CAPÍTULO 2: LA SOCIOLOGÍA COMO UNA FORMA DE CONCIENCIA

La sociologia queda definida como una preocupació intel·lectual de gran interès para
certs individus, és a dir, no es independent del temps ni és produïda forçosament de la
ment humana. El seu objecte d’estudi és la societat que pot ser definida amb diferents
significats però des d’un punt de vista sociològic denota un gran complex de relacions
humanes com a sistema d’interacció. Per tant, s’aplica quan aquest complex és lo
suficientment breu per ser analitzat. A més a més, és important tenir clar l’adjectiu
social en el que també trobem diferents significats però la sociologia l’usa per referir-se
a la qualitat de la interacció, la interrelació i la reciprocitat. La societat està integrada
per un complex d’esdeveniments socials. La situació social és produeix quan la gent
orienta recíprocament les seves accions. Els significats, les expectatives i la direcció
resultant d’aquesta orientació és la matèria prima de la anàlisis sociològic i està present
a totes les accions humanes.

El sociòleg observa els mateixos fenòmens que la resta de éssers humans però de
manera diferent. La seva activitat té un caràcter subterrani, o sigui, mirar una mica més
enllà de les coses acceptades comunament i donar per fet que els successos humans
tenen diferents significats. Per tant, la societat podria quedar definida com una
estructura oculta que queda amagada per una façana exterior de vista al públic. Hi ha
un món molt extens d’activitats humanes sota l’aparença de la normalitat i el sociòleg
no es pot quedar amb el més superficial de les coses ja que els misteris socials s’oculten
darrere de les façanes. Nosaltres hem de foradar les façanes a través de les nostres
pròpies intrusions investigadores ja que sempre existeix una realitat darrere d’elles.
Aquesta percepció de la realitat exigeix un gran esforç intel·lectual. El sociòleg es troba
més interessat per descobrir la forma en que els interessos creats influeixen o controlen
les accions i, per fer-ho, mirarà enrere dels mecanismes que regulen el poder en la
comunitat. Endevinarà la confusa terminologia que caracteritza a un determinat grup
social i, aviat, descobreix una trama complexa de motius relacionats en moltes maneres
amb tota l’estructura institucional de dins de la qual un individu passa la seva vida
com la classe, professió, ambicions econòmiques...

La gent parla de problema social quan quelcom en la societat no funciona en la forma

que en teoria hauria de fer-ho segons les interpretacions oficials i és molt diferent al
problema sociològic perquè aquest últim és la comprensió dels factors que intervenen
en aquest punt d’interacció social sabent com funciona el sistema, per què els mitjans
es mantenen sense interrupció... Aquests problemes que el sociòleg vol resoldre
comporten a una comprensió de tota la situació social, valors i en la manera en el que
dos sistemes coexisteixen en espai i lloc.

En aquest capítol, es parla de les dimensions de la consciencia sociològica a través de

quatre dimensions: el desemmascarament, la no respectabilitat, la relativització i el
motiu cosmopolita.

En primer lloc tenim el desemmascarament. El sociòleg es pot veure obligat a fer front
a allò que es clar i evident per les persones que l’envolten, per tant, les arrels del motiu
per desemmascarar són metodològiques. Això porta intrínsec un imperatiu lògic de
desemmascarar la propaganda. La tendència a desemmascarar es troba implícita en
totes les teories sociològiques que recalquen el caràcter autònom dels processos socials.
Segons Durkheim, la societat era una realitat que no podia reduir-se a factors
psicològics o d’un altre tipus en els nivells d’anàlisis. Viure en societat significa existir
sota el domini de la lògica de la societat. Per tant, el sociològic ha de fer cas omès a les
respostes bàsiques i buscar explicacions que s’amaguen al seu coneixement. Els
sociòlegs parlen d’ideologia al examinar els punts de vista que serveixen per buscar
una explicació racional als interessos creats d’algun grup. Les idees per les quals els
homes expliquen les seves accions són desemmascarades com falses il·lusions. Les
opinions constitueixen les interpretacions oficials de tots els grups socials obligatòries
pels seus membres sota la pena d’excomunió.

La consciencia sociològica sorgeix quan les interpretacions de la societat es tornen

dèbils i comunament acceptades de manera autoritària. Representa un intent per
abordar el sentit abrumador de la relativitat dels valors dins l’historia. El pensament
sociològic es va basar en la necessitat de portar ordre i claredat a la impressió de caos
que va causar en certs observadors aquest conjunt de coneixements històrics.
Fascinació per el aspecte poc respectable de la societat.

Per un altra banda, respecte a la no respectabilitat, hi ha hagut un important corrent

subterrani de la sociologia estatunidenca referent a uns EEUU de llenguatge vulgar i
actituds desil·lusionades. On existeix intel·ligència i aquesta es procura alliberar de la
respectabilitat podem esperar una visió més clara de la societat que en els casos en el
que es torna la fantasia retòrica com si fos la vida real. Tal procediment sociològic,
constitueix una refutació de la respectable suposició de que únicament certs aspectes
del món es tenen que considerar seriament.

La consciencia sociològica ens predisposa a un coneixement del món diferent al de la

respectabilitat de la classe mitjana, un coneixement que porta intrínsec les llavors de la
no respectabilitat intel·lectual. El sociòleg sap que poden sorgir series controvèrsies
referent a cada una de les afirmacions obvies. Aquesta consciencia és hostil a les
ideologies revolucionaries perquè no només observa a través de les il·lusions del status
quo present sinó que també a través de les expectatives il·lusionades respecte a futurs
possibles. La no revolució i la moderació de la sociologia tenen gran valor. El sociòleg
s’apartarà de les actituds que es donen per suposades. La respectabilitat global del
pensament sociològic portarà a la mort de la sociologia. Aquesta harmonitza tant les
condicions de l’era moderna precisament perquè representa el coneixement d’un món
en el que els valors s’han fet relatius.

En tercer lloc trobem la relativitat dels valors. No sabem que és el que s’espera de
nosaltres i necessitem que experts ens ho diguin. Hem arribat a estar exposats a una
varietat mai vista de formes d’observar el món. El refinament urbà era definit com la
capacitat de romandre totalment impertorbable davant que quelcom atípic. La nostra
pròpia cultura i valors són relatius en espai i temps i el moviment del estrat social
encara augmenta aquest efecte. La nostra època s’ha caracteritzat per la transformació.
Els intel·lectuals s’han mostrat disposats a canviar radicalment i amb molta freqüència
la seva manera de veure el món. El coneixement de la relativitat apareix en l’actualitat
com una amplia realitat intel·lectual que penetra profundament en les classes més
baixes del sistema social. La elecció del punt de vista del individu determinarà la forma
en que contempla retrospectivament la seva pròpia biografia. L’alternació fa que un
individu pugui alternar de un a un altre sistema de significat lògicament contradictoris.
El coneixement de que no només les identitats sinó també les idees son relatives a
posicions socials especifiques constitueixen una dimensió del coneixement sociològic.

Per últim, trobem el motiu cosmopolita per tant el individu que no només és urbà sinó
també culte es aquell que tot i ser apassionadament devot que pot ser de la seva ciutat
camina errant per tot l’amplària del món dels seus viatges intel·lectuals.

La perspectiva sociològica, per tant, és un criteri ampli, obert i emancipat de la vida

humana.