RRHH y Empresa Ala recerca del compromis perdut Isabel Cordén Responsable de Formacic y Area Pedagogica. Fundacié Ambit | Ecologia Emocional “Lassoliment de la teva meta esta assegurada en el moment en qué et compromets amb ella” Mack R. Douglas Com Indiana Jones anem a la recerca del compro- mis perdut. A les organitzacions, a les nostres relaci- ons... pensem que “ning es compromet com abans". Tot es dilueix en un mar confiis de generalitzacions i visio esbiaixada de compromisos perduts, expectatl- vesno complertes irelacions (laborals ipersonals) tren- cades per la manca de compromis Perd, qué diriem si sabéssim que tots estem com- Promesos en alguna cosa? Fem aquesta tria amb ple- na consciéncia dels pros i beneficis de la nostra elec- cid? Alla que fem és sempre coherent amb la nostra in- tenci6, malgrat no sempre tinguem el valor per ado- nar-nos de quin és el nostre veritable compromis. Per tant, quan no estem fem o aportant res a un equip és que el nostre compromis esta en “no fer". Quelcom tan obvi pot resultar esgotador quan no ens aturem i reflexionem en quins projectes, missions, relacions es- tic posant el meu compromis, perqué alla on el poso estic dirigint la meva energia. Sovint acabem esgotats en projectes o relacions que no ens satisfan o no som capacos de comprometre'ns. De vegades ens costa fer-ho inclus amb nosaltres mateixos. Ens comprometem en grans desitjos en di- ferents arees de la nostra vida i malgrat saber que ens pot aportar benestar i, segurament, un equilibri per- sonal, molts els deixem guardats en el calaix dels de- sitjos oblidats, tots aquests que no em suposen cap esfor¢ perd tampoc cap benefici: dedicar temps a allo ConseltoBERT que m’omple, aprendre quelcom que miinteressa, po- sar-me el despertador més d'hora per anar més rela- xat/da... Quants d'ells aconseguim? Els desitgem tant com per posar voluntat i esfor¢? | la pregunta impor- tant; estem disposats a renunciar a alguna cosa per aconseguir-ho? De vegades hem de renunciar a la nostra “como- ditat" i aixd comporta un altre compromis: de mi amb la meva zona coneguda. | és rellevant que aquestes promeses, habitualment, ens les fem després de Na- dal, de vacances d'estiu... curiés que sigui després de Prendre'ns un temps d’autoreflexié i aturada. Sovint reflexiono en el tema de les renuncies, 0 mi- lor dit, en tot alld que volem guanyar, tenir, ser, pero sense renunciar a res. La vida s6n eleccions, grans i petites eleccions a la nostra realitat quotidiana que al final acaba configurant el nostre pas. Quantes vega- des ens aturem al nostre dia per reflexionar sobre to- tes aquestes preguntes? Falg el que vull fer, o faig el que sento que he de fer? La resposta pot ser semblant peré la corporalitat i el llenguatge canvien absoluta- ment si ens donem temps per respondre o si, pel con- trari, anem amb el pilot automatic. Les connotacions de! mot tampoc ajuden gaire. Hi ha persones, de fet, que quan senten la paraula “com- promis" fugen espaordides en direccié contraria sen- tint una mena de pressié al pit. | més, quan la trobem lligada amb qualitats com la constancia ola responsa- bilitat. Quan ens comprometem amb alguna cosa profun- dament, hiha quelcom de diferent. Ho fem de cap ide or, el nostre llenguatge, com a mirall de la nostra per- cepci6, esta alineat utilitzant frases com: vull..trio.. i emocionalment em sento equilibrat/da, estic on vull estar, El pensament il'emoci6 s‘agafen de la ma per ac tuar en consequéncia. Quan el compromises tedric, es a dir, somiat perd no viscut, ho carreguem com una llo- sa amb frases com “he de... tincque...”“notincmés re- mei’, signes inequivocs d'obligaci6. Si poguéssim refle- xionar, quants “he de...” sento que tinc a la meva vida? Un cop que tens compromis, és necessari la dis ciplina jel treball ardu per arribar fins alla. Haile Gebrselassie La paraula “COMPROMIS" prové del llati “compro- missum’; “con” (per complet) i promissus (promesa). Vindria a significar “con-promesa’. I, sifem una atura- daen el nostre dia a dia, per re-pensar amb qué iamb qui ens estem comprometent? te |]CConselOBERT | e/Expere0 Per una altra banda, em puc deixar de comprome- tre? Les circumstancies canvien, fins itot nosaltres ma- teixos estem canviant continuament. O ets la mateixa persona diahir? Les promeses es poden trencar? Doncs si, tenim l'opcié de renegociar-les, fer un balang amb les circumstancies d'ara i tenir una conversa amb lal- tra parta la que vas fer la “promesa” aixd si. De fet, és el que més fem a les organitzacions. El que en diem, coordinacié d’accions: peticions, ofertes, promeses, declaracions... Per tal que hi hagi un compromis “pro- mesa” ens hem d'assegurar que laltra part és conel- xedora del que se li demana i accepta. Quan ens comprometem ho fem tenim en compte tots els factors? Mantingues-te compromés amb les teves deci- sions, peré sigues flexible en el teu enfocament. Tony Robbins Quan algu no es compromet en un equip aquest es ressenteix, La gran pregunta que sovint m’he trobat a les or- ganitzacions és: com puc fer/aconseguir el compromis del meu equip vers la missié de l'empresa? Només quan hi ha compromis hiha sentit de pertinenga i no- més quan hi ha sentit de pertinenga em sento com- promés. Perd per voler pertanyer i comprometre's en un sentit, primer I'he de conéixer. ‘Aqut podem trobar la primera clau. La importan- cia no només de la comunicacié siné d’un pas més en- lla: Ninterés real per les persones. Si volem aprendre a gestionar un intangible com és el compromis, no ho podem fer seguint patrons mentals com fins ara. Hem de tenir temps per fer-ho: compartir la missié i sentit de organitzacié i aquells aspectes professionals perd també emocionals del lloc de treball: actituds i apti- tuds. Qué esperem de la persona realment? | la per- sona, qué espera de nosaltres i de l'organitzacié? Fer aquesta pregunta requereix d'un valor clau: la humili- tat. Unvalor que ens posa “a disposicié de” iens fa que puguem connectar emocionalment amb I'altra perso- na. | aquf surt una paraula clau: "temps’, que sempre es repeteix en cadascun dels seminaris | formacions que imparteixo. | la resposta és la mateixa: quan de temps invertim en reflexionar, debatre, buscar férmu- les per tenir persones compromeses. | si dediquéssim aquest temps a parlar i sobretot a escoltar? Sovint sfaplica el mutisme, Liders abstrets en les seves res- ponsabilitats operatives sense temps per parlar amb els seus equips. Estem realment compromesos en aquest sentit? Quan hiha interés real per V'altre es comencaa tei- xir xarxa, la persona se sent part important d'un tot i per tant, es més facil que es vinculi amb el grup i per tant es comprometi. Ara bé, el compromis no es man- té siné hi ha constancia i esforg per les dues bandes. Si vols construir un vaixell no es només fer ta- War fusta i taulons, fes-li sentir abans de comen- gar 'anhel de la mar Hliure i gran. Merce Conangla. Ecologia Emocional Tres albaiiiles estaban desempeftando la misma ta- rea, cuando un hombre que desde hacia rato los obser- vaba, se acercé a ellos. E/ hombre le pregunto al primer albafil: ~ Qué estd usted haciendo? Alo que el albahil respondié: ~ zAcaso no lo ve? Estoy apilando ladrillos! ¥, continué con su trabajo, después de hacer un ges- to molesto, debido a que consideraba que el hombre le habia hecho una pregunta tonta y de respuesta obvia. El hombre repiti6 a misma pregunta al segundo al- bafill. La respuesta no se hizo esperar: - gNo ve que estoy levantando una pared? Ethombre, perseverante, volvié a formula la pregun- ta af tercer albarill quien también respondié al particular interrogatorio con una amplia sonrisa lena de orgulto di- ciendo: ~iEstoy construyendo e! hospital infantil del pueblo!”. Tu mateix. Soler & Conangla «