EL MODERNISME (1892 – 1911)

CONTEXT HISTÒRIC

Finals s. XIX un conjunt de crisis a Catalunya:

• La del camp (fil·loxera) i industrialització à èxode cap a les ciutats
• La de les finances à agreujada per les guerres colonials à disminució de la
producció i augment de l’atur à inestabilitat política i social.

El Modernisme comença amb la situació de la burgesia:

• Tanca una etapa obsessiva acumulació de capital (estalvi)

• Entra en una altra de modernització, de creixent consum capitalista

Per tant, els sectors més joves volen començar a gaudir de la riqueza acumulada.
Enfrontament d’un grup d’intel·lectuals contra la seva pròpia classe (burguesía) per
reclamar un lloc per treure Catalunya del seu endarreriment en relació amb Europa.

INFLUÈNCIES

Corrents filosòfics
• Schopenhauer à la realitat és irracional i malèvola, caòtica
• Nietzsche à teories reaccionàries com la mort de Déu i el superhome

Corrents literaris i estètics

• Simbolisme
• Parnassianisme
• Prerafaelitisme

Moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del
segle XX. Va adoptar diferents noms segons el lloc on es produí:

• Modernisme (Catalunya)

• Art Noveau (França)

• Modern Style (Anglaterra)

La Plume, Alphonse Mucha A Catalunya...

Devers l’any 1880 apareixen a Catalunya un conjunt d’actituds culturals noves

caracteritzades per una voluntat clara de ruptura amb el passat, de modernització.
Inici à 1892 amb la primera Festa Modernista a Sitges Final à 1911 amb la mort de
Joan Maragall (teòric del moviment)

Les plataformes de difusió:

• Les Festes Modernistes a Sitges organitzades per Santiago Rusiñol

(representacions teatrals, recitals de poesia, concerts...)
• El cafè-restaurant Els Quatre Gats (Barcelona, 1897).
• Les revistes literàries i artístiques (L’Avenç, Catalònia, Joventut...).
• Els diaris de la burgesia catalana (La Vanguardia).

Característiques del moviment modernista:

• Recerca de l’art total, de la bellesa perfecta per fugir d’una realitat hostil.
• Predomini de la corba sobre la recta.
• Riquesa del detallisme i de la decoració.
• Gust per la asimetria.
• Dinamisme en les formes.
• Presència de la natura i d’al·lusions als sentits.
Casa Batlló, Barcelona

Propòsits:

• El desig de demostrar que la literatura catalana podia arraconar la Renaixença i

innovar-se
• La voluntat d’acostar-se a la més pura actualitat europea
• La voluntat de posar-se al dia i d’aconseguir una cultura amb la llengua pròpia,
però amb esperit cosmopolita
• Normativitzar la llengua i modernitzar-la

Característiques literàries

• Reproducció de les tensions entre l’artista incomprès i la societat burgesa

• Incorporació de tècniques impressionistes
• Influència de Nietzsche en els personatges: marginació, soledat, incomprensió...
• Tendència a personatges femenins
• L’autor reprodueix els seus estats d’ànim a través del comportament dels seus
personatges
• Subjectivisme
• Inspiració amb la naturalesa
• Defensa d’un model lingüístic rural perquè presenta menys castellanització

Dues tendències estètiques i ideològiques:

• Regeneracionista
Art i cultura al servei de la revolució à l’artista vol canviar la societat. Ataquen el
regionalisme català, la monarquia. Defensen l’anarquisme. Representants: Joan
Maragall i Ignasi Iglesias.

• Decadentista-esteticista
Convertien l’art en una evasió à l’art per l’art Representant: Santiago Rusiñol.