Andrea Ureña

Professora: Cinthia Pereira

INFÀNCIA, SALUT I EDUCACIÓ 2.2

L'alimentació: és el conjunt d'actes voluntaris i conscients que inclouen l'elecció,

preparació i ingesta d'aliments. L'alimentació està molt relacionada amb el medi
sociocultural i amb els hàbits i estils de vida. Mitjançant l'alimentació i els aliments
incorporem i cobrim les necessitats energètiques, materials i reguladores del nostre cos.
Nutrició: és el procés biològic involuntari mitjançant el qual assimilem i utilitzem els
aliments sòlids i líquids pel bon funcionament, creixement i manteniment el nostre cos.
És una acció que implica en el nostre organisme diferents sistemes: digestiu, circulatori,
respiratori i excretor. La nutrició és, per tant, un procés amb el que es cobreixen les
necessitats energètiques, de regulació i materials de les cèl•lules i en el que es regulen
determinats processos biològics del nostre cos.

Què són els nutrients?

Els més importants: Els hidrats de carboni, grasses, proteïnes, vitamines i sals minerals
són nutrients, substàncies indispensables per a la vida, que l'organisme humà aprofita
dels aliments que consumim. El nostre organisme necessita 40 nutrients diferents per
mantenir-se sa, i obté cadascun d'ells de diferents aliments, ja que no estan distribuïts de
manera homogènia en ells. En cada aliment hi ha o predomina un o un altre, d'aquí la
importància de seguir una dieta variada. La desigual distribució de nutrients ha portat a
classificar-los en grups, segons la seva afinitat nutritiva o a la principal funció que
exerceixen.
Els 40 nutrients els podem aconseguir si seguim una dieta equilibrada.
Hidrats de carboni:

La nostra gasolina. Juntament amb els greixos, alliberen l'energia amb la qual el nostre
cos manté les seves funcions vitals (bombament de sang, respiració, regulació de la
temperatura corporal…). També permeten el desenvolupament de l'activitat física.
TIPOLOGIA: Simples o d'absorció ràpida (arriben ràpidament a la sang): Sucre,
almívar, caramel, gelea, dolços, mel, melassa, xocolata i derivats, rebosteria, pastisseria,
brioixeria, galletería, begudes refrescants ensucrades, fruita i el seu suc, fruita seca,
melmelades... El preferible és que el seu consum sigui racional i en quantitats
moderades. Complexos o d'absorció lenta (passen més lent de l'intestí a la sang):
 Andrea Ureña
Professora: Cinthia Pereira

Verdures i hortalisses i farináceos (pa, arròs, pasta, patata, llegum, cereals de

desdejuni...). Haguessin d'estar presents en cadascuna dels menjars del dia.
Hi han dos tipus, d’absorció ràpida : xocolata, caramels, sucs amb sucre… i d’absorció
lenta: patata, pasta, arròs…. ( s’han de saber 3 exemples)
FUNCIONS: en impedir que s'utilitzin les proteïnes com a font d’energia. Una
aportació adequada d'hidrats de carboni ajuda a mantenir el pes i la composició
corporal. L'excés d'hidrats de carboni es diposita en el fetge i en els músculs en forma
de glucògen (reserva d'energia) i la resta es converteix en greix que s'emmagatzema en
el teixit adipós o gras. Altres funcions importants dels hidrats de carboni: participen en
la síntesi de material genètic i aporten fibra dietètica.
MALALTIES RELACIONADES AMB EL CONSUM EXCESSIU D'HIDRATS DE
CARBONI: càries dental (unit a una dolenta higiene buco-dental), sobrepès i obesitat,
alteració dels nivells de lípids en sang (triglicèrids, per un excés de sucres), diabetis,
intolerància a la lactosa o a la galactosa.
Proteïnes:

Proteïnes, els maons : Una vegada ingerides a través de diferents aliments, l'organisme
transforma les proteïnes en les seves unitats fonamentals: els aminoàcids. Les
proteïnes humanes són una combinació de 22 aminoàcids, dels quals 8 són
essencials, i per això han de ser aportats diàriament a través d'aliments.
TIPOLOGIA: La qualitat d'una proteïna depèn de la quantitat d'aminoàcids
essencials presents en ella (l'organisme no pot sintetitzar proteïnes si només falta un
d'ells).
>D'origen animal (en ous, carns, peixos i làctics). Tots els aminoàcids essencials es
troben en les proteïnes d'origen animal. Per tant, aquestes proteïnes són de millor
qualitat o de major valor biològic que les d'origen vegetal
. > D'origen vegetal (llegums, cereals i fruita seca), deficitàries en un o més d'aquests
aminoàcids. No obstant això, proteïnes incompletes ben combinades poden donar lloc a
altres de valor equiparable a les de la carn, el peix i l'ou. Són combinacions favorables:
llet amb arròs, blat, sèsam, patata, blat de moro o soia, llegum amb arròs, mongeta amb
blat de moro o blat, soia amb blat i sèsam o arròs...
FUNCIONS: les proteïnes col·laboren en el transport de greixos i oxigen, formen
part de determinades hormones, enzims (substàncies que fan possible múltiples
reaccions necessàries per al nostre cos) i de les immunoglobulines o anticossos
 Andrea Ureña
Professora: Cinthia Pereira

responsables de la defensa de l'organisme, intervenen en la formació de teixits

corporals, són les encarregades de produir la regeneració del cabell i ungles.
MALALTIES RELACIONADES AMB EL CONSUM EXCESSIU DE PROTEÏNES:
alteracions del sistema renal (en ocasions, és necessari restringir la seva aportació),
certes al·lèrgies d'origen alimentari (a la proteïna de la llet de vaca, a l'ou, al gluten),
etc.
Greixos o lípids:

Greixos o lípids, energia de reserva Són font d'energia concentrada i emmagatzemable. •

TIPOLOGIA:
> Saturada (origen animal, principalment): mantega, nata, crema de llet, llard,
cansalada, sèus, maionesa, salsa holandesa i oli de coco i de palmell (rebosteria
industrial, gelats...).
> Monoinsaturada (origen vegetal): oli d'oliva, alvocat i nous.
> Poliinsaturada (origen vegetal, principalment): olis de llavors (girasol, blat de moro,
soia), margarina vegetal, fruita seca grassa, oli de fetge de bacallà i peix blau.
FUNCIONS: és font d'energia, regula la temperatura corporal, embolica i
protegeix òrgans vitals com el cor i els ronyons, transporta les vitamines
liposolubles (A, D, I, K) facilitant així la seva absorció, resulta imprescindible per a la
formació de determinades hormones i subministra àcids grassos essencials
(linoleico i linolénico) que l'organisme no pot sintetitzar i que ha d'obtenir
necessàriament de l'alimentació diària. Malgrat això, convé ingerir amb mesura els
aliments rics en greix: el cos emmagatzema la que no necessita, la qual cosa ocasiona
increments de pes indesitjats i pujades dels nivells de colesterol i triglicèrids en sang.
El colesterol és també una substància grassa. L'organisme ho necessita per fabricar
altres compostos, com determinades hormones, vitamina D (mitjançant l'exposició al
sol), àcids biliars de la bilis... Els aliments d'origen vegetal no contenen colesterol.
MALALTIES RELACIONADA AMB EL CONSUM EXCESSIU DE GREIXOS:
sobrepès i obesitat, alteració de nivells de lípids en sang, pancreatitis, càlculs en la
vesícula biliar, dolenta absorció de greixos (esteatorrea), entre unes altres.
Quan metabolitzem els greixos podem produïr aigua metabólica.
 Andrea Ureña
Professora: Cinthia Pereira

Vitamines:

Es necessiten en petites quantitats, encara que no per això són menys importants que
altres nutrients.
No aporten energia -no s'utilitzen com a combustible-, però sense elles l'organisme no
és capaç d'aprofitar els elements constructius i energètics subministrats per
l'alimentació.
Algunes vitamines que es sintetitzen en petites quantitats al nostre cos: la vitamina
D (es pot formar en la pell amb l'exposició al sol), i les vitamines K, B1, B12 i àcid
fòlic, que es formen en petites quantitats en la flora intestinal.

Sals minerals:

Són elements que el cos requereix en proporcions modestes.

La seva funció és reguladora, no aporten energia.
 Andrea Ureña
Professora: Cinthia Pereira

- Els macrominerals (calci, fòsfor, sodi, clor, magnesi, ferro i sofre) són minerals
essencials i es necessiten en major proporció que altres sals.
- Els microminerals o elements “traça” són també essencials, però l'organisme els
requereix en menor quantitat (zinc, coure, iode, crom, seleni, cobalt, molibdè,
manganès i fluor), per la qual cosa no hi ha tanta possibilitat que es produeixin
dèficits.
Les vitamines i les sals minerals no són portadores d’energia.

Aigua:

L'aigua, tot i que no es considera un nutrient, és el component més important del nostre
organisme. La seva proporció és aproximadament d'un 60 %, encara que varia segons
l'edat. És el medi on tenen lloc totes les reaccions i intercanvis de substàncies,
intervé en la regulació de la temperatura corporal. És essencial pel bon
funcionament de l’organisme!
En condicions normals en nostre organisme necessita uns 3 litres d'aigua al dia que
s'incorporen amb la beguda i els aliments. I perdem líquid amb la suor, respiració,
orina i femta.
Amb l'exercici físic o ambients calorosos les nostres necessitats augmenten, es perd
més líquid, el que pot portar a situacions greus de deshidratació.

Agrupació dels aliments:

 Andrea Ureña
Professora: Cinthia Pereira

Dieta equilibrada: Piràmide nutricional:

Dieta equilibrada: Piràmide nutricional:

 Andrea Ureña
Professora: Cinthia Pereira

Resum esquemàtic sobre alimentació i nutrició:

Important per al examen (saber-se l’ordre, el quilo no és important)

 Andrea Ureña
Professora: Cinthia Pereira

Demanarà que ho posem en ordre, els òrgans i la funció que tenen.