NEUROPSICOLOGIA

Examen  50%
PG  50%
(A l’examen s’ha de tenir mínim un 5 per fer la mitjana)

Còrtex prefrontal, és la part del cervell que està vinculat amb la presa de decisions.
Neuroplasticitat. Sistema límbic: amígdala (relacionada amb les emocions) i l’hipocamp
relacionat amb la memòria. A l’hipocamp hi ha molta plasticitat.

Quan dividim el cervell en parts, podem fer diferents tipus de talls:

- Talls coronals (en horitzontal)
- Talls sagitals (en vertical)

Els ictus, són una de les coses que més s’han de tenir presents. Aquí podem fer un bon
pla de prevenció i de control.

TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA NEUROPSICOLOGIA

Objectiu de la neuropsicologia: coneixement del funcionament del nostre cervell.
No únicament hem d’anar a la patologia, sinó que ja podem estudiar el nostre cervell
in vivor, és un avanç molt significatiu. Podem veure què passa quan hi ha una lesió al
nostre cervell.

Concepte de neuropsicologia

- Estudia les bases biològiques de la conducta dins l’àmbit de la Psicologia.

- Activitat biològica relativa al funcionament cerebral (còrtex), concretament dels
processos psíquics complexes (llenguatge, atenció, percepció, memòria,
funcions executives).

- Neuropsicologia humana: ciència psicobiològica del SN que utilitza el mètode

experimental.
- Neuropsicologia (segons l’APA): activitat en l’àmbit de la intervenció psicològica
que té el seu fonament en la Neuropsicologia Humana.

La neuropsicologia està molt lligada amb:

-neurologia
-psicologia experimental
-neuroanatomia i neurofisiologia
-neuroquímica i neurofarmacologia
Objectius de la neuropsicologia

 Delimitar les funcions alterades i preservades com a conseqüència d’una lesió

cerebral. Com per exemple, després de patir un ictus.
 Lateralització hemisfèrica i localització lobar i cortical versus subcortical. És a
dir, saber si la lesió està localitzada a l’hemisferi dret o a l’esquerra. Quins
lòbuls del cervell estarien més afectats segons la lesió? També conèixer si la
lesió és més a l’escorça cerebral o és una lesió subcorticals.
 Comparar el funcionalisme neuropsicològic pre i post tractament (quirúrgic,
farmacològic o conductual). Cada vegada hi ha més avenços, hem de veure les
conseqüències que hi ha després d’una intervenció quirúrgica, o a nivell
farmacològic o conductual. Quins són els efectes en el nostre propi cervell quan
la persona està en tractament psicoterapèutic?, perquè segur que això també
comporta canvis en el nostre cervell.
 Diagnòstic diferencial neurològic. En l’àmbit més clínic.
 Diagnòstic diferencial entre síndromes psicogènics i neurogènics (depressió i
demència). És molt important tenir clares les diferències entre els canvis
cognitius associats a una depressió o en una demència. En persones d’edat
avançada, si no es tracta adequadament la depressió, pot ser que aquells canvis
d’estat d’ànim acabin provocant canvis en les funcions cognitives, per això és
molt important tractar bé la depressió perquè no hi hagi aquesta afectació.
 Quantificació dels dèficits cognitius. Saber el nivell d’afectació a nivell cognitiu.
 Tractament de rehabilitació neuropsicològica.

Camps d’estudi de la neuropsicologia

- Estats confusionals
- Demències
- Síndromes associats a lesions cerebrals focals
- Síndromes d’etiologies específiques
- Síndromes funcionals simptomàtics

NEUROLOGIA: diagnòstic i tractament de les alteracions que afecten les propietats

estructurals i fisiològiques del sistema nerviós.
 Accidents vasculars cerebrals (AVC), traumatismes crani-encefàlics (TCE),
processos degeneratius, tumors cerebrals, epilèpsies, processos infecciosos.

NEUROCIRURGIA: intervenció quirúrgica pel tractament de les malalties del sistema

nerviós.
 Tumors cerebrals, traumatismes crani-encefàlics (TCE), tractament epilèpsia.

NEUROANATOMIA: organització estructural del sistema nerviós (neurones, fibres

nervioses, nervis...)

NEURORRADIOLOGIA: facilita el diagnòstic de la patologia cerebral amb tècniques

d’imatge per identificar estructures intactes i patològiques del sistema nerviós.
  Radiologia, tomografia axial computeritzada (TAC), ressonància magnètica
(RM), tomografia per emissió de positrons (TEP), electroencefalograma (EEG).

NEUROFISIOLOGIA: propietats funcionals del sistema nerviós (composició estructural,

química i elèctrica).

NEUROPATOLOGIA: teixits patològics que afecten al sistema nerviós a nivell

estructural i funcional.

NEUROPSICOLOGIA: estudia les bases biològiques de la conducta dins l’àmbit de la

Psicobiologia. Activitat biològica relativa al funcionament cerebral (còrtex),
concretament dels processos psíquics complexes.

Antecedents històrics

1. Període de 1861 a 1875

Broca (1861). Era neuròleg, va estudiar 6 pacients que havien tingut una lesió
cerebral; va fer un estudi post mortem, és a dir va veure com estaven abans i
després de morir. Ell va observar que tots 6 pacients tenien la lesió cerebral en
la mateixa àrea. Tots tenien una dificultat greu en la producció del llenguatge.
Ell va definir: trastorn afàsic no fluent per lesió anterior a l’hemisferi esquerre.

Wernicke (1874). Seguint la mateixa metodologia va definir: trastorn afàsic

fluent per lesió al lòbul temporal posterior esquerre.

2. Període contemporani
-Tècniques de neuroimatge (TC, RM, TEP, EEG, PE).
-Neuroanatomia, neurofisiologia i neurofarmacologia.

Com hem anat evolucionant en quan al coneixement del nostre cervell?

Hipòtesi del cervell

Localització de la funció:
o Comportament controlat per una àrea del cervell.
o Al destruir l’àrea es destrueix el comportament.
 Això era el que plantejava Broca.

Frenologia. Superfície del crani i facultats de la persona.

Localització del llenguatge (Broca). Lesions a la part posterior de la tercera

circunvolució frontal esquerra (afèmia, afàsia no fluent).

Programació seqüencial i desconnexió (Wernicke va anar més enllà i planteja aquesta

programació seqüencial).
Lesió al lòbul temporal esquerre (afàsia fluent).
Concepte de desconnexió: lesió a les fibres que connecten les àrees de Broca i
Wernicke (afàsia de conducció).
Broca: una lesió en la seva àrea produïa dificultats en la producció del llenguatge.
(Entén però no pot produir una paraula)
Wernicke: una lesió en la seva àrea produïa dificultats en la comprensió del llenguatge.
(Pot produir una paraula però no entén). Wernicke va anar més enllà, i va dir que si hi
havia una lesió en les fibres que connecten l’àrea de Wernicke amb l’àrea de Broca,
tenen dificultats en la repetició de paraules, frases, etc.)

Luria (1902-1977). Es pot acceptar l’existència d’una localització precisa de funcions

elementals, però els sistemes funcionals complexes estarien organitzats en sistemes de
zones que treballen concertadament.

Hipòtesi de la neurona
La unitat de l’estructura i funció del cervell és la neurona.
El SN està format per cèl·lules o unitats concretes i autònomes que poden
interaccionar, però que no estan connectades físicament.
(Ramon i Cajal: va observar que les neurones es connectaven a través de
neurotransmissors, no físicament)
Comunicació entre neurones: neurotransmissors

Hipòtesi de la xarxa nerviosa (Golgi)

El SN està format per una xarxa contínua de fibres interconnectades.

3. Actualitat
- Neurocirurgia (hemidecorticacions, callosotomies, lobectomies)
- Psicometria i avaluació estadística
- Avenços tecnològics (tècniques de neuroimatge)

VÍDEO  RM: buscar on i com es generen les ordres dins el cervell per produir la parla.
Els primers anys de vida es determina la capacitat verbal d’un nen.
RM: es veu l’interior del cervell i com maduren els nens: Àrees del llenguatge
(producció i comprensió) del cervell des del naixement fins els 3 anys de vida.

Mielina: substància que recobreix les neurones. La mielina recobreix les parts més
llargues de la neurona i permet que la informació es transporti a una elevada velocitat.
Quan naixem no tenim mielina, aquesta es genera a mesura que anem fent funcionar
la part del cervell.
La parla és el mecanisme humà més complex que existeix, per això madura més tard
que el sistema motriu.

Intervenen per la parla:

- Fosses nasals
- Llavis
- Diafragma
- Pulmons
- Tràquea
- Faringe
- Paladar
- Llengua
- Cordes vocals

Tot això es diu ben coordinat i en dècimes de segon.

Respiració, bronquis i tràquea.
Òrgans de mobilitat: llavis, llengua i paladar.

Les neurones són les cèl·lules del SN, i generen impulsos elèctrics, que passen d’una
neurona a l’altre, i aquesta és la manera de transportar la informació.

Àrea de producció verbal: lòbul frontal.

Àrea de comprensió verbal: lòbul temporal.

Cervell-cerebel-bulb raquidi
Cerebel: coordinació dels moviments.
Substància blanca: ramificacions de les cèl•lules nervioses.

Àrea del llenguatge: hemisferi esquerra, però hi ha persones que la poden tenir al mig
o al dret, per això s’obra s’ha de saber on hi ha les connexions de la parla abans de fer
una intervenció. (s’ha de valorar quines són les àrees que el neurocirurgia extirpa per
minimitzar danys cerebrals).

Sordesa: important detecció precoç, ja que perquè es mielinitzi s’ha d’estimular. La

fissura de Silvio: àrea fonamental perquè és on hi ha totes les àrees del llenguatge.

Consum regional d’oxigen: volum de sang que està arribant a una àrea concreta per la
seva realització.

RM: test de Boston: test de denominació, dir el nom dels dibuixos.

EXAMEN NEUROLÒGIC:

- Història clínica
- Examen físic
- Sistema motor
- Sistemes sensorials
- Proves neurològiques complementàries: EEG, TC, RM.
- Dades personals
- Edat
- Sexe
- Nivell escolar i anys d’escolaritat
- Professió
- Dominància manual
- Malaltia actual:
o Data inici
o Mesos d’evolució
o Diagnòstic mèdic i neurològic
- Resultats TC, RM o altres
- Antecedents familiars
- Antecedents patològics

TEMA 2. NEUROANATOMIA HUMANA

Cervell humà: tenim dos hemisferis separats per la fissura interhemisfèrica. Cal tenir
en compte que tant l’hemisferi dret com l’esquerra tenen diferències anatòmiques i
funcionals.
- Hemisferi esquerre: està relacionat amb el llenguatge, sempre que
transformem un signe en una unitat de significat: té un funcionament més en
sèrie, és a dir, de fer coses una rere l’altre. Per exemple: quan estem parlant
perquè seqüenciem fonemes, paraules, etc. Una rere l’altre, o quan estem fent
un procés de càlcul mental, que estem transformant un símbol en unitats.

- Hemisferi dret: té un funcionament més holístic, més global, està vinculat a la

percepció de l’entorn; el processament de la música, el dibuix, la memòria
visual, la creativitat, el processament de les emocions...

Hemisferi esquerre: cisura de Silvio a baix i cisura de Rolando a la part d’adalt,

circumvolucions, substància gris (fonamentada pels cossos de les neurones),
substància blanca (formada per axons).
Àrea perisilviana: al voltant de la fissura de Silvio; a l’hemisferi esquerra és una àrea
fonamental pel llenguatge.
Artèria cerebral mitjana: implicada en els trastorns afàsics.

Diferents talls de l’encèfal

Els diferents talls ens permeten visualitzar el cervell des de diferents dimensions i els
veurem en les diferents ressonàncies magnètiques.
- Tall coronal cerebral: de davant cap endarrere o al revés.
Part inferior: substància blanca, estableixen connexions amb les diferents parts;
part exterior (escorça): substància gris.
- Tall sagital cerebral: de la dreta cap a l’esquerra o al revés.
Cos callós: connecta els dos hemisferis.
- Tall horitzontal: de dalt cap a baix.

Ganglis basals i altres estructures: processament activitat motora. Parts del

cervell que funcionen amb dopamina.

Existeix una xarxa neural complexa que ens permet dur a terme funcions
cognitives molt complexes.
Velocitat: milisegons. Com més mielinitzat està el nostre cervell, la velocitat de
processament és més ràpida, perquè l’impuls nerviós va més ràpid.

Lòbuls cerebrals
Àrees funcionals de la visió, audició i sensacions somatoestètiques

Àrea de Broca: implicada en la producció del llenguatge.

Àrea de Wernicke: més implicat en la comprensió del llenguatge, l’àrea que
transformem els sons en una unitat de significat.
Lòbul parietal: funcions somatosensorials (sensibilitat).

Cissura central= cissura de Rolando

Cissura lateral= cissura de Silvio

DISTRIBUCIÓ DE LES ZONES FUNCIONALS EN RELACIÓ AMB EL MAPA DE BRODMAN

DEL CERVELL HUMÀ
Ventricles del cervell

Per on circula el líquid cefaloraquidi.

Protector del cervell, meninges: fa d’amortiduador en el cas de donar-se un cop.

El prosencèfal es va desenvolupant, es converteix en el cervell: lòbuls cerebrals.

Romboencèfal: acaba corresponent al tronc encefàlic.

Prematuritat: gestació de 6
mesos, poden sobreviure
tot i tenir un cervell poc
desenvolupat, no hi ha cissures ni circumval•lacions. Tenen més probabilitat de tenir
problemes visuals...
Mètode cangur: és fonamental pel desenvolupament del cervell de l’infant (els pares
s’apropen el nadó al cos)

SISTEMA NERVIÓS

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

- Encèfal
- Medul·la espinal

SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC

- Nervis (cranials i espinals)
- Sistema nerviós autònom

Sistema límbic: activa les emocions. És important la relació entre: memòria,

aprenentatge, motivació...
Tàlam: estació de relleu, arriben els estímuls provinents de l’exterior. (l’olfacte i el gust
estan processats al lòbul frontal), distribueix els estímuls sensorials per l’escorça.

Les fibres nervioses que passen pel mesencèfal, quan hi ha un traumatisme

cranioencefàlic, l’escorça es desconnecta.

Relació entre els dermatomes del cos i els segments de la mèdul·la espinal
A través de la medul·la espinal hi ha tots els nervis, on rebem la informació sensorial i
duem a terme l’activitat motora.
Una persona que ha patit un traumatisme cranioencefàlic: tindrà una lesió en l’encèfal,
cervell. Pot tenir problemes motors, derivats d’una lesió encefàlica.
Una persona que ha patit una lesió a la medul·la espinal: afectarà a la sensibilitat
inferior, tindrà problemes motors i sensitius: a la mobilitat inferior o superior (per
exemple: tetraplegia o paraplegia), no tenen cap problema cognitiu a nivell del cervell.

TEMA 3. FUNCIONAMENT CORTICAL

- Àrees primàries  arriba la informació sensorial però sense significat.
- Àrees secundàries  processa a un nivell superior la informació de l’àrea
primària: percepció. Són unimodals (igual que les primàries) perquè responen
només a una única modalitat.
- Àrees terciàries  multimodal. Integra tota la informació dels diferents canals.
Nivell més alt de processament.

PARTS:
o Fletxa blava: secundària auditiva
o Fletxa taronja: primària auditiva
o Fletxa groga: primària somatosensorial
o Fletxa verda: secundària somatosensorial
o Fletxa vermella: secundària visual
o Fletxa rosa: primària visual
PARTS:
o Fletxa blava: àrea terciària: còrtex prefrontal. Intencions, presa de decisions,
segons la informació que arriba de l’àrea terciària sensorial.
o Fletxa vermella: àrea secundària: còrtex premotor. Planificació de la resposta.
o Fletxa groga: àrea primària: còrtex motor. Representació motora del nostre
cos. Executa el moviment.
Mapa CITOARQUITECTÒNICA

SABER: 1-2-3-4 (àrea somatosensorial primària- circumvolució postcentral: tocar un

bolígraf amb la mà dreta ho processo a l’àrea de l’hemisferi esquerra, i al revés).
17 – 18 – 19 – 41 – 22 (Wernicke: àrea on transformem els sons en unitats de
significat). – 42 – 40 – 39 (àrea terciària: centrada en la lectura i l’escriptura: gir
angular: àrea pot: parietal, occipital i temporal) - 4 (motora primària: permet executar
el moviment)- 6 (secundària) 44 parla (àrea de Broca: expressió del llenguatge).

VÍDEO  amb neuropsicologia és molt important demanar sempre si la persona és

dretana o esquerrana.
Trastorn cerebral: esquizofrènia: deliris. Cervells diagnosticats normals i amb
esquizofrènia, trastorn bipolar o esquio afectiu.
Els hemisferis es connecten a través del cos callós.
Hemisferi dret: s’ocupa del moment present. La informació entra a través dels nostres
sistemes sensorials. Percepció global. Creativitat, percepció de la música, emocions...
Hemisferi esquerra: s’ocupa del passat i del futur. Detalls, organitza i categoritza la
informació i projecta al futur les possibilitats. En sèrie. Preponderant (quan llegim,
quan parlem...)

Experiència dona: Dolor a l’ull esquerra, experiència de que el seu cos era una cosa
estranya, cada pas era rígid, no fluïa, sentia un diàleg dins d’ella, perd l’equilibri, no
podia definir els límits del seu cos, el diàleg de l’hemisferi esquerra va quedar en
silenci, es sentia enorme, de cop l’hemisferi esquerra tornava estar en línia. L’estrès de
la feina havia desaparegut: hemorràgia cerebral. 8 anys recuperar-se per complert....

LÒBUL TEMPORAL
Funcions
 Sensacions auditives i percepció auditiva i visual
 Magatzem
  De la informació a llarg termini
 Tó afectiu a la informació sensorial

Anàlisis dels estímuls sensorials

 Formació de la percepció: integració de la informació (visió, audició i
somestèsia).
 Magatzem de la informació (hipocamp). 
 Assignació de propietats afectives als estímuls (temporal medial i amígdala). 

ASSIMETRIA FUNCIONAL
 Lòbul temporal esquerre: memòria verbal
 Lòbul temporal dret: memòria no verbal

LÒBUL PARIETAL
1. Àrees primàries somatosensorials (àrees 3, 2, 1): inputs sensitius del tacte,
pressió i posició
 2. Còrtex d’associació somatosensorial (àrees 5 i 7)
 Precisió de la localització tàctil
 Diferències en tamany, relacions espacials i pes
 Feedback sensitiu per a les accions de la motricitat fina
 Memòries somatosensorials

3. Còrtex d’associació multimodal: còrtex d'associació supramodal del girs angular

(39) i supramarginal (40)

SÍNDROME DEL LÒBUL PARIETAL

 Parietal esquerre
 Lectura i escriptura
 Trastorns afàsics fluents
 Parietal dret
 Desorientació geogràfica
 Funcions visoperceptives 

LÒBUL OCCIPITAL
1. Ceguera cortical: destrucció bilateral occipital. Hemianòpsia bilateral
homònima o ceguesa total

2. Agnòsies visuals (àrees d’associació visual):

 Objectes
 Dibuixos
 Colors
 Cares (prosopagnòsia)
 Ceguesa pura de paraules o alèxia agnòsica

3. Al·lucinacions visuals (focus epilèptic occipital).

LÒBUL FRONTAL
Còrtex motor i premotor: control del moviment
 Còrtex motor primari (àrea 4) - via piramidal -: coordinació i expressió del
moviment
 Còrtex premotor i àrea motora suplementària (àrees 6 i 8): programes motors
 Àrea de Broca (àrea 44)

Còrtex prefrontal:
 Dorsolateral: funcions cognitives
 Paralímbic: atenció i motivació dirigides a l’acció
 Orbital: patrons de conducta
Ens permet controlar les funcions cognitives i els patrons de conducta.

TEMA 4. TÈCNIQUES DE NEUROIMATGE

Mètodes lesionals o estructurals:
Et donen informació sobre l'estructura i informe sobre lesions cerebrals. 
1. Anàlisis de lesions
“POST MORTEM”
 Anàlisis macroscòpic
 Anàlisis microscòpic

“IN VIVO”
 Tomografia Computeritzada (TC):
Imatges axials: zones hipodenses (grises)
Imatges hiperdenses (clares)

 Ressonància magnètica (RM)

Imatges axials, coronals i sagitals (T1 i T2)
*T1: es veu igual que al TAC, les zones hipodenses fosques i les
hiperdenses clares.
*T2: es veu al revés que a T1. Es veuen molt millor les zones de
hipodensitat. 

2. Inactivació cerebral
 Estimulació elèctrica (motor i somestèsic)
 Anestèsia cerebral hemisfèrica (Test de Wada) → Tècnica més fiable per
bilateralització cerebral. 

Mètodes funcionals:

Registre de l’activitat cerebral

1. Electromagnètics:
 Electroencefalograma 1 (EEG): ens dona informació sobre l'activitat
elèctrica d’un grup de neurones
 Potencials evocats (PE):
 Respostes evocades exògenes (auditius, somatosensorials,
visuals-P100) 
 Potencials endògens relacionats amb events (P300:
processament d’un event inesperat).

2. Metabòlics
 Flux sanguini cerebral regional (FSCr): Xanon - 133: per saber on hi ha
més flux de sang quan es fa una acció determinada
 Tomografia per Emissió de Positrons (TEP): taxes metabòliques
regionals de glucosa
 Tomografia per Emissió de Fotons Simples (SPECT) 
 Ressonància Magnètica Funcional (RMF): oxigen → una de les tècniques
que més s’utilitza actualment

Mètodes instrumentals:

Tècniques de divisió sensorial

 1. Visual
 Tècnica de la presentació taquistoscòpia (camps visuals separats):
- Camp visual dret (lletres, paraules i dígits) 
- Camp visual esquerra (colors, orientació, discriminació de formes i cares)

2. Auditiu
 Tècnica de l’audició dicòtica (D. Kimura):
- Subjectes normals: ventatge de l’oïda dret per estímuls verbals
- Pacients amb comisurotomia (“Split Brain”): extinció esquerra per a estímuls
verbals

3. Tàctil: palpació diàptica

 Tècnica d’interferència motora (“Tapping”)

TEMA 5. LATERALITZACIÓ DE FUNCIONS CEREBRALS

Asimetries neuroanatòmiques
- Asimetria dels lòbuls temporals:
 Hemisferi dret: el còrtex auditiu primari de la circunvolució de Heschl és
de doble longitud.
 Hemisferi esquerre: en persones dretanes el còrtex superior o planum
temporal (àrea cortical posterior al còrtex auditiu primari o
circunvolució de Heschl dins la Cisura de Silvio) és més gran a l’hemisferi
esquerre). Base neuroanatòmica que explicaria el desenvolupament del
llenguatge a l’hemisferi esquerre.

- LÒBUL FRONTAL: OPERCLE FRONTAL (ÀREA DE BROCA): major àrea total a l’hemisferi
esquerre.

- PES DELS HEMISFERIS:

 HEMISFERI DRET: lleugerament més gran i més pesat
 HEMISFERI ESQUERRE: major pes específic
- CISURES DE SILVIO ASSIMÈTRIQUES

- ASSIMETRIES SUBCORTICALS

- DISTRIBUCIÓ ASSIMÈTRICA DELS NEUROTRANSMISSORS (regions corticals i

subcorticals)

Idea important: hi ha dues àrees vinculades al llenguatge.

ASSIMETRIES FUNCIONALS
- HEMISFERI ESQUERRE: Verbal, Seqüencial, Analític
- HEMISFERI DRET: No verbal, Paral·lel, Holístic

Relació entre el llenguatge i la dominància manual

El fet de ser dretans o esquerrans està relacionat amb la localització cerebral del
llenguatge.
La major part dels dretans (un 96%) tenen la representació del llenguatge localitzat en
l’hemisferi esquerre. Hi ha un percentatge molt baix (un 4%) que el tenen localitzat en
l’hemisferi dret.
En canvi, els esquerrans (un 70%) tenen la representació del llenguatge localitzat en
l’hemisferi esquerre, un 15% el tenen localitzat en l’hemisferi dret i un 15% poden
tenir representació del llenguatge bilateral.

 Per això és important no contrariar, perquè el cervell està programat per

localitzar el llenguatge en una àrea o una altre. Si es contraria podem trobar
persones que poden tenir problemes en l’aprenentatge de la leptoescriptura,
diferenciació de l’espai, dificultats en diferenciar dreta esquerra...
 És important que hi hagi coherència entre l’ull, la mà i el peu. Sobretot entre
l’ull i la mà.

TEMA 6. TRASTORNS NEUROLÒGICS

ICTUS
TCE (Traumatismes cranioencefàlics)

Sistema arterial encefàlic

El nostre cervell s’activa i activa diferents àrees cerebrals segons les funcions que
estiguem duent a terme i segons diferents estímuls de l’exterior. És molt important
quan hi ha un problema d’ictus anar directament a urgències, perquè les primeres
hores són primordials.

Artèries caròtides internes:

Artèria cerebral anterior: lòbul frontal, 4/5 parts del cos callós
Artèria cerebral mitjana: part lateral dels hemisferis

Artèries vertebrals:
Artèria basilar
Artèria cerebral posterior (temporal mitjà i occipital posterior)

Artèries comunicants anterior i posterior (cercle de Willis)

Tipus de trastorns vasculars; ICTUS:

1. Infart cerebral o procés isquèmic: és quan hi ha una disminució o reducció del

flux sanguini cerebral, per una insuficiència d’oxigen i de sang, que produeix
mort del teixit cerebral.
Causes: trombosi, embòlia: (coàgul portat a través de la sang, artèria cerebral
mitjana esquerra, o arterioesclerosi: engrossiment i enduriment de les artèries.

2. Atacs isquèmics transitoris: causats per una reducció temporal del flux
sanguini en una regió cerebral focal (recuperació en menys de 24h).

3. Hemorràgia: entrada de sang massiva que pot tenir lloc en qualsevol zona del
cervell.
Causes: TCE, hipertensió, debilitat de les parets dels vasos secundàriament a un
èmbolo o trombo.

4. Malformacions arteriovenoses (angiomes): agrupacions congènites de vasos

anormals.

5. Aneurismes: dilatació patològica, no reversible, d’un segment arterial, amb un

debilitament de la paret arterial, formant un gran sac de sang que pot anar
augmentant i complicar-se amb trombosi, embolització o ruptura.

TRAUMATISMES CRANIENCEFÀLICS

- Dany cerebral traumàtic.

 - Afectació del cervell causada per una força externa. És un cop fort patit per un
element extern.
- Pot produir una disminució o alteració del nivell de consciència.
- Comporta una alteració de les habilitats cognitives, emocionals o físiques.

Tipus de lesions:
o Obertes (ferides de bala).
o Tancades: TCE amb lesions difuses, TCE amb lesions focals, TCE amb lesions
difuses i focals.

Escala de Coma de Glasgow (GCS): mesura el nivell de pèrdua de coneixement,

es una escala que va del 3-15.

Quan patim un cop fort al cap, es dona un fenomen d’acceleració-desacceleració.

Si patim un fort cop al cap, és molt important anar a urgències per la prevenció de
riscos. S’ha d’observar la persona durant 24h, perquè potser en el moment del cop no
perd el coneixement però després si.
Això ens ajuda a saber si el traumatisme és lleu, moderat o greu.
De 13-14: lleu
De 9-12: moderada
Si és inferior o igual a 8: greu
menys de 8: estat de coma

Alteracions neuropsicològiques:

- Atenció i concentració
- Alentiment en el processament de la informació
- Canvis emocionals
- Dèficits focals (llenguatge, percepció, ...)
- Pèrdua de memòria
 Amnèsia anterògrada o posttraumàtica: lapse de temps entre l’accident i la
plena recuperació de la consciència.
 Amnèsia retrògrada: període immediat abans de l’accident que molt sovint la
persona no recorda. En cassos greus pot haver-hi amnèsia de setmanes, mesos
o anys.

 Els problemes de memòria o aprenentatge, poden quedar com una

seqüela definitiva. Per això és important actuar quan abans possible
millor (fent rehabilitació, per exemple.)
 Els minuts abans de l’accident no es graven en el cervell, perquè els
nostres records necessiten un temps per gravar-se i fixar aquella
informació en el cervell. Per això quan la persona té un traumatisme no
recorda els moments previs a l’accident, perquè no ha tingut temps de
 fixar-se en el cervell. Això té conseqüències important de cara als fets
de l’accident (per la mútua, per exemple, o si hi ha un judici).

TUMORS INTRACRANIALS

Tumor o neoplàsia: massa de teixit que persisteix i creix independentment de les

estructures del voltant i que no té cap utilització fisiològica.
- Tumors benignes
- Tumors malignes

 Gliomes: són malignes i s’originen a partir de les cèl·lules glials a la substància

blanca i s’infiltren en la massa cerebral (astrocitomes).
 Meningiomes: són benignes i es desenvolupen adossats a les meninges; poden
afectar la funció cerebral pels efectes de compressió.
 Tumors metastàsics: s’estableixen pel pas de cèl·lules tumorals d’una altra
regió del cos.

INFECCIONS

Definició: infecció del cos per microorganismes patògens i reacció dels teixits a la seva
presència. Agents infecciosos: virus, bactèries i fongs. Tipus: víriques, bacterianes,
micòtiques o parasitàries.

TEMA 7. SÍNDROMES NEUROPSICOLÒGIQUES

Hem de saber diferenciar tres conceptes:

- Alerta: capacitat per reaccionar als estímuls del medi. Les persones amb un TC
perden la consciència i perden aquesta capacitat.
- Atenció: capacitat que tenim per respondre a un estímul específic del medi. Per
exemple inhibir les distraccions com el soroll o el telèfon a l’hora de fer classe.
Això té beneficis i desavantatges; per exemple saber tenir atenció dividida
(atendre a més d’un estímul a l’hora). El ritme de vida que portem a vegades no
ajuda a saber mantenir l’atenció.
- Vigilància (concentració): mantenir l’atenció.

Síndromes clíniques: cursen amb una afectació d’aquests nivells d’atenció, serien:
o L’estat confusional agut
o El síndrome de negligència

Bases neuroanatòmiques:
- Formació reticular
- Activitat talàmica
- Còrtex (àrees d’associació polimodal):
prefrontal, parietal posterior, sistema límbic (component emocional)

Tipus d’atenció
  Atenció selectiva: resposta selectiva a un estímul. Els nens amb TDAH tenen
dificultats en aquest tipus d’atenció
 Atenció dividida: dues o més tasques
 Atenció sostinguda: temps (minuts a hores). És la capacitat de concentrar-nos
durant una estona seguida.

L’estat confusional agut, pot ser degut a:

- Desordres metabòlics
- Infeccions
- Estats postoperatoris
- Intoxicacions
- Retirada de drogues
- Malalties neurològiques (TCE, lesions focals)

Es caracteritza per:
- Una disminució del nivell de consciència
- Afectació global de les funcions cognitives: atenció i concentració, memòria,
desorientació (persona, temps i espai), procés de pensament, parla i percepció.
- Canvis en l’estat emocional
- Canvis en l’activitat motora (a vegades pot haver agitació)
- Canvis en el cicle vigília-son

Síndrome de negligència:
- Capacitat de dirigir l’atenció
- Negligència de l’espai contra lateral
- No degut a afectació en àrees primàries
- Lesions unilaterals dretes: parieto-temporo-occipital, parietal inferior dret,
frontal dret.
- Hemi-inatenció: estímuls contra laterals
- Hemiakinèsia: acció motora contra lateral
- Negligència hemiespacial: espai contra lateral

TEMA 8. LA MEMÒRIA
La memòria és una funció fonamental pel nostre bon funcionament i la nostre
adaptació a l’entorn.
Podem definir-la com: procés que produeix un canvi relativament permanent del
comportament.
L’experiència diària modifica el SN a nivell de morfologia neuronal i sinàptica, i com a
resultat els animals i els éssers humans podem aprendre i recordar fets (Squire, 1986).
Capacitat mnèsica o memòria: capacitat d’adquirir, retenir i utilitzar secundàriament
una experiència.

Amnèsia: pèrdua total o parcial de la memòria.

Etiologies dels trastorns de la memòria:

- Lesions vasculars (hemorràgia o isquèmia)
 - El síndrome de Korsakoff
- Traumatisme cranioencefàlic
- Tumors
- Encefalitis vírica
- Amnèsia global transitòria
- Epilèpsia
- Anòxia cerebral (aturada cardíaca)
- Demència
- Envelliment (amae)
- Depressió
- Esquizofrènia

Localització dels lòbuls i de l’hipocamp:

Importància de l’hipocamp en la memòria:

William Scoville (1953): Pacient H.M. (extirpació bilateral de l’hipocamp).

- Hipocamp esquerre: Memòria del material verbal: record de síl·labes, de xifres
repetides, associació no espaial, record de paraules (tot el que tingui un
contingut verbal).
- Hipocamp dret: Memòria material, visual i espaial (proves d’aprenentatge
espaial).

Importància del neocòrtex temporal en la memòria:

- Lòbul temporal esquerre: deficiències en les proves verbals.

- Lòbul temporal dret: deficiències en les proves no verbals.

Implicació dels lòbuls parietals i frontals en la memòria:

- Lòbuls parietals  memòria a curt termini (Warrington i cols): lesions

restringides a nivell del lòbul parietal esquerre (amplitud de xifres)

- Lòbuls frontals  ordenació temporal dels esdeveniments. Memòria a curt

termini (lòbul frontal dret: no verbal o imatges; lòbul frontal esquerre: coses
verbals no recents). Alteració de la memòria de l’espai o àmbit en el que es
presenta el material.

La nostre memòria depèn de molts factors; per tant, hem de tenir en compte que
quantes més vies entra una informació, més possibilitat hi ha de que la podem fixar.
Aprenentatge VS Memòria

Aprenentatge  procés d’adquisició d’una informació nova. Seria la primera fase, és

important que hi hagi una bona capacitat d’atenció, així com també és important que
no hi hagin problemes de tipus sensorial.

Memòria  persistència de lo après en un estat en el qual pot ser recuperat i revelat

en un període posterior.

Memòria a curt termini VS Memòria a llarg termini

Memòria a curt termini o memòria primària: material que es recorda immediatament

després de que aquest sigui presentat o durant un assaig interromput del material
presentat. Es considera que té una capacitat limitada (span del subjecte).

Memòria a llarg termini o memòria secundària: record de la informació després d’un

període de demora durant el qual s’intenta focalitzar l’atenció del subjecte lluny de
l’estímul presentat. Té una capacitat extraordinàriament gran i depèn molt de cada
persona i de les habilitats que té cadascú.

Amnèsia retrògrada VS Amnèsia anterògrada

Amnèsia retrògrada  incapacitat per a recordar els esdeveniments anteriors a l’inici

de l’amnèsia.

Amnèsia anterògrada (post traumàtica)  incapacitat per a recordar els

esdeveniments posteriors a l’inici de l’amnèsia. La persona presenta aquest tipus
d’amnèsia quan surt de l’estat de coma; el cervell encara no està preparat per retenir
nova informació. L’amnèsia anterògrada pot persistir en el temps (tot i que passaria a
dir-se: dificultats en la memòria).

 La son és un factor essencial en el nostre rendiment cognitiu.

Memòria remota VS Memòria recent

Memòria recent  informació que s’ha aprés justament abans del dany cerebral.
Memòria remota  coneixement que s’adquireix anys o dècades abans del dany
cerebral.

Memòria declarativa VS Memòria procedural (important saber-les)

Memòria declarativa o explícita  adquisició de coneixements i fets que són

directament accessibles al coneixement conscient.

Memòria procedural o implícita  aprenentatge de tasques perceptives- motores que

no són accessibles a la consciència
Memòria episòdica VS Memòria semàntica

El coneixement declaratiu es pot dividir en:

- Memòria episòdica  informació apresa en un moment i lloc concret de la

vida d’una persona
- Memòria semàntica  coneixement general del medi en el qual es mou un
individu i que no està unit a un context temporal espaial concret.

TEMA 9. AFÀSIES I LLENGUATGE

Concepte d’afàsia: trastorn del llenguatge provocat per una lesió cerebral.

Perspectiva històrica:
- Broca (1961): lesió anterior hemisferi esquerre
- Wernicke (1874): lesió temporal posterior esquerre

Àrees cerebrals:
-Àrea 44: àrea de Broca (peu de la 3ª circumvolució frontal de l’hemisferi
esquerre)
-Àrea 22: àrea de Wernicke (2/3 posterior de la 1ª circumvolució temporal de
l’hemisferi esquerre).
-Àrea 39: angular (lectura i escriptura)

Models neurals del llenguatge:

Primeres propostes

P. BROCA (1861): Articulació del llenguatge: 3ª circumvolució frontal esquerra.

C. WERNICKE (1874):
*Imatges auditives de les paraules: circumvolució superior del lòbul temporal
esquerre.
*Connexió entre imatges auditives de les paraules amb les representacions motores:
fascicle arqueat.

DEJERINE: Zona visual-verbal: girus angular.

Diagnòstic diferencial, etiologia

- Afàsia: pèrdua del llenguatge deguda a una lesió cerebral

- Disfàsia: fa referència a una dificultat en l’adquisició del llenguatge
- Disàrtria: fa referència concretament a dificultats en l’articulació del
llenguatge, però el llenguatge està bé, en canvi en l’afàsia no.
- Agnòsia auditiva: es dóna en persones que tenen dificultats en el
reconeixement auditiu de les paraules.

Causes de les afàsies:

- Infart isquèmic
- Hemorràgia

La majoria de les afàsies estan provocades per alguna lesió en aquest territori regulat
per:
- Artèries cerebrals (anterior, mitja, posterior)

També poden aparèixer afàsies degudes a un:

- Traumatismes cranials, tumors, infeccions SNC.

Exploració

- Llenguatge espontani (fluència verbal)

- Comprensió. Capacitat per comprendre el llenguatge, des de paraules a frases
senceres.
- Repetició. Capacitat per repetir paraules o frases.

Aquestes tres primeres funcions, són les que ens ajudaran a saber distingir
entre els diferents tipus d’afàsies.

- Denominació
- Lectura i escriptura: probes  bateria de Boston, Token Test.

Conceptes

- Prosòdia: fa referència a la melodia de la parla (quan no entones, dius totes les

frases de la mateixa manera, sense cap tipus d’entonació)
- Parafàsia: són paraules dites incorrectament (pot ser fonètica o semàntica).
Fonètica: passa’m el moflis (en realitat volia dir el mòbil). Semàntica: passa’m
l’ordinador (en realitat volia dir el mòbil).
- “Jerga”
- Agramatisme: quan en el llenguatge falten connectors.
- Anòmia: fa referència a la denominació, un llenguatge anòmic es dóna quan
falten noms. Normalment les afàsies acaben evolucionant en una anòmia, quan
es recuperen de l’afàsia queden dificultats residuals com l’anòmia.
Classificació semiològica de les afàsies:
 Broca
 Wernicke
 Conducció
 Global
 Sensorial transcortical
 Motora transcortical
 Mixta transcortical

Afàsia de Broca:
 Llenguatge espontani: no fluent
 Comprensió: és bona. La persona compren molt millor que no pas produeix el
llenguatge.
 Repetició: alterada
 Denominació: alterada
 Comprensió lectora: alterada
 Escriptura: alterada
 Motor: hemiplègia
 Sensorial: no acostumen a haver problemes sensorials
 Camps visuals: normal
 Territori vascular: artèria cerebral mitjana (concretament la part anterior)
 Lòbuls: frontal

Resum: afàsia de Broca: lentitud a l’hora de la parla, no troben la paraula adient,

dificultats a l’hora de produir el llenguatge.

Afàsia de Wernicke:
 Llenguatge espontani: fluent. La persona parla amb fluïdesa però el seu
llenguatge està ple de parafàsies: paraules dites incorrectament.
 Comprensió: alterada
 Repetició: alterada
 Denominació: alterada
 Comprensió lectora: alterada
 Escriptura: alterada
 Motor: normal
 Sensorial: relativament preservada, tot i que poden haver-hi alguns problemes.
 Camps visuals: poden haver alguns problemes
 Territori vascular: mitjana
 Lòbuls: temporal

Afàsia de conducció:
 Llenguatge espontani: fluent
 Comprensió: relativament preservada
 Repetició: alterada
 Denominació: alterada
 Comprensió lectora: relativament preservada
  Escriptura: alterada
 Motor: pot haver-hi un problema d’hemiparèsia
 Sensorial: pot haver problemes d’hemisensorialitat
 Camps visuals: normal
 Territori vascular: mitjana
 Lòbuls: parietal

Afàsia global:
 Llenguatge espontani: no fluent
 Comprensió: alterada
 Repetició: alterada
 Denominació: alterada
 Comprensió lectora: alterada
 Escriptura: alterada
 Motor: hemiplegia
 Sensorial: hemisensorialitat
 Camps visuals: hemianòpsia
 Territori vascular: mitjana
 Lòbuls: Frontal-Temporal-Parietal

Afàsia sensorial transcortical: (estan per fora de l’àrea perisilviana)

 Llenguatge espontani: fluent
 Comprensió: alterada
 Repetició: relativament preservada. Hi ha tendència a l’ecolàlia (repetir
paraules que sents).
 Denominació: alterada
 Comprensió lectora: alterada
 Escriptura: alterada
 Motor: normal
 Sensorial: relativament preservada
 Camps visuals: hemianòpsia
 Territori vascular: posterior/mitjana
 Lòbuls: Temporal-Occipital

Afàsia motora transcortical:

 Llenguatge espontani: no fluent
 Comprensió: relativament preservada
 Repetició: relativament preservada
 Denominació: alterada
 Comprensió lectora: relativament preservada
 Escriptura: alterada
 Motor: hemiplegia
 Sensorial: relativament preservada
 Camps visuals: normal
 Territori vascular: anterior/mitjana
 Lòbuls: Frontal
Afàsia mixta transcortical:
 Llenguatge espontani: no fluent
 Comprensió: alterada
 Repetició: relativament preservada
 Denominació: alterada
 Comprensió lectora: alterada
 Escriptura: alterada
 Motor: hemiplegia
 Sensorial: hemisensorialitat
 Camps visuals: hemianòpsia
 Territori vascular: mitjana/anterior/posterior
 Lòbuls: Frontal-Temporal-Parietal

QUADRE RESUM DE LES AFÀSIES

ALÈXIES
Pèrdua total o parcial de la capacitat de llegir.

Déjérine (1849-1917):

- Posterior o preangular: lectura alterada i escriptura conservada (ACP esquerre).

- Central (la més important que ens hem de saber com a alèxia, és la que va
plantejar Déjérine): alèxia i agrafia (es dona quan hi ha una lesió al gir angular).
 Déjérine va plantejar que aquesta àrea era molt important per la lectura i
escriptura.
- Anterior: alteracions de la lectura en subjectes amb afàsia de Broca
(desconnexió entre la regió angular i les àrees frontals).

AGRÀFIES:
Pèrdua total o parcial de la capacitat per escriure deguda a una lesió cerebral.
- Afàsica: fluent i no fluent. La persona pot escriure però escriuria amb
paragrafies: un llenguatge escrit però sense cap significat.
- Pura: lesió més frontal o parietal.
- Motora: alteracions motores
- Visoespaial: zona T P O dreta

APROSÒDIES:
Melodia de la parla.
Hemisferi dret

AGRAFIA MOTORA:

AGRAFIA VISUOESPAIAL:
- Incapacitat per mantenir l’escriptura en línia recta.
- Dificultats per utilitzar correctament els espais trencant o unint paraules.

ACALCÚLIES:
- Alèxia i agrafia pre dígits i números: llegir o escriure els números
(temporoparietal esquerra).
- Acalcúlia espaial: dificultat per situar els números de forma correcta (lòbul
parietal dret)
- Anaritmètica: operacions de càlcul (post. HE)

APRÀXIES:
Dificultat total o parcial per dur a terme moviments prèviament apresos en absència
de lesions d’àrees primàries i, per tant, degut a lesions en àrees secundàries o
terciàries.

- CINÈTICA DE LES EXTREMITATS: motor o premotor.

- BUCOFACIAL: opercle frontal esquerre. Normalment són lesions en persones
que tenen una afàsia, tenen dificultats en els moviments de la boca i la llengua,
per tant, els hi costa parlar bé.
- IDEOMOTRIU: parietal esquerre (gir supramarginal). Dificultat per dur a terme
moviments que tenen un significat. Per exemple: dir adéu amb la mà.
- IDEACIONAL: hemisferi esquerre. Dificultat en l’ús o en recordar determinats
instruments. Per exemple: la pinta serveix per pentinar-se els cabells.
- CONSTRUCTIVA: parietal dret. Dificultats en el dibuix.

AGNÒSIES:
Pèrdua total o parcial del reconeixement, que pot ser visual, auditiu o somatosensorial,
sense que hi hagi una lesió en àrees primàries, i per tant, aquestes dificultats són
degudes a lesions en àrees secundàries o terciàries.

Percepció-reconeixement:
Quan parlem de percepció fem referència a la percepció de les característiques de
l’estímul. Per exemple si veig un jersei negre, veig el color, la forma, etc. En canvi, el
reconeixement fa més referència a reconèixer el jersei com a peça de roba, el reconec;
sé que és el meu jersei, etc.
- Agnòsies perceptives: percepció components de l’estímul.
- Agnòsies associatives: (més vinculades al reconeixement): percepció- significat.

Lúria:
Àrea POT (informar unimodal i polimodal).

Sistema visual:
Sistemes corticals d’anàlisis visual (estriat occipital):
- Lòbul temporal (identificació d’objectes i persones: QUÈ estem veient)
- Lòbul parietal (identificació espaial o posicional: ON està el que estem veient)

AGNÒSIES...
- Agnòsia visual (associació -18, -19, bilaterals, HD).
- Prosopagnòsia (occipital i temporal inf. Bilaterals)
- Topogràfica
- Acromatòpsia (percepció) agnòsia cromàtica (denominació)

A nivell del sistema auditiu:

- Sordesa verbal pura (de paraules). La persona té molta dificultat pel
reconeixement de les paraules per via auditiva.
- Amúsia sensorial (temporal dret). Dificultat en el reconeixement de la música.

A nivell del sistema somatosensorial:

- Astereognòsia (dificultat pel reconeixement d’objectes pel tacte). Per exemple,
posar la mà al bolso i reconèixer els objectes pel tacte.
- Anosognòsia. Dificultats en el reconeixement de la malaltia. Per exemple, una
persona que té Alzheimer i que cregui que només té alguns problemes de
memòria.
- Autotopagnòsia (dificultat en el reconeixement de parts del cos).
- Síndrome de Gerstmann (lesió al parietal esquerra) (no cal estudiar aquest
síndrome):
La persona presenta: desorientació dreta esquerra, agràfia, acalcúlia, agnòsia
digital.

TEMA 10. LÒBUL FRONTAL

Perspectiva històrica
- F.J Gall (segle XIX): mapes frenològics, aspectes més específicament humans
 - Hebb (1939): tests d’intel·ligència
- B.Milner i H.Teuber (anys 50): proves neuropsicològiques

Característiques:
- No és una unitat funcional i estructural
- Tenen poca lateralització

Funció:
- Modulació de les activitats cognitives i emocionals

Funcions corticals frontals

CÓRTEX MOTOR I PREMOTOR: Control del moviment

- Còrtex motor primari (àrea 4)-via piramidal-: coordinació i expressió del
moviment
- Còrtex premotor i àrea motora suplementària (àrees 6 i 8): programes motors
(s’encarrega de la planificació de qualsevol acte motor)
- Àrea de Broca (àrea 44)

CÒRTEX PREFRONTAL:
- Dorsolateral: funcions cognitives (funcions executives; fonamentalment tres
funcions: la flexibilitat cognitiva, la memòria de treball i la capacitat
d’inhibició)
- Orbital: patrons de conducta
- Paralímbic: atenció i motivació dirigides a l’acció

Lòbul frontal:

 Connexions:
- Còrtex d’associació sensorial del lòbul parietal
- Estructures límbiques

 Funció:
- Modulació de les activitats intel·lectives i emocionals “còrtex silenciós”

El cas de Phineas Gage:

(una barra de ferro li atravesa el cervell)

 Lesions prefrontals  ampli espectre sintomàtic

 Phineas Gage (1923-1960)  regió prefrontal ventromediana afectada
 Pèrdua de la capacitat per planificar el seu futur i dificultat en la presa de
decisions
 Canvis de personalitat  antisocial
 Àrea motora i llenguatge no afectats
 Sorgeix debat metafísic

Test de cartes de Wisconsin:

Flexibilitat cognitiva, la capacitat de donar-nos compte del errors i aprendre d’ells.
Síndromes del lòbul frontal

Alteracions cognitives:
1. Atenció i memòria
2. Planificació, ordenació de seqüències temporals, conductes complexes i
pobresa de judici
3. Perseveració
4. Disminució de la fluència verbal

Canvis de personalitat

1. Desinhibició conductual i social, eufòria, impulsivitat de pensament, afecte i

acció
2. Pèrdua d’espontaneïtat, iniciativa i motivació
3. Inhabilitat per respondre a situacions socials complexes
4. Embotament i labilitat afectiva, confabulació, pèrdua de les formes socials i
irritabilitat

Com està relacionat el funcionament del lòbul frontal als trastorns psicopatològics?
Patologia psiquiàtrica

Alteracions frontoestriatals:
- Depressió (Hemisferi esquerra)
- Mania (Hemisferi dret)
- Esquizofrènia (disfunció prefrontal dorsolateral): impossibilitat de generar
plans i accions

Esquizofrènia:
- Temporals (afecte, al·lucinacions)
- Frontals (símptomes negatius i dèficits en les funcions executives)
- Disfuncions estriatals (parkinsonisme, discinèsia i enlentiment cognitiu)

Trastorns obsessius-compulsius (TOC):

- Perseveració; la persona té tendència a la repetició de conductes per calmar
l’ansietat

Psicopatia:
- Patrons de comportament social; persones que tenen dificultats en conductes
socialment adaptades.

TEMA 11. ENVELLIMENT I DEMÈNCIES

Funcionament cognitiu
És important que plantegem l’envelliment com un procés.
Salut física i salut cerebral
Funcions estables:
- Llenguatge
- Raonament verbal
- Saviesa

Funcions que canvien:

- Memòria
- Atenció
- Funcions motores
- Velocitat de processament de la informació
- Funcions visuoperceptives
- Funcions executives

Tot això, dóna lloc a una sèrie de canvis macroscòpics:

 Disminució del pes i volum cerebral

 Atròfia dels hemisferis (frontal i temporal)
 Disminució del tamany i nº de neurones
 Dilatació dels ventricles
 Degeneració d’estructures subcorticals

Activació cerebral i compensació:

CANVIS COGNITIUS

Memòria

Memòria de treball: emmagatzemar, processar i mantenir informació per espais curts

de temps mentre es realitza una altre tasca.
Declarativa o explícita: dificultat per fixar nova informació
- Episòdica: rememorar fragments de la pròpia experiència viscuda,
especialment per a fets recents (gradient temporal)
- Memòria prospectiva (planificar accions futures).
- Semàntica: major temps en evocar dades concretes (ciutats, noms,…)

Preservació de la memòria procedimental o implícita: destreses i habilitats perceptiu-

motores.

Atenció

- Disminució de la capacitat d’atenció

- Atenció selectiva normal
- Afectació de l’atenció dividida especialment en el DCL (deteriorament cognitiu
lleu)

Funcions executives

- Deteriorament de les funcions prefrontals

-Accions intel·lectuals complexes segons plans i intencions
-Actes de comportament social inadequats segons el context
- Progressiva rigidesa comportamental

Funcions visuoperceptives i visuoespacials

- Deteriorament visuoespacial, orientació de línies, reconeixement de cares,

aprenentatge de formes, memòria i imaginació espaial.
- Deteriorament de la capacitat de conduir vehicles
- Disminució de la part manipulativa del WAIS.

Funcions lingüístiques

- Manteniment del llenguatge. Manteniment del vocabulari (inclús pot millorar)

- Deteriorament de la fluència verbal
- Deteriorament de la comprensió d’estructures complexes

Intel·ligència

- Afectació de la intel·ligència fluida i preservació de la cristal·litzada

CANVIS EMOCIONALS

- Menor activació en les respostes fisiològiques

- L’experiència emocional té una més baixa activació del sistema nerviós
autònom
- Major probabilitat d’experimentar emocions negatives
 - Un nivell més baix d’energia associat a l’envelliment porta a una menor
interacció amb l’entorn
Reserva cognitiva

Mecanisme que vincula els nivells educatius baixos amb un risc major de desenvolupar
un procés nerodegeneratiu.

“RESERVA COGNITIVA”: mecanisme actiu basat en l’aplicació dels recursos apresos

gràcies a una bona educació, professió o intel·ligència premòrbida (Stern, Albert, Tang i
Tsal, 1999).

Persones amb alts nivells de reserva poden tolerar més dany cerebral i rendir
cognitivament a partir de l'ús de determinats circuits cerebrals

Característiques del DCL (deteriorament cognitiu lleu)

▪ Alteració de la memòria, preferiblement corroborada per alguna persona que visqui

amb el pacient o en tingui cura

▪ Alteració de la memòria en comparació amb la població general, d’edat i nivell

educatiu
similars.

▪ Funció cognitiva general relativament normal.

▪ Normalitat pràcticament completa de les activitats quotidianes.

▪ Absència de demència.
 Existeix la simptomatologia depressiva associada al procés d’envelliment. És molt
important que donem pautes perquè la gent es motivi i s’activi. Promoció de la salut,
aquest concepte és molt important, ja que està molt lligat al benestar emocional.

Definició de demència

 Síndrome clínic adquirit, la persona no el tenia abans.

 Produït per patologia orgànica: ha d’estar diagnosticat per un professional de la
medicina especificat en neurologia. Qui comunica el diagnòstic a la família és el
neuròleg, no el neuropsicòleg o psicòleg.
 Cursa amb un deteriorament global (acaba afectant a totes les funcions),
progressiu i persistent de funcions superiors. En un principi no és reversible, hi
ha alguns trastorns que poden tenir certa reversibilitat, però en principi no ho
són.
 No hi ha alteració a nivell de consciència. En fases molt avançades de la
demència pot haver alguna alteració a nivell de consciència (és una falta de
reconeixement de la malaltia), però en principi no ha d’existir alteració en la
consciència.
 Provoca una incapacitat en l’àmbit social i laboral.
 Té caràcter no sempre reversible, són persistents en principi.
 En ocasions és tractable
 Causat per múltiples etiologies

Canvis neuropsicològics

- Memòria
 - Judici
- Raonament abstracte
- Orientació
- Llenguatge
- Praxis
- Gnosis
- Canvis de personalitat i conducta

Criteris diagnòstics de demència (DSM-IV)

Dèficit cognitiu que inclou:

• Alteració de la memòria
• Algun dels següents: Afàsia, apràxia, agnòsia o dèficit en les funcions executives
• Afectació de les activitats ocupacionals i/o socials
• Dèficit respecte a la situació prèvia, abans tenia un nivell de funcionalitat dins dels
límits de la normalitat, cosa que va perdent.
• Evidència clínica o de laboratori d’un trastorn orgànic
• Les alteracions anteriors no apareixen exclusivament en el curs d’un deliri

La classificació de la demència pot ser segons:

 Edat
 Localització
 Etiologia

Edat
- Presenil (abans dels 65 anys)
- Senil (després dels 65 anys)

Localització
- Cortical
- Subcortical

Etiologia
- Demències degeneratives primàries:
 Malaltia d’Alzheimer
 Malaltia de Pick
- Malalties que cursen amb demència:
 Demències vasculars
 Hidrocefàlia
 Demències infeccioses
 Demències tòxiques
 Demències traumàtiques
 Demències subcorticals

 Successius cops als cap acaben produint una demència, un deteriorament. (Va ser
investigat en el cas del futbol americà).
Fases clíniques del deteriorament cognitiu (és important tenir-ho en compte)

(Escala de deteriorament global GDS)

1- Normal: absència de deteriorament subjectiu i objectiu

2- Molt lleu: declinació cognitiva subjectiva molt lleu sense afectació funcional
3- Lleu: afectació cognitiva lleu amb mínima afectació funcional
4- Moderada: afectació cognitiva moderada amb certa afectació funcional
5- Moderadament severa: afectació cognitiva moderadament severa a nivell
funcional, necessita supervisió.
6- Severa: afectació cognitiva severa-molt severa, funcionalment amb supervisió
freqüent.
7- Molt severa: afectació cognitiva molt severa amb necessitat de supervisió i
assistència.

Deteriorament cognitiu lleu DCL (Petersen et al., 1999):

1- Alteració de la memòria, preferiblement corroborada per alguna persona

pròxima a la persona afectada.
2- Alteració de la memòria en comparació amb persones de la població general,
d’edat i nivell educatiu similars (1-2 desviacions estàndard).
3- Funcions cognitives generals relativament dins dels límits de la normalitat.
4- Les activitats de la vida diària estan essencialment preservades (criteri bàsic en
el diagnòstic diferencial amb la demència establerta).
5- Absència de demència.

MALATIA D’ALZHEIMER

Aspectes clínics

-Demència degenerativa primària.

-Prevalença: 65 anys (10%) més de 85 anys (30-50%)
-Edat d’inici: presenil (abans dels 65 anys) senil (desprès dels 65 anys)
-Factor genètic: antecedents familiars (aprox. 2%) Síndrome de Down (crom. 21)
-Canvis neuropatològics:
 Atrofia cortical (temporal, frontal)
 Plaques senils i “ovillos” neurofibrials
 Dèficit colinèrgic (nucli basal de Meynert)

-Criteris diagnòstics:
 Alzheimer possible
 Alzheimer probable
 Alzheimer definitiu

Demència tipus Alzheimer

Demència degenerativa primària d’inici insidiós i curs progressiu.

Patró neuropsicològic:
1- Pèrdua progressiva de memòria
2- Deteriorament del judici i el raonament
3- Afectació d’altres funcions superiors (llenguatge, praxis, gnosis, entre
altres). Síndrome afaso-apractoagnòsica (afàsia+ apràxia+ agnòsia).
4- Trastorns depressius, psicòtics i del comportament
5- Repercussió en les activitats funcionals, familiars i socials

Característiques neuropsicològiques
DETERIORAMENT COGNITIU GENERALITZAT:
-pèrdua de memòria.
-deteriorament del pensament abstracte
-síndrome afaso-apragto-agnòsica

AFECTACIÓ LÍMBICA:
-pèrdua de memòria
-canvis afectius i elements psiquiàtrics

AFECTACIÓ CORTICAL:
 SIGNES TEMPORO-PARIETALS ESQUERRES:
-pèrdua del llenguatge
-afectació de la lectura, escriptura i càlcul
-apràxia ideomotrriu
-alteracions del raonament cerval abstracte

 SIGNES TEMPORO-PARIETALS DRETS:

-desorientació espaial
-dificultats per vestir-se
-apràxia constructiva (cubs i dibuixos)
MALALTIA DE PICK: DEMÈNCIES FRONTO-TEMPORALS

- Demència degenerativa primària rara

- Edat: 40-50 anys
- Tipus:
-Afectació bifrontal
-Afectació frontó-temporal esquerra

Simptomatologia clínica

-Canvis de personalitat
-Trastorns conductuals
-Pseudopsicopatia i pseudodepressió
-Pèrdua de les normes de conducta social
-Hiperoralitat (increment de la gana i “pica”: vol dir que es posen a la boca coses que
no haurien de posar-se, com per exemple, una tisa d’una pissarra.)
-Alteracions de la conducta sexual
-Conductes compulsives i repetides (ecolàlia).

DEMÈNCIA VASCULAR

Característiques de la demència vascular

- Etiologia: antecedents de risc vascular
- Inici agut
- Evolució desigual del deteriorament: evoluciona de manera escalonada. Ens
trobem unes funcions molt conservades i d’altres molt deteriorades.
Patró neuropsicològic
-Fluctuacions dels símptomes i deteriorament desigual; això ens permet diferenciar-ho
de l’Alzheimer.
-Marcat alentiment mental; la persona va més lenta en processar.
-Alteració de la capacitat d’abstracció i de raonament lògic.
-Alteració de la memòria (preservació de la memòria remota i alteració de la
immediata, no com a l’Alzheimer, on a l’inici està preservada però es va perdent)
-No s’observa el síndrome afaso-apragto-agnòsica.
-Presència d’irritabilitat, depressió, labilitat emocional, apatia i falta d’iniciativa.

Tipus:
 Demència multiinfart (infarts isquèmics)
 Demència mixta (demència vascular i malaltia d’Alzheimer).

DEMÈNCIA SUBCORITCAL: MALALTIES QUE CURSEN AMB UN DETERIORAMENT

SUBCORTICAL

Tipus:
 Malaltia de Parkinson. Milloren molt amb el tractament farmacològic, lo millor
és intervenir quan abans millor.
 Corea de Huntington
 Paràlisis supranuclear progressiva (PSP)

Característiques del deteriorament subcortical

- Pseudoalteració de la memòria (forgetfulness)

- Alentiment del pensament (bradipsíquia)
- Canvis emocionals i de personalitat (apatia, depressió o irritabilitat)
- Afectació de l’habilitat en manipular coneixements adquirits
- Dèficits visuoespaials
ALTRES DEMÈNCIES

Hidrocefàlia normotensiva:
- Demència progressiva
- Trastorn de la marxa
- Incontinència d’esfínters

Esclerosi múltiple
Demències infeccioses:
- Neurosífilis
- Meningitis
- Complexe demència-sida

TEMA 12. NEUROPSICOLOGIA INFANTIL

És molt important tenir en compte la maduració del sistema nerviós:

Maduració: transformacions qualitatives d’estructura i funció de les cèl·lules (0-3 i de

3-6 anys)
MÀXIM CREIXEMENT I MULTIPLICACIÓ CEL.LULAR: 4-5 darreres setmanes de gestació
fins els 6 mesos de vida post natal
MOMENT DE NÉIXER: 90% de les neurones no estan formades definitivament
PRIMERS 40 dies: connexions entre les neurones
FINS ELS 3 ANYS: recobriment de les fibres nervioses de mielina
CAP DELS 5 ANYS: 90% del pes o del valor de l’adult

Desenvolupament de la identitat de l’individu

 Herència: estructures anatòmiques i funcionals cerebrals i un programa

d’evolució comú als individus d’una espècie
 Entorn: informació percebuda extreta de l’entorn vivencial i que és l’inici de la
progressiva estructuració del SN
 La informació canvia l’estructura anatòmica química i funcional de les neurones
Hi ha d’haver els ESTÍMULS idonis per a facilitar processos maduratius concrets
i cal la seva presència en el moment evolutiu precís

Maduració i desenvolupament psicomotriu

Procés de desenvolupament en els 2-3 primers anys de vida

Progressiva adquisició de les funcions pròpiament humanes:

- Motricitat voluntària
- Desenvolupament mental
- Llenguatge

Etapes crítiques per l’aprenentatge

- Interacció del SN amb l’entorn pel seu desenvolupament en etapes crítiques

- Desenvolupament del SNC: 4 primers anys de vida, especialment els 2 primers
anys

Plasticitat neuronal:
- Macro-lesions corticals unilaterals (millor pronòstic)
- Després dels 5 anys les macro-lesions focals poden deixar trastorns afàsics
(l’àrea de Wernicke està en funcionament)

Processos de desenvolupament

- Desenvolupament prenatal: processos de desenvolupament anatòmic infantil:

1. Generació neural
2. Desenvolupament axonal i dendrític
3. Desenvolupament sinàptic
4. Desenvolupament glial i mielinització

Desenvolupament postnatal (important saber-ho):

Relació amb l’entorn (estimulació):

 1. Àrees primàries: 3 primers mesos de vida
2. Àrees secundàries: 3 mesos a 5 anys
3. Àrees terciàries: maduració més lenta i major plasticitat, finalitza entre els 12 i
20 anys

Desenvolupament anormal del cervell infantil

Etapa prenatal: agressions durant l’època de gestació

3 primers mesos: retard intel·lectual
Èpoques intermitges i finals: major especificitat segons la zona cerebral afectada.

Trauma perinatal: Procés traumàtic cerebral en el moment del part o pròxim a ell que
pot produir retard intel·lectual (paràlisi cerebral)
- Causes: hipòxia, hipoglucèmia, trauma físic, insuficiència arterial o venosa.

Grups diagnòstics

1. Lesions cerebrals demostrables:

- Hemisferi esquerre: afàsia infantil
- Hemisferi dret
- Lesions focals bilaterals més atrofia difusa:
.Processos infecciosos
.Efectes de la radioteràpia (substància blanca)
.Dilatació ventricular (hidrocefàlia)

2. Lesions cerebrals probables: trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat

(TDAH):
 Probablement hi ha alguna disfuncionalitat que no es pot observar amb
neuroimatge però que es planteja.
- Síndrome hipercinètic infantil
- Disfunció cerebral mínima
- Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat

Prevalença: 1% (nens 4/1)

Etiologies:
- Vies dopaminèrgiques
- Disfuncions cerebrals:
-Impulsivitat (control del lòbul frontal)
-Distractibilitat (inhibició del lòbul frontal)
-Alteracions motores (nucli estriat)
-Trastorns de memòria (hipocamp)

3. Dishabilitats específiques de l’aprenentatge:

Dishabilitat: rendiment per sota de la mitjana o una escassa habilitat per a una
determinada funció
 Específica: implica una sola funció o més relacionades, però no es tracta d’un
retard intel·lectual generalitzat

Aprenentatge: dificultat per adquirir la funció, considerat com un trastorn

evolutiu

Característiques
- No hi ha una lesió cerebral clara adquirida
- Motiu de consulta: dificultat en un aprenentatge determinat

Tipus: disfàsia, dislèxia, discalcúlia, dispràxia

Exploracions: neurològica i neuroimatge normal.

Neuropsicològica: dèficit en la funció

TEMA 13. AVALUACIÓ NEUROPSICOLÒGICA

- Dades personals
- Edat
- Sexe
- Nivell escolar i anys d’escolaritat
- Professió
- Dominància manual
- Malaltia actual:
-Data d’inici
-Mesos d’evolució
-Diagnòstic mèdic i neurològic
- Resultats TC, RM o altres
- Antecedents familiars
- Antecedents patològics

Història clínica en neuropsicologia

Avaluació neuropsicològica

▪ Proporcionar dades objectives sobre les funcions superiors que poden originar
problemes en l’adaptació del pacient en el seu entorn
▪ Determinar el tipus i grau d’afectació de funcions superiors
▪ Professionals especialitzats i acreditats en Neuropsicologia Clínica
▪ Col·laboració entre professionals i treball interdisciplinari

Funcions neuropsicològiques

▪ Rendiment intel·lectual general

▪ Atenció
▪ Velocitat de processament de la informació
▪ Orientació en persona, espai i temps
▪ Memòria
▪ Raonament lògic i abstracte
▪ Llenguatge i comunicació
▪ Funcions visoespaials
▪ Praxis, especialment la praxis constructiva
▪ Gnosis
▪ Funcions executives

Avaluació neuropsicològica

Escales breus o de screening

Bateries neuropsicològiques generals
Bateria composta per proves neuropsicològiques específiques

 Avaluació cognitiva general- proves de screening: Mini Mental State

Examination
 Avaluació neuropsicològica: Test de Lúria, Test Barcelona, Camdex, Bateria
composta: Wais-proves específiques
 Intel·ligència general: escala d’intel·ligència de Wechsler per adults (Wais) o
nens (Wisc), Test de matrius progressives de Raven
 Escala d’intel·ligència Wais: part verbal i part manipulativa
 Orientació: persona (nom, edat, data de naixement), espai (localització, ciutat,
adreça), temps (data, dia de la setmana, temps del dia, estació).
 Atenció: dígits directes WAIS, vigilància (test A)
 Memòria: Wechsler Memory Scale-R, Auditory Verbal Learning Test Rey, Figura
Complexe de Rey, Test de Memòria Rivermead, Memòria immediata: Dígits
(WAIS), Cubs de Corsi.
 Funcionament visuoespaial: orientació de línies de Benton, percepció de cares
de Benton.
 Llenguatge: bateria de Boston, Token test
 Funcions frontals: test de fluència verbal (FAS), trail making Test (A i B),
Wisconsin Card Sorting Test, Ttest de Stroop

TEMA 14. REHABILITACIÓ NEUROPSICOLÒGICA I

ESTIMULACIÓ COGNITIVA

Seqüeles del dany cerebral

- Trastorns o alteracions: afectació d’estructures físiques o mentals (lesió)
- Discapacitats: problemes específics causats per l’alteració (físiques, cognitives o
emocionals)
- Minusvalies o deficiències: problemes en funció de la pròpia discapacitat (activitats de
la vida diària)

Concepte de rehabilitació neuropsicològica

- Adaptació física, psicològica i social

- Mesures dirigides a reduir l’ impacte de la discapacitat
- Òptima integració social
 - Rehabilitació neuropsicològica: recuperació del nivell previ de funcionament
cognitiu
- Estimulació cognitiva: prevenir el deteriorament associat a l’envelliment o les
demències
- Plasticitat del sistema nerviós
- Optimitzar la capacitat de reorganització funcional
- Creació de nous patrons d'activació

Restauració o restitució de la funció

- Estimulació de les funcions cognitives mitjançant l'actuació directa sobre elles a

través d’entrenament.
- La repetició o pràctica pot millorar tasques d’execució.
- Tècniques informàtiques, per exemple, disminuir el deteriorament de la
memòria entrenant-la.

Compensació

- S’assumeix que la funció alterada no pot restaurar-se i s’intenta potenciar l’ús

de diferents mecanismes alternatius o habilitats preservades.
- Reorganització funcional.

Substitució

- Estratègies que ajuden a minimitzar els problemes resultants de les disfuncions

cognitives.
- Substitució que disminueixi l'impacte del deteriorament en el funcionament
diari.
- Proporcionar alternatives amb estratègies d'ajudes externes (ús de diaris,
rellotge-alarmes, anotacions per a les pèrdues de memòria) o internes
(tècniques visuals i tècniques verbals per millorar el funcionament de la
memòria).

Aproximació holística

- Alteracions neuropsicològiques
- Canvis interpersonals
- Canvis vocacionals
- Tractament diari i interdisciplinar

- Rehabilitació funcions cognitives

- Psicoteràpia individual i de grup

- Teràpia de grup centrada en la falta de consciència del dèficit (“awareness”)
- Problemes emocionals i de conducta
- Entrenament en habilitats vocacionals i d’independència funcional en la vida
diària
Objectius

- Proporcionar estratègies
- Noves formes de funcionament
- Adaptació
- Generalització
- Funcionament i qualitat de vida
- Adaptació psicosocial
- Integració social
- Independència personal
- Adaptació vocacional

Recuperació neuropsicològica

- Naturalesa de la lesió: etiologia, localització, temps d’evolució, tipus de lesió i

gravetat.
- Característiques personals del pacient: edat, gènere, història personal i/o
mèdica
- Naturalesa de l’entorn: socioeconòmic, legal, interpersonal, físic
- Recursos i programes de tractament disponibles

Estadis de rehabilitació

- Cures d’emergència
- Estat de coma (estimulació sensorial)
- Unitat de rehabilitació hospitalària
- Unitat de rehabilitació
- Readaptació social i vocacional

Equip de rehabilitació

- Metges especialistes
- Personal d’infermeria
- Neuropsicòlegs
- Psicòlegs
- Logopedes
- Fisioterapeutes
- Terapeutes ocupacionals
- Treballadors socials
- Educadors

Procés de rehabilitació
- Avaluació neuropsicològica: funcions alterades i preservades
- Pla terapèutic
- Tractament
- Eficàcia
 - Generalització

(no cal saber-ho de memòria)

Causes d’estrès en els familiars

- Canvis en el control emocional, personalitat i comportament: Irritabilitat i

Agressió
- Dèficits cognitius: Alentiment i alteracions de la memòria

Assistència als familiars

- Educació familiar
- Teràpia familiar
- Teràpia de parella
- Grups de suport familiar
- Entorn familiar i ambiental

Qualitat de vida

- Funcionament emocional: canvis d’humor i altres símptomes psiquiàtrics.

- Rol social: treball, tasques domèstiques i relacions socials i familiars.
- Activitats de la vida diària: habilitats de cura personal i mobilitat.
- Capacitat per trobar i gaudir de les activitats i temps d’oci.