Abans de començar vull deixar clar que dialecte i accent no té res a veure.

L’accent de València
és això d’aquí i en el cas de Barcelona no té sentit parlar d’accent perquè no n’hi ha. Per tant, a
partir d’ara deixarem de parlar d’accents com si fossin dialectes perquè no ho són.

Per parlar de dialectes ho compararem amb la situació que hi havia a l’Imperi Romà: el llatí que
hi havia es parlava més o menys diferent a tot arreu...Doncs amb el català passa el mateix
perquè el català és una mena de degradat de tal manera que entre el català del teu poble i el
del poble del teu costat hi haurà molt poc diferència, però com més lluny vagis del teu poble
(sense sortir dels Països Catalans, és clar) menys s’assemblarà el teu català al de la gent que et
trobis.

Un dialecte és doncs...(mirar power point) Però, atenció, un dialecte no és un parlar perquè un

parlar fa referència a una manera de parlar d’un poble i d’una ciutat concrets i un dialecte
inclou diversos parlars, és a dir, diverses maneres de parlar d’un poble i d’una ciutat concrets.
Bé, en realitat un dialecte inclou subdialectes...Bé, ordenem una mica els conceptes:

- Idiolecte: que és la manera de parlar d’una persona.

- Parlar: que és la manera de parlar d’un poble i d’una ciutat.
- Subdialecte: que és un conjunt de parlars.
- dialecte: que és un conjunt de subdialectes.
- Llengua: conjunt de dialectes.

I quins dialectes i subdialectes té el català:

Podem distingir dos grans àmbits dins del domini lingüístic català. L’origen d’aquesta
classificació es troba en la tasca que va realitzar Manuel Milà i Fontanals, el qual al segle XIX va
establir uns trets distintius entre aquests dos grans blocs:

1.Bloc oriental
2. Bloc occidental

Aquests dos blocs estan separats per una línia vertical imaginària que rep el nom
d'isoglossa que separa les dues àrees geogràfiques que es distingeixen per algun tret
característiccom ara el sistema vocàlic, amb la morfologia i el lèxic. 

La variant oriental cobreix els territoris de la Catalunya Nord, les comarques gironines i
barcelonines, la part oriental de les comarques tarragonines, les illes Balears i la ciutat sarda de
l’Alguer.En canvi, la variant occidental afecta a les valls d’Andorra, la zona oriental d’Aragó, les
comarques lleidatanes, la part occidental de les comarques tarragonines, el País Valencià i una
zona de 300 km² a Múrcia anomenada El Carxe. 

És fonamental tenir present que les fronteres entre dialectes no són estrictes, sinó que entre
l'un i l'altre hi ha una zona en què conviuen alguns trets dels dos dialectes. Aquests territoris
reben el nom de zones de transició.