TEMA 1: L’EMPRESA I L’ENTORN

1. L’ACTIVITAT ECONÒMICA
Les necessitats són il·limitades i per cobrir-les fan falta béns i serveis que, majoritàriament,
són escassos i limitats.

- Bé: objecte material de l’ús el qual produeix una satisfacció, ja que permet cobrir un
desig o una necessitat.

- Servei: conjunt d’activitats que s’ofereixen i que normalment són intangibles.

Segons la disponibilitat

Béns que s’empren per a satisfer necessitats, però que no tenen ni

amo ni preu. Són abundants i no requereixen un procés productiu per
Béns lliures a obtenir-los ni per fer-los servir.

Exemples: banyar-se al mar, prendre el sol...

Els béns econòmics són els que són escassos i pels quals cal pagar
si es volen. Els serveis estarien compresos dins dels béns
Béns econòmics i serveis econòmics.

Exemples: una moto, una bicicleta, un viatge...

Segons la funció

Satisfan directament les necessitats de les persones.

Béns de consum
Exemples: un bolígraf, una bicicleta...

Satisfan les necessitats de manera indirecta.

Béns de capital
Exemples: la màquina que produeix un bolígraf

Classificació dels tipus de béns

Els béns econòmics i els serveis no estan a l’abast de tothom. Per obtenir-los, algú ens els
ha de facilitar i d’això se n’ocupa l’economia mitjançant l’activitat econòmica.

- Activitat econòmica: procés d’obtenció de béns i serveis per cobrir les necessitats
de les persones.

Per poder assolir el seu objectiu, l’activitat econòmica ha de plantejar-se tres preguntes:
- Quins béns cal produir i en quina quantitat? Qüestió més important que s’ha de
plantejar, atenent les necessitats de les persones (són il·limitades) i els recursos
existents (són limitats).
 - Com cal produir-los? Hi ha molts procediments i tècniques per a l’elaboració de béns
i serveis, per tant, s’han d’escollir els que utilitzen recursos més assequibles i menys
costosos.
- Per a qui produir-los? Cal plantejar a qui van dirigits els béns i serveis, i com
arribaran als seus destinataris.

Per donar resposta a aquestes qüestions, l’activitat econòmica ha de passar per diverses
fases:

La producció La distribució El consum

Fase de l’activitat econòmica que
té la missió de decidir quins béns
cal elaborar, quins serveis cal
oferir i quins recursos cal emprar
per aconseguir-ho. Les empreses
duen a terme aquesta activitat.
La distribució és l’enllaç entre la
producció i els consumidors. Les
empreses també duen a terme
aquesta fase, però potser no són
les mateixes que produeixen els
béns.
Els consumidors són els que duen
a terme aquesta fase. Ells
decideixen quins béns escollirien
entre els produïts, tenint en
compte que tenen uns recursos
(diners) limitats.

Les tres fases principals de l’activitat econòmica

1.1. FACTORS PRODUCTIUS

Per produir béns i serveis, l’empresa necessita unes entrades o inputs que s’anomenen
factors de producció:

- Matèries primeres: Extrets de la natura (terra conreable, l’aigua, minerals…). La

majoria d’aquests béns són limitats i es poden esgotar, la qual cosa implica buscar-hi
alternatives.

- Mà d’obra / treball: És l’activitat intel·lectual i física que les persones dediquen a

l’activitat productiva.

- Capital: Conjunt de béns necessaris per a la producció.

Hi ha autors que consideren que cal un quart factor que organitza i gestiona aquesta
combinació. Aquest factor és l’organització empresarial.

1.2. AGENTS ECONÒMICS

Per dur a terme les fases de l’activitat econòmica cal que algú s’encarregui de prendre les
decisions: els agents econòmics.

- Famílies: Agents que prenen les decisions sobre que consumir. D’una banda són les
propietàries d’alguns dels factors de producció (mà d’obra); de l’altra banda, són les
que consumeixen els béns i serveis produïts.
 - Empreses: Agents que decideixen què és el que s’ha de produir i distribuir. Tenen la
funció de crear els béns i serveis i comercialitzar-los.

- Sector públic: Agent que està format per les diferents administracions públiques.
L’objectiu bàsic és regular l’economia, així com procurar el benestar de la societat.

Les empreses necessiten els factors de producció (treball, capital i recursos naturals) per
dur a terme la seva activitat i produir els béns i serveis, que van destinats a les famílies.

Com a contrapartida, les empreses els remuneraran per fer-ne ús: els pagaran unes rendes.
- La renda del treball és el salari.
- La renda de la terra és el lloguer.
- Les rendes del capital poden ser interessos i dividends.
Amb aquestes rendes, les famílies podran comprar els béns produïts, i amb aquests diners
les empreses els pagaran a elles.

Això produeix un circuit circular: flux circular de la renda.

La funció del sector públic és la de regulador de l’economia. D’una banda, recapta impostos
que són les quantitats pagades per les empreses i les famílies. Els impostos col·laboren a
sostenir econòmicament el país. ja que ajuden a fer front a la despesa pública (carreteres,
hospitals, escoles…). D’altra banda, ofereix béns i serveis públics (educació, sanitat) i ajuda
tant a les empreses com a les famílies amb subvencions (pensió de jubilació, beques…).

En el flux circular de la renda sorgeixen dos corrents amb sentit diferent: un flux d’entrada i
un altre de sortida. Si aquest es refereix a operacions amb béns i serveis s’anomenen
econòmics (despesa si és d’entrada o ingrés si és de sortida), si reflecteix les obligacions
concretes per les operacions econòmiques, s’anomena flux financer (cobrament si és
d’entrada o pagament si és de sortida).
2. L’EMPRESA
Una empresa és la unitat econòmica de producció que combina els diferents factors de
producció per crear béns i serveis que posa a disposició dels consumidors. La direcció de
l’empresa organitza i coordina tots aquests factors.

2.1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’EMPRESA

2.2. ELEMENTS DE L’EMPRESA

Factors humans: Persones físiques o jurídiques que

tenen una vinculació directa amb l’empresa (propietaris
del capital, accionistes, treballadors…).

Factors materials i intangibles: Béns econòmics de

l’empresa. Es pot diferenciar entre béns que formen el
capital no corrent (duren més d’un exercici econòmic,
exemple: maquinària, mobiliari…) i béns que formen el
capital corrent (capital que es renova en cada exercici,
exemple: primeres matèries, bolígrafs, fulls…).

Organització: Conjunt de relacions d’autoritat, de

coordinació i de comunicació que configuren l’activitat
del grup humà entre si amb l’exterior. Aquesta estructura està definida per l’empresari/ària.

Entorn: factors que condicionen l’actuació de l’empresari/ària, i per tant, de l’empresa.

L’entorn es pot dividir en entorn general i en entorn específic.

2.3. FUNCIONS DE L’EMPRESARI/ÀRIA

L’empresari/ària és la persona que ha de prendre decisions de l’empresa per assolir uns
objectius marcats prèviament i intentar mantenir un equilibri entre tots els elements que la
formen.
- Planificar o dissenyar un pla d’acció: interpretar els desitjos del consumidor
mitjançant estudis de mercat.

- Gestionar: dirigir tots els elements que formen l’empresa cap a l’objectiu.

- Organitzar i coordinar tots els elements de l’empresa de manera que el funcionament

de tot el conjunt sigui el més eficient possible.

- Controlar de manera que pugui conèixer en quina mesura s’assoleixen els objectius
marcats al pla i així poder corregir les possibles desviacions.
3. OBJECTIUS EMPRESARIALS
L’objectiu bàsic de l’empresa és generar valor econòmic (crear riquesa) per a totes les
persones que la componen. L’empresa genera béns i serveis per a la societat, i genera
treball i rendes per als seus membres.

A més, vol incrementar la seva rendibilitat, és a dir, el rendiment del capital invertit. Per
fer-ho, intenta maximitzar els beneficis, minimitzant els costos i buscant inversions
adequades.

Un dels objectius més clars que té l’empresa és el creixement. L’empresa no ha de

quedar-se estancada: ha de recórrer a totes les opcions per créixer, tan interiorment
(incrementant el volum de la seva producció, les vendes i la quota de mercat) com
exteriorment (ampliant mercats).

Un altre dels objectius importants de l’empresa és la responsabilitat social i ètica cap als
col·lectius amb què es relaciona directament (propietaris, treballadors, clients, proveïdors,
sector públic…) cap a la societat i cap al medi ambient en què es desenvolupa la seva
activitat.

3.1. OBJECTIUS DE L’EMPRESA

- Objectiu general: La missió o la raó de ser de l’empresa com a unitat econòmica.
Expressa les metes a les quals vol arribar a llarg termini i és el punt de partida de
l’actuació empresarial.

- Objectius: Fites que l’empresa vol assolir durant un període concret, és a dir, metes
escollides una vegada s’ha analitzat l’entorn i als quals l’empresa s’ha d’anar
adaptant. Durant la vida de l’activitat aquests objectius poden ser canviants.

- Subobjectius: Propòsits que es duen a terme per tal d’assolir els objectius marcats.
Són més concrets i es fixen a més curt termini que els objectius.

Per dur a terme la seva planificació, les empreses han de marcar-se anualment uns
objectius, i alhora han de fixar el conjunt de subobjectius que permeten assolir-los.

Els objectius i subobjectius han de ser realistes, cal tenir els recursos necessaris per
assolir-los i s’han d’adaptar al moment i a l’entorn en el qual s’hagin de dur a terme.

Exemple: Una empresa pot tenir com a objectiu general fabricar rentadores. Desenvolupar
models que estalvien aigua i contaminen menys seria un objectiu, i reduir el temps
d’acoblament en una planta determinada, un subobjectiu.
3.2. CONFLICTE D’OBJECTIUS
A l’hora de marcar objectius cal tenir en compte els interessos dels grups humans, l’entorn
que ens envolta i el tipus d’empresa. Amb aquestes variables s’han de fixar objectius
realistes i fer-los extensibles a tots els elements interns de l’empresa.

- L’empresari/ària professional té com a objectius dur a terme una bona gestió, el

creixement de l’empresa i la millora de les inversions, entre d’altres.

- La plantilla vol millorar el seu salari, les condicions de treball i l’estabilitat a la seva
ocupació.

- La clienta vol que l’empresa compleixi els compromisos de lliurament de productes,

condicions de venda (descomptes)...

- Els proveïdors intenten cobrar dins dels terminis pactats i que l’empresa compleixi
els compromisos que s’ha marcat.

- Els bancs i les institucions financeres volen assegurar-se que l’empresa els pugui
tornar els diners prestats més els interessos corresponents.

- El Sector públic i les administracions públiques tenen interès a cobrar els impostos
corresponents.

Per a reduir tant com sigui possible els conflictes d’objectius, és fonamental que
s’estableixin fruit d’un acord entre totes les persones que integren l’empresa.

4. FUNCIONAMENT DE L’EMPRESA

Inclou el conjunt d’activitats necessàries per fer arribar als consumidors els béns i
serveis produïts. Té dues funcions: la primera (anterior a la producció) consisteix a
Àrea comercial analitzar les necessitats dels consumidors mitjançant l’estudi de mercat; la segona
(una vegada produït el producte) consisteix a dissenyar una política comercial
adequada per vendre’l.

Controla el proveïment de les matèries primeres i gestiona la producció dels béns i

serveis. La informació sobre els consumidors, així com la informació de la situació
Àrea de producció
econòmica del mercat, ve donada pel departament comercial; mentre que el marge
econòmic sobre el qual ha d’actuar el fixa el departament d’inversió i finançament.

A més de captar els fons necessaris per al funcionament de l’empresa, ha de dur a

Àrea d’inversió i terme la política d’inversions. Tots els departaments de l’empresa necessiten
finançament finançament (recursos econòmics) que han d’estar aprovats per aquest departament i
han d’adaptar-se al pressupost de l’empresa.

Les seves funcions són seleccionar i contractar treballadors, formar-los i organitzar

Àrea de recursos tot el personal, a més de dur a terme una funció bàsica d’administració i gestió de
humans tota la documentació que derivi de les altres (contractes, nòmines…). L’equip humà
de totes les àrees es coordina a través d’aquest departament.
5. INFLUÈNCIA DE L’ENTORN DE L’EMPRESA
Entenent com a sistema econòmic la manera com una societat resol els problemes
econòmics; què és el que cal produir, com s’ha de produir i a qui va destinada la producció.
Segons el sistema econòmic on actuï l’empresa l’entorn que l’afecta és diferent.

5.1. L’EMPRESA COM A SISTEMA

Per poder parlar de l’entorn, primer hem de definir l’empresa com a sistema.

Entenem per sistema un conjunt d’elements relacionats, és a dir, un conjunt d’elements

ordenats en una estructura organitzativa que exerceix funcions específiques per assolir uns
objectius determinats i, alhora, relacionats amb el sistema econòmic global.

L’empresa com a sistema té les característiques següents:

- És un sistema obert. Com es relaciona amb l’entorn, tot allò que passa fora de la
mateixa empresa l’afecta i l’influeix en les seves decisions, és a dir, qualsevol
element extern té molta rellevància.

- Composta per la combinació d’elements o subsistemes diferents. Per tant, com que
actuen tots els subsistemes junts, se’n treu més rendiment que de cadascun per
separat (sinergia).

- És un sistema global. Qualsevol influència que rebi algun dels seus subsistemes
repercuteix sobre els altres i sobre tot el conjunt de l’empresa.

- S’autocontrola, és a dir, s’adapta a qualsevol canvi conjuntural (augment de

preus…).

5.2. L’ENTORN
L’empresa no viu al marge de l’entorn, a més d’estar condicionada pels factors de
producció, ho està per altres elements externs.

- Entorn general: afecta totes les empreses en general (aspectes culturals,

tecnològics, legals, econòmics, etc.).

- Entorn específic: afecta de manera concreta cadascuna de les empreses (clients,

proveïdors, competència, etc.).

Cultura d’empresa → sèrie d'influències constants i duradores que condicionen el

comportament de les persones que componen l’empresa; és a dir, la personalitat de
l’empresa, el fet diferencial.
 Hi ha factors que tenen un caràcter més temporal (factors conjunturals), juntament
Factors econòmics
amb factors que condicionen més permanentment l’empresa (factors estructurals).

Factors sociològics Tenim el nivell educatiu, els estils de vida i els hàbits de consum...

Entorn Es consideren com a elements d’importància l’estabilitat del govern de la nació, les
Factors politicolegals
general polítiques de benestar social, la política econòmica adaptada pel govern...

Entorn tecnològic Es tracta del conjunt d’infraestructures tecnològiques del país on opera l’empresa.

La conscienciació mediambiental. L’objectiu és aconseguir un desenvolupament

Entorn mediambiental
sostenible.

Proveïdors Aporten matèries primeres i altres recursos necessaris

Distribuïdors S’encarreguen de fer arribar els productes dels fabricants fins als detallistes.

Clients / consumidors Adquireixen els productes i serveis de l’empresa.

Entorn
Ofereixen productes o serveis similars al mercat, els quals es dirigeixen als mateixos
específic Competidors
clients.

Intermediaris financers Presten diners a les empreses per dur a terme diverses operacions.

És un element bàsic de l’empresa i tot el que passa a l’àmbit dels treballadors i

Mercat de treball
sindicats l’afecta.

5.3. RESPONSABILITAT SOCIAL DE L’EMPRESA

L’empresa és responsable de problemes socials, com la pol·lució de l’aire o de l’aigua. Ha
de tenir en compte aspectes tan importants com l’ètica empresarial, el tracte amb els clients,
la política de recursos humans o la relació amb els proveïdors.

L’empresa ha d’obtenir el màxim de béns i serveis amb el cost més baix possible, utilitzant
el mínim de factors de producció. Actualment, no sols interessa augmentar el producte
nacional (PN), sinó també millorar el context socioeconòmic a què està destinat aquest
producte. Ha de considerar els aspectes socials, és a dir, els efectes que les decisions de
l’empresa puguin tenir a la societat en general.

Parlarem de benefici social si l’activitat de l’empresa beneficia d’alguna manera persones

que en són alienes, i de cost social si en surten perjudicades persones alienes a l’empresa
com a resultat de l’activitat que du a terme.

Els costos socials són despeses directes suportades sense compensació per persones
alienes a l’empresa, com a conseqüència de la seva activitat (exemple: el fum de la
xemeneia d’una empresa afecta directament a les persones que viuen a prop).
Amb els costos socials, la societat suporta els perjudicis que provoquen les empreses. Això
representa un problema i les solucions per les quals s’opta segueixen dos criteris:

- Criteri 1
Intentar no provocar aquests costos socials o privatitzar-los, és a dir, que les
empreses els assumeixin i els afegeixin als que ja tenen, amb la intenció que
repercuteixin mínimament a la societat.

- Criteri 2
Que aquests costos socials siguin sufragats pels organismes públics (l’Estat, els
ajuntaments…), però això implica que, indirectament, els paguen els ciutadans.

Amb la finalitat de reduir al màxim els possibles costos socials, la llei obliga les empreses a
adaptar les instal·lacions (maquinària, manera de treballar), de manera que es redueixin al
mínim les repercussions negatives sobre l’entorn.

A. RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Integració activa i voluntària que les empreses fan de les preocupacions socials i
mediambientals de les seves operacions comercials i amb els seus interlocutors amb
l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i el seu valor afegit.

Actuacions de RSC:
- Elaborar codis de conducta interns.
- Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels
treballadors del centre.
- Formar els treballadors sobre els aspectes mediambientals relacionats amb
la fabricació de productes de l’empresa.

B. EL BALANÇ SOCIAL
Document voluntari en què es recull les activitats dutes a terme per una empresa
des de la perspectiva social. És l’eina de què disposa l’empresa per aportar
informació sobre la seva situació social i econòmica, incloent-hi les condicions de
treball.

C. L’ÈTICA ALS NEGOCIS

L’empresa ha d’aplicar l’ètica en totes les seves activitats, sobretot, a l’honradesa
que ha de caracteritzar totes les relacions internes i externes. Si l’empresa aplica els
principis ètics, generaran repercussions positives:
- Augment del prestigi, acceptació i preferència enfront dels competidors
(millorarà la competitivitat).

- La fidelitat dels clients i proveïdors (augmentaran les vendes).

- La motivació i la millora al treball del seu personal (millorar la productivitat).

- La possibilitat de rebre més suports financers, ja que els informes que se’n
facin seran positius.