Nerea Soler Fuensalida

CAPÍTOL 1: LA SOCIOLOGIA COM A DISTRACCIÓ PERSONAL

La sociologia no és una ciència que es pugui comparar amb altres per l’ambigüitat que
la societat té d’ella. No es dedica al treball social, ja que aquest està més influenciat per
la psicologia, encara que un interès benigne per les persones pot ser un bon punt de
partida.

El sociòleg utilitza el marc teòric del treball social, és a dir, estudia les preocupacions
dels treballadors socials que provenen des de la Revolució Industrial.

La comprensió sociològica és recomanable per tot allò que inclou manipulació de

persones. El sociòleg haurà d’aplicar tècniques estadístiques.

Max Weber indica que la sociologia no té valors, excepte el de la integritat científica.

Un sociòleg haurà de tenir en compte els seus sentiments, prejudicis... però els ha de
saber controlar amb la seva formació intel·lectual. És un acte de percepció pura. La
feina d’un sociòleg consisteix a informar amb detall un terreny social. Comte deia que
juga un paper fonamental en totes les branques del coneixement per la prosperitat i el
benestar. Les aportacions fetes han millorat el destí destapant situacions escandaloses,
falses...

Algunes de les imatges que també reflexa el sociòleg és el de recopilador

d’estadístiques. Es creu erròniament que reformulen d’una manera més sàvia el que ja
se sap. Aquesta imatge s’ha vist reforçada pels parasociològics. La sociologia nord-
americana es va allunyar de les preocupacions teòriques i s’ha centrat en les
empíriques. L’interès de la teoria sociològica va tornar als anys 40. Les dades
estadístiques formen part de la sociologia un cop són interpretades dins d’un marc
teòric. La interpretació ha de ser mes àmplia que les dades.

Un altre imatge seria l’individu interessat en la metodologia científica que després

implementarà als fenòmens socials.

La sociologia sempre s’ha volgut presentar com una ciència. El sociòleg s’ha sotmès a
unes regles del mètode científic que els han fet reflexionar sobre la metodologia.
Alguns han deixat d’interessar-se per la societat. Aquesta obsessió prové de la
necessitat de fer-se un lloc. Es produeix un desig intens de copiar les ciències naturals.
El complex d’inferioritat metodològica anirà baixant a mesura que es faci lloc.

És important la terminologia perquè s’ocupa de qüestions que són conegudes. El

sociòleg ha de treballar amb una definició d’un concepte precisa per tenir un mínim de
rigor científic. A la vegada, necessita un llenguatge entenedor.

L’última imatge del sociòleg és com el d’una persona freda i manipuladora, que troba
satisfacció observant la vida d’altres oblidant-se de la seva, i que posa les seves
capacitats de manipulació a disposició del poder.
La imatge perfecte d’un sociòleg és la barreja d’aquestes imatges, encara que no es
dona a la realitat. El sociòleg és un individu interessat a comprendre la societat de
manera científica i que està situat dins d’un marc força definit. Procura ser objectiu
amb l’objectiu de comprendre la realitat utilitzant la metodologia. L’interès és
principalment teòric. És una persona amb un interès pels fets dels altres.

L’interessarà tot el que tingui a veure amb la societat per molt desigual que sigui. El
seu focus d’atenció són les accions que duen a terme els homes. Els hi provocarà
emoció que tot el que es coneix canvi de significat perquè es produeix on vivim, de
comprovar que les coses poden ser molt diferents. Aquest fet transforma la consciència.
La seva vida forma part del seu objecte d’estudi. Les aparences enganyen i res és el que
sembla ja que la realitat social presenta diversos significats.

La sociologia xocarà amb altres branques a l’hora d’investigar i observar ja que totes
tenen en comú la revelació d’altres dimensions de la societat.

La gent que no té la curiositat de descobrir altres interpretacions, ja que son xocants, de

la realitat ni pels ésser humans s’han de mantenir allunyades de la sociologia. La
sociologia no resultarà tant útil a la gent que creu que pot reformar i canviar les
persones. Només donarà satisfacció a les persones que troben atraient el fet d’observar
i comprendre els humans.