre. Concupiscente

5. TIRANIA
Domini de la crueltat i de la brutalitat.
 VIRTUTS CLASSES
ÀNIMA

RACIONAL SAVIESA GOVERNANTS

CAP

Cadascú el seu paper

RAÓ

JUSTÍCIA
IRASCIBLE
FORTALESA GUARDIANS
PIT
PASSIONS
NOBLES

CONCUPISCIBLE TEMPRANÇA ARTESANS

VENTRE
DESITJOS
MÉS BAIXOS