Química 2B. 05 Equilibri Químic. Entropia I Energia Lliure de Gibbs

5 | Equilibri químic.
Entropia i
energia lliure de Gibbs
En els càlculs estequiomètrics estudiats, hem suposat

que, en tota reacció química, les espècies químiques reac-
cionants es conver teixen totalment en productes.
Tanmateix, en moltes reaccions químiques aquesta conver-
sió no és completa ja que al cap d’un cer t temps s’arriba a
un estat d’equilibri en el qual coexisteixen determinades
concentracions de reactius i productes. Els càlculs d’aques-
tes concentracions són indispensables per conèixer el
rendiment d’una reacció determinada que, juntament amb
l’estudi de la velocitat amb la qual té lloc la reacció i la
influència en l’equilibri de determinats factors, té un gran
interès en química.
La reacció química en l’equilibri:
CaCO3(s) + CO2(g) + H2O(l) Ca(HCO3)2(aq)
explica la formació de solucions d’hidrogencarbonat de
calci i la d’estalactites i estalagmites.
U05-Q2B (4M).indd 109 12/1/09 15:39:03

5 | Equilibri químic. Entropia i energia lliure de Gibbs
1 | Reaccions químiques reversibles

i irreversibles
Moltes reaccions químiques es realitzen de forma completa, és a dir, no
s’aturen fins que s’esgoten els reactius o el reactiu que hi és en defecte.
Considerem les reaccions químiques següents:
a) Quan el clorat de potassi, KClO3, s’escalfa en un recipient obert, es des-
compon en clorur de potassi i oxigen, que es difon a l’atmosfera:
2 KClO3(s) 2 KCl(s) + 3 O2(g)
Aquesta reacció, una vegada iniciada, continua fins que s’ha consumit
tot el clorat de potassi; és a dir, al final de la reacció, en lloc de tenir
clorat de potassi tenim clorur de potassi i oxigen.
b) El carboni crema l’oxigen de l’aire segons:
C(s) + O2(g) CO2(g)
Suposem que fem reaccionar una petita quantitat de carboni amb l’oxi-
a gen de l’aire i que aquesta reacció es desenvolupa en un recipient obert.
Aquest procés, un cop començat, continua fins que ha reaccionat tot el
carboni, ja que l’oxigen necessari per a la reacció el tenim en excés. El
diòxid de carboni es difon a l’atmosfera.
Les reaccions que, de la mateixa manera que les dues proposades, acaben
en exhaurir-se els reactius o el reactiu que hi és en defecte (reactiu limitant)
s’anomenen reaccions irreversibles, perquè tenen lloc en un sol sentit.
Considerem ara la reacció que té lloc entre el iode i l’hidrogen, en què s’ob-
té iodur d’hidrogen, segons:
I2(g) + H2(g) 2 HI(g)
Aquesta reacció, com totes aquelles en què els reactius són gasos, s’ha de
fer en un recipient tancat, ja que, si no, els gasos es difondrien a
l’atmosfera.
Les molècules de iodur d’hidrogen que es van formant, queden tancades
b dins el recipient en què es produeix la reacció i, en xocar les unes amb les
1. a) El clorat de potassi és un sòlid de altres, poden donar de nou iode i hidrogen.
color blanc. Quan s’escalfa es descompon
en clorur de potassi i oxigen. Quan s’esdevé que a par tir dels productes s’obtenen novament les subs-
b) L’oxigen desprès aviva la combustió. tàncies inicials, la reacció no es pot completar.
Les reaccions que poden tenir lloc en tots dos sentits s’anomenen reacci-
ons reversibles.
Per indicar que una reacció és reversible, la simbolitzem amb una doble
fletxa:
I2(g) + H2(g) 2 HI(g) (1)
Aquesta doble fletxa indica que la reacció és reversible, i les dues reacci-
ons, de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta es desenvolupen
simultàniament.
Dins el recipient en què es produeix la reacció indicada a (1), hi trobem
molècules de iode, d’hidrogen i de iodur d’hidrogen.
110
U05-Q2B (4M).indd 110 12/1/09 15:39:03

Equilibri químic. Entropia i energia lliure de Gibbs | 5
2 | Equilibri químic
Sigui la reacció química reversible:
Es considera que l’equilibri químic
I2(g) + H2(g) 2 HI(g)
és una situació dinàmica perquè la
Suposem que mesclem un mol de I2 amb un mol de H2 a una determinada reacció no s’atura, sinó que es con-
temperatura i dins un recipient tancat. Quan el I2 i el H2 reaccionen, ho fan tinuen desenvolupant tots dos pro-
a una determinada velocitat que, fixada la temperatura, és funció de les cessos de dreta a esquerra i d’es-
querra a dreta, però tots dos amb
concentracions de totes dues espècies químiques reaccionants, és a dir, el
idèntica velocitat.
nombre de xocs entre molècules que es produirà a cada instant dependrà
de les concentracions de iode i d’hidrogen.
Així, en el moment inicial, la formació de iodur d’hidrogen tindrà lloc a la
màxima velocitat, ja que hi haurà les concentracions màximes de reactius.
En canvi, el procés contrari tindrà una velocitat nul·la perquè no hi ha cap
molècula de iodur d’hidrogen.
Però a mesura que el procés avança, en anar-se consumint I2 i H2, disminu-
eix la velocitat v1, de formació de HI. En canvi, la velocitat v2, de formació
de I2 i H2 a partir de HI, anirà augmentant amb el temps, ja que en el decurs
de la reacció la concentració de HI augmenta (Fig. 2).
Es comprèn que les dues velocitats acabaran igualant-se; en aquell moment
es complirà que les quantitats de I2 i H2 consumides en la reacció directa
es compensen exactament amb les produïdes per la reacció inversa. La
composició del sistema haurà assolit un estat d’invariabilitat. Aquesta
situació dinàmica s’anomena equilibri químic. (Fig. 2 i 3)
velocitat de reacció
1,8 HI (g)
concentracions
1,6
v1 1,4
1,2
v1= v2 1
0,8
0,6
I 2(g) + H 2(g)
v2 0,4
0,2
t1 temps t 1 temps
2. v1 és la velocitat de la reacció entre el 3. La gràfica mostra com varien amb el

iode i l’hidrogen. Aquesta velocitat és temps les concentracions dels tres gasos.
màxima a l’inici de la reacció i disminueix Inicialment les concentracions de I2 i H2
amb el temps. v2 és la velocitat de la reacció són màximes i la de HI és nul·la. Passat un
intensitat de color
de descomposició del iodur d’hidrogen. temps t1 el sistema ha assolit l’equilibri: a

c2u3fig2
Aquesta velocitat és nul·la a l’instant inicial, partir d’aquest momentc2u3fig3
les
però augmenta amb el temps. concentracions de I2 i H2 i tabé la de HI
Al cap d’un cert temps les dues velocitats romanen constants si no es modifiquen
són iguals i el sistema ha assolit l’estat les condicions externes del sistema.
d’equilibri.
t1 temps
En l’equilibri químic, els productes i els reactius resten dins el recipient
amb unes concentracions invariables amb el temps, si no es modifi- 4. Variació de la intensitat de color en la
quen les condicions externes del sistema. reacció:
I2(g) + H2(g) 2 HI (g)
color violeta incolor incolor
Moltes reaccions químiques que se suposen completes, de fet no ho són;
En tota reacció reversible sempre hi ha
el que passa és que, en arribar a la situació d’equilibri químic, els reactius c2u3fig4
alguna propietat mesurable que varia amb
resten en quantitats tan ínfimes que pràcticament és com si fossin irrever- el temps, fins a assolir un valor constant,
sibles, o sigui, completes. en arribar a l’equilibri.
111
U05-Q2B (4M).indd 111 12/1/09 15:39:04

3 | Constant d’equilibri, Kc
Considerem de nou la reacció:
I2(g) + H2(g) 2 HI(g) (1)
que té lloc en un recipient tancat i obser vem la taula 1. A l’esquerra hi ha

concentracions inicials de H2, I2 i HI i, a la dreta, concentracions de cada
espècie química una vegada aconseguit l’estat d’equilibri a la temperatura
de 427 °C. Totes aquestes dades s’han trobat experimentalment.
Taula 1
Concentracions inicials Concentracions en l’equilibri
mol dm–3 mol dm–3
[H2] × 10–2 [I2] × 10–2 [HI] × 10–2 [H2] × 10–2 [I2] × 10–2 [HI] × 10–2
a) 1,00 1,00 0,00 a’) 0,213 0,213 1,58
b) 0,500 0,500 0,00 b’) 0,106 0,106 0,788
c) 0,00 0,00 3,00 c’) 0,320 0,320 2,36
d) 0,00 0,00 0,800 d’) 0,085 0,085 0,630
A a) i b) es fa reaccionar I2 i H2. La composició inicial de la mescla de gasos

a a) és distinta de la de b).
A c) i d) es té inicialment només HI. A c) la concentració d’aquest gas és
distinta de la de d).
Fixem-nos ara en la composició dels sistemes en equilibri a’), b’), c’) i d’).
Cada sistema té una composició distinta, però pot comprovar-se que es
manté constant (dintre de l’error experimental) la relació:
[HI]2
[I2] [H2]
En efecte:
1,582 0,7882 2,362
= = =
0,6302
= = 55
Aquesta relació entre concentracions s’anomena constant d’equilibri, Kc.

Així, la Kc, per al procés (1), és sempre igual a 55 si la temperatura és de
427 °C. Per a cada temperatura, la Kc té un valor estable. Així per exemple,
si la temperatura en l’equilibri és de 450 °C, la Kc de la reacció (1) és sem-
pre igual a 57.
L’estudi de moltes reaccions ha permès arribar a deduir una expressió
general per a la constant d’equilibri de qualsevol reacció reversible.
En efecte, sigui la reacció reversible:
a A + b B c C + d D (2)
Si en un recipient tancat a una temperatura constant, t, es mesclen a mols
de l’espècie química A amb b mols de l’espècie química B, no reaccionen
totalment sinó que només ho fa una fracció dels mols presents. En arribar a
l’estat d’equilibri, el recipient conté una certa concentració de A, B, C i D.
112
U05-Q2B (4M).indd 112 12/1/09 15:39:05

Aquestes concentracions compleixen que:
[C]c [D]d
= Kc
[A]a [B]b
Kc és la constant d’equilibri de la reacció (2) a la temperatura t.

Les expressions [A], [B], etc. indiquen les concentracions (mol/dm3) de
cada espècie química en l’equilibri.
El subíndex c de Kc indica que la constant d’equilibri s’expressa en funció
de les concentracions.
Per conveni, en el numerador de l’expressió de la constant d’equilibri s’es-
criuen les concentracions de les espècies químiques que es troben a la
dreta de l’equació, mentre que s’escriuen en el denominador les concentra-
cions de les espècies químiques que es troben a l’esquerra de l’equació.
Fixa’t que cada concentració està elevada a un exponent que és el coefici-
ent estequiomètric que hi ha davant de cada espècie química en l’equació
química.
Alguns autors escriuen l’expressió de la constant d’equilibri Kc, per a
l’equació (2), així:
[C]ce [D]de
Kc =
[A]ae [B]be
El subíndex e serveix per remarcar que les concentracions són les

d’equilibri.
Aquest subíndex, resulta aconsellable fer-lo ser vir en el cas que en un pro-
blema apareguin concentracions en l’equilibri juntament amb concentraci-
ons que no siguin les d’equilibri i hi pugui haver confusió.
El valor de Kc per a cada sistema reaccionant només depèn de la tem-

peratura. Quan varia la temperatura canvia el valor numèric de la cons-
tant d’equilibri i, per tant, s’estableix un nou estat d’equilibri diferent
de l’anterior.
En termodinàmica, les constants d’equilibri, Kc, s’expressen sense unitats.

A la taula 2, hi figuren constants d’equilibri, Kc, d’algunes reaccions a 500 K.
Taula 2
Constants d’equilibri d’algunes reaccions
Reacció Kc a 500 K
1. H2(g) + Cl2(g) 2 H Cl(g) 4,0 × 1018 Si el valor numèric de Kc és molt
gran, la mescla en equilibri conté
2. 2 SO2(g) + O2(g) 2 SO3(g) 1,0 × 1012 elevades proporcions de productes
respecte a reactius i la reacció és
3. H2(g) + Br2(g) 2 H Br(g) 1,3 × 1010
gairebé completa.
4. N2(g) + 3H2(g) 2 NH3(g) 59 Contràriament, si el valor numèric de
Kc és molt petit, la mescla en equili-
5. N2O4(g) 2 NO2(g) 42 bri conté una proporció elevada de
reactius respecte a productes.
6. F2(g) 2 F(g) 7,3 × 10–13
113
U05-Q2B (4M).indd 113 12/1/09 15:39:05

EXemplEs
1. El monòxid de carboni pot reaccionar amb el vapor d’aigua, segons:

CO(g) + H2O(g) H2(g) + CO2(g) (1)
a) Un recipient tancat conté inicialment 1,000 mol de CO i 1,000 mol de H 2O. S’escalfa fins a acon-
seguir la temperatura de 1000 °C. Una vegada assolit l’equilibri es troba, fent una anàlisi, que
s’han obtingut 0,558 mol de H2 i 0,558 mol de CO2. Calcula la constant d’equilibri Kc per a la
reacció (1) a 1 000 °C.
b) Un recipient tancat conté inicialment 1,000 mol de H2 i 1,000 mol de CO2. S’escalfa fins a acon-
seguir la temperatura de 1 000 °C. Una vegada assolit l’equilibri, es troba, fent una anàlisi, que
s’han obtingut 0,442 mol de H2O. Calcula la constant d’equilibri Kc per a la reacció (1)
a 1 000 °C.
c) Compara els resultats obtinguts a a) i b) i treu-ne conclusions.
a) Segons l’equació química (1), per cada mol de H2 i CO2 obtinguts, han reaccionat un mol de CO i
un mol de H2O. Si s’han obtingut 0,558 mol de CO2 i 0,558 mol de H2O, podem escriure:
mols de CO mols de H2O mols de H2 mols de CO2
Inicialment 1,000 1,000 0 0

En l’equilibri (1,000 – 0,558) (1,000 – 0,558) 0,558 0,558
Si V = volum del recipient expressat en dm3, tindrem:
b) Procedint com en l’apar tat a), tindrem:
mols de CO mols de H2O mols de H2 mols de CO2
Inicialment 0 0 1,000 1,000

En l’equilibri 0,442 0,442 (1,000 – 0,442) (1,000 – 0,442)
c) Obser va que:
1. La constant d’equilibri a 1 000 °C per a la reacció (1) és sempre igual a 1,59.
114
U05-Q2B (4M).indd 114 12/1/09 15:39:05

2. L’estat d’equilibri pot aconseguir-se fent reaccionar CO i H2O o par tint de CO2 i H2. Això és vàlid
per a totes les reaccions que aconsegueixen un estat d’equilibri.
3. Un estat d’equilibri només pot aconseguir-se en un sistema tancat, és a dir, en un sistema que
no pugui intercanviar matèria amb l’entorn.
2. La constant d’equilibri Kc a 448 °C per a la reacció:

I2(g) + H2(g) 2 HI(g) (1)
és igual a 50,00.
Un recipient tancat conté inicialment una mescla formada per 0,500 mol de I2, 0,200 mol de H2 i
1,000 mol de HI a la temperatura de 448 °C.
a) Indica, raonant-ho, després de fer els càlculs necessaris, per què la dita mescla no està en equi-
libri. En quin sentit transcorrerà la reacció?
b) Si els gasos reaccionen fins a arribar a un estat d’equilibri, a la temperatura de 448 °C calcula
el nombre de mols de cada espècie química present a l’equilibri.
a) El sistema format per I2, H2 i HI estarà en equilibri si:
(2)

En cas contrari, el sistema no estarà en equilibri.
La relació: (3)
anàloga a la (2), però en la qual les concentracions de reactius i productes no han de ser necessà-
riament les de l’equilibri, s’anomena quocient de reacció Qc.
Només si Qc = Kc, el sistema està en equilibri. En cas contrari, el sistema evolucionarà fins a acon-
seguir-lo.
En l’exemple proposat, si V és el volum del recipient:

Com que Qc ≠ Kc, el sistema no està en equilibri i ja que Qc < Kc, els reactius (denominador de l’ex-
pressió (3)) estan en excés respecte als valors d’equilibri, una cer ta quantitat de I2 i de H2 reacci-
ona espontàniament i s’obté més HI. La reacció (1) transcorre cap a la dreta.
b) Anomenem x els mols de I2 que reaccionen fins a aconseguir l’equilibri. D’acord amb l’estequiome-
tria de la reacció, cada mol de I2 reacciona amb un mol de H2 i s’obtenen 2 mol de HI.
Per tant:
mols de I2 mols de H2 mols de HI
Inicialment 0,500 0,200 1,000

Equilibri 0,500 – x 0,200 – x 1,000 + 2x
115
U05-Q2B (4M).indd 115 12/1/09 15:39:05

Substituint a (2) les concentracions en l’equilibri:
L’equació de segon grau que en resulta té dues solucions:

x1 = 0,119 i x2 = 0,728
El valor x2 = 0,728 és químicament absurd, ja que no poden reaccionar més mols de I2 que els
inicialment presents. El resultat correcte és, doncs, x = 0,119 i, en l’equilibri:
n (I2) = 0,500 – 0,119 = 0,381 mol
n (H2) = 0,200 – 0,119 = 0,081 mol
n (HI) = 1,00 + 2 × 0,119 = 1,238 mol
Obser va que l’ús de la constant d’equilibri és indispensable quan s’han de resoldre problemes
d’estequiometria en reaccions químiques reversibles.
3. Quan s’escalfa el clorur de nitrosil (gas) en un recipient tancat, es descompon en clor i monòxid de
nitrogen. La reacció assoleix un estat d’equilibri:
NOCl(g) 1/2 Cl2(g) + NO(g) (1)
Un recipient de 2,00 dm3, a 25 °C, conté inicialment 0,0429 mol de NOCl(g) i 0,0100 mol de Cl2(g). En
escalfar-lo fins a una temperatura t, el sistema evoluciona fins a assolir un estat d’equilibri.
Analitzant el sistema en equilibri, es troba que la quantitat de NOCl(g) és de 0,0312 mol.
Calcula:
a) La quantitat de Cl2(g) i NO(g) en l’equilibri.
b) La constant d’equilibri Kc per a la reacció (1) a la temperatura t a la qual es fa l’experiència.
c) La constant d’equilibri K’c a la temperatura t, per a la reacció:
2 NOCl(g) Cl2(g) + 2 NO(g)
a) D’acord amb les dades del problema, si inicialment hi havia 0,0429 mol de NOCl i en l’equilibri hi
ha només 0,0312 mol, s’han descompost (0,0429 – 0,0312) = 0,0117 mol de NOCl.
Segons l’equació (1), per cada mol de NOCl descompost s’obté 1/2 mol de Cl2 i un mol de NO; per
tant:
NOCl(g) 1/2 Cl2(g) + NO(g)
mols inicials
0,0429 0,0100 0
mols en l’equilibri 0,0312 0,0117 + 0,0100 0,0117

2
n (NOCl) = 0,312 mol

n (Cl2) = 0,0159 mol
n (NO) = 0,0117 mol
116
U05-Q2B (4M).indd 116 12/1/09 15:39:06

b)
Kc = 0,0334
c) 2 NOCl(g) Cl2(g) + 2 NO(g)
Observa que tant K c com K’c es refereixen a una mateixa reacció química i que totes dues estan cal-
culades a la mateixa temperatura i, això no obstant, els seus valors són distints. Per tant:
És important tenir en compte que, en donar el valor numèric d’una constant d’equilibri, s’ha
d’indicar clarament a quina equació química s’està aplicant.
Així, calcula el valor numèric de la constant d’equilibri a la temperatura T, per a la reacció:
Cl2(g) + 2 NO(g) 2 NOCl(g)
4 | Classificació dels equilibris químics

Tots els possibles casos d’equilibris químics es poden agrupar en dues
classes: equilibris moleculars i equilibris iònics. En els primers, les espècies
químiques que prenen part en el procés són molècules. L’equilibri és iònic
quan hi intervenen ions.
Exemple d’equilibri molecular:
CO(g) + H2O(g) CO2(g) + H2(g) (1)
Exemple d’equilibri iònic:
NH3(aq) + H2O(l) NH+4(aq) + OH–(aq) (2)
En les unitats vinents s’estudien els equilibris iònics àcid-base i els de
precipitació.
Els equilibris, tant moleculars com iònics, poden tenir lloc en sistemes
homogenis (equilibris homogenis) o heterogenis (equilibris heterogenis).
Els sistemes en equilibri (1) i (2) són homogenis, ja que a (1) els reactius
són gasos per fectament miscibles i a (2) reactius i productes es troben
dissolts en aigua, i una solució constitueix un sistema homogeni.
En canvi, el sistema en equilibri:
CaCO3(s) CaO(s) + CO2(g) (3)
s’estableix entre espècies químiques que estan en fase diferent formant
un sistema heterogeni. En aquest equilibri hi ha dues fases sòlides i una de
gasosa.
En l’expressió de la constant d’equilibri Kc de sistemes heterogenis (sòlid
pur-gas o líquid pur-gas) només hi figuren les concentracions dels gasos, ja
que les concentracions de les fases sòlides o líquides pures són
constants.
117
U05-Q2B (4M).indd 117 12/1/09 15:39:06

En efecte, la constant d’equilibri K’c per al procés (3) seria:

[CaO(s)] [CO2(g)]
K'c =
[CaCO3(s)]
K'c [CaCO3(s)]
i [CO2(g)] =
[CaO(s)]
nombre de mols de CaCO3(s)

però [CaCO3(s)] =
volum ocupat
I aquest quocient és constant a una temperatura determinada. El mateix

raonament és vàlid per a la concentració de CaO. Per tant:
K'c [CaCO3(s)]
[CaO(s)]
és constant a una temperatura determinada. Si l’anomenem Kc tindrem:

Kc = [CO2]
Aquest resultat ens indica que la concentració de CO2 en l’equilibri amb el
CaCO3 i el CaO, només depèn de la temperatura i no depèn de la major o
menor quantitat dels dos sòlids presents.
Així doncs, en general, en tota reacció heterogènia Kc, a una temperatura
donada, és independent de les quantitats de fases sòlides o líquides pures
presents en l’equilibri. Per això, en l’expressió de la constant d’equilibri Kc,
només hi figuren les concentracions dels gasos.
5 | Constant d’equilibri, Kp
La constant d’equilibri d’una reacció en la qual intervenen gasos, pot expres-
sar-se en funció de les pressions parcials de cada gas en la mescla gasosa
en equilibri. Se la designa per Kp. La Kp igual que la Kc, és adimensional.
L’expressió de la constant d’equilibri, Kp, en funció de les pressions parci-
als, per a la reacció:
a A(g) + b B (g) c C(g) + d D(g)
és
p p (1)
Kp =
p p
essent pA la pressió parcial del gas A, pB la pressió parcial del gas B, etc.
Per trobar la relació entre les constants Kp i Kc recordem que la pressió
parcial d’un gas A en una mescla de gasos és:
nA R T
pA =
V
n
essent nA el nombre de mols del gas A, però el quocient A és la concen-
tració del gas A a la mescla. Per tant: V
pA = [A] R T
Substituint els valors expressats a (1), tindrem:
[C]c [R T ]c [D]d [R T ]d [C]c [D]d
Kp = = (R T )c+d–a–b
[A]a [R T ]a [B]b [R T ]b [A]a [B]b
118
U05-Q2B (4M).indd 118 12/1/09 15:39:06

d’on resulta la relació:
Kp = Kc (R T) n
essent ∆n = c + d – (a + b)
c i d són els coeficients estequiomètrics del segon membre de l’equació
química.
a i b són els coeficients estequiomètrics del primer membre de l’equació
química.
EXemplEs
4. La constant d’equilibri Kc a 448 °C per a la reacció:

2 H I(g) I2(g) + H2(g) (1)
és igual a 2,0 × 10–2.
Un recipient tancat d’1,00 dm3 conté inicialment 1,0 × 10–2 mol de I2 i 1,0 × 10–2 mol de H2 a la tem-
peratura de 448 °C. Calcula:
a) Els mols de HI(g) presents en l’equilibri.
b) La pressió total en l’equilibri.
c) La pressió parcial de cada component en l’equilibri.
d) El valor de Kp a 448 °C per a la reacció (1).
a) Anomenem x els mols de I2 que reaccionen fins a arribar a l’equilibri. Segons l’estequiometria de
la reacció (1), cada mol de I2 reacciona amb un mol de H2 i s’obtenen dos mols de HI.
concentracions
I2 H2 HI
(mol dm–3)
Inicialment 1,0 × 10–2 1,0 × 10–2 0
En l’equilibri 1,0 × 10 – x –2
1,0 × 10 – x–2
2x
Les concentracions de I2, H2 i HI inicials i en l’equilibri són:
I
HI
Extraient l’arrel quadrada de tots dos membres:
x1 = 7,8 × 10–3
(x2 = 0,013 és químicament absurd)
En l’equilibri:
n (HI) = 2 × 7,8 × 10–3 mol = 1,6 × 10–2 mol
119
U05-Q2B (4M).indd 119 12/1/09 15:39:06

b) La pressió total a l’interior del recipient en l’equilibri, podem calcular-la a par tir de l’equació gene-
ral dels gasos aplicada a una mescla de gasos:
n RT
pt = t i nt = (1,0 × 10–2 – x) + (1,0 × 10–2 – x) + 2x = 2,0 × 10–2 mol
V
Obser va que, en aquest cas, el nombre total de mols gasosos és el mateix inicialment i en
l’equilibri.
Substituint:
pt = 1,2 × 105 Pa
c) I

pH = pI = 1,3 × 104 Pa
2 2
HI
pHI = 9,4 × 104 Pa
d) Coneixent el valor de Kc podem calcular Kp:

Kp = Kc(R T)∆n
L’equació química que estem considerant és:
2 HI(g) I2(g) + H2(g)
∆n = 2 – 2 = 0
Per tant:
Kp = Kc (R T)° = Kc = 2,0 × 10–2
Sempre que en una reacció química entre gasos no hi hagi variació del nombre total de mols gaso-
sos, les dues constants, Kp i Kc, són dos nombres iguals.
5. Un recipient tancat d’1,000 dm3, en el qual s’ha fet prèviament el buit, conté 1,988 g de iode (sòlid).
Seguidament, s’escalfa fins a arribar a la temperatura de 1 473 K. La pressió a l’interior del recipient
és de 135,0 kPa. En aquestes condicions, tot el iode es troba en estat gasós i parcialment dissociat
en àtoms, segons:
I2(g) 2 I(g) (1)
a) Calcula el grau de dissociació del iode molecular.
b) Calcula les constants d’equilibri Kc i Kp per a la reacció (1) a 1 473 K.
En química, dissociació és la reacció segons la qual una espècie química es transforma en dues o més
espècies químiques més senzilles, iguals o distintes.
120
U05-Q2B (4M).indd 120 12/1/09 15:39:07

Obser va l’equació química (1): el trencament dels enllaços d’una molècula i l’obtenció dels àtoms que
la formen s’aconsegueix a temperatures elevades i és un exemple de dissociació tèrmica.
S’anomena grau de dissociació la fracció de mol dissociat (tant per u de mol dissociat). Es designa per
la lletra α (alfa). El grau de dissociació inter vé en els equilibris que s’aconsegueixen per descomposi-
ció d’una sola espècie química.
a) De l’equació: I2(g) 2 I(g), podem deduir que cada mol de I2 donarà lloc, en dissociar-se, a
2 α mol de I i quedaran (1 – α) mol de I2 sense dissociar:
I2(g) 2 I(g)
Inicialment 1 mol 0
Equilibri (1 – α) 2 α mol
Si n són els mols inicials de I2, podem escriure:

I2(g) 2 I(g)
Inicialment n mol 0
Equilibri n (1– α) mol 2 α n mol
El nombre total de mols en l’equilibri, nt serà:

nt = n (1 – α) + 2 α n = n (1 + α)
Segons les dades del problema:
V = 1,000 dm3
p = 1,350 × 105 Pa
T = 1 473 K
L’equació general dels gasos, aplicada a una mescla de gasos, pren la forma:
p tV = n t R T
ptV = n (1 + α) R T
i, per tant:
Substituint:
= 0,407
Aquest resultat ens indica que, de cada mol de I2 inicialment present, 0,407 mol es trenquen en
àtoms de I, per dissociació tèrmica, i queden en l’equilibri (1 – 0,407) = 0,593 mol de I2 sense
dissociar.
121
U05-Q2B (4M).indd 121 12/1/09 15:39:07

b) Coneixent el valor de α i d’acord amb (1), podem calcular Kc:
I
I
Kc = 8,752 × 10–3
L’equació química que estem considerant és:

I2(g) 2 I(g)
en la qual:
∆n = 2 – 1 = 1
i: Kp = 1,07 105
expressant la pressió en pascal.
6. El diòxid de carboni es dissocia a temperatures elevades segons:

CO2(g) CO(g) + 1/2 O2(g) (1)
A 2 000 °C i pressió de 101,3 kPa (1,00 atm), el grau de dissociació del CO2 és = 1,80 × 10–2.
Calcula la Kp per a l’equilibri (1) a 2 000 °C:
a) Expressant les pressions parcials en atm.
b) Expressant les pressions parcials en Pa.
De la definició de Kp tindrem, per a l’equilibri (1):
(2)

essent: pCO = pt χCO
p O2 = p t χ O2
pCO2 = pt χCO2
χ , χ i χ són, respectivament, les fraccions molars en l’equilibri del CO, O i CO .

CO O2 CO2 2 2
pt = pressió total de la mescla gasosa

Si α és el grau de dissociació del CO2, 1 mol de CO2 donarà lloc –d’acord amb l’estequiometria de la
reacció (1)– a α mol de CO i α/2 mol de O2 i quedaran (1 – α) mol de CO2 sense dissociar:
CO2(g) CO(g) + 1/2 O2(g)
mols inicials: 1 0 0
mols en l’equilibri: 1 – α α α/2
122
U05-Q2B (4M).indd 122 12/1/09 15:39:07

Si en lloc d’un mol inicial de CO2 es disposa de n mol de CO2, podem escriure:
CO2(g) CO(g) + 1/2 O2(g)
mols inicials n 0 0
mols en l’equilibri n (1 – α) n α n α/2
El nombre total de mols gasosos en l’equilibri, nt, serà:
nt = n (CO) + n (O2) + n (CO2) = n (1 – α) + n α + n α/2 = n (1+ α/2)
Substituint els valors expressats a (2):
(3)

a) Com que α = 1,80 × 10–2 i pt = 1,00 atm, substituint els valors a (3):
Kp = 1,73 × 10–3
b) Com que 1,00 atm = 1,013 × 105 Pa:
Kp = 5,51 × 10–1
Fixa’t que l’expressió (3) ens relaciona Kp, la pressió total i α per a l’equilibri (1).
Sempre que tinguem un equilibri en què reactius i productes estiguin en una fase gasosa, podrem trobar
una expressió similar a la (3).
Per trobar la Kp en els llibres clàssics de química, les pressions parcials s’han anat expressant en atm;
però com que actualment la unitat de pressió, en el SI, és el Pa, és convenient indicar quina unitat de
pressió s’ha utilitzat per trobar Kp.
123
U05-Q2B (4M).indd 123 12/1/09 15:39:07

7. La constant d’equilibri Kp per a la reacció:

CaCO3(s) CaO(s) + CO2(g)
és igual a 2,2 × 104 a 1 273 K, expressant les pressions en pascal.
En un recipient de 100 dm3 s’introdueixen 0,30 mol de CaCO3, es tanca, es fa el buit i s’escalfa fins a
aconseguir la temperatura de 1 273 K.
Calcula:
a) La quantitat de cada espècie química una vegada aconseguit l’equilibri.
b) La Kc a 1 273 K per al procés indicat.
a) Com que es tracta d’un equilibri heterogeni i el CaCO3 i el CaO són sòlids, les constants d’equilibri
Kc i Kp per a aquesta reacció prenen la forma:
Kc = [CO2]
Kp = pCO2 = 2,2 × 104 Pa
El valor de Kp ens indica que, una vegada aconseguit l’equilibri a 1 273 K, la pressió del CO2 és de
2,2 × 104 Pa.
Per tant, la quantitat de CO2 en l’equilibri és:
Segons l’estequiometria de la reacció, si s’han obtingut 0,21 mol de CO2, s’han descompost
0,21 mol de CaCO3. En l’equilibri:
n (CaCO3) = 0,30 – 0,21 = 0,09 mol
b) Tenint en compte que: Kp = Kc (R T)∆n

i que en la reacció que estudiem ∆n (increment del nombre de mols gasosos) és igual a u,
tindrem:
6 | Factors que afecten l’equilibri químic

Quan una reacció ha assolit l’estat d’equilibri, és possible provocar canvis
o desplaçaments d’aquest variant-ne algunes condicions.
Els factors que afecten l’equilibri químic són:
a) Les variacions de concentració d’una o més de les espècies químiques
reaccionants.
b) Les variacions de la pressió del sistema reaccionant.
c) Les variacions de la temperatura.
124
U05-Q2B (4M).indd 124 12/1/09 15:39:08

| Variació de la concentració
Imaginem-nos la reacció reversible d’obtenció industrial de l’amoníac feta
dins un recipient tancat:
N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g) (1)
Quan s’ha assolit l’equilibri, es compleix que:
Si en aquest moment, sense variar la temperatura, s’introdueix en el reac-

tor més N2, la concentració d’aquest gas augmenta i, per tant:
El sistema ja no està en equilibri, i ha d’evolucionar, reajustant-se les con-

centracions perquè la fracció continuï essent igual a Kc. Per fer-ho, ha de
disminuir el denominador i augmentar el valor del numerador. Per tant,
reaccionarà una cer ta quantitat de N2 i H2 per donar NH3.
Així doncs, en augmentar la concentració de N2, la reacció progressa més
cap a la dreta. Es diu que l’equilibri s’ha desplaçat cap a la dreta.
En general, podem dir que, després d’assolir l’equilibri en una determinada
reacció reversible:
a A + b B cC+dD
Si s’augmenta la concentració de A, de B o de totes dues alhora, l’equili-
bri es desplaça cap a la dreta.
Un cop assolit de nou l’equilibri, les noves concentracions de C i D són més
grans que abans d’afegir les espècies A o B. Contràriament:
Si disminueix la concentració de A o de B o de les dues alhora, el sistema
evoluciona i es formen més A i B: l’equilibri es desplaça cap a
l’esquerra.
Si s’hagués afegit un excés de C o D o de tots dos alhora, l’equilibri s’hau-
ria desplaçat cap a l’esquerra.
En els equilibris heterogenis (equilibris sòlid gas, o líquid pur gas),
l’augment de la quantitat de sòlid o de líquid, respectivament, no desplaça
l’equilibri, ja que no apareixen en l’expressió de la constant d’equilibri.
L’efecte de la variació de la concentració es fa servir en el laboratori i en la
indústria per fer més completes les reaccions reversibles, desplaçant-les en
el sentit més adequat.
Així, per exemple, en l’obtenció industrial del NH3(g) segons (1) es pot aug-
mentar el rendiment en NH3 si se separa aquest gas de la mescla dissolent-
lo en aigua, en la qual és molt més soluble que el H2 i el N2.
És important observar que desplaçar un equilibri és fer evolucionar el siste-
ma reaccionant cap a un nou estat d’equilibri en què les proporcions dels
constituents són diferents.
125
U05-Q2B (4M).indd 125 12/1/09 15:39:08

Desplaçaments d’equilibris químics

E x p eri È nci E S
1. Considerem la reacció següent en equilibri:

2 CrO2–
4(aq)
+ 2 H+(aq) Cr2O2–7(aq) + H2O(l) (1)
color groc color ataronjat
Una solució d’un cromat conté ions CrO42– i pocs ions Cr2O72– en equilibri. Anàlogament, una solució d’un
dicromat conté ions Cr2O72– i pocs ions CrO42–.
En un tub d’assaig gran hi aboquem solució de cromat de potassi i en un altre, solució de dicromat de
potassi.
Si a la solució de cromat de potassi (Fig. a) hi afegim unes gotes d’un àcid, per exemple àcid clorhídric,
els ions H+(aq) desplacen l’equilibri (1) cap a la dreta i el color de la solució canvia de groc a ataronjat, a
causa de la formació de més ions dicromat (Fig. b).
Inversament, si a una solució de dicromat de potassi (Fig. c) hi afegim un hidròxid alcalí, per exemple
unes gotes de solució concentrada d’hidròxid de sodi, els ions OH –(aq) reaccionen amb els ions H+(aq) i
s’obté aigua, amb la qual cosa l’equilibri (1) es desplaça cap a l’esquerra: el color ataronjat canvia a
groc perquè s’obtenen més ions cromat (Fig. d).
a b c d
a) Solució de cromat de c) Solució de dicromat de

potassi de color groc. potassi de color ataronjat.
2. El cromat de bari, BaCrO4, és insoluble en aigua, en canvi, el dicromat de bari és soluble.

Abans de començar aquesta experiència, comprovem-ho:
En un tub d’assaig que conté una solució de cromat de potassi (color groc) s’hi afegeix solució incolora de
clorur de bari. Obser va la formació d’una substància insoluble, és cromat de bari:
CrO2–
4(aq)
+ Ba2+
(aq)
BaCrO4(s) (1)
i si en un altre tub d’assaig que conté solució de dicromat de potassi, s’hi afegeix solució de clorur de bari,
no s’obser va cap precipitació.
Preparem, un altre cop, un tub d’assaig amb solució de cromat de potassi i considerem de nou l’equilibri
(experiència anterior):
CrO2–
4(aq)
+ 2 H+(aq) Cr2O2–7(aq) + H2O(aq) (2)
Ja hem explicat que si afegim unes gotes d’àcid clorhídric a una solució de cromat de potassi, l’equilibri es
126
U05-Q2B (4M).indd 126 12/1/09 15:39:08

desplaça cap a la dreta i el color de la solució passa de groc a ataronjat; però si a aquesta última solució
E x p eri È nci E S
s’hi afegeix clorur de bari, podrem observar que la solució passa a tenir un color groc pàl·lid. Què més s’ob-
serva? Com ho expliques?
3. En general, s’anomena hidròlisi la descomposició d’una substància per l’acció de l’aigua.

Totes les sals de bismut són blanques i les seves solucions, incolores. En dissoldre una sal soluble de
bismut amb excés d’aigua s’hidrolitza, a causa de la insolubilitat de la sal bàsica formada.
Exemple:
BiCl3 (aq) + H2O(l) BiOCl(s) + 2 H+(aq) + 2 Cl –
solució incolora oxiclorur de bismut
insoluble, de color blanc
S’ha preparat una solució 0,5 M de clorur de bismut (III) lleugerament àcida:
a) Solució de clorur de bismut b) En un tub d’assaig gran ple c) Afegim a continuació unes
lleugerament àcida. d’aigua s’hi afegeixen unes gotes d’àcid clorhídric
gotes de solució de BiCl3, 0,5M. concentrat i agitem el tub. El
Podrem observar la formació precipitat blanc desapareix.
d’un precipitat blanc. Com ho Explica aquest fet.
expliques?
| Variació de la pressió
Imaginem-nos de nou que es té la mescla gasosa en equilibri següent:
N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g)
i que aquesta mescla és dins un recipient proveït d’un èmbol mòbil.
Es complirà que:
Si s’exerceix una pressió des de l’exterior, de manera que el volum del

reactor quedi, per exemple, reduït a la meitat, totes les concentracions es
duplicaran.
Així:
– la nova concentració de NH3 = 2 [NH3] e
– la nova concentració de N2 = 2 [N2] e
– la nova concentració de H2 = 2 [H2] e
127
U05-Q2B (4M).indd 127 12/1/09 15:39:09

Consegüentment:
En ser Qc ≠ Kc, el sistema no està en equilibri i ha d’evolucionar, reajustant-se

les concentracions, perquè la fracció continuï essent igual a Kc. Com que
Qc < Kc, ha de disminuir el valor del denominador i augmentar el del numera-
dor. Per tant, una certa quantitat de N2 i H2 reaccionarà per donar més NH3.
Així doncs, en augmentar la pressió, l’equilibri s’ha desplaçat cap a la
dreta, on hi ha menys mols gasosos, ja que cada mol de N2 reacciona amb
3 mols de H2 per donar 2 mols de NH3.
En general, un augment de pressió sobre un sistema d’equilibri provoca

que el sistema evolucioni cap a on disminueix el nombre de mols gaso-
sos, és a dir, l’equilibri es desplaça cap a on el sistema ocupa menys
volum. Contràriament, si es disminueix la pressió, el sistema evolucio-
narà cap a on ocupa més volum.
En les reaccions en què inter venen gasos i que, en passar del primer mem-
bre de l’equació química al segon, no hi ha variació del nombre total de
mols, un augment o una disminució de pressió no influeix en l’equilibri.
Aquest és el cas del sistema en equilibri:
I2(g) + H2(g) 2 HI(g)

Si els sistemes reaccionants són només sòlids o només líquids, l’efecte de
les variacions de pressió sobre l’equilibri és pràcticament nul·la, ja que un
augment o una disminució de pressió gairebé no modifica el volum del sis-
tema reaccionant.
En reaccions heterogènies en què inter venen gasos juntament amb sòlids,
o líquids, per predir l’efecte de les variacions de pressió sobre l’equilibri,
els raonaments són idèntics als indicats per als equilibris homogenis.
Així, en l’equilibri:

En augmentar la pressió sobre el sistema reaccionant, l’equilibri es despla-
ça cap a on ocupa el menor volum possible, és a dir, cap a la formació de
més CaCO3(s). Si interessa d’obtenir un bon rendiment de CaO(s), s’haurà de
disminuir la pressió sobre el sistema reaccionant.
| Variació de la temperatura
En variar la temperatura, es modifica el valor de la constant d’equilibri
d’una reacció donada. Per tant, l’equilibri es desplaçarà si es varia la tem-
peratura del sistema reaccionant.
En cursos més avançats es demostra que, en un cer t inter val de tempera-
tures en què ∆H es pot considerar constant, es compleix la relació:
128
U05-Q2B (4M).indd 128 12/1/09 15:39:09

denominada equació de Van’t Hoff, en la qual:

∆Hθ = entalpia estàndard de la reacció;
R = constant dels gasos;
K1 = constant d’equilibri a la temperatura absoluta T1;
K2 = constant d’equilibri a la temperatura absoluta T2.
En aquest curs no demostrarem aquesta fórmula, només la interpretarem
enunciant-la així:
En les reaccions endotèrmiques, ∆H > O, en augmentar la temperatura

augmenta el valor de la constant d’equilibri i, per tant, l’equilibri es
desplaça cap a la dreta. En disminuir la temperatura disminueix el valor
de la constant d’equilibri i l’equilibri es desplaça cap a l’esquerra.
La reacció a) de la taula 3 és un exemple d’aquest desplaçament.
En les reaccions exotèrmiques, ∆H < 0, en augmentar la temperatura

disminueix el valor de la constant d’equilibri i l’equilibri es desplaça cap
a l’esquerra. Una disminució de la temperatura fa augmentar la Kc.
La reacció b) de la taula 3 és un exemple d’aquest desplaçament.
Taula 3
Constants d’equilibri Kp, a temperatures distintes
Temperatura
Reacció Kp
K
300 9,9 × 104 Pa
a) N2O4(g) 2 NO2(g) ∆H > 0 400 4,8 × 106 Pa
500 1,7 × 108 Pa
300 6,9 × 1010 (Pa)–2
b) N2(g) + 3 H2 NH3(g) ∆H < 0 400 4,1 × 106 (Pa)–2
500 3,5 × 103 (Pa)–2
És important tenir en compte que, a diferència de les variacions de pressió

o concentració, una variació de temperatura fa variar el valor de la constant
d’equilibri.
Fixa’t que no s’ha inclòs l’addició d’un catalitzador entre les variables que
afecten l’equilibri. L’efecte del catalitzador és augmentar la velocitat de la
reacció. Però en el cas d’una reacció reversible, el catalitzador accelera
igualment la reacció de dreta a esquerra i a la inversa i, com a conseqüèn-
cia, s’aconsegueix molt més ràpidament l’estat d’equilibri, però no es
modifica el valor de la constant d’equilibri. Així doncs: un catalitzador no
desplaça l’equilibri.
El desplaçament de l’equilibri per efecte de la temperatura s’aprofita en el labo-
ratori i, sobretot, industrialment per augmentar el rendiment d’una reacció.
n les reaccions exotèrmiques augmenta el rendiment en productes de la
E
reacció com més baixa és la temperatura, però a mesura que aquesta
disminueix, la velocitat de la reacció va esdevenint cada vegada menor
(vegeu l’obtenció industrial de l’amoníac, al final d’aquesta unitat).
129
U05-Q2B (4M).indd 129 12/1/09 15:39:09

En les reaccions endotèrmiques, una elevació de temperatura augmenta la

velocitat de la reacció i, a més, augmenta el rendiment en productes de la
reacció. En aquest sentit és favorable.
Però com que els productes obtinguts en calent s’han de refredar per
poder-los envasar o fer ser vir, a mesura que es va refredant la mescla en
equilibri es desplaça cap als reactius, i el producte format comença a des-
compondre’s de nou. Es pot evitar, en par t, la descomposició del producte
format, refredant sobtadament la mescla en equilibri, perquè la velocitat de
la reacció passi ràpidament a ser prou petita perquè el producte obtingut
sigui estable a temperatura ordinària.
Desplaçaments d’un equilibri per efecte de la temperatura

E x p eri È nci A
En escalfar el tetraòxid de dinitrogen (N2O4) es descompon segons:

N2O4(g) 2 NO2(g) ∆H > O (1)
incolor color terrós
La reacció és endotèrmica i reversible. De l’equació termoquímica deduïm que la concentració de diòxid

de nitrogen augmenta en augmentar la temperatura.
Dins un matràs rodó d’un litre o d’un erlenmeyer col·loquem una petita quantitat de llimalla de coure i a
continuació hi afegim gota a gota àcid nítric concentrat. Podem observar que s’obté un gas de color terrós
i que la intensitat del color augmenta a mesura que avança la reacció (Fig. a). L’àcid nítric reacciona amb
el coure segons:
4 HNO3(aq) + Cu(s) Cu(NO3)2(aq) + 2 NO2(g) + 2 H2O(l) ∆H < 0
El gas obtingut, en realitat, és una mescla gasosa que conté molt NO2 (color terrós) i poc N2O4 (incolor).
Quan el gas omple el matràs es tapa sense ajustar. A continuació es rodeja el matràs de gel (Fig. b). El
canvi de color que s’hi observa confirma que, a baixa temperatura, l’equilibri (1) es desplaça cap a
l’esquerra i la mescla gasosa conté molt N2O4 i poc NO2.
A continuació introduïm el matràs dins aigua que s’ha escalfat fins a 80-90 °C. Podrem obser var que, en
augmentar la temperatura, l’equilibri (1) es desplaça cap a la dreta (Fig. c).
Filmada en el DVD
a b c
130
U05-Q2B (4M).indd 130 12/1/09 15:39:10

7 | Principi de Le Chatelier
Per tot el que hem explicat, quan un sistema en equilibri se sotmet a una
variació de concentració, pressió o temperatura, experimenta uns reajusta-
ments o canvis i l’equilibri es desplaça.
Aquests canvis es poden interpretar qualitativament mitjançant un principi
anomenat de Le Chatelier (formulat el 1885), que es pot enunciar així:
Quan en un sistema en equilibri es produeix una modificació d’alguna

de les variables que el determinen (concentració, pressió o temperatu-
ra), l’equilibri es desplaça en el sentit que tendeix a oposar-se a la dita
variació.
El principi de Le Chatelier no solament és vàlid per als equilibris quí-

mics sinó també per als físics.
A les unitats 6 i 8 trobaràs més exemples de desplaçaments d’equilibris.
Obtenció del diamant a partir del grafit

DOCUMENT
Tant el diamant com el grafit són carboni pur, però C(grafit) C(diamant) ∆H > 0
la seva estructura i les seves propietats són ben
La densitat del diamant (3,5 g/cm3) és més gran
diferents.
que la del grafit (de 2,09 a 2,23 g/cm3). D’acord
Els diamants tenen una utilització industrial impor- amb el principi de Le Chatelier, una pressió elevada
tant, a causa de la seva gran duresa, a més de ser desplaça l’equilibri cap a la dreta, la qual cosa afa-
un objecte de luxe. voreix la formació de diamant.
Des de 1 880, els químics ja coneixien teòricament Com que el procés és endotérmic, una temperatura
les condicions necessàries per conver tir grafit en alta també desplaça l’equilibri cap a la dreta.
diamant.
S’obtenen diamants sotmetent el grafit a elevades
En 1 893 Moissan, químic francès i premi Nobel de temperatures (de l’ordre de 2 000 °C), i elevadíssi-
Química l’any 1 906, va obtenir en el laboratori dia- mes pressions (de 50 000 a 100 000 atm).
mants molt petits (de 0,5 mm de diàmetre).
Els diamants obtinguts en aquest procés no tenen
Actualment es fabriquen diamants de diverses
aspecte de pedres precioses, però són molt valuosos
grandàries a escala industrial.
a causa de la seva gran duresa (10 a l’escala de
L’equilibri del sistema grafit-diamant és: Mohs). S’utilitzen extensament per tallar, polir i triturar.
EXemplEs
8. El monòxid de carboni reacciona amb el vapor d’aigua segons:

CO(g) + H2O(g) CO2(g) + H2(g) (1)
Un recipient de 2,00 dm3 conté en equilibri a una temperatura T, 0,10 mol de CO; 0,13 mol de H2O;
9,0 × 10–2 mol de CO2 i 9,0 × 10–2 mol de H2.
Sense modificar la temperatura ni el volum del sistema en equilibri, s’afegeixen 1,0 × 10–2 mol de CO2
al recipient. El sistema evoluciona fins a aconseguir un nou estat d’equilibri.
Calcula les noves concentracions de les quatre espècies químiques en l’equilibri.
131
U05-Q2B (4M).indd 131 12/1/09 15:39:11

D’acord amb el principi de Le Chatelier, en augmentar la concentració de CO2, l’equilibri (1) es desplaça
en el sentit que tendeix a oposar-se a aquest augment de concentració. Per tant, una cer ta quantitat
de CO2 i H2 reacciona espontàniament i s’obté més CO i H2O: l’equilibri es desplaça cap a
l’esquerra.
Si anomenem x els mols de CO2 que reaccionen fins a arribar a un nou estat d’equilibri, podem escriure,
d’acord amb les dades del problema i l’estequiometria de la reacció:
mols de CO mols de H2O mols de CO2 mols de H2
Inicialment (siste-
0,10 0,13 9,0 × 10–2 9,0 × 10–2
ma en equilibri)
Una vegada afegits

els 1,0 × 10–2 mol
0,10 0,13 9,0 × 10–2 + 1,0 × 10–2 = 0,10 9,0 × 10–2
de CO2, el sistema
no està en equilibri
En arribar a un nou
0,10 + x 0,13 + x 0,10 – x 9,0 × 10–2 – x
estat d’equilibri
En efecte, segons l’equació (1), els x mols de CO2 reaccionen amb x mols de H2 i s’obtenen x mols de CO
i x mols de H2O.
El valor de Kc per a l’equilibri (1) es pot calcular a partir de les quantitats de substàncies inicials, ja que
estaven en equilibri:
En el nou equilibri:
Fent operacions, x = 2,9 × 10–3. Per tant, les concentracions en el nou equilibri seran:
132
U05-Q2B (4M).indd 132 12/1/09 15:39:11

9. El punt de fusió de l’alumini és 660 °C. Un recipient conté en equilibri alumini sòlid i alumini fos a
660 °C i 1 013 hPa (1 atm):
Al(s) Al(l)
Indica, raonant-ho, cap a on es desplaça l’equilibri si, mantenint la temperatura a 660 °C, es disminu-
eix la pressió sobre el sistema Al(s) – Al(l).
Recorda que el punt de fusió d’una substància pura es defineix com la temperatura a la qual el sòlid
passa a líquid a la pressió atmosfèrica normal (1 0 13 hPa = 1 atm).
Mentre dura la fusió d’una substància pura, és a dir, mentre coexisteixen sòlid i líquid, la temperatura es
manté constant i el sòlid i el líquid corresponent estan en equilibri:
sòlid líquid
Segons el principi de Le Chatelier, una disminució de pressió sobre el sistema sòlid-líquid en equilibri,
fa que aquest es desplaci augmentant el volum.
En l’exemple proposat, una disminució de pressió desplaça l’equilibri cap a la dreta, ja que la densitat
de l’alumini líquid és menor que la de l’alumini sòlid.
La immensa majoria dels elements i compostos disminueixen de volum en solidificar-se. Una excepció
és l’aigua, que en solidificar-se augmenta de volum.
Aigua i gel
E x p eri È nci A
L’aigua sòlida presenta l’anomalia de disminuir de volum quan es fon i, en conseqüència, d’acord amb el
principi de Le Chatelier, si augmenta la pressió exercida sobre un tros de gel, aquest fon encara que la
temperatura sigui inferior a 0 °C.
Obser vem la fotografia. Una barra de gel està agafada per unes pinces. S’hi ha passat per sobre un filfer-
ro prim del qual pengen peces a cada extrem (Fig. a). Es pot obser var que el filferro travessa a poc a poc
el bloc de gel sense tallar-lo. Això és degut al fet que el gel fon a causa de la pressió exercida pel filferro,
però l’aigua líquida que es va obtenint torna a solidificar-se en quedar lliure de la for ta pressió (Fig. b).
a) b)
133
U05-Q2B (4M).indd 133 12/1/09 15:39:11

8 | Equilibri físic: diagrama de fases

Quan un líquid s’evapora en un recipient tancat a una temperatura determi-
S’anomena fase a cada una de les nada s’arriba a un equilibri entre el líquid i el vapor, de manera que passen
parts homogènies d’un sistema he- a l’estat gasós tantes molècules líquides com molècules gasoses passen
terogeni. Per exemple, un líquid en a la fase líquida. Es tracta d’un equilibri dinàmic en el qual les velocitats
equilibri amb el vapor és un siste- dels dos processos s’igualen.
ma heterogeni amb dues fases, la
líquida i la vapor. La pressió que exerceix el vapor a aquesta temperatura s’anomena pressió
de vapor del líquid a la temperatura indicada. La pressió de vapor d’un
líquid augmenta amb la temperatura; quan el valor d’aquest iguala la pres-
sió atmosfèrica, el líquid bull.
De la mateixa manera que els líquids, els sòlids també s’evaporen lleuge-
rament i, per tant, manifesten una pressió de vapor. El procés pel qual les
molècules de sòlid passen directament a vapor s’anomena sublimació. Si
la sublimació té lloc en un recipient tancat, el sòlid i el vapor arriben a
l’equilibri. La pressió que fa el vapor en aquest moment s’anomena pressió
de vapor del sòlid. Aquesta augmenta amb la temperatura.
Les relacions entre les fases sòlida, líquida i gasosa es poden representar
en una gràfica que s’anomena diagrama de fases (vegeu figura 5). En el
diagrama, les línies indiquen en quines condicions de pressió i de tempera-
tura hi pot haver equilibri entre les diferents fases d’una substància pura.
Pressió
B
Punt
crític
A
LÍQUID
SÒLID
p
Punt
triple
O
GAS
T1 T2 Temperatura
5. Diagrama de fases. Les corbes indiquen els punts d’equilibri entre diferents fases
d’una substància.
134
U05-Q2B (4M).indd 134 12/1/09 15:39:12

A la figura, la línia OA separa les fases gas-líquid. Està formada per valors de
pressió-temperatura en els quals el líquid i el gas estan en equilibri, és a dir, La temperatura del punt triple del
que en un recipient tancat, el nombre de molècules de gas que es liqüen és diòxid de carboni (CO2) és més bai-
el mateix que el de molècules de líquid que es gasifiquen en el mateix xa que la de l’aigua. En canvi, la
temps. pressió en el punt triple és molt
més alta en el CO2 que en l’aigua.
La línia OC separa les fases gas-sòlid. Està formada per valors de pressió- Aquest fet determina que, en la
temperatura en els quals el sòlid i el gas estan en equilibri. És un equilibri de pressió atmosfèrica normal, el CO2
sublimació en el qual passen tantes molècules de sòlid a gas com molècules sigui gas i que el sòlid no liqüi, sinó
de vapor passen directament a sòlid, sense liquació, en el mateix temps. que sublimi.
La línia OB separa les fases sòlid-líquid.

Les tres línies, OA, OC i OB concorren en un punt O en el qual coexisteixen
en equilibri les tres fases. El punt O és el punt triple i és característic de
cada substància pura. El punt triple de l’aigua es troba a una temperatura
de 273,15 K i una pressió de 611 Pa. El punt triple del CO2 es troba a
T = 216,6 K i p = 517,6 kPa.
Si el punt de pressió i de temperatura en el qual es troba la substància està
en alguna de les zones assenyalades com a sòlid, líquid o gas en el diagra-
ma de fases, aquest serà el seu estat. Per exemple, si la pressió en la qual
es troba la substància és p, aleshores per a temperatures menors que T1
serà sòlida, entre T1 i T2 serà líquida i per sobre de T2 serà gasosa.
En el diagrama, la línia OA acaba en un punt anomenat punt crític, que
indica el valor màxim de temperatura en el qual poden coexistir en equilibri
les dues fases líquid-gas. Representa la temperatura màxima a la qual es
pot liquar un gas si s’augmenta la pressió.
Els gasos a una temperatura superior a la del punt crític no es poden liquar
per més que s’augmenti la pressió, és a dir, per sobre del punt crític la
substància només pot existir com a gas. La pressió necessària per liquar
un gas a la temperatura crítica s’anomena pressió crítica.
El punt crític és característic de cada substància pura. Per a l’aigua, el punt
crític es troba a una pressió de 22,13 MPa i la temperatura crítica és de
647,15 K (És el que he trobat a Internet). Per al CO2, la pressió crítica és
de 7,38 MPa i la temperatura crítica és de 304,19 K.
La temperatura d’ebullició d’una substància pura és la temperatura a la
qual coexisteixen en equilibri els estats líquid-gas a una pressió determina-
da. Els diferents punts d’ebullició per a diferents pressions corresponen a
la línia OA.
La temperatura de fusió d’una substància és la temperatura a la qual coe-
xisteixen en equilibri els estats sòlid-líquid a una pressió determinada. Els
diferents punts de fusió corresponen a la línia OB.
El diagrama de fases més habitual és el que apareix en la figura. La línia OB
generalment s’inclina lleugerament cap a la dreta.
En el diagrama de fases de l’aigua, la línia OB s’inclina lleugerament cap a
l’esquerra, ja que el sòlid (gel) és menys dens que l’aigua líquida.
135
U05-Q2B (4M).indd 135 12/1/09 15:39:12

recorda que
Pressió de vapor de les solucions. Llei de Raoult

Una propietat general de les solucions és que tenen una pressió de vapor més baixa que la del dissolvent pur.
Aquesta propietat la va estudiar Raoult i comprovar que la disminució que registra la pressió de vapor d’un
dissolvent determinat quan s’hi afegeix un solut no volàtil (no electròlit) depèn del nombre de molècules dis-
soltes i és independent de la naturalesa química del solut. Aquesta llei, expressada matemàticament, és:
p0 – p = p0 χs
p és la pressió de vapor de la solució; p0, la del dissolvent pur, i χs, la fracció molar del solut de la solució.
Aquest fet es pot explicar d’acord amb la teoria cineticomolecular, acceptant que les molècules no volàtils,
distribuïdes de manera homogènia en la solució, actuen com a obstacles i impedeixen que una fracció de
les molècules de dissolvent passin a vapor.
La disminució de la pressió de vapor d’una solució respecte a la del dissolvent pur té com a conseqüència
l’augment del punt d’ebullició i el descens del punt de congelació.
Les propietats de les solucions que, com la disminució de la pressió de vapor, l’augment del punt d’ebullició
i el descens del punt de congelació, depenen del nombre de par tícules dissoltes, s’anomenen propietats
col·ligatives.
Ebullició provocada per un refredament

E x p eri È nci A
L’ebullició es produeix quan la pressió de vapor del líquid és igual a la pressió que actua sobre la seva
super fície lliure. Per tant podem fer que un líquid bulli:
a) Augmentant la seva pressió de vapor, la qual cosa s’aconsegueix augmentant la temperatura del
líquid.
b) Disminuint la pressió exterior que actua sobre el líquid.
Anem a comprovar el segon cas. Omplim amb aigua un matràs de fons rodó, d’un litre, fins a la meitat del
seu volum aproximadament. L’escalfem i deixem que l’aigua bulli durant 3 o 4 minuts. D’aquesta manera
aconseguim que s’expulsi pràcticament tot l’aire del matràs i el seu lloc quedi ocupat per vapor d’aigua.
Seguidament el separem del focus calorífic i el tapem amb un tap de goma que ajusti bé. L’aigua ja no
bull. Inver tim el matràs i hi tirem aigua freda per sobre. Podem obser var que l’aigua del matràs torna a
bullir. Com ho expliquem?
En tirar l’aigua, el vapor es refreda i en par t es condensa. La pressió que actua sobre el líquid és inferior
a la pressió atmosfèrica i l’aigua torna a bullir.
Filmada en el DVD
a b c
136
U05-Q2B (4M).indd 136 12/1/09 15:39:15

9 | Espontaneïtat de les reaccions químiques

L’experiència ens ensenya que moltes reaccions exotèrmiques transcorren
espontàniament de reactius a productes:
(1) H2(g) + 1/2 O2(g) H2O(g)
(2) CH4(g) + 2 O2(g) CO2(g) + 2 H2O(g) ∆H < 0
(3) C(grafit) + O2(g) CO2(g)
En cada un d’aquests casos, la reacció, una vegada iniciada, continua «per
ella mateixa» sense aportació d’energia exterior, fins que pràcticament
s’han esgotat els reactius o el reactiu que hi és en defecte.
La calor despresa pel sistema reaccionant és absorbida per l’ambient i el
sistema passa, espontàniament, d’un estat d’una cer ta energia a un altre
d’energia menor.
El procés invers a (1):
H2O(g) H2(g) + 1/2 O2(g) ∆H > 0
és endotèrmic. Passa el mateix per a l’invers del (2) i el (3).
Aquests processos no es donen espontàniament en condicions ordinàries,
encara que s’iniciï la reacció, és a dir, l’aigua no absorbeix energia de l’am-
bient per descompondre’s espontàniament en oxigen i hidrogen.
Sembla, doncs, que en els processos químics, igual que en els mecànics,
hi ha una clara tendència a assolir un estat d’energia mínima. Els compos-
tos amb més contingut energètic tendeixen a transformar-se en altres
d’energia menor, o, el que és el mateix, hi ha una tendència a la formació
d’enllaços més for ts, de preferència sobre els menys for ts.
Es podria, doncs, arribar a la conclusió general que l’únic factor que gover-
na el compor tament d’un sistema químic, a temperatura i pressió cons-
tants, és la tendència a assolir un estat d’entalpia mínima.
Però hi ha molts processos espontanis i endotèrmics:
• La fusió del gel i l’evaporació d’un líquid són processos espontanis i
endotèrmics.
• La dissolució d’una sal en aigua és un procés espontani i, la majoria de
les vegades, endotèrmic.
• Moltes reaccions químiques transcorren «reversiblement» i, per tant,
s’assoleix un estat d’equilibri.
Així, en la reacció reversible:
N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g) ∆H < 0
una vegada assolit l’equilibri, que no és l’estat d’energia mínima, les reac-
cions directa i inversa tenen lloc simultàniament a una velocitat igual. Però
si la reacció d’esquerra a dreta és exotèrmica, la inversa és endotèrmica
i totes dues tenen lloc espontàniament.
Per tant, considerar només el valor de l’energia que hi intervé no és una raó
suficient per predir si un procés químic determinat transcorrerà espontàni-
ament, de reactius a productes, i el mateix es pot dir per a un sistema físic.
En els següents apar tats veurem quin altre factor governa el sentit d’un
procés. Cal tenir en compte que aquest altre factor s’oposa al factor ener-
gia i, en cer tes circumstàncies, el supera.
137
U05-Q2B (4M).indd 137 12/1/09 15:39:15

Dissolució del nitrat d’amoni en aigua.

E x p eri È nci A
El procés de dissolució del nitrat d’amoni en l’aigua és espontani i molt endotèrmic. Quan es dissolen
60 g de NH4NO3 en 200 cm3 d’aigua, la temperatura disminueix uns 20 °C. Comprova-ho.
Fred i calor instantàni

DOCUMENT
Moltes vegades els atletes, i els espor tistes en Es comercialitzen uns vasos de plàstic que tenen un
general, sofreixen lesions lleus que es poden ate- doble fons hermèticament tancat, aigua i un petit
nuar aplicant compreses fredes o calentes. paquet de clorur de calci anhidre. La part superior
del vas conté cafè. Arribat el moment, s’exerceix
Una manera d’assolir temperatures baixes en pocs
una petita pressió a la part inferior del vas, el paquet
segons és dissoldre en aigua nitrat d’amoni. Com
es trenca i en poc temps el cafè és calent.
has comprovat en l’experiència anterior, el procés
és espontani i for tament endotèrmic.
El dispositiu pràctic utilitzat consisteix en una
bossa de plàstic, hermèticament tancada, que
conté aigua i un petit paquet amb nitrat d’amoni.
En colpejar, es trenca el paquet i la sal es dissol en
l’aigua la qual cosa produeix un refredament brusc
de la solució.
Per obtenir un augment ràpid de temperatura, es fa
ser vir el mateix dispositiu, però el paquet conté
clorur de calci anhidre. El procés de dissolució
d’aquesta sal és molt exotèrmic.
138
U05-Q2B (4M).indd 138 12/1/09 15:39:17

10 | Concepte d’entropia

Ara ens fixarem en diversos processos, realitzats tots ells dintre d’un reci-
pient tancat de volum constant i amb parets aïllants de la calor. Cadascun
d’ells no pot bescanviar ni matèria ni energia amb l’exterior. Són sistemes
aïllats.
a) Inicialment, en el compartiment A hi ha un gas; en el B, un altre gas dife-
rent (Fig. 6). En obrir la clau de pas, els gasos A i B s’expandeixen i es
mesclen espontàniament fins a ocupar tot el volum del recipient. Un cop
mesclats, les molécules dels gasos A i B no tornen a confinarse espon-
tàniament als seus compar timents inicials.
6. Estat inicial. Estat final.
b) En l’estat inicial es disposa d’un flascó de parets fines que conté un

líquid volàtil (Fig. 7). Aquest flascó es troba en una cambra on s’ha fet el
buit. Es pot obser var que el líquid s’evapora espontàniament, però
espontàniament no torna al seu estat inicial.
c) En l’estat inicial es té un flascó de vidre de parets fines que conté uns

granets d’una sal (nitrat de potassi, per exemple) (Fig. 8). En el recipient
hi ha aigua. En inclinar-se el flascó, la sal es dissol espontàniament.
En els tres exemples, el procés espontani que té lloc no es pot atribuir a

l’energia absorbida o cedida a l’exterior, ja que en tots tres casos el siste-
ma està aïllat. Una forma senzilla d’explicar-ho és que el desordre micros-
còpic del sistema tendeix a augmentar.
La mesura quantitativa del grau de desordre microscòpic d’un sistema

s’anomena entropia. L’entropia es designa per la lletra S.
139
U05-Q2B (4M).indd 139 12/1/09 15:39:24

Amb exemples, explicarem què significa ordre i desordre microscòpic d’un

Ludwig Boltzmann va fer el 1872 un sistema:
pas important en la interpretació
de l’entropia. Segons aquest cientí- Les molècules d’un gas es mouen a través de tot el volum del recipient
fic, l’entropia és la mesura del de- que les conté i, en xocar, canvien de posició i velocitat. En un gas, a pres-
sordre molecular i la natura tendeix sió i temperatura ordinàries, cada molècula, de mitjana, fa una col·lisió
al desordre, per això, en sistemes cada 10–9 s.
aïllats, només pot créixer i mai
disminuir. Si es mesura amb un manòmetre la pressió del gas i amb un termòmetre la
seva temperatura, durant el temps que es triga a fer el mesurament, la
posició i les velocitats de les molècules del gas han canviat un nombre molt
gran de vegades.
Dit d’una altra manera, en el període de temps que es triga a mesurar una
propietat macroscòpica del sistema gasós –pressió o temperatura–, l’es-
tat microscòpic d’aquest canvia molts cops.
Això significa que en un gas hi ha un nombre molt elevat d’estats microscò-
pics compatibles amb l’estat macroscòpic al qual donen lloc. Es diu que un
gas és un sistema altament desordenat (Fig. 9).
Un gas té una entropia elevada
Al contrari, un cristall és un sistema molt més ordenat, ja que les seves

molècules, àtoms o ions, només poden vibrar al voltant dels nusos de la
9. Un gas és un sistema molt desordenat, xarxa cristal·lina (Fig. 10).
té una entropia elevada, ja que per a una
pressió i una temperatura donades, són
compatibles moltíssims estats Un cristall té molta menys entropia que el gas corresponent.
microscòpics diferents. Les molècules
dels gasos estan repartides a l’atzar. A mesura que baixa la temperatura, les par tícules d’un cristall es mouen
cada vegada més a poc a poc fins que, en arribar al zero absolut –segons
la teoria cineticomolecular–, les par tícules no tenen energia cinètica, i
aleshores ocupen posicions fixes i immòbils en els nusos de la xarxa
cristal·lina. Un cristall per fecte, en el zero absolut, té entropia zero, ja que
a un estat macroscòpic li correspon un sol estat microscòpic compatible.
Un líquid té una entropia més petita que el gas corresponent i més gran que
el sòlid cristal·lí. Dos gasos separats tenen una entropia menor que una
vegada mesclats. Una dissolució d’un sòlid en un líquid té una entropia
més gran que la suma de l’entropia del sòlid i del líquid separats.
Si una molècula de massa molecular elevada es trenca en diverses molè-
líquid cules senzilles, l’estat final té més entropia que l’inicial.
Fixa’t de nou en les figures 6, 7 i 8. En totes, l’estat final té més desordre
microscòpic que l’inicial. En cada cas s’ha passat espontàniament a un
estat de més entropia que la que tenia inicialment.
Així, doncs, generalitzant, en un sistema aïllat i a volum constant, es pro-
duirà espontàniament aquella transformació que porti el sistema a un estat
de més entropia.
sòlid cristal·lí Considerant l’univers com un sistema aïllat de volum constant, es produi-
ran espontàniament aquells processos en què l’entropia de l’univers aug-
10. Un cristall és un sistema molt més
menta. (Aquest és l’enunciat del segon principi de la termodinàmica.) Una
ordenat que el líquid, i aquest molt més
que el gas corresponent. Un sòlid cristal·lí altra manera d’enunciar-ho és dient que l’entropia total de l’univers ten-
té baixa entropia. deix a un màxim.
140
U05-Q2B (4M).indd 140 12/1/09 15:39:28

11 | Entalpia lliure o energia lliure de Gibbs

La majoria dels sistemes químics no estan aïllats, sinó que bescanvien
energia amb l’exterior i la major par t de les reaccions químiques tenen lloc
a pressió i temperatura constants.
En aquest cas, per predir si una reacció serà o no espontània en un deter-
minat sentit fins a arribar a l’equilibri, hem de fixar-nos en l’energia guanya-
da o perduda pel sistema reaccionant i en la variació d’entropia del
sistema.
Experimentalment se sap que els sistemes tendeixen a evolucionar cap a
un estat d’energia mínima. Per tant, els processos que passen d’un estat
a un altre de menor energia tendeixen a transcórrer espontàniament.
11. La combustió del metanol és un
D’altra banda, quan en un procés, el sistema passa d’un estat a un altre de procés exotèrmic en què l’estat final té
més entropia que l’inicial.
més desordenat, aquest tendeix també a produir-se espontàniament.
Com a conseqüència, hi ha dues forces o tendències impulsores de les
reaccions químiques, realitzades a pressió i temperatura constants:
• La tendència cap a un mínim d’entalpia.
• La tendència cap a un màxim d’entropia del sistema.
Vegem els diferents casos que es poden presentar:
1) Les reaccions exotèrmiques, ∆H < 0, que transcorren amb augment
d’entropia del sistema, ∆S > 0, es produeixen sempre espontàniament,
ja que tant la variació d’entalpia com la d’entropia són favorables.
Exemples:
C3H8(g) + 5 O2(g) 3 CO2(g) + 4 H2O(g)

∆H < 0 a
2 Na(s) + 2 H2O(l) 2 NaOH(aq) + H2(g)
∆S > 0
(NH4)2Cr2O7(s) Cr2O3(s) + N2(g) + 4H2O(g)
La putrefacció de la matèria orgànica, la combustió de la fusta i d’una

espelma són exemples de processos exotèrmics en què l’estat final té
més entropia que l’inicial. En general, totes aquestes transformacions
són pràcticament completes. Els valors numèrics de les seves constants
d’equilibri són molt grans.
2) Les reaccions exotèrmiques en què pràcticament no hi ha variació d’en-
tropia del sistema es produiran espontàniament, ja que, en aquest cas,
l’únic factor governant és l’energètic.
Exemple:
b
CuSO4(aq) + Zn(s) ZnSO4(aq) + Cu(s) ∆H < 0
El CuSO4 i el ZnSO4 en dissolució estan ionitzats: 12. a) En introduir una làmina de zinc en
una dissolució que conté ions Cu 2+ (aq)
es
Cu2+(aq) + SO2– + Zn(s) Zn2+(aq) + SO2– + Cu(s) diposita una capa de coure damunt el zinc.
b) Al cap d’uns minuts, la solució
Com que els ions SO2– no prenen par t en el procés, la reacció que ha inicialment de color blau, ha empal·lidit pel
tingut lloc és: fet que la concentració d’ions Zn2+ ,
(aq)
Cu2+(aq) + Zn(s) Zn2+(aq) + Cu(s) incolors, ha augmentat i ha disminuït la

d’ions Cu 2+
(aq)
de color blau. En aquest
En aquest procés ∆S ≅ 0, ja que, a par tir d’un àtom metal·lic i un ió diva- procés la variació d’entropia és
lent, s’obté un altre àtom metàl·lic i un altre ió divalent (Fig. 12). pràcticament nul·la.
141
U05-Q2B (4M).indd 141 12/1/09 15:39:29

3) Les reaccions endotèrmiques, ∆H > 0, que transcorren amb disminució

d’entropia del sistema, ∆S < 0, no es poden produir espontàniament, ja
que en aquest cas tant la variació d’entalpia com la d’entropia són
desfavorables.
Com a exemple, podem esmentar la fotosíntesi. Només es produirà foto-
síntesi si hi ha una apor tació contínua d’energia des de l’exterior (ener-
gia lluminosa):
∆H > 0
6 CO2(g) + 6 H2O(g) C6H12O6(s) + 6 O2(g)
∆S < 0
4) Reaccions exotèrmiques que transcorren amb disminució d’entropia.
Exemple:
∆H < 0
N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g)
∆S < 0
En aquest procés, el factor entalpia afavoreix la reacció cap a la dreta, i
el factor entropia afavoreix la reacció cap a l’esquerra.
Aquesta reacció assoleix un estat d’equilibri com a resultat de dos fac-
tors: la tendència cap a un estat d’energia mínima i la tendència cap a
un màxim desordre molecular.
En les reaccions en què, com la proposada, el factor entàlpic i l’entròpic
estan enfrontats, la temperatura influeix molt en l’espontaneïtat: en
augmentar la temperatura s’afavoreix la reacció cap a on hi ha més
desordre i, en disminuir-la, passa el contrari.
5) Reaccions endotèrmiques que transcorren amb augment d’entropia.
Exemple (Fig. 13):
∆H > 0
∆S > 0
En aquest cas, el factor entàlpic afavoreix la reacció cap a l’esquerra,
però el factor entròpic l’afavoreix cap a la dreta. En aquest procés, de la
mateixa manera que en l’anterior, la temperatura influeix molt en
l’espontaneïtat.
En augmentar la temperatura, s’afavoreix la reacció cap a la dreta, on hi
ha més desordre. En disminuir-la passa el contrari.
Dels raonaments fets en els exemples que acabem d’explicar es desprèn
que ha d’existir una relació quantitativa entre ∆H i ∆S del sistema reaccio-
nant. En aquesta ha de figurar la temperatura del sistema.
La deducció d’aquesta relació, creiem que no cal considerar-la en aquest
curs, però és molt útil conèixer-ne el resultat, que és el següent:
ΔG = ΔH – T ΔS
13. La reacció de l’alumini amb l’àcid G és una energia que s’anomena energia lliure de Gibbs o entalpia lliure.
clorhídric diluït és exotèrmica:
∆H < 0
ΔG és la variació d’energia lliure del sistema. El producte T ΔS és l’energia
6HCl(aq)+2Al(s) 2AlCl3(aq)+3H2(g) no utilitzable en el procés que s’està considerant.
∆S > 0
La diferència entre ΔH i T ΔS, igual a ΔG, és la màxima quantitat d’energia
La reacció és espontània, ja que ∆G < 0. disponible per ser convertida en treball útil en un procés realitzat a pressió
142
U05-Q2B (4M).indd 142 12/1/09 15:39:29

i temperatura constants. Es per això que rep el nom d’entalpia lliure o ener-
gia lliure.
Vegem com el signe de ΔG ens serveix de criteri per determinar si un procés
és o no espontani.
a) Si ΔH és negativa i ΔS és positiva (o aproximadament zero), ΔG només
pot ser negativa (exemples explicats en els casos 1 i 2, tots ells
espontanis).
b) Si ΔH és positiva i ΔS és negativa, ΔG només pot ser positiva (cas 3,
procés no espontani).
c) Si ΔH i ΔS són negatives, ΔG pot ser positiva o negativa (cas 4).
d) Si ΔH i ΔS són positives, ΔG pot ser positiva o negativa (cas 5).
Per tant, es dedueix que:
Un valor negatiu de ΔG ens indica que el procés tindrà lloc espontània-

ment, mentre que un valor positiu de ΔG ens indica que el procés no pot
ser espontani.
En els casos c) i d), l’espontaneïtat o no de la reacció depèn del valor dels

termes ΔH i T ΔS i, per tant, de la temperatura.
Quan els dos factors, ΔH i T ΔS es compensen exactament, és a dir quan
ΔH = T ΔS, el procés està en equilibri i ΔG = 0.
A la taula 4 queda resumit el que acabem d’explicar.
Taula 4
∆H ∆S Espontaneïtat
∆S > 0
∆H < 0
Més desordre en els pro- Sí, ∆G < 0
Exotèrmica
ductes que en els reactius
∆S < 0 Depèn de la temperatura.

∆H < 0
Menys desordre en els pro- Espontània només si
Exotèrmica
ductes que en els reactius |T ∆S| < |∆H|
Depèn de la temperatura.
∆H > 0
∆S > 0 Espontània només si
Endotèrmica
|T ∆S| > |∆H|
∆H > 0
∆S < 0 No, ∆G > 0
Endotèrmica
En la majoria de les reaccions fetes a temperatura ambient, el valor absolut

del producte T ∆S és petit respecte del de ∆H. Per això, les reaccions exo-
tèrmiques, fetes a pressió constant i a temperatura ordinària, són normal-
ment espontànies, encara que ∆S sigui negativa. En canvi, en elevar la
temperatura, resulta determinant el signe negatiu de ∆S per decidir l’es-
pontaneïtat de la reacció.
És molt impor tant tenir en compte que el signe negatiu de ∆G ens indica si
el procés és termodinàmicament espontani, però no ens diu res sobre la
velocitat a què transcorrerà el procés.
143
U05-Q2B (4M).indd 143 12/1/09 15:39:30

Taula 5 12 | G θ d’una reacció

Entropia molar estàndard
d’alguns elements i compostos
(298 K × 105 Pa) Pel que hem explicat fins aquí, el signe de ∆G ens ha ser vit de criteri quali-
tatiu per decidir si una reacció és o no espontània.
Gasos
Per calcular el valor de ∆G en condicions estàndard a par tir de:
Smθ
Substància
J K–1 mol–1
∆Gθ = ∆H θ – T ∆S θ
H2 130,7
F2 202,7
hem de conèixer prèviament ∆H θ , ∆S θ i T.
Cl2 223,0
H 2O 188,7 El càlcul de ∆H θ d’una reacció coneixent les entalpies estàndard de forma-
N2 191,6 ció dels compostos que hi inter venen s’ha estudiat en la unitat «Energia de
O2 205,0 les reaccions químiques». Convindrà, per tant, considerar el càlcul de ∆S θ .
HCl 186,9
13 | Entropia molar estàndard

NH3 192,5
CO 197,9
CO2 213,6 de les substàncies
NO 210,6
NO2 240,5 Hem vist que:
SO2 248,1
SO3 256,8 En el zero absolut de temperatura (0 K), un cristall per fecte, tant d’un
CH4 186,2 element com d’un compost, té entropia zero.
CH3–CH3 229,5
CH2=CH2 219,6 Aquest enunciat es coneix com el tercer principi de la termodinàmica.
CH≡CH 200,3 A par tir de 0 K, les entropies de totes les espècies químiques tenen valors
C4H10 310,1 positius que augmenten amb la temperatura.
Líquids A la taula 5 hi figuren els valors de l’entropia molar estàndard, Smθ , de diver-
S θ
m
sos elements i compostos.
Substància
J K–1 mol–1 Dels valors de l’entropia molar estàndard es pot comprovar que com més
CH3OH 126,6 gran és el desordre microscòpic, més gran és l’entropia. En efecte:
CH3–CH2OH 160,7
CH3–COOH 159,8 Amb una massa molecular semblant, els gasos tenen una entropia molar
C 6H 6 173,3 més gran que els líquids i aquests més gran que els sòlids.
H 2O 69,9 Exemple:
Br2 152,3
Hg Smθ [CO(g)] = 197,9 J K–1mol–1 (Mr = 28)
76,0
Sòlids Smθ [CH3OH(l)] = 126,6 J K–1 mol–1 (Mr = 32)

Smθ Smθ [Si(s)] = 18,8 J K–1 mol–1 (Mr = 28)
Substància
J K mol–1
–1
Com més gran és el nombre d’àtoms o ions que formen un mol d’una espè-
CaO 39,8
cie química, més gran és l’entropia.
CaCO3 92,9
MgO 26,9 Exemple:
MgCO3 65,7 L’età, CH3—CH3 i el monòxid de nitrogen, NO, tenen una massa molecular
NaCl 72,1
igual. El primer té una entropia molar més gran (∆Smθ = 229,5 J K–1 mol–1) que
C6H12O6 212 el segon (∆Smθ = 210,6 J K–1 mol–1).
C (diamant) 2,4
C (grafit)
Com més febles són els enllaços entre els àtoms que formen una espècie
5,7
química, més gran és l’entropia.
Si 18,8
Pb 64,8 Exemple:
I2 117
L’età té una entropia molar més gran que l’etè i aquest que l’etí.
144
U05-Q2B (4M).indd 144 12/1/09 15:39:30

També el grafit, a causa de la seva estructura, té una entropia molar més

gran que el diamant.
A la taula 6 hi figuren els valors de l’entropia molar de l’aigua a temperatu-
res diferents. A la taula es pot obser var que el canvi d’estat líquid-gas
comporta un gran augment d’entropia. En el canvi d’estat sòlid-líquid, l’aug-
ment d’entropia és molt menys pronunciat.
Taula 6
Entropia molar de l’aigua a temperatures diferents
Temperatura Sm
°C J K mol–1
–1
gel 0 43
aigua 0 65
aigua 50 75
aigua 100 86,8
vapor d’aigua 100 197
vapor d’aigua 200 204
14 | Càlcul de l’entropia molar estàndard

d’una reacció
A par tir dels valors de les entropies molars estàndard, el càlcul de l’incre-
ment d’entropia estàndard, ∆S θ , d’una reacció química és fàcil.
Per a la reacció:
a A + b B cC+dD
la ∆S θ , anomenada entropia estàndard de reacció, és la diferència entre
entropia dels productes i dels reactius quan es troben en estat estàndard
(25 °C i 105 Pa):
∆S θ = c Smθ C + d Smθ D – a Smθ A – b Smθ B
és a dir:
∆S θ = ΣS θ productes – ΣS θ reactius
EXemplE
10. Consultant la taula 5, calcula S θ per al procés:

N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g)
Segons la taula:
Smθ [N2(g)] = 191, 6 J K–1 mol–1
Smθ [H2(g)] = 130,7 J K–1 mol–1
Smθ [NH3(g)] = 192,5 J K–1 mol–1
∆S θ = (2 × 192,5 – 191,6 – 3 × 130,7) J K–1 = – 198,7 J K–1
El signe negatiu de ∆S θ indica, com podíem preveure qualitativament, que el procés de formació de
l’amoníac (gas) té lloc amb disminució d’entropia.
145
U05-Q2B (4M).indd 145 12/1/09 15:39:30

15 | Càlcul de l’energia lliure estàndard

d’una reacció, Gθ
En la unitat «Energia de les reaccions químiques» s’ha estudiat la relació
Taula 7
existent entre l’entalpia estàndard d’una reacció i les energies estàndard
Energies lliures estàndard de formació de les espècies químiques que inter venen en el procés.
de formació, G fθ, d’algunes
Recorda que, donada la reacció:
espècies químiques
(298 K, 105 Pa) a A + b B cC+dD
Gasos la seva entalpia estàndard, ∆H θr , és:

Espècie G fθ ∆H θr = c ∆H θf C + d ∆H θf D – a ∆H θf A – b ∆H θf B
química KJ mol–1 Anàlogament, l’energia lliure estàndard, ∆Gθ, de la reacció:
Br2(l) 0,0
a A + b B cC+dD
Br2(g) 3,1
en funció de les energies lliures estàndard de formació, ∆Gθf de A, B, C i D, és:
NaCl(s) –384,1
CaO(s) –604,0
∆G θ = c ∆G θf C + d ∆G θf D – a ∆G θf A – b ∆G θf B
CaCO3(s) –1 128,8 essent
C(grafit) 0,0 ∆G θf = ∆H θf – T ∆S θf
C(diamant) 2,9 S’atribueix energia lliure zero als elements en estat estàndard en la forma
CO(g) –137,1 física més estable.
CO2(g) –394,3 A la taula 7 hi figuren les ∆G θf d’algunes espècies químiques.
H2O(l) –237,1
Com més negativa és l’energia lliure estàndard de formació d’una
H2O(g) –228,5
espècie química, més estable és.
I2(s) 0,0
I2(g) 19,3
El càlcul de ∆Gθ d’una reacció ens permet determinar si una reacció serà o
no espontània en condicions estàndard.
HI(g) 1,7
Com més negativa és ∆G θ, més gran és el valor numèric de la constant
NH3(g) –26,5
d’equilibri. Si ∆G θ és més petita que –60kJ per mol de reacció, la reacció és
O2(g) 0,0 pràcticament completa.
O3(g) 142,7 En canvi, a valors grans i positius de ∆G θ corresponen valors numèrics
CH4(g) –50,7 petits de la constant d’equilibri. Això ens indica que, en l’equilibri, la con-
CH3–CH3(g) –32,8 centració de productes de la reacció és molt petita.
C6H6(l) 124,3 Hi ha una relació quantitativa entre la constant d’equilibri i ∆G θ del sistema
CH3OH(l)
reaccionant.
–166,3
CH3OH(g) –162,0 A la unitat «Reaccions de transferència d’electrons», en estudiar la relació
entre variació d’energia lliure i la f.e.m. d’una pila, es demostra que:
CH3–CH2OH(l) –174,8
∆G θ = – R T ln K
Aquesta senzilla relació ens permet conèixer la constant d’equilibri, K, a
par tir de dades termodinàmiques que hi ha tabulades.
146
U05-Q2B (4M).indd 146 12/1/09 15:39:31

EXemplEs
11. Utilitzant les dades de la taula 7, calcula G θ de la reacció:

2 CO(g) + O2(g) 2 CO2(g) (1)
i indica, raonant-ho, si a 25 °C i 105 Pa el procés indicat és espontani.
∆G θ = 2 × ∆G θf [CO2(g)] – 2 × ∆G θf [CO(g)] – ∆G θf [O2(g)] (2)
Segons la taula 7:
∆G θf [CO(g)] = –137,17 kJ mol–1 ∆G θf [CO2(g)] = –394, 36 kJ mol–1
∆G θf [O2(g)] = 0,00 kJ mol–1
Substituint aquest valor a (2) tindrem:
G θ = [ 2 × (–394,36) – 2 × (–137,17) – 0] kJ = –514,38 kJ
En ser ∆G θ negativa, ens indica que la reacció (1) és espontània a 25 °C i 105 Pa.
12. Consultant la taula 1 de la unitat «Energia de les reaccions químiques», i la taula 5 d’aquesta unitat,
calcula G θ de la reacció:
CH3 – CH2OH(l) + O2(g) CH3 – COOH(l) + H2O(l)
i indica, raonant-ho, si a 25 °C el procés és espontani.
Segons la taula 1:
∆H θf [CH3–COOH(l)] = –484,5 kJ mol–1
∆H θf [CH3–CH2OH(l)] = –277,7 kJ mol–1
∆H θf [H2O(l)] = –285,5 kJ mol–1
Segons la taula 5:
Smθ [CH3–COOH(l)] = 159,8 J K–1 mol–1
Smθ [CH3–CH2OH(l)] = 160,7 J K–1 mol–1
Smθ [H2O(l)] = 69,90 J K–1mol–1
Smθ [O2(g)] = 205,0 J K–1mol–1
∆G θ = ∆H θ – T ∆S θ (1)
∆H θ = ∆H θf [CH3–COOH(l)] + ∆H θf [H2O(l)] – ∆H θf [CH3–CH2OH(l)]
Substituint:
∆H θ = [–484,5 + (–285,5) – (–277,7)] kJ = –492,3 kJ
∆S θ = Smθ [CH3–COOH(l)] + Smθ [H2O(l)] – Smθ [CH3–CH2–OH(l)] – Smθ [O2(g)]
∆S θ = (159,8 + 69,90 – 160,7 – 205,0) J K–1 = –136 JK–1 = –0,136 kJ K–1
Substituint els valors de ∆H θ i ∆S θ a (1)
G θ = –429,3 kJ – 298 K (–0,136 kJ K–1) = – 388,77 kJ
El signe negatiu indica que el procés és espontani a 25 °C.
147
U05-Q2B (4M).indd 147 12/1/09 15:39:31

Ciència, tècnica i societat
Obtenció industrial de l’amoníac.

Propietats i aplicacions
L ’amoníac gas s’obté industrialment a partir de dini-
trogen i dihidrogen (procés o síntesi de Haber):
d’amoníac va acompanyada d’una disminució de
volum (4 volums de mescla gasosa de dihidrogen i
dinitrogen es converteixen en 2 volums d’amoníac).
N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g) ∆H < O (1)
Així doncs, en l’obtenció industrial de l’amoníac
La reacció és exotèrmica i reversible. es treballa a grans pressions (de 200 a 1 000 atm). La
De l’equació termoquímica és dedueix que la utilització de pressions superiors és limitada pel cost
quantitat d’amoníac formada dins del reactor aug- que representa fer servir recipients que resisteixin
menta en disminuir la temperatura. Però a mesura pressions tan elevades. A 500–600 °C i unes 900 atm,
que aquesta disminueix, la velocitat de la reacció la conversió de N2 i H2 en amoníac arriba gairebé a
esdevé cada vegada menor i, en conseqüència, un 40 %; però sense catalitzador caldrien mesos per
l’obtenció de l’amoníac no tindria interès a la pràc- aconseguir l’estat d’equilibri. En afegir un catalitza-
tica, ja que es trigaria molt de temps per aconseguir dor, s’aconsegueix el mateix equilibri en una fracció
una petita concentració de NH3. de segon.
Aquí es presenta un dilema: si s’augmenta la
La temperatura indicada és la mínima possible
temperatura, s’augmenta la velocitat de la reacció,
perquè la fabricació sigui rendible. El dinitrogen i el
però aleshores dins del reactor hi ha molt N2 i H2 i
dihidrogen utilitzats han de ser molt purs per evitar
poc NH3.
«l’emmetzinament» del catalitzador.
Si es disminueix la temperatura, la reacció és
lentíssima. Un cop assolit l’equilibri, la mescla gasosa es
En la pràctica, per resoldre aquesta dificultat es refreda i l’amoníac liqua. El dinitrogen i el dihidro-
treballa a una temperatura de 500–600 °C i s’hi gen residuals tornen a la cambra catalítica.
afegeix un catalitzador (de platí, tungstè o d’òxids El procés d’obtenció industrial de l’amoníac
de ferro), per augmentar així la velocitat de les s’anomena procés o síntesi de Haber en honor a Fritz
reaccions. Haber (1868–1934), famós químic alemany. Les
Però fins i tot amb l’ajut d’un catalitzador no seves investigacions sobre la termodinàmica de les
podria aprofitar-se industrialment la reacció (1), si reaccions gasoses el portaren en 1913 a la realitza-
no hi intervingués un altre factor: la pressió. ció pràctica de la síntesi de l’amoníac a escala indus-
Observem que, en augmentar la pressió, l’equilibri trial. L’any 1918 va obtenir el premi Nobel de
(1) es desplaça cap a la dreta, ja que la formació Química.
Propietats de l’amoníac
A temperatura ambient, l’amoníac és un gas Propietats de l’amoníac
incolor, d’olor desagradable i irritant (els ulls són
Punt de congelació –33,35 °C
molt sensibles a la seva presència). Respirar gasos
que continguin amoníac eleva la pressió sanguínia, Punt d’ebullició –77,7 °C
i una llarga exposició pot produir la mort. En con-
tacte amb la pell pot produir cremades, però les Densitat (c. n.) 0,7710 g dm–3
seves solucions diluïdes es poden utilitzar com a Entalpia estàndard –46,1 kJ mol–1
medicament i per a usos domèstics.
de formació
L’amoníac és molt soluble en aigua i també en
altres dissolvents orgànics com l’alcohol, el cloro- Longitud d’enllaç N-H 0,1008 nm
form i l’acetona. A la taula hi figuren les propietats 107,38°
Angle d’enllaç H-N-H
més importants de l’amoníac.
148
U05-Q2B (4M).indd 148 12/1/09 15:39:32

Ciència, tècnica i societat
Aplicacions
Actualment les quantitats d’amoníac produïdes
al món són enormes i en creixença
ininterrompuda.
El 70 % de la producció mundial d’amoníac es
destina a produir adobs (nitrat d’amoni, sulfat
d’amoni, etc.). El 30 % restant s’utilitza en indústries
molt diverses: fabricació d’urea, àcid nítric, sals
amòniques i com a líquid refrigerant. En solució
aquosa s’utilitza en usos domèstics com a
netejador.
Indirectament s’utilitza per a la producció d’ex-
plosius, resines amíniques, niló, colorants, deter-
gents, etc.
En estat líquid s’empra extensament com a dis-
solvent de compostos inorgànics i dissol millor que L’amoníac (gas) és molt soluble en aigua perquè hi reacciona
l’aigua algunes substàncies orgàniques. segons:
A Ciència, tècnica i societat, al final de la unitat NH3(g) + H2O(l) NH+4(aq) + OH(aq)
–
“Reaccions de transferència de protons”, s’explica El flascó de la fotografia és una solució aquosa concentrada
l’obtenció industrial de l’àcid sulfúric com un altre d’amoníac.
exemple de reacció en equilibri. Les solucions aquoses d’amoníac tenen caràcter bàsic.
Vista general d’una planta per a l’obtenció de l’amoníac.
149
U05-Q2B (4M).indd 149 12/1/09 15:39:34

RESUM
Les reaccions que tenen lloc en un sol sentit s’ano- Els factors que afecten l’equilibri químic són:
menen irreversibles. Les reaccions que poden tenir • Les variacions de concentració d’una o més de
lloc en tots dos sentits s’anomenen reversibles. les espècies químiques reaccionants.
• Les variacions de pressió del sistema
Per indicar que una reacció es reversible se simbo- reaccionant.
litza amb una fletxa doble: • Les variacions de la temperatura.
a A + b B cC+dD
Desplaçar un equilibri és fer evolucionar el sistema
Quan la velocitat de la reacció cap a la dreta és
reaccionant cap a un nou estat d’equilibri en el qual
igual a la velocitat de la reacció cap a l’esquerra, el les proporcions dels constituents són diferents.
sistema reaccionant assoleix un estat d’invariabili-
tat. Aquesta situació dinàmica s’anomena equilibri Principi de Le Chatelier: Quan en un sistema en
químic. equilibri es modifica alguna de les variables que el
determinen (concentració, pressió o temperatura),
En l’equilibri químic, els productes i els reactius l’equilibri es desplaça en el sentit que tendeix a
estan dins del recipient en unes concentracions oposar-se a la variació esmentada.
invariables en el temps si no es modifiquen les
condicions externes del sistema. En el diagrama de fases, el punt triple de l’aigua es
troba a una temperatura de 273,15 K i a una pres-
Quan la reacció: a A + b B c C + d D, arriba a sió de 615 Pa. En aquestes condicions coexisteixen
l’estat d’equilibri, les concentracions de A, B, C i D els tres estats de l’aigua en equilibri.
compleixen que:
S’anomena entropia a la mesura quantitativa del
[C]c [D]d
= Kc grau de desordre d’un sistema. Es designa amb la
[A]a [B]b lletra S.
Aquesta relació de concentracions s’anomena
constant d’equilibri, Kc. Hi ha dues forces o tendències impulsores de les
reaccions químiques dutes a terme a una pressió i
El valor de Kc per a cada sistema reaccionant una temperatura constants: la tendència vers un
només depèn de la temperatura. Quan varia la tem- mínim d’entalpia i la tendència vers un màxim d’en-
peratura, varia el valor numèric de Kc i, per tant, tropia del sistema.
s’estableix un nou estat d’equilibri diferent de
l’anterior. Relació quantitativa entre ΔH i ΔS: ΔG = ΔH –T ΔS
G s’anomena energia lliure de Gibbs o entalpia
Els equilibris químics poden ser moleculars i iònics. lliure.
Tant els uns com els altres poden tenir lloc en sis-
temes homogenis (equilibris homogenis) o hetero- ΔG fa referència a la variació d’energia lliure del
genis (equilibris heterogenis). sistema.
Un valor negatiu de ΔG indica que el procés tindrà lloc

La constant d’equilibri en una reacció en la qual
espontàniament. Un valor positiu de ΔG ens indica
inter venen gasos es pot expressar en funció de les
que el procés no pot ser espontani. Quan ΔH = T ΔS,
pressions parcials de cada gas. Es designa amb el
el procés està en equilibri (ΔG = 0).
símbol Kp.
a A(g) + b B(g) c C(g) + d D(g) A par tir de dades termodinàmiques tabulades es
poden conèixer els valors de l’entropia molar estàn-
p p dard dels elements i compostos.
Kp =
p p
A partir de les entropies molars estàndards és fàcil
Relació entre Kc i Kp: Kp = Kc (R T)Δn essent calcular ΔSθ d’una reacció i després ΔGθ de la
Δn = c + d – (a + b) reacció.
150 Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia, en el DVD.
U05-Q2B (4M).indd 150 12/1/09 15:39:35

A C T I V I TAT S
Equilibri químic 5 Un recipient tancat de 2 dm3 conté inicial-
ment una mescla gasosa formada per HCl,
1 Un recipient d’1,00 dm3 s’omple de iodur O2 i Cl2. La mescla s’escalfa fins a una tem-
d’hidrogen (gas) mesurat en condicions peratura T i els gasos reaccionen fins a
estàndard. El recipient es tanca i s’escalfa assolir un estat d’equilibri:
fins a 400 °C.
4 HCl(g) + O2(g) 2 H2O(g) + 2 Cl2(g)
El iodur d’hidrogen es descompon segons l’equa-
ció química en equilibri: Completa la taula següent en el teu quadern i
2 Hl(g) l2(g) + H2(g) (1) calcula Kc per al procés indicat a la tempera-
tura T.
Calcula la concentració de cada un dels compo-
nents de la mescla en l’equilibri, si la cons-
Espècie mols mols a
tant Kc per al procés (1) a 400 °C és igual a química inicials l’equilibri
0,0168.
HCl 0,08 —
2 La constant d’equilibri Kc a 735 K per a la
O2 0,04 —
reacció:
2 NOCl(g) 2 NO(g) + Cl2(g) (1) H 20 0,00 —
és igual a 0,08. CI2 0,01 0,03

Un matràs d’1,0 dm3 conté inicialment 0,2 mol
de NO, 0,2 mol de Cl2 i 0,2 mol de NOCl (clo-
rur de nitrosil) a la temperatura de 735 K. 6 A 35 °C la constant d’equilibri Kc per a la
a) Escriu l’expressió de la constant d’equili- reacció:
bri Kc per a la reacció (1) a 735 K. N2O4(g) 2 NO2(g)
b) En quin sentit transcorrerà la reacció fins
a assolir l’equilibri? Per què? és igual a 1,3 × 10–2.
Un recipient tancat de 400 cm3 conté inicialment
3 La constant d’equilibri Kc per a la reacció: 2 g de N2O4. S’escalfa fins a 35 °C i s’espera
CO(g) + H2O(g) CO2(g) + H2(g) (1) que la reacció assoleixi l’estat d’equilibri.
és igual a 1,60 a 1 000 °C. Calcula la massa de N2O4 que queda dins el reci-
Un recipient tancat conté 2,00 mol de CO, pient sense descompondre’s.
2,00 mol de H2O, 1,00 mol de CO2 i 1,00 mol
7 La constant d’equilibri Kc a 700 °C per a la
de H2. El sistema s’escalfa fins a aconseguir reacció:
la temperatura de 1 000 °C.
a) Indica, raonant-ho, després de fer els càl- 2HI(g) I2(g) + H2(g) (1)
culs que calgui, per què la mescla no està és igual a 1,8 × 10 . –2
en equilibri. En quin sentit transcorrerà la En un recipient d’1,00 dm3 es col·loquen 2,54 g

reacció? Raona-ho. de diiode sòlid. Posteriorment s’omple amb
b) Calcula la quantitat de cada una de les
dihidrogen a 20 °C de temperatura i
espècies químiques en l’equilibri.
2,43 × 104 Pa de pressió i es tanca.
4 Un recipient tancat conté inicialment S’escalfa després fins a aconseguir la tem-
3,6 mol/L de N2O4(g) i 3,6 mol/L de H2O(g). La peratura de 700 °C. En aquestes condicions,
mescla s’escalfa i els gasos reaccionen fins tot el diiode es troba en estat gasós i, en
a assolir l’estat d’equilibri: par t, ha reaccionat amb l’hidrogen, fins a
arribar a un estat d’equilibri. Calcula:
2 N2O4(g) + 6 H2O(g) 4 NH3(g) + 7 O2(g)
a) La quantitat de diiode sense reaccionar
Fent una anàlisi es troba que la concentració de en l’equilibri.
vapor d’aigua és de 0,6 mol/L. b) La pressió parcial de cada gas en
Calcula la concentració de O2 a l’equilibri. l’equilibri.
151
U05-Q2B (4M).indd 151 12/1/09 15:39:35

Nota: com que el iode sòlid té una densitat de monòxid de nitrogen que s’ha d’afegir al
4,7 g cm–3, el volum ocupat per aquest pot recipient, sense variar la temperatura, per-
negligir-se, davant el volum del recipient. què la quantitat de diòxid de sofre augmenti
fins a 2,00 mol.
8 Donada l’equació química següent:
12 Quan s’escalfa el clorur de nitrosil (gas), en
3 Fe(s) + 4 H2O(g) Fe3O4(s) + 4 H2(g)
un recipient tancat, es descompon en diclor
Quina és la relació entre les constants d’equili- i monòxid de nitrogen. La reacció arriba a un
bri Kc i Kp? estat d’equilibri:
9 La constant d’equilibri Kp per a la reacció: NOCl(g) 1/2 Cl2(g) + NO(g) (1)
N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g) A 227 °C s’introdueix NOCl(g) en un recipient de

3,00 dm3.
a 400 °C és igual a 1,67 × 10–14, expressant a) Completa la taula següent:
les pressions en pascal. Un recipient de
2,00 dm3 conté, a 25 °C, 0,0100 mol de N2, quantitat quantitat quantitat
0,0200 mol de H2 i 0,0300 mol de NH3. de NOCI de CI2 de NO
S’escalfa la mescla gasosa fins a 400 °C en
presència d’un catalitzador. Inicialment 0,0627 mol 0 0
a) Explica, raonant-ho, si la mescla està en
Equilibri 0,0468 mol – –
equilibri a 400 °C.
b) Si no està en equilibri, en quin sentit
transcorrerà la reacció? Raona-ho. b) Calcula la pressió a l’interior del recipient,
una vegada el sistema hagi assolit
10 En escalfar el diòxid de nitrogen en un recipi- l’equilibri.
ent tancat, es descompon parcialment en c) Calcula la constant Kc per a la reacció (1)
monòxid de nitrogen i oxigen, segons la reac-
a 227 °C.
ció en equilibri:
d) Calcula la constant Kp per a la reacció:
2 NO2(g) 2 NO(g) + O2(g) (1)
Cl2(g) + 2 NO(g) 2 N OCl(g)
Un recipient tancat conté inicialment
a 227 °C, expressant les pressions parcials de
0,0184 mol dm–3 de NO2. S’escalfa fins a
cada component en atm i en kPa.
aconseguir la temperatura de 327 °C i, una
vegada assolit l’equilibri, es troba, mitjan- 13 La constant d’equilibri Kp a 1 273 K per a la
çant una anàlisi, que la concentració de reacció:
NO2(g) és de 0,0146 mol dm–3.
1/2 N2(g) + 1/2 O2(g) NO(g) (1)
a) Troba la Kc a 327 °C per a la reacció (1).
b) Troba la Kp a 327 °C per a la reacció: és igual a 6,87 × 10 –4.
NO(g) + 1/2 O2(g) NO2(g) Un matràs de 2,00 dm3 s’omple, en c. n., de
monòxid de nitrogen. Es tanca i s’escalfa
expressant les pressions en atmosferes. fins a aconseguir la temperatura de 1 273 K.
11 En reaccionar, en un recipient tancat, el diò- En aquestes condicions, el monòxid de nitro-
xid de nitrogen amb el diòxid de sofre, s’obté gen es dissocia parcialment fins a aconse-
triòxid de sofre i monòxid de nitrogen. La guir un estat d’equilibri, segons (1).
reacció assoleix un estat d’equilibri: Calcula:
a) La composició de la mescla gasosa en
SO2(g) + NO2(g) SO3(g) + NO(g) (1) l’equilibri.
Un recipient tancat conté en equilibri 1,60 mol b) El grau de dissociació del NO a 1 273 K.
de SO2, 0,20 mol de NO2, 1,20 mol de SO3 i c) La pressió a l’interior del recipient, a
0,80 mol de NO. Calcula la quantitat de 1 273 K.
152
U05-Q2B (4M).indd 152 12/1/09 15:39:35

14 La constant d’equilibri Kc, a 700 °C per a la 18 Una beguda carbònica ben freda, continguda
reacció: en un vas, va desprenent bombolles gaso-
ses a mesura que el líquid adquireix la tem-
2 HI(g) I2(g) + H2(g) (1)
peratura ambient, Explica-ho.
és igual a 1,8 × 10–2. Tingues en compte que el procés de dissolució
Calcula la massa de I2 que s’ha d’afegir a d’un gas en aigua és un procés exotèrmic.
1,00 mol de H2 per obtenir a 700 °C,
19 Explica per què, en obrir una ampolla de cava,
1,00 mol de HI, si el procés té lloc en un
el diòxid de carboni es desprèn tumultuosa-
recipient tancat. ment arrossegant sovint líquid amb el gas.
15 Un recipient de 400 cm3 conté 2,40 g de 20 Un recipient conté en equilibri vapor d’aigua i
pentaclorur de fòsfor sòlid. Es tanca el reci- aigua líquida a 100 °C i 1,01 × 10 5 Pa (1 atm):
pient, es fa el buit i s’escalfa fins a aconse-
guir la temperatura de 523 K. La pressió a H2O(l) H2O(g)
l’interior del recipient és de 2,1 × 10 5 Pa. En En quin sentit es desplaça l’equilibri si, mante-
aquestes condicions, tot el pentaclorur de nint la temperatura a 100 °C, es disminueix
fòsfor es troba en estat gasós i parcialment la pressió sobre el sistema en equilibri?
dissociat segons: Raona la resposta.
PCl5(g) PCl3(g) + Cl2(g) (1) 21 Indica quin efecte produirà una disminució
Calcula: de pressió sobre els sistemes en equilibri
següents:
a) El grau de dissociació del PCl5 a 523 K.
b) La constant d’equilibri Kc per a la reacció a) I2(g) + H2(g) 2 HI(g)
(1) a 523 K. b) N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g)
16 Considerem l’equilibri: 22 El carbonat de calci es descompon en escal-
4 HCl(g) + O2(g) 2 H2O(g) + 2 Cl2(g) ∆H< 0 far-lo segons la reacció en equilibri següent:
CaCO3(s) CaO(s) + CO2(g) (1)
Les condicions de temperatura i pressió que
afavoreixen l’obtenció del clor són: Un recipient tancat conté una mescla de CaCO3,
a) Temperatura alta i pressió alta. CaO i CO2 en equilibri.
b) Temperatura baixa i pressió alta. Indica, raonant-ho, en quin sentit es desplaça
l’equilibri quan:
c) Temperatura alta i pressió baixa.
a) S’hi afegeixen uns grams de carbonat de
d) Temperatura baixa i pressió baixa.
calci.
e) Temperatura baixa i la pressió no b) S’hi afegeixen unes gotes de solució d’hi-
influeix. dròxid de sodi.
Raona la resposta escollida.
23 a) Calcula la ∆H θ de les reaccions en equili-
17 Un recipient tancat conté en equilibri: bri següents:
PCl5(g) PCl3(g) + Cl2(g) ∆H< 0 2 NH3(g) N2(g) + 3 H2(g)
Indica, raonant-ho, si la constant d’equilibri, Kc, SO2(g) + NO2(g) SO3(g) + NO(g)
augmenta, disminueix o no varia:
b) Prediu per a cada un d’aquests
a) En augmentar la pressió sobre el sistema
processos:
en equilibri sense variar la temperatura.
b) En disminuir la temperatura. 1. L’efecte d’un augment de temperatura
c) En afegir-hi un catalitzador sense variar la sobre el valor de la constant d’equilibri Kc,
temperatura. i sobre el rendiment en producte o produc-
d) En afegir-hi diclor. tes de la reacció.
153
U05-Q2B (4M).indd 153 12/1/09 15:39:36

2. L’efecte d’un augment de pressió sobre el és igual a 1,18, quan s’expressen les pressions
valor Kc i sobre el rendiment en productes parcials en atm.
de la reacció. Un recipient conté inicialment 0,200 mol dm–3
Consulta la taula d’entalpies estàndard de de PCl5, 0,100 mol dm–3 de Cl2, a la tempera-
formació. tura de 250 °C. Calcula les concentracions
de les tres espècies químiques, una vegada
24 L’obtenció industrial de l’òxid de calci (calç
s’hagi arribat a l’equilibri.
viva) es fa escalfant el carbonat de calci en un
forn obert i injectant-hi aire contínuament. 28 La constant d’equilibri a 986 °C per a la
Explica el fonament d’aquest mètode. reacció:
25 El clorur de fosfoni (PH4Cl) sòlid es descom- CO(g) + H2O(g) CO2(g) + H2(g)
pon, fins i tot a baixa temperatura, segons: és Kc = 0,63.
PH4Cl(s) PH3(g) + HCl(g) Un recipient tancat conté inicialment una mescla
de gasos, la composició volumètrica dels
Un recipient tancat, proveït d’un èmbol, conté en quals és: 20,0 % de CO, 5,0 % de H2, 10,0 %
equilibri PH4Cl(s), PH3(g) i HCl(g). Indica, de H2O i 65,0 % de CO2. S’escalfa fins a arri-
raonant-ho, en quin sentit es desplaça l’equi- bar a la temperatura de 986 °C. Calcula la
libri quan: composició de la mescla gasosa, una vega-
a) S’hi afegeix un catalitzador. da hagi arribat a l’equilibri.
b) Es disminueix el volum del recipient bai-
xant l’èmbol. Entropia i energia lliure de Gibbs
c) S’hi afegeix una petita quantitat de clorur
de fosfoni sòlid. 29 Donats els parells de substàncies següents,
indica en cada cas la substància que té una
26 El clorur d’hidrogen pot reaccionar amb l’oxi-
entropia més gran (no consulteu cap taula).
gen segons:
Raona la resposta.
4 HCl(g)+ O2(g) 2 H2O(g) + 2 Cl2(g) ∆H < 0 (1) a) H2O(l), H2O(g)
Un recipient de 2,20 dm3, a 25 °C, conté inicial- b) CH4(g), C4H10(g)
ment 0,0200 mol de HCl i 0,0300 mol de O2. c) NO(g), NO2(g)
S’escalfa fins a aconseguir la temperatura
de 390 °C. Una vegada aconseguit l’equili- 30 Sense consultar cap taula, i tenint en comp-
te l’estructura cristal·lina del diamant i del
bri, es troba, fent una anàlisi, que la concen-
grafit, indica, raonant-ho, quina de les dues
tració de Cl2 és de 3,75 × 10–3 mol dm–3.
formes al·lotròpiques del carboni té una
a) Troba les concentracions de HCl, O2 i H2O
entropia molar estàndard més gran.
en l’equilibri.
b) Calcula les constants Kc i Kp per a la reac- 31 Indica, raonant-ho, si els processos següents
ció (1). representen un augment o una disminució
c) Calcula la pressió a l’interior del recipient, d’entropia del sistema:
quan el sistema està en equilibri a a) La solidificació de l’aigua.
390 °C. b) L’obtenció del clorur de potassi a par tir
d) Què li passa, a la concentració de Cl2 i a la del clor (gas) i del potassi (sòlid).
constant d’equilibri, si: c) La descomposició de l’amoníac en nitro-
1. S’augmenta la pressió sobre el sistema gen i hidrogen.
en equilibri. d) La sublimació del iode (sòlid).
2. Es disminueix la temperatura. e) L’obtenció del iodur d’hidrogen (gas) a
Raona les respostes. par tir del diiode (gas) i del dihidrogen.
f) La descomposició del nitrit d’amoni (sòlid)
27 La constant Kp a 250 °C per a l’equilibri:
en dinitrogen i vapor d’aigua.
PCl5(g) PCl3(g) + Cl2(g) (1) g) La dissolució de la sal en aigua.
154
U05-Q2B (4M).indd 154 12/1/09 15:39:36

32 Sense consultar cap taula, prediu quines de les reaccions següents realitzades a 25 °C i 105 Pa,
seran espontànies i quines no ho seran amb tota seguretat.
a) 6 CO2(g) + 6 H2O(g) = C6H12O6(s) + 6 O2(g) ∆H > 0
b) N2(g) + 3 H2(g) = 2 NH3(g) ∆H < 0
c) Mg(s) + H2SO4(aq) = MgSO4(aq) + H2(g) ∆H < 0
d) 2 NaCl(s) = 2 Na(s) + Cl2(g) ∆H > 0
e) Cl2(g) + H2(g) = 2 HCl(g) ∆H < 0
f) AgNO3(aq) + NaCl(aq) = AgCl(s) + NaNO3(aq) ∆H < 0
g) N2(g) + 3 Cl2(g) = 2 NCl3(g) ∆H > 0
33 La reacció: 39 El coure reacciona amb l’oxigen i s’obté òxid

de coure (II) (sòlid). La reacció és
C(grafit) + O2(g) CO2(g) ∆H < 0
exotèrmica.
és termodinàmicament espontània. Prediu, raonant-ho, el signe de ∆H, ∆S i ∆G.
Tanmateix, a temperatura ambient, el carboni
pot estar en contacte amb l’oxigen de l’aire 40 La ∆Gθ per a la reacció:
sense que reaccioni. Explica-ho. 2 C4H10(g) + 13 O2(g) 8 CO2(g) + 10 H2O(g) ∆H < 0
34 En fer passar un corrent de vapor d’aigua és negativa. Això vol dir que el procés és termo-
sobre carboni mantingut roent, s’obté una dinàmicament espontani. Això no obstant, a
mescla equimolecular de monòxid de carbo- temperatura ambient, el butà i l’aire poden
ni (gas) i hidrogen. estar mesclats sense que reaccionin, però
Prediu, raonant-ho, el signe de ∆H, ∆S i ∆G del n’hi ha prou amb introduir en la mescla un
procés indicat. llumí encès o que salti una guspira per pro-
vocar una ràpida reacció o, fins i tot, produir
35 En escalfar el pentaclorur de fòsfor (gas) es
descompon en triclorur de fòsfor (gas) i clor una explosió. Explica-ho.
(gas). 41 Consultant la taula 6:
Prediu, raonant-ho, el signe de ∆H, ∆S i ∆G del
a) Calcula la variació d’entropia del sistema,
procés indicat.
quan 1 kg d’aigua a 100 °C es conver teix
36 L’entalpia estàndard de formació del tetra- en vapor d’aigua a 100 °C i quan 1 kg de
clorur del silici (líquid) és de –685,5 kJ mol–1. gel a 0 °C es conver teix en aigua a la
Prediu, raonant-ho, el signe de ∆H, ∆S i ∆G per al mateixa temperatura.
procés de formació del tetraclorur de silici a b) Compara ambdós resultats i treu-ne
par tir dels seus elements a 25 °C i 105 Pa. conclusions.
37 El clorur d’hidrogen (gas) reacciona amb 42 Què s’entén per energia lliure estàndard de
l’amoníac (gas) i s’obté clorur d’amoni formació d’una substància? Com pot calcu-
(sòlid). La reacció és espontània a tempera- lar-se la variació d’energia lliure estàndard
tura ambient, malgrat que hi ha una disminu- d’una reacció?
ció d’entropia del sistema reaccionant. Com
s’explica? 43 Calcula l’increment d’entropia estàndard,
∆S θ, dels processos següents (consulta la
38 Raona per què a pressió constant una reacció taula 5):
no espontània, a una temperatura determina-
a) 2 NO(g) + O2(g) = 2 NO2(g)
da, pot ser espontània en variar la temperatu-
ra. Proposa exemples que ho justifiquin. b) MgCO3(s) = MgO(s) + CO2(g)
155
U05-Q2B (4M).indd 155 12/1/09 15:39:36

44 Donada la reacció següent: 48 En els forns de calç, utilitzats per obtenir

òxid de calci (calç viva), el carbonat de calci
4 HCl(g) + O2(g) = 2 H2O(g) + 2 Cl2(g)
es descompon segons:
Calcula la seva ∆G θ i indica si, a 25 °C i 105 Pa,
el procés indicat és espontani.
Suposant que els valors de ∆H θ i ∆S θ no canviïn
45 a) Calcula, consultant la taula 7, la ∆Gθ de la amb la temperatura, a quina temperatura
reacció: mínima han de treballar aquests forns per
I2(g) + H2(g) = 2 HI(g) tal que la reacció sigui possible?
Dades: Entalpies estàndard de formació ∆H θf a
b) Indica si, a 25 °C i 105 Pa, el procés indi-
298 K: CaCO3(s): –1 206 kJ mol–1;
cat és espontani.
CaO(s): –635,1 kJ mol –1; CO2(g): –383,5 kJ mol–1
46 a) Consultant la taula 7, calcula la variació Entropies molar estàndard, Sθ a 298 K:
d’energia lliure estàndard ∆G θ, per a la CaCO3(s) : 92,9 J K–1mol–1; CaO(s): 39,8 J K –1mol –1;
reacció: CO2(g): 213,6J K –1 mol –1
2 C6H6(l) + 15 O2(g) = 12 CO2(g) + 6 H2O(g)
b) Indica si en condicions estàndard el pro-
cés indicat és espontani. Investiga
47 L’equació química corresponent a la dissoci- 49 Investiga sobre el obtenció industrial de

ació del N2O4 en NO2 és: l’àcid sulfúric.
N2O4(g) 2 NO2(g) 50 Investiga sobre Le Chatelier.
Calcula a 25 °C la constant d’equilibri, Kp, per al
procés indicat.
A www.ecasals.net trobaràs una llista de pàgines
Dades: Energies lliures estàndard de formació,
web que t’ajudaran a iniciar la teva investigació i a
∆G θf a 25 °C: NO2(g): 51,79 kJ/mol; N2O4(g):
aprofundir els continguts d’aquesta unitat. No obli-
98,61 kJ/mol.
dis consultar també enciclopèdies i llibres
Comenta el resultat obtingut. especialitzats.
156
U05-Q2B (4M).indd 156 12/1/09 15:39:37

Química 2B. 05 Equilibri Químic. Entropia I Energia Lliure de Gibbs

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Química 2B. 05 Equilibri Químic. Entropia I Energia Lliure de Gibbs

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5 | Equilibri químic.

En els càlculs estequiomètrics estudiats, hem suposat

U05-Q2B (4M).indd 109 12/1/09 15:39:03

1 | Reaccions químiques reversibles

U05-Q2B (4M).indd 110 12/1/09 15:39:03

2. v1 és la velocitat de la reacció entre el 3. La gràfica mostra com varien amb el

de descomposició del iodur d’hidrogen. temps t1 el sistema ha assolit l’equilibri: a

U05-Q2B (4M).indd 111 12/1/09 15:39:04

I2(g) + H2(g) 2 HI(g) (1)

que té lloc en un recipient tancat i obser vem la taula 1. A l’esquerra hi ha

A a) i b) es fa reaccionar I2 i H2. La composició inicial de la mescla de gasos

Aquesta relació entre concentracions s’anomena constant d’equilibri, Kc.

U05-Q2B (4M).indd 112 12/1/09 15:39:05

Aquestes concentracions compleixen que:

Kc és la constant d’equilibri de la reacció (2) a la temperatura t.

El subíndex e serveix per remarcar que les concentracions són les

El valor de Kc per a cada sistema reaccionant només depèn de la tem-

En termodinàmica, les constants d’equilibri, Kc, s’expressen sense unitats.

U05-Q2B (4M).indd 113 12/1/09 15:39:05

1. El monòxid de carboni pot reaccionar amb el vapor d’aigua, segons:

mols de CO mols de H2O mols de H2 mols de CO2

Inicialment 1,000 1,000 0 0

Si V = volum del recipient expressat en dm3, tindrem:

b) Procedint com en l’apar tat a), tindrem:

mols de CO mols de H2O mols de H2 mols de CO2

Inicialment 0 0 1,000 1,000

U05-Q2B (4M).indd 114 12/1/09 15:39:05

2. La constant d’equilibri Kc a 448 °C per a la reacció:

a) El sistema format per I2, H2 i HI estarà en equilibri si:

mols de I2 mols de H2 mols de HI

Inicialment 0,500 0,200 1,000

U05-Q2B (4M).indd 115 12/1/09 15:39:05

Substituint a (2) les concentracions en l’equilibri:

L’equació de segon grau que en resulta té dues solucions:

NOCl(g) 1/2 Cl2(g) + NO(g)

mols en l’equilibri 0,0312 0,0117 + 0,0100 0,0117

n (NOCl) = 0,312 mol

U05-Q2B (4M).indd 116 12/1/09 15:39:06

c) 2 NOCl(g) Cl2(g) + 2 NO(g)

4 | Classificació dels equilibris químics

U05-Q2B (4M).indd 117 12/1/09 15:39:06

En efecte, la constant d’equilibri K’c per al procés (3) seria:

nombre de mols de CaCO3(s)

I aquest quocient és constant a una temperatura determinada. El mateix

és constant a una temperatura determinada. Si l’anomenem Kc tindrem:

U05-Q2B (4M).indd 118 12/1/09 15:39:06

d’on resulta la relació:

4. La constant d’equilibri Kc a 448 °C per a la reacció:

Les concentracions de I2, H2 i HI inicials i en l’equilibri són:

Extraient l’arrel quadrada de tots dos membres:

U05-Q2B (4M).indd 119 12/1/09 15:39:06

pHI = 9,4 × 104 Pa

d) Coneixent el valor de Kc podem calcular Kp:

U05-Q2B (4M).indd 120 12/1/09 15:39:07

Si n són els mols inicials de I2, podem escriure:

El nombre total de mols en l’equilibri, nt serà:

U05-Q2B (4M).indd 121 12/1/09 15:39:07

b) Coneixent el valor de α i d’acord amb (1), podem calcular Kc:

L’equació química que estem considerant és:

expressant la pressió en pascal.

6. El diòxid de carboni es dissocia a temperatures elevades segons:

De la definició de Kp tindrem, per a l’equilibri (1):

χ , χ i χ són, respectivament, les fraccions molars en l’equilibri del CO, O i CO .

5 | Equilibri químic.

1 | Reaccions químiques reversibles

4 | Classificació dels equilibris químics

6 | Factors que afecten l’equilibri químic

8 | Equilibri físic: diagrama de fases

9 | Espontaneïtat de les reaccions químiques

10 | Concepte d’entropia