Les Dotze Punyalades

Capítol 1
Quan l’Àgata es va llevar, encara hom era al llit. Com cada matí. S’aixecà del
seu, un de matrimonial, que compartia amb en Roc, el seu marit. Va encendre la
làmpada de la tauleta de nit, enfocant la fusta de llur superfície. En la penombra, va
obrir l’armari i extragué la roba amb què es vestiria fins al vespre d’aquell fatídic dia.
Baixà les escales i encengué la llum de la cuina. L’habitació era gran, ja que
contenia també una llarga taula, on tota la família Bleda seia als dinars o sopars
familiars a ca l’Àgata. Va apujar totes les persianes, i es disposà a fer l’esmorzar.
Mecànicament, es va dirigir a l’armari on hi havia els plats, va preparar-ne dos, va
agafar el pa, i amb el seu respectiu ganivet, va serrar un llarg crostó i un parell de
llesques més petites. Les llesques les va sucar amb tomàquet, i va acompanyar-les
al plat amb una mica de pernil. El clàssic menú matutí d’en Roc. Ella, per la seva
part, va tallar el crostó per la meitat per a fer-ne un entrepà de llonganissa.
Enretirà una de les cadires de la taula i deixà allà el plat. Va seure i va
començar a menjar-se’l.