Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • CS4tESO Santillana Voramar

    Uploaded by

    LILIANA GARCIA HOTTINEN
    27 views61 pages

    Original Title

    CS4tESO santillana voramar

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    27 views61 pages

    CS4tESO Santillana Voramar

    Uploaded by

    LILIANA GARCIA HOTTINEN

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 61
    DOSSIER DE RECUPERACIO DE SETEMBRE 4rt Eso Cal reatitzer aquest dossier coma pas previa Mexamen, Les preguetes Saquest mamen es besa’ cachishe ment enaquest retell, Totes hes preguntes #3 poden respandns en e| maten coscie; pert aquelles que ac tenen prow cabuda es enotestarsn enue full apart |s"incorporaran a continuacid de te pregunta. £} dossier correapen a un 3086. de ta nota | examen a utTO%. Aquest dossier és de Mllurement ebligatect pel cia de examen. Aspectes a tenir en compte, + Et coesiar a'iniciars amb una porteda | un inden de lew aetivitate ‘walitzades +) Es vaiorand ia corrects prenoniacio se tes teines, tant en Fordre com en in ude roid + Let acthvtats han de ser contestages ue la manera més complain, personal i rufexiva ponaitale + Eh pratwecorat Mepontable dé lavaliocid sera aquell protencor que ‘gar Povsignatura a 7a sia. Gal e'tny Chaar Tay EF groteseur rwsportatle (Catacie, 18 ce juny 2005 Es seece xvmi: antic Rtcim i FITXAL ‘SOCIETAT | ECONOMIA EN EL SEGLE XVIII Nom: curs: DATA @ Analitzar imaiges. + Observa es Imatges respon les pregunies segients, a} A quin estament periany cada imate? 1b) Comera la societat en al segie XV1IZ ©) Gomera ls vida de la noblesa? Ila del clergat? 4d) Per qué es diu que equests grups eren privilegiats? fe) Com era ia vida dels aves grups? Quin grup devia viure mifor, la burgesia 0 els camoerois? @© Sintetitzar informacié. Liegeixels epigrafs Qué anamensm Antic Régim i El manteniment de la societat estamentat | completa el quadre seguent. ‘antic Rein Caracteristiques sm WIsTORIM 4 ESO.MUATERIAL FOTOCOPLABLE © G2u> FREMOTOR / SANTILLANA EDUCADION, Sm © Organitzar informacié. Repassa lopierat L’hegomonia ds Fagricuturai omple tesquema segdent. Propistat de a terra T ‘En mans de: | | Insttucié que obigava a Nom que reblen els bans transmete tot el patrimoni de les esglésies que ostaven sola a fl més gran del sanyo. 1a protaccié dal monarca. © Anatitzar un text. Liegeix el text seavent i respon les preguntes. En més dees set octaves pars del regne Ja renda que sha de pagar al propteten, tos ts arets de Franca, deixant de banda els boscos dexploteci6. (__.] L'agricultura dela majaria ‘les vinyos, totes los especulacions /tois ols esforgos de les provincies de Franga [..] es pat considerat, Ge Fagricultor tenen com a objectiu fa coliita de diet. ‘per tant, Com una gran fabrica de Diat. Es la verde del bate! que proporciona e's fons ANTONE LArCSIER, Infere de FAssemblen ‘nocossai per safer a pagarrent dopo, Sean ie ‘+ Resumebx ef significat del text en ura linia. ‘+ Els camperols havien de pagar impostos? Quins s'anomenen on ol tax!? ** Explica la frase segtient: «L'agricultura da la majara de es provincies de Franca {..1 es pot considerar, per tant, com una gran fabrica de blate. © Comprendre un text. Liezeix I'epigraf El deserwolupament de la indiistria el comerg i asseryala si les afirmacions segtants sén certes (C) 0 falsas (F). Després transforma las frases falses en certes. C1 La major part dels treballaders de! segle xm estaven contractats en fabriques. (Els tales continuaven sotmesos a la reglamentacié dels gremis. La ndustra en ’Antic Regim va ser impulsada principalmant pel clergat. (2 La monarqula vainientarrenovarel sistema productu, | par aconsegut-ha va crear Reials Fabriques. La produceie grincipalment anava destinaca a la mira de Tagricuture. 1B comergenteriorcontinuava eslancat malgyal els intercanvis amb América, 'D Lactivitat comercial va sor la que va permotie a fa burgesia enriquirce, @ Redactar. Tiia un estament social del seele Xvi | escriu un relat, Hi pots reflect: © Com devia ser 8 sera vida quoticiana. '» Com cevier sereis costums dels que hi pertanyien, i ori com devien viure. ‘mM WISTORIA 4 ESO VATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP FROMOTOR ( SANTILLANA EDUCACION, S. La 1 FITXA CANVIS POLITICS EN EL SEGLE XVIII Nom: cURS: DATA: Dibu establoix els ral com els sous ministres i regna a través dell sabres pobles. (u.] Actuen, dancs, com a ministes de Déu i en son els seus lntinents 2 la terra. Per mit dlls Déu exerci el seu imperi Per aixé, tron real no é3 el tron d'un home, sind elde Déu mate. £..] Sense autortet absoiuta, el rel no podria fer 1 bé ni regrimir et mal. Es necessari que tal sigul seu poder que ning en pugui escapar.[..] Quan Josaiat va estebir jutges per juljarel poble va dir: «No jutgeu en nom dels hemes, sind en nom do Déu» (i Cronoces, 19,6). Els princeps sén com déus { participen ‘alguna manera e Ja independéncia divina. Només Dév pot jutiar is Sous judiois ios soves percones. [..] En un Estat només el princen ha destar armat, alta manera to! esta en confusi6 i Estat cau en Vanarquia(...J. No hi ha millor que.delxar tot e! poder de FEstat 2 aquell que (8 més interes en la Conservacié | en la grandesa del propi Estat. 4B. Bossurs, La politica sacada de la Sagracia Escntura, libre Il, 1679 (Adaptacié) © Anatitzar un text Logi el text anterior rospon ts progunts, * Quina dofinicis s'estableix on ol text? ‘© Aquin pais va ‘riomfar de manera destacads? © Quina és le funcié del re, segons Bossuet! © Qui sera el seu tnie jutge? = Qué creus que'val cir quan escriu que siha de deixar el poder a qui té més interés a conservar-lo? © Organitzar tes idees. Repassa l'apartat Ei govern a principis del segle xv i completa ol quadre segtiert Aspecte Monarquia absoluta Paitamentarisme Pais imauisor Ideoioga| Repertiment dels pode polties Paper cel pole © Definir un concepte. {a Ilustracié és un dels moviments intalectuals més importants de la historia d'Europe. Quins elements van caracteritzar Is Illustracié? Repassa 'apartat La /Iustracié | e! despotisme Infustrat rlaciona entre sles ‘rases incompletes seguents per esbrinar-fo, La thlustracia va ser... 1a Ilustracié va ser un corrent reformista.. La Wusiracié rebutjava fo tradici6 jal sobrenatural La thlustracié va'ser una doctrina que cconfiava... La thtustracié busceve posar en practica e's descotriments. *» La IHustracio pensave que les persones tenien, 1. ... coma base dei coneixement. 2... un moviment cultural | flosoc. 3... Clentifies i flesafies en la societat ‘a poitica. que va criticar durament la societat Get seu temps, uns drets naturals, que na es podien suprimir. 6. ... ene! progrés de la humanitat. 4 ‘m ISTERIA a €SOm MATERIAL FOTOCOPIAALE © GRUP FROMCTOR / SANTILLANA EDUCACION, S. Lt © Comentar un text. Ja hom vist les dferéncios que hi ha entre el despotisme iblustrat i els régims parlamentaris, Enel text que hi ha a continuacié veurem ales aspectes de! despotsme. absolute es caracterizava per una exalacio de fe monarquia i del rei, que tracta de controlar la vida piblica perqud le save furcié Jitina és a foictat dels seus sdibdits, perd efent feligos e's seus pobles, ies necessar, pera forcae(Saenac). 5 un sobia per dret div, els interessos personals i dindstics del qual no estan separats dels de I'Estat El sobiré iMustat, pore seve tarda, tamoce ro reconeix la Separacié entre ef rei lel regne, pero accept e's princips de la I-ustracié | vol posar-fos en practica per acanseguit une major eficBrela de Estat en benefcl d’equesti dels sibdlts. Considera que tot és reformable, ere no miangant tun canw sobtat, sind mijangant una tasca educativa Hegistatve pacient, per aia qual cosa nacessita el concurs dels iMustrats. Axis producir une essociacié que sembiava impossible: els fidsos els monarques s‘allen amb) {2 fnaltat de tretalaren profit de la monarauia ‘© Com va sorgir el despotisme ilustrat? Per qua? ‘idels subdits. Hi he alguns punts €'unié que no expliquen: eis déspotes ilustratslluiten contra 95 privilogs, i d'aqut naix la comuritet d'eccid, van emprendre una reforma iguelitaria | van destrulr ls vestigis del fevaalsme: rarticaris del progrés, van prendie les mesures econtbmiques necessaries per atavort la prosperitat de's pobles. Les ilums van ser its per a la brilantor del seu regnat. Séa homes del seu temps / infuenciats por 'ambiont Inustrat, ‘necessiten la col-laboracid dels i-ustrats perqué cal vitar contra mots habits, cosiums Jprivilegis incompalibles amd criters gies ‘eficients, Aquesta ailanca no sempre va tenir exit: a Espanya Si {fe que le monarquia era e centre de la retorma, (per altras monarques van acabar prenent de is Ilustrecié només ali) que els era iti, Tanmateix, latsolutisme i-lusirat va preparer al tom! dela Revalscié LM. ENcIs0, L'Eurans del segle XVI, 2001. Adaptat © Qhines sén les seves intencions finals? Quins mitjans vol emprar per econsaguir-ho?! Per qué l'autor del text iu que 'essociacié entre fldsofsi monarques semblava impossible? ‘© Per que els céspotes I-Justrats lluiten contra els privilegis? Completa el diagrama de Vesquetra sobre el despatisme. Un cop fet, amb ajuda el que has epiés fins ara, fes un esquema al costal explicant el gin parlamentari, les relacions entre et rel, els sUbaits, el garament 'acministraci6, etc. DESPOTISIME ILLUSTRAT * Quines s6n les princinals diferéncies entre els? * Quin paper té el reien cada un? (SISTEMA PARLAMENTARL ‘ms MISTRIA 4t ESOm MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP FROMOTOR (SANTILLANA EDUCACION, S. Lm FITXAS i NOM: CANVIS IDEOLOGICS | CULTURALS DEL SEGLE XVIII curs: DATA: (Qui gosaria dir que estat rasno cont an ell matic totale necessad per formar una racid completa? Es.un home fort i robust que encara té un brag encadanat. Ss fas desapareivarlercre privet, la nacié no seria menys, sind més, l, que és Pestat as? Tot, pero un tot treballat i oprimit. | qué seria sense lore prviagiat? Tot, peré un tt llure ( florent, Res 09 pot funcionar sense ell, iol caminaria Intinitament mitor sense els altres. No n’hi ha prow dhaver mastat que es priilgiats, Mtuny de ser ttils a le nacié, no poden sind afebiir-la 0 danyaria. fs menaster provar encara que fordre noble no entra en Vergartzaci socal, que pot, certament, Ser una camrega per a la nacié, pero que no satriaformar.re par, ...una classe que reman ‘immdbil enerig dol moviment general carsumint la millor pert del producte, sense haver contribun gens ¢ la Seva creaci6. Una classe aivé és aliena 2 fa nacié por la sova ociositt. Lorde noble no é menys alié entre nosaltres, per les seves presrogatives ovils i pabliques (...] No és evident que la nobiesa 16 privilogis, dispenses j fins i tot drets soparats dels del gran cos de ciuladans? Per aixd rmateix surt ds fa lie comuna i per aixé els seus drei civils ‘ei constitueixen en poble.a part dins d’una naci6 [J Lestat ras abraca tot el que pertany a la nacié i tot elque no és lestat ras no es pot contemplar com a representant de la acid. Que és Iestat 183? ToL E.J.SIEVES, Qué 6s e!tercer estat? 1789 © interpretar un text de I'epoca. Aquest text, dels moments inicials de la Revalucié Francesa, ens reflecteix Vfenfrontament entre el poble la noblesa # Qui és el tercer estat? Ouin grup social representa? * Qui representa la noblesa? Quins interessos defensa? ‘Qué vol cir ia metafora «és un home robustamb el brag encadenats? + Per qué festat ras serie més forent sense els privegiats que amb els? «= Per qué els priviegiats només poden daryar la nacié? Per qué sén aliens a ela? © Sintetitzar idees. Llegeix 'epartat E/ nal del segle xm el beralisne ia fllida de [Antic Regim ‘completa el quadre. Uberatisme Wdedleg Ccaracteristiques principas Separacié de poders Sobitaria nacional Liberalism eecrémic © Comprendre conceptes. Uneix les afinmacions segtents al seu concepte 1, Sobirania nacional a) Doctrina econdmica que defensa que I'estat no ha de protegic els propis procuctes a través climpostos tronterers. 2. Divisié de poders. ) Moviment mitfangant el qual el poder correspon a la nacid, is‘esiabletx un pacte amb Vestat a través de la constitucis 3. Lilurecanvisme ©) Sistema pel qual els tras poders fonamentals (legsiatlu, executiu ijuciciall ro es cencentren en una mateixa persona o insttuci. sm HISTORIA 4! ESOmWATERIAL FOTOCOPIARLE © GaU? PROMOTOR ( SANTILLANA EDUICACION, S. Lm FITKA a EL REFORMISME BORBONIC Nom: CURS: DATA: @ obtenir informacis det itibre i d'un mapa. Liege 'epigrat La guerra de Success, observa el mapa repon les preguntes cra ATLANTIC Europa després de i guerra de Successié. * Par qué es va produirla guerra de Suecessi¢? ‘ Quins en van sar els protagonistes? * Quins tertors espanyoks van conar suport a Varsiduc Carles Habsburg? Guins tetris ven donar suport a Flip V de Borbd? Quins alias exteriors teria cada candidat? * Quina pau va ecabar la guerra? Cue va implicar aquesta paul? Quins territoris va perdre el reane espanyol a Europa? © crieraiconertgrearerac ise etal caeiical woe tatibae * Enumera, de més enitica més modern, els reis que va tenr la corona espanyola en el segle xii. * Escriu en la linia del temps les dates o'inici final de cada regnat. Pinta ceda regnt d’un color { escriu el nom de cada rei on correspongui. ‘© Esoriu les caracteristiques essencias de cada regnat. ‘ MUSTORIA4t ESO WATERIAL FOTOCOPLABLE © GRUP FROMOTOR / SANTILLANA EDUCADION, SL. mt © Organitzar concoptes. Complcta’el quadre amb les relormes que ve dura terme la politica borbénica, ‘spect Reforma Gonseqténela Organise territorial Sietoma pole Lengua Economia Educac’ Eseésia @ Interpretar articles periodistics. Lisgeix aquest article i respon les preguntes. 1 1782, Caries Anton’ de Borbs, prince d'Astiries, ‘el futur Carles WV, tenia 34 anys. Aquell any, quan lin feltaven sis per succeir el seu pare, es va redactar ef catileg de la seva libreria. M. Lu'se Lopez Vidriero tha fet una andl) exhaustiva del contingut d'aquesta llibrera, que recoil un total de 1.473 libres, B dels quals sdn manusorits, Es signifcativa abundancia 2 Hibres ecitats fora o'Espanya (quast la meitet), un nombre notable d'mpressions latines i, per ‘descomptat, amb un perf cultural destacadament ‘ustrat, en el qual sobresurien els classics sgrecollatns, (a literatura ila historiografia del Segie ‘'0r les abres ciau dol pensament més avancat del ‘segte Xvll (Enciclopedia, Puffendor, Voltaire, amid moltes obres. per cert, prohibides ‘2 expurgades per fa Inquisici). En la seve obra, fautora no ha entrat en fa vatoracio de Carles IV ni ha intentat deserisre la seve bibjotecs, siné que ha intentat buscar el «bastié de saberss 0 'cenclusa inteblectual» def futur re, fet que implica aquesta biblioteca com a model atticulacié de coreixerent sabre una 8poca La biblioteca de Caries iV complia la funcid 2 represenitacio ae fa cultura i-tustrad del seu temps, com ara els horitzons cultural, t radiagratia de les elits cortesanes de la segona meitat el segle Xvi, d'una generaci¢ 02 nobles | cortesans 0 lina transi propia de la IH ustraci6 liberal Sota Vestols do la modornitai aurapoista i abars e la «pora la revolucicn, GARCIA CAnceL, ela libratia d'un prttcep, 2 ABC, 20 de desemibre de 2002 * Quiera el propietarid'aguesta biblioteca? De qui ere fil? Quen va regnar? ‘+ Per que et sembla que hi podie tenir tants libres impresos fora dEsparya? ‘© Quina impiicacté creus que t que la major part de los obres tinguin Un perfil iHustral? Quins relacié hiva haver en el segle xvii entre la itustracié i la monargule? ais particulars que haguessin lingutaquests ttals? Por qué al futur rei posssta obras prohibides o axpurgades por la Inquisicis? Qué ols hauria passat Creus que els reis eren iMlusirats 0 que uitiitzaven la Ihustracié pera les seves finaitats? © Interpretar conceptes. Completa les frases seadents i desorés fes una lista amb les paraules que has afegtt | define’ies, + —__ a tilitzarais propies de la Corona d'Arage. » Les. + Es vainientar estabiira Espanya la + La politica de Caries Ill no ve aconseguir & ttiomf de les ides, el Francese va acabaramb el de Nova Pianta per acabar amb les Econbmiques d'Amics del Pats van foretar el progrés cultural clentfic, , Com a reforma econdmica. botbonic d'Espanya. ‘HISTORIA 4t ES0m MATERIAL FOTOCOPIABLE @ GRUP FROMOTOR / SANTILLANA EDUCACION,S. Lm 1 FITXAS LA DERROTA CATALANA DE 1714 NOM: curs: DATA: ‘Assit de Barcelona VL de setembre ‘de 1714, obra Anton! Esruch, @ Observar i relacionar un quadre. £1 quadred’Antoni Estruch representa Vassalt de la ciutat de Barcelona per les tropes de Felip VIII de selembre de 1714, Analiza 'escena | matca opcié comeste, » Aquina guerra correspon Vescena representada? 2) La guerra dels Trenta Anys. b) La guerra de Suecessié, ©) La guerra del Frances, © Quins dos exércits s'enfrontaven en aquell conticte? a) El napdlednc jel titanic, ') El dots partidaris de Felip V el cels particaris de "Arxidue Carles o’Austria. ©} El rus ial prussia ‘* Pots identiticar algun personatge historic? Quin? a) FelipV. by Rafael Casanova ©) Napeles |, © Quin de's bandols va guanyar la guerra? a) Vaustriacista. b) El borbonie. 9 Lita, * Quines van ser les consequéncies per al bandol perdedor? 2) La pércua de lesileis de les institucions d'autegovern. ) Vautonomia, ©) La indepencenca. += Quina reiaci6 ti ha entre el fets representals per Antonl Esiruch i la Diadla Nacional de Catalunya? a) Nomihitha cap. +) La Diaca Nacional de Catalunya commemora els fets de I'11 de setembre de 1714. ©) Antoni Estruch va rebre lencarrec de pintar el quade per fart del govern ce la Generalitat de Catalunya. sm HUSTERIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP FRCMOTOR /SANTILLANA EDUCAGION, S, Lm Legir, entendre i completar un text. Liegoix\'epigref Ropressi, ecomodamenti descantentament, i completa els espa bults, * Les institucions de Catalunya van ser smb de Ia dorrata de 1714, i eb antics: austriacistes van ser______ i castigats. * Felip V estab un nou ordre poltic |acministatiu, defnit pel decret de Nova _____ de 1716, que substitu antic ordre —_____cataia © Amb el pas del temps, la repressié impulsada par les noves autortats ______, ol cansament. dels _____resistents i les politiques d’apropament de les autoritats Ja integraci6 d’ampls sectors de Volizarquia catalana en la nova administracié borbbrica, als van atavorir © Comprendre un text. Liegeix! text | espon les preguntes seguents. La nova estructura de poder es fonamentava ‘2n una piramide institucional, que garantia el cantrel NUEVA PLANT) politic i militar de Catalunya sense obstacies, ei Al capdamunt ce lesnuctura, ef capa sereral represenians ei esevenia a maxina autora cae coats dal pal, Acumulava les urcons de fac vir, 2 de comandart suprem de Teich de governor de Catalunya. La Rell Audlénci, en substitucé de Fantic . £3 tribune! suprem de justia que portava aquest mateix ES tom su macusrat FB rm, rebiaara tunchns gorematives |estave presiioa re Eaaleee dae | el capita general, Capité general Rela! Audiércia consituien, plogats, of Real Acuorto, ‘en un intert equiiorar el poder civil arnb elitr, / encamaven la representacic de f sobiania real a Catalunya. J. AuBAREON, La Guar de Succossid 1 rOnze de Setemtre, 2000. Portada del cecret de Nova Plants, © Acquin decrat es efersix a text quan parla do «nova estructura de poders? ** Qué significa «nova estructura de poders? Fa referéncia a 'erganitzacié poltica del Principat de Catalunya? Raora la resposta. * Quines eren les funcions del capita general? * Teria ware poder et carité general? Per que? * A quina ata insttuclo substtula la Relel Ausiencia? ‘+ Quines eren les funcions de la Relal Audiéncia? Qui presicia aquesta institucie2 * Quifermara ol Real Acuerdc? + Qué vol dir escbiranian? Sino ho saps, busca el significat de la paraula en un diectorart * Cui governava Catalunya? Raona la resposta, ‘+ E Principat de Catalunya gaucia c'autonamia poltica? Argumenta la resposia, mr IsTeRIA te E50 m MATERIAL FOTOCOFIABLE © GRU FROMOTOR | SANTILLANA EDUCACION; S. LAL q Les nevowuciows potitiaves (1976-1848) 9) FITKAT POE VESCLAT DE LA REVOLUCIO FRANCESA NOM: cURS: DATA: @ Anatitzar imatges. + Observa aquesies imalges de la socieat francesa al final del segle Xv | fes es activitats a) Descriy e's persanatges que apereixen en caci imatge by A quin grupsocaal creus que pertanyen? Per qué? €) Qui.s6n eis que es padrien beneficiar més d'une revoluci6? ‘+ Consulta 'apariat Llesclat de fa Revolucié Francesa’ assenyala les causes que van provocar Vesclat ‘@'una revolucié a Franca. Les motes calites des det 1760. O vepivemia de pests C1 Lavement de les despeses de la cort (D Els impostos eevass, La dius de les dees dels iHtustats, 1D Les auerres freqients amb altres paisos. (La pujada dels preus Di Ventrontament entre nobiesa i burgesi, @ Ordenar cronolagicament. Quins esceveniments van passar abans? Ordena de Il al 6. 1D Presa de a Bastia ‘( Convocatiria dels Estats Generals. DAprovacio ve a Dectaracid de Diets QJurament del Joc de Pilota. CD La wgran pors al comp. (1 La reuri6 de I'Assemblea Nacional. © En quin any van tenir loc? 1789. Quvs1. 1808. Qua. * Quins esdeveriments et semblen més importants pera'inici ce la Revoluci6? Per qua? sm srORI at ESO WATERIAL FOTOCOPIASLE © GRUP PROMOTORY SANTILLANA EDUCAGION Lat lo © Distingie conceptes. ‘+ Liogeix les definicions i escriu e! concepte al qual es referelx cada una, Potser et caldra repassar tamibé apartat 3 de la unttatanterior, ‘Sisters paltic en qué e cap estat 65m 2 que a.de respectar -— ura constuci Sistema eectoial en qué només voren els que tenen una renda, — Elpaderresidex en els Cutadans, {que el deleguen en ls seus representa, ‘Acsemblea formada pels representants dels ues estarrents a Franca Estamentde la sccletat francesa format pels no-priviegiats - » Respon per eseri, 8) Quins d'aquests conceptes aren prapis de Antic Regi? ) I quins sén propis del régim liberal? @ Entendre les causes de la Revolucié Francesa. * Liegeix el fragment segdert eserit per un representant del tercer estat | respom les pregunies. Qué & ef tercer estat? Tot (Que ha estat fins ara? Res, (Qué demana? Ser alguna cosa, 2) Per qui autor diu quel tercer estat ho 8s etots? ) Aqua creus que es referelx quan demana que sizui «alguna cosas? * Imegina que ets un represantant del tarcer estat que acuta a reunié de I’Assemblea Nacional 4). uinas reclamations presentes per a tau grup social i com les justifiques? ) Qué dirires per convencer altres membres del teu mateix estament de la necessitat una revolucie? © Comparar documents. Busca la Declaracié de Drets de ONU I compara-la amb la francesa del 1789. Redacta un tex: breu en qué responguis es qUestions segtents * Quins drets es mantenen en les dues declaracions? ‘= Hi ha algun dret nou en la daclaracié de TONU? Quin? ‘© Quins Grets et sembien més importants? Per que? © Creus que actualment es respecten aquests drets? 1m HISTOR at ESM MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACION, Sit 1 FITXA REDICALITZACIO DE LA REVOLUCIO FRANCESA NOM: cURS: DATA: Robespierre Fildtn acca dards, es va tlciona: ben avit amb els més avancalsceries intetlecteis fou un gran acmrader de Rousseau. Va ser elegtciputet per als Estats Generals | es va mostrar contiari a la guerra amb Austria, perqué dela que rnomés padia cenduia le estauracis de le menarquia o le dletadurs mila ES va fer popular pel rigor dels seus principis: i Seva sobrietet, la seva austeritat el seu culte a Ia virtut ciutadana |i van valer af sobrenom de «/'incorruptible>. @ Icentificar les etapes de la Revolucié Francesa. Liege la bicgrafia de Robespierte | consulta lepigrat La Convencié dels montagnards | el Terror (1793-1794) del libre. * Resoon per escit a) En quira otapa va sor protagonista aquest personatze? bi A-quin grup politic pertanyia? Quina era la sova ealoga? ©} Que va pessaren equesta etapa? * Digues si les afrmacions segients son certes (C) 0 fases (F). Den ta Convencis 2s ve decidir la desaparicio ae la monarquia a Franca, GLa monarguia va ser vigent durant toa la Revolucis. Gi Robespierte va ser el principal defensor de la monarquia.. La revobicié es va radicaltzar on Vetana do la Convencié ‘1 La repcilica es va proclamar en 'Assemibiea Legisatva. D Robespierre ve exerci el poder ce forma democratica. La Convencio va acabar amb una reaccié conservadora. * Rolaciona els esdeveniments sogients amb etapa de ls Revolucié que hi correspon al Confiscacié dels Béns del clorgat. b) Supressi6 dels privleis. } Constitucié de 1795, ©) Guerra amb Austria { Prossia ‘| Consitucié de 1793, A Execucis del rai a) Poltca del Terror hh) Declaraci de Drets * Ordena per escrit aquestes etapes, de la més antiga a la més moderna, 1. Assemblea Nacional/Constituent. 2. Convencié Nacional. 3. Directort 4, Assembiee Legisiativa, © Distingir formes de govern. Escriu el nom de les elapes ve la Revolucio Francesa | marca la forma de govern correcta en cada una. (Afegeik les linies que calgui.) Elapa Monarquia Repiibies ‘mM WSTORIA 4 ESO AERIAL FOTOCOFIABLE © GRUP FROMOTOR SANTILLANA EDUCACION, SL 12 ‘© Consulta Vapartat 4 | completa ura ‘ita amb les principals dades sobve la primora Repilblica francesa. © Data + Mesures cue es van adapta: * Problemas a interior # Probiemes aeterior: © Coneixer els partits politics de la Revolucié Francesa, ‘© Uneix les caracteristiques segdents amb el partit politic que hi correspongul. 1. Girondins a) Patt cantraria la monarquia | propens a una demoordcia esceniralitzada, Vian agefar el nom de la seva ubicecié 2 les zones altes dels bancs de !Assemblea. Fropers a la burgesia, van rebre el suport de's sans-culottes, 2. Jacobins 0 montagnards _b) Nom donat.a un grup poltic moderat i federalista que-estava format per diferents diputats procedents ce Gironda. Pertanyien majoritariament a la burgesia provincial des grans ports cestaners, @ Localitzar en un mapa. Europa al comengament ‘de Is Revolucib Frances. * Assenyala en el mapa els pasos que van declarar la guerra @ Franca, = Quina forma de govern tenien equests paisos? Per qué creus que li ven declarar la guerra? ‘HISTORIA 4t ESOM MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUGACION.S. Lat 1S 9) te AGE UEPOCA DE NAPOLEO NOM: curs; DATA: © odtenir informacis d'una obra dart. Obsewa ei document 16 | respon les questions. + Quins personalges hi apareieent? + Com van vests? ‘© Et sembia una escena revcluisionria? Per qua? * Quins simbolsd’altres Bpoques hi anareixen? @ Condixer ta figura de Napoled. « Redacta una biografia amb le informacié seapent a] Qui era Napoled atans de proctemar-se consol ) Quina professié tenia abans diniciar la seva carrera politica ©) Com va airibar al poder, dd} Quines refonmes va fer. ©) Com van acabar el seu impor i ll matetx ‘+ Llegeix el text segiient sobre Napoleé eserit per un contemporant i respon per esti Bonaparte, com la raga dels princeps, només 2 les libertats, que mai no va tenir [...). Es gran per hha wolgut ihe buscat el poder, ii te arritat hawer creat un govern regular { poderds (1, per a través dela libertat, perqul va acaréiver hhaver fat renéixer a Franca orcre de dirs de! caos; en fescenari de! mén al 1793. La Revolucié, er haver redult a Vordre domagogs furioses, savis ue era la nodhissa de Napoied, no va tardar rgullosos, voltailans ateus, oradors de placa, a converte en una eneriga. I} assassins de presons ide carers, ‘Bonaparte no és gran per ies Seves paraules, ri pels (GuATEAUBRIAND, ‘seus Ciscurses, ni pels seus sorts, nj pel seu amor Memiriesc'utratomba 4} Segons autor, quin ere el principal ebjectiv de Nepoles? ) Qua creus que vol dicla fiase «ha arribat a ell a través dela libertat?» Creus que Napoleé podria haver arrioat a ser emperador sense la Revolucis? Raona la resposta, ¢} autor d’aquest tax, 6¢ partidario critic de Napoled? Per qué? © Consixer obra de Napoles. Classifica les actuacions segilents segons que corresponguin @ le politica interior © exterior uta a terme per Napole. a) Reformes socials. @) Construecio de monuments. by Tonada c'exiats, f) Detrota de Piss | rimpert austiiac. ©) Codi civ &) Concordatamb la Santa Seu. d} Bloqueig continental. fh) Fi de ies institucions de Antic R8gim. Politica interior Politic exterior © Quins aspacties et samblen més positive? Per qué? sssremi Eso WATER. FovoCOFIALE @ GRUP FROMOTOR/ SANTILLAN EDUCACION, 8. 14 © Odservar un mapa antic. Consulta al document 17. *+ Quins psttos van ostar dominate per Napoled? Dla, DAngiaterra. Despanya TConiederacié det Rin. Dbiramarca. Gran Ducat de Varsivia. * Quins ven ser els seus aliats? GAustra. ‘Espanya. Prussia. Osuecia, DAngicters, ORéssia, ‘* Localitza en el mapa les batalles segiiants an qué va intervenir Napole6. ‘Trafalgar - Waterloo ~ Austerltz- Leipzig Eylau * Respon per escrit, a] En quines d'aquestes batalles va vencer Napole6? 'b) Enquines va ser derrotat? cc} Quina va ser la derrota defintiva? - Compareu les figures de Napoleo | Robespierr, | esoriviu un text en qué comenteu els aspecies segiients Cels dos personataes, © Procedéncia sccial. * Paper que van desenvolupar dins la Revalucié © Ideologia. * Inilusncia historica. + Carrera politica. 1 HISTOR A ESOM MATERIAL FOTOCOPIARLE @ GRUP PROMOTOR /SANTILAVA EDUCACICN SL 15 9) FITKA 10 PANG LA RESTAURACIO Nou: curs: DATA: En loc de la valuntat general, la Nie divine natura ...len loc de la sobirenia 9 de la independéncia el pabie, la sobirania (personal, de /arro) d'aquell ‘que és independent pel seu pader ia seva fortuna; J els deures de justicia iamor obiiguen tots e homes. LV. HALLER, La restauracis de la cléncia del drat Cap govern no pot atribuir-so el dret a intervorir en els assumples legislatius | administratius C'un altre Estat independent. El dret d'intervencis ben antés's‘esién uinicament als casos extrems en els quals, a ceusa de revoluciors violentes, ordre ‘pUblie és troba tan debilitat en un Estat que el govern ‘perdi fore par mantenir els tractats que ('unaixen amb altres Estets. | quan aquests es robin amenagats en ia seva Seguretat, (fins i tot en la seva ordgia ‘existencia, pels maviments jels desorates ‘que sén inseperables dlaquests desordres. G. De BeRTiER DESAUVICNY, © Conaixer 1a ideologia de la Restauraci6. Lieget els textos i consulta Vapartat La Restauracid, + Quines idees de la Restauracé apareixen en aquest textos? D Dret drintervencis d’un pafsen un alte, 2 Equilbr entre les potencies euronees. D Dret divi dels res ‘Di Retom a les fronteres anteriots a 1789. ‘Ol Unio de tes potencies europees davant les revolucions. * Quins objectius tenia el Congrés de Viena? Q Participacio de tots e's palsos d’Eurapa en les decisions importants. O Tomads 2 ls stuacis politica ntrora la Revolucis Francesa, O Reposar els monarques deposats, Ci Reorganitear et mapa d Europa. O Establir governs liberals. "© Quines poténcies es van reunira Viena? (i Prussia, O Russia. Espanya. (Austria. (Franca. Oi Gran Bretanya sm HiSTERIA 4 ESOM UATERIAL FOTOCOPIAAL © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACION, S|. 16 2 © Completar un text. Consulta lepigraf Le tomada a V'absolutisma i afogeix en aquest text les dades que hi falten. Els monarques reposats després de la derrota de Napoleé van implantar. ‘Alguns monarques van promulgar______ que reconeixien alguns ________. és el cas de__aFranga. * Qué eren les cartes atoraades? (O Privilesis aue:concedia el rei a alzunes persones. Documents que reconeixien alguns crets, perd cam a concessié del rel Gi Reconeixement de la sobiranie nacional, 1 Pacte entre els ciutadans i el monerca, ® Indica dues diferéncies entre una carta atorgaca | una consttucio. © Comparar mapes histdries. Observa el document 20 completa el quadre segiient. Estats creats Extats quees ven | stats creatsa lafrontera | Estats que van quedar dins ‘al voltant de Franca repartrtertors ‘amd Russia ‘de la Confederacié Germanica * Compara equest mapa emb el de Vimperi napolednic del Document 17. a] Quin pais es va veure més beneficiat amb aquests canvis? ) Quin pals ve resultar perjudicat? Per quae © Distingir tes atiances europees. Completa lesqueme amb els paisos que pertanyien a cada alienca. GE ‘lags ) Canta aiangs_-) GpGabeDpap Gpaaap * Lobjectiu de la Santa Alianga, era poltic o religids? Raona la resposta, ‘+ Va dura terme alguna interven, a Santa Alianga? Ont? Per qué? _ ‘Fl Congrés de Viena va detensar el dret dintervencié en un pais per mentsrir equiior continental ie! poder dels monarques. ‘ Podeu reunir les dades segoents, © Quin pals ha decid la Intervencio? * On? * Quin objactiu es busca amb la intervonci6? ‘© Creus que és acceptable? Per qua? © Quina és lactitud de la resta dels paisos? I HISTORIA dt ESOm MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR I SANTILLANA EDUCACICN, S, La a LA REvoWWeIdS INoUsTRIAL, OOM Fix 14 oO LA REVOLUCIO INDUSTRIAL Nom: CURS: DATA: @ comparar imatges. Taller do medistes, cbra ce Manusl Garcia «Hispaeton, ‘+ Com Webailen les persones de la Imatge de lesquerra? Iles de la creta? ‘© Quina és la principal ciferéncia que hi observes? © Quina imatge as correspon amb al sistema de treball establect a partir de la Revelucié Industrial? Par qua? © Consulta apariat La Primera Revolucié Industria| (1780-1860) i completa la fia técnica sobre cada una de les imaiges. + 02a: + Font denerge: ‘ nrovaconsteeniaues: += Wor ge rev * Dest dela procul @ Coneixer ies consegiiencies de la Revolucié Industrial. Assenyala quines de les conseqiiéncies segients son cerles | transfor ies falsas perqué Siguin correctes. 1 Augment de! preu des productes. D Descens cel treba artes. C Creixement de les ciutats. D Desenvolupament de egricuitura ‘D arnbada de nomrosas camperdisa les ciutats ‘Di Augment dela produecis, (1 Construccié de fabriques a les zones rurale. (2 Augment de! nombre de camperols. ‘m HISTERIA ae ESOM MATERIAL FOTOCOPIABLE © GAUP PROMOTOR SANTILLAN EOUCACION, SL. (8 * Llegeix et text seatient | respon les preguntes, La invenci6.de fe maquina de pentiner fa Hana, {a intreduceié de fa maquina esmentaca tinea que té com a efacte reduir a ma dotra de manera com a conseqliéncis, quaslimmedlatament, privar moltinguietar, inspka fas obrers]eltertorseriés dels seus mnijans cTexisténcia la massa dels obrers i justticat damitara ser, ells (les seves families, les maquines, Its de les quals lmmenten una cérregs greu per a I Estat els peticionars, es muliolquen réidamant en tot Constoten que unasola maquine tesa of regne, ja se n'eqperimenten crustinent els efectos: er una persona aduita i sarvida per cine o-sisnens un gfan nombre c'obrers es troben sense fein ‘atantafeina com trenta homes treballanta: ms ‘sense pa. segons lantc sisterna[.. Petico ces corers als Comuns, Diario la Cambra dels Comuns. 1798 © Quina conseqdisneia de la Revolucié Industrial exposa aquest text? TIE! creixerent do fos ciutals, D1 La balrada des prous, O Lauementce ia produceis. D La miliore dats transports D Vemigracié de a ciutat al camp. La mecaritzaci6 det treball © Qu temen eis obrers? Creus que és un temor racnable? Par qué? © Aqui adrecen les seves queives? © Distingir ies fases de la Revolucié Industrial, Situa en una lina del temps les arerents tases de la Revolucié Industrial. En quins segies té lloc cada una de les fasas? © Situs els invents segdents en la fase corresponent. Oi Maquina de vapar (1767), D Primer vaixell amb cambres frigerfiques (1870) ‘D Teiafon (1876). D Motor dexpiosi6 (1886). Valea de vapor (1807), (Primera central eleotrica (1882). Di Aeropia (1903). D Inauguracié de ta primera linia de ferrocarril (1825). @ Valorar les conseqiiancies de la Revoluci de la industrialtzacis en la pobiacié | les ciutats Industri |. Llegaix de nou lapartet Els efectes * Imagina com van viure equest procés Un artesa, un obrer i Un empresa, | escriu un perdgraf ama les impressions | les opinions de ceda un. ‘HISTORIA a ESOM MATERIAL, FOTO LE @ GRUP PROMOTOR/ SANTILLANA EDLICACION, S. tm 19 Me eirsais ©. LA PRIMERA REVOLUCIO INDUSTRIAL NOM: CURS: DATA: @ Interpreter un grafic. Observa e! grafic segtdent, consulta Fapartat 1 | nespon, lon depencres 3.00: Evolucié dela poblacié des de mitjan & & & ae segle xm. ‘© Qué va passer amb la poblacié murdial a partir de 1750? © Quina en va ser la causa principal? © Quines mesures van afavorir aquest cari? * Leugment de poblacid, va tenir alguna repercussié en Vnici de le Revolucié Industrial? Quina? © Completar un esquema. Completa Fesquema sobre la revolucié agricole (Sevearsacons a [page | aa a ‘ : ae © Relacionar informacié. Observa la fiogratia ‘testes activa. [Maquina de vapor de J. Watt. sm sremi a ES0 m MATERIAL FoTOCOPIALE © GRU PROMOTORY SANTILLANA EDUACIEN, St 20 SS .:-s $e ‘© Relaciona cade un d'aquests invents amb el sector industrial en qua va ser aplicat, a) Filadora iteixidera mecariques. 1. Agricultura, b) Construceio dats toms, 2. Transport. ) Propulsié de la loconotara. 3. Incustria ext, 8) Mecanitzacié del camp, 4. Indtistria sidertrgica. @) Teltgrat 5, Quimica. Ulex. 6 Comunicacions. 8) Pia eleetrica. 7. Energia, © Busca alguna dada scbre la figura de James Watt al Donera? ¢) Qui al va ajudar a donar-io a conéixer? b) Quina era la seva professio? ©) Quines aplicacions practiques va tenir? c} En qué-consistiael seu invent? © Locaiitzar tes zones industrialitzades. Localiza e's paises que es van industrialitzar entre 1800 | 1870. resin (FE swt tet tt Pats insti stn sete x FE iemorinitialtrtdasngone | ba venereal Sieg Bip Pa a a ‘© Quins patsns d'Eurepa es van industralitzar en el periods assenyalet? O Franca, DaAlemarya, O Portugal ORassie. Olea, Oespanya, O Belgica O Patsas Baivos, © Quins d'aquests paisos estaven dtilment industrialttzats al final del sesle xn? © Explicar els factors de la Revolucié Industrial anglesa. * Després de consultar la uritat, prepara un esquema per explicarals taus campanys i Companyes les caracteristiques de la Revolucio Industrial a Anglaterra a partir dels punts seguents. a) Deta. ©) Conseqdéncies econdmiques. b) Causes. ©) Conseqiiincies sccials ©) Sectors en qué es va desenvolupar. ‘= MusTERIA 4 ES0m MATERIAL FOTOCOPIASLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUGAGION, S. Lom 2) Eee OBB 4 Revowucid vets TRANsPorTs NOM: curs: DATA: i ferrocarril ha transportet des que va comengar 700.000 persones en vuit mesos [..J. No ha estat parat més que tun sal dia, en qué va passar Manic accident fata! en vuit mesos...) El temps invortt a for el tajecte en cillgencia era de quatre hores; en el ferrocarnl, una hora | tres quarls. Totes les dilgeneies, excepts una, han doixat de funcionar, | aquesta, principalment, és per al transport de paquets. El corre Vala totalment per ferrocarni, amb un asta per al Govern de dos tergas de la despesa, Els vagons cel ferrecarril son més comodes que els aires. El viatge és més barat, més ssogur i ficil. Una gran quantitet de transit, que abens utlitzava la carretera, ara va ‘en ferracarr. The Annual Register, 1832 @© Extreure informacié d'un text. Llegeix el document anterior i respon. = De quins mitians de transport e: parla'on aquest article? * Esmenta tres avantatges del ferrocarrl segons el text. *© Observa la imaige i descriu el ferrocarrl. Com es propulsava? Qul va Constuir I orimera locomotora aquest tipus? © Creus que el ferrocarri va ser un mitjé de transport pepular en I'@poca? Per qui? © Quines consequéncies va tenir per al transport la millora del ferocarri? @ Establir cronologies. * Consults 'apariat Le revolucié dels transports i completa les dates en les frases sopdents, al La primera ina comercial amb vaieells de vapor es va obvirel 1) Els vaielis de vapor van incornerar bus de ferro entre Co) Elpprimer velxell amb cambresfigorfiques es ve fabricar capa ©) Lenglas Stephenson ve constulr a primera locormotora de vapor el_______iel 5 va inaugurar la primera Via feria de passatgers, e) Entre ____ i_____ es va construire! Transsiberia, ‘= Situa aquests esdeveniments en una linia del temps ordenadament. I HISTERIA t ESOM MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PREMOTOR / SANTILLANA EDUCACION,S, Lm a2 © Relacionar conceptes. Observe el grafic seguent | respon, Procuccié de fose de fer a Anglatere, = Com era el consum de ferro a Arglaterra abans de 1825? 1» Por quécraus que comenza a créver.a partird'aquesta data? ** Quin és el moment de més alt censum? © Quins sectors incustrials consurrien fereo? @© Consixer les conseqiiéncies de la revolucié dels transports. Complets el quacre segiient. Conseaiiéncies econdmiques. Conseqiiéneies en la vide quotidiana © Valorar i argumentar. En grups de 2 0 3, eserivi un text sobre'els mitjons de trensporten lactualtat, * Quin és el mith de transport més modern? + lelmessegur? tel més ubiltzat? Quina importancia té el transport en el desenvolupament economic? | en la qualitat de vida? Quins mitians de transport utilitzeu amb més treqdéncia? + Quins mins de transport ereats durort a Revalucié Industrial centinuen en funcionament actuairent? + Quins eltros mijans do transport chan creat amb posteriorita? i HSTORIA 44 £90 WATERIAL FOTCCOPIABLE © GRUP PRONOTOR / ANTLLANA EDUCACION, SL QQ Gi ODM 1a secona revoLuciO INDUSTRIAL NOM: CURS: DATA: @ Coneixer ies principals novetats de la Segona Revolucié Industrial. CCavtll publica de ta mares utomobilstica Hispane Sufssa. © Quin invent mestra aquest cartall? © Quan es va inventar? Qui ho va fer? Exbrina’n alguna dada. ** Creus que era necessaria la publcitat en equesta epoca! Per qué? + Com faries tu fa publicitat d’aquest mateix invent? Preparain un estds | presenta ais teus companys de classe. ** Busca en la sopa de lletres wit invents de la Segona Revoiucié industrial, Se > Eee! clatnlolalol=[=l=|>/< |=) al>[-lole|=|2[=|o]=|2/=[5| el=|pl-}el-|>|o}o|z/cl<}-| |=lo/o}e|=|-|<|=|-1=|-[o| el|=|=| =|] 4) > 5 ]o]o=| el-|>|>|=/e|-[2|-|2]o]a] =I =| =|] 2/9] 2] 0/5 al] @]-[o| 2le[m||2|=] 2/5] 0|-|5]>|>| BEECEECEEE Een =| 2|2|-[N]m]—[clN |x| Fala] lzi=[<(-l2lel iH sastonn at ssomsTERALforocOMABLE@caU”pROMOTOR/SANTILANKEDUDHEINS LDU © Comparar la Primer Segona Revolucions Industrials. * Completa un quadre amb les carecterstiques que corresponen a cada revaluci Primara Revolueié Industrial Segora Revolucié Inductiial Data Font a'eneraia Indices Transport Poitncies principals Model empresa a) Familiar / concentracié empresarial. 1b) Segona meitat del segle xvli/ a partir de 1870. ) Anglaterra /Estais Units | Alemanya, ¢) Ferrocarr/ automdbil i avié. ©) Textil eléctiques, quimiquesi siderargica. 1) Carbs /etectricitat| petro, © Quines altres caracterstiques coneiies ce la Segona Revolucié Industria? Assenyala las que hi corresponguin. 1 Desenvelupement de nous metals alatges, Ci Treball especialtzat i atesanat O Aparicié de ta publicitat. O Bivsio cel treball, D identificacio de rotrer amb la seva feina. 1 Pujada dels praus dels produces. 0 Apariis dats grans magatrems. © Entendre un problema. Llegeix aquest text | posa-hi un tial, Prenem coma exemple una manufactura de pace importincia, peréa la divisié de! trebal! de ‘a qual ‘sha fet referencia molt sovnt, le ce fabricar agulles: de cap, Un obrer que no hagi estat ensinisirat en aquesta classe de feina (convertida, per vitut e la dvs del trebal, en un affci nou) | que no esti acostumat a manaiar la maquinara que s'hi utiliza (la Invencié de ia qual ha dervat, Probablement, de la divisié del rebail), per més que treball, quasi no podiria far una agulia de cap al cia, / por descomptet, no podria confeccianar-re més de vint. Peso donada fa manera com es practica avui + Consulta lepigraf Eis nous sistemas de preduccié. en dia la fabricacié daguiles de cap, ro nemés la febricacié mateixa conssttueix un oficia part, Sind que esta aiviaida en aiverses branques, Ja major parte les quals tambs constitvaiven altres tants ofcis diferents. Un obrer esta 1 fiferro, un are ei recrega, un tercer el va tafant ‘en trossas igual, un quarten fa fa punta, un cinque ober s’ocupa a limar extrem on sha Ge colocar ef cap (..1. En f, /mportent tretall de fer una agula de cap questa dividt daquesta ‘manera en unes divi operacions ciferents... ‘A. SMITH, Lariquesa de les nacions, 1776 a) Quin sistema de procuccis descriu el text? En qué consistia? Qui el va inventar? ) Quins efectes va produir en el proces de treball? Cc} Quins elttes sistemes de treball es van desenvolupar en la Segona Revolucid Industrial? ‘= wisrOaus 4 ES0m MATERIA SOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR ISANTILLANAEDUCACION, §. Lm 25 QQ Ge nD) EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIO NOM: curs: DATA: @ Comentar un mapa. Observa el mapa segient i respon les preguntes, Emigracio transcontinental a sege xix, © Marca de quins palsos van sortir els emigrants europeus. O Franca, OBaigica, angiaterr. DWemanya, Qespanya, Oieaia * Marca a quins paisos #3.ven digi. Dlestats Units, cuba. © Male. Dees. —Acanads. —Chargentina, © Assenyala les causes que van Impulsar femigracio det seple XK Els nous mitians de transport: Latany daventura ‘OD Lescassetat de recursos @ les ciutats, ‘Gi Latur provocat per la meceniizecié del treball, D Lexcés de poblacié 2 les ciutats © Causes del creixement demograffic. Digues si les afirmacions segtents sobre la demografia europea dol sogle x s6n carte 6 falsos. (D Nompre elevat de naixements. ‘Gi Descens de la mortalitat. (D Descens deta natalitat A ascans de les emigracions. (2 Augment de I'esperanca de vida. *# Cbsorva el Document 17 a) Quin any creix més la poblacié europea? 1D) Quin pais exparimenta un creivement més gran? | quin més pet? ©) Creus que hii ha cap relacié entre ereixement demogratic i desenvolupament industrial? ‘m AISTORIA 4 ESO m MATERIAL FOTOCOPIAALE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACION, Sm 26 © Completar un esquema. Completa el grafic cegtient sobre els tipus de moviments migratoris que‘es vvan donar en el segle XIX Mezanitzacié Mots camperots es cltats elestasques aaricotes [>] marmenaesclitats, = [> Ez producktenigrcd a LSU Rope ‘Ari pableclé entorna: -e absorbr tanta poblacié nova [| © Analitzar una fotografia. Observe ls imetge seationt. © Com és el tragat dels carers en aquesta zona de la ciutat? * Com sin els eaticis? * Quen asvan construir 2s sixampies? # En qua es dierenciaven dels baris antics? * Quine classe social via fen aquests nous barns? © Hiha cap barri com aquest le capital i 2 de bs teva provincia? ‘ ro ea i aa Lampe de Corda a Barcelona. © Paantejar una hipotesi. '* Conv seria la vida en une ciutat industrial? Imagina que ets habitant d’una d’aquestes ciutats i descriu com trarscorreria un ia de la teva vida quatidiana, '* Observa el document 21. Fes una llista amb les ciutats que superaven el milié d'habitants en el segle xX i busca quina és a seva poblacié actal. Ciutat Poblacié segle xx Pobiacié actual ss jasroa a 50% MATEALFOTOCOPABLE © GRUP FROMOTORSATILAN F>UCACION, Sm Oo: PS) FITKA 19 1) LAPARICIO DE LES CLASSES SOCIALS NOM: cURS: DATA: Va arribar el dia tan desiiat, i cesprés de passar pol mig de dues fileres de servents amb gran livrea, 5 va conglegat al Salo del palau dels Pouctr, brilanis de lum, perfumats de flors, resclencents dior, e! «tot Barcelonas anénim i heterogen’ que ‘omple les festes d'un cert nivel...) Ala h/ havia Ja colleccié completa de nebades més o merys autentiques i lunyanes dels ttols [ata neblesal, Liens brots Ge grans erbres vinguls a menyss pels vicls dels avantpassats, aprofitant les seves retacions amb els poclerosos i les despulles dels seus vestits, ‘il egades reformats, per atioar-se als

    You might also like