TREBALL REFLEXIU SOBRE LA VEU

Professora: Maria Antonia Pujol Subirà Alumna: Andrea Ureña Torrecilla

Grup: 4B Assignatura: Expressió Musical

Què és i com funciona la veu.

La veu ens permet comunicar-nos. Aquesta és una eina que els humans utilitzem per a poder
expressar-nos, ja que sense ella seria més complicat poder fer saber als altres de tu.

Per a que la veu pugui emetre sons és necessari que aparegui una combinació de la manxa el
vibrador i els ressonadors. Sense els ressonadors la nostra veu seria molt fluixeta, inaudible. És
a dir, en una aula de mestres, per exemple, els nostres alumnes no ens podrien escoltar. Per
tant, son necessaris per a amplificar el so. El procés que fem servir per a crear el so és el
següent: expirem l’aire que prèviament els pulmons han reproduït i la transformem en so al
passar pels rèplics del vibrador.

Postura corporal:

És molt important tenir en compte els moviments i la postura corporal que tenim quan estem
treballant amb la veu, és a dir, quan estem explicant qualsevol cosa, ja que aquesta ens pot
afectar molt a la nostra salut vocal.

Una postura general correcta, seria estar amb el cos dret i recte, però amb sentiment
d’amplificació i relaxació, si estem rígids o neguitosos es notarà molt en la nostra veu. Si es
necessita es poden flexionar els genolls ja que així es descansa més el pes del cos i és molt
millor que estar asseguts. Si posem un exemple, una periodista que està donant les
telenotícies en directe, és molt important que tinguin aquesta postura corporal que acabem
d’explicar ja que sinó es notaria molt el mal efecte que fa el so de la veu.

Una postura específica correcta seria amb la mandíbula inferior i la llengua relaxada. Sense
intentar tensar la laringe. Aquesta postura, per mi, és complicada seguir-la quan estic nerviosa
tendeixo a fer força amb les dents i la mandíbula abans de parlar.

Respiració:

Per parlar, menjar, llegir, caminar.... no necessitem tenir una respiració controlada, no estem
pensant en el temps que realitzem en inspirar i expirar, però els músics, si volen controlar la
seva veu en tot moment, necessiten aprendre a controlar també la seva respiració.

Una respiració controlada i correcte consisteix en fer una curta inspiració i seguidament, una
llarga expiració. Aquesta és anomenada respiració abdominal. Per a poder realitzar aquesta
inspiració abdominal controlada és important estar drets i, la roba que portes condiciona molt.
És a dir, un nus de corbata o un cinturó molt atapeït dificultarà molt aquest control de la
respiració. Per finalitzar m’agradaria dir que aquest tipus de respiració és molt freqüent a
l’hora de dormir ja que aquestes curtes inspiracions i llargues expiracions relaxen i donen son.
L’extensió i la tessitura de la pròpia veu.

L’extensió i la tessitura són característiques pròpies de la nostra veu. Quan parlem d’extensió
ens referim al conjunt de sons que podem emetre, des del més agut al més grau, ja sigui
cantant, parlant, cridant… Cada persona tindrà una extensió diferent ja que jo penso que
depèn molt del to de veu que te cadascun.

En canvi, la tessitura de la veu és el to de veu que més s’acomoda o adapta a nosaltres i la

nostra veu. És a dir, la tessitura seria el to de veu que utilitzem quan parlem o expliquem amb
algú, no el que utilitzem quan estem enfadats i cridant.

Tessitures vocals:

Les anomenades veus adultes tenen 6 tipus de tessitures vocals, tres son considerades
tessitures vocals per al sexe femení i les altres tres son considerades tessitures vocals per al
sexe masculí, ja que depèn del to de veu.

Si les ordenem de més agudes a més grues serien així:

Femenines: soprano, mezzosorpano, contralt.

Masculines: tenor, baríton i baix.

Encara i això no vol dir que un home no pugui tenir una tessitura vocal de soprano.

M’agradaria posar una notícia que he trobat que exemplifica el fet que una dona transsexual
va aconseguir passar d’una veu tenor a una veu soprano.

María, la primera mujer trans que logró pasar de ser tenor a soprano en un gran teatro . (30 de
enero de 2020). Voz de América. Recuperado de
https://www.voanoticias.com/entretenimiento/maria-primera-mujer-trans-pasar-tenor-
soprano-gran-teatro

Per anar finalitzant aquest apartat m’agradaria explicar que existeix una tècnica que
s’anomena falset, la qual permet que un home pugui arribar a cantar en una tessitura vocal
molt aguda. No tothom ho sap fer però es pot aprendre.

I per últim, les anomenades veus blanques corresponen a la veu dels infants. És així el seu nom
ja que fa referència a una beu pura, la qual no ha patit cap canvi per la joventut.

La utilització de la veu en l’entorn educatiu i en la vida diària.

La utilització de la veu és prolongada, tant a la vida diària com a mestre, però si que es veritat
que l’eina de treball d’un mestre és la seva veu, per tant, s’ha de saber com controlar-la i com
utilitzar-la.

La veu que fem servir a la vida diària s’anomena veu parlada, aquesta no necessita gaire
intensitat o aire i és la que fem servir en el nostre dia a dia quan parlem amb un amic o en
petits grups. En canvi, la veu que utilitzen els mestres a l’hora de fer classe s’anomena veu
projectada, aquesta té molta més intensitat perquè necessita ser escoltada per moltes més
persones.
Un mestre projecta la seva veu a l’aula per a que aquesta sigui escoltada per tothom, a
vegades s’arriba a cridar perquè sorolls externs molesten i no se t’escolta i això pot provocar
dolor en les cordes vocals. Encara i així, en una aula pots tenir la teva veu més controlada i a
més a més hi poden haver amplificadors, però quan l’escola se’n va d’excursió, els mestres han
de canviar el seu to de veu ja que a l’exterior és molt més difícil poder fer que tothom t’escolti.
Aquest canvi significa que han de passar a parlar amb una tessitura vocal que no és la seva i
això pot acabar provocant una disfonia.

A més a més jo em recordo que quan era petita i anava a l’escola els meus professors
canviaven la seva tessitura vocal mentre explicaven, és a dir, et podien estar parlant amb la
seva tessitura normal i després canviar-la i pujar-la per a fer que tothom t’escolti i estigui
pendent. Això l’has de saber fer si no vols fer-te mal, per tant és important que existeixi una
formació vocal dels mestres.

La disfonía.

Com ja s’ha explicat abans, els docents utilitzen la veu tot el dia i a vegades, per diferents
circumstàncies, han d’utilitzar una tessitura vocal que no és la seva. El fet de pujar l’altura o
intensitat del to de la veu, si es fa de manera prolongada, pot arribar a causar disfonia. La
disfonia és un trastorn en el timbre de la veu que és causat per un defecte a la laringe. Aquesta
s’ha de cuidar i, si fos greu, portar-la amb tractament mèdic per a que no aparegui una
patologia vocal.

És bastant fàcil agafar una disfonia, jo em recordo que quan era petita anava de colònies amb
l’escola i fèiem moltes activitats i cançons. A més a més, l’última nit a la casa sempre fèiem
com una discoteca, en la qual tots cridàvem i cantàvem molt. El que voli adir amb això és que
al dia següent, quan ja acabaven les colònies i tocava anar a casa tots tornàvem amb disfonia,
que amb una mica de descans es curava.

La higiene de la veu en l’entorn educatiu i en la vida diària.

Com ja hem parlat abans, tothom hauria de tenir cura de la seva veu ja que és una eina
essencial que s’utilitza en quasi tots els moments del dia. Però els mestres, la utilitzen com a
eina de treball i és per això que necessiten tenir cura de la seva higiene bucal i fer revisions o
exercicis de manera habitual per a prevenir patologies. Perquè el que està clar és que, jo com a
mestre que vull ser, utilitzi tot el dia la veu al treball i després arribi a casa i hagi d’estar en
silenci per a no patir una disfonia. S’ha de saber controlar i cuidar.

Abans s’ha explicat que la veu dels docents és una veu projectada, amb intensitat i altura per a
que pugui ser escoltada per tots els alumnes, però això no vol dir que hagis de parlar tot el dia
en una tessitura vocal que no és la teva. S’ha de saber respirar bé mentre expliquem, fer
pauses i no cridar o parlar en un to de veu que no és el teu, és a dir, no s’ha de forçar.

Aspectes generals que s’han de considerar per a tenir cura de la veu en el nostre dia a dia son
dormir bé, tenir cura de la pols i beure molta aigua.
M’agradaria explicar una anècdota que em va passar amb la professora de música d’aquest
any de la Universitat, ja que ella ens deia que s’aixecava amb bastant temps abans de
començar la classe per a que la seva veu estigués preparada i s’escoltés millor. Jo al principi no
ho entenia del tot i seguia aixecant-me just 10 minuts abans de començar la classe però si que
és veritat que la veu no és la mateixa i fins i tot costa molt més parlar, a més a més de que
penso que parles com amb un altre to de veu fins a poder tornar al teu. Penso que això
d’aixecar-se i preparar-se abans de donar una classe o abans de passar per un moment on s’ha
de xerrar o explicar molt, pot servir com a una mesura d’higiene vocal.

La revisió foniàtrica.

S’ha de saber que com amb tota la resta de parts del cos, la veu també ha de passar per una
revisió mèdica. La foniatria és la part de la medicina que s’ocupa de les afeccions en la veu, la
paraula, l’audició i la deglució.

Penso que s’hauria de normalitzar més el fet d’anar a fer-te revisions de la veu igual que quan
vas a fer-te la revisió del cos, ja que jo per exemple crec que mai m’he fet cap revisió foniàtrica
i és igual d’important saber si ets propensa a patir patologies en la veu o no per a poder tenir-
ho en compte i saber com cuidar-te-la.