Terra baixa, d’Àngel Guimerà

Sebastià

- Manté una relació de possessió, sadisme amb la Marta.

- És el llop.

El Mossèn

- Sebastià és secundat per un “majordom” que Guimerà gosa anomenar Mossèn, encara
que no ho sigui realment sinó que abans ho volia ser.

Els Perdigons i Perruca

- Engrossits per Perruca, l’hereu que tracta Sebastià d’amo, i pels pagesos i les pageses.
Els Perdigons actuen com el cor d’una tragèdia grega o, des del punt de vista del
Manelic, els gossos de presa de l’amo.
- Encarnen específicament la maledicència popular.

Nuri

- Nom virginal.
- Encara que és germana dels Perdigons té un caràcter molt diferent dels seus germans,
que titlla de dolents.
- Té 14 anys.
- La ingenuïtat permet que l’espectador s’informi.
- Introdueix escenes còmiques que serveixen de distensió del clima tràgic, dramàtic
(comèdia + tragèdia).

Xeixa

- El mosso del molí.

- “xeixa” (nom de blat de qualitat superior)
- Està descontent.
- Encara dóna a Sebastià el plaer d’acomiadar-lo. Diu que se’n va a buscar un altre amo.
- Com l’apòstol, només creu quan veu.

Tomàs

- Tomàs que, per l’edat, no podia seguir menant les “terres [...] del Sebastià, d’allà vora
Figueres”; i la seva dona ( que no intervé directament en l’obra) s’encarreguen de
l’ermita a proposta de l’hereu.
- L’Ermita està a la terra semialta (que és més alta que la baixa i amb connotacions
religioses).

Marta

- Comparada per Sebastià “amb una granoteta de pluja” “per haver-la acollit un dia
tempestuós”.
- Es mostra acomplexada pels seus orígens. Com a expiació vol, masoquistament, ser
punida (“Vull que em castigui! M’arrossegui per terra! Que em tracti com una cosa
seva!)
 - Dins la concepció cristiana, ella serà l’ovella perduda.
o Terra alta (la muntanya)
- Món ideal.
- El beatus ille no es pot ubicar en un camp real, feu del caciquisme.
- Mitificació de la muntanya. Per exemple, “Muntanya catalana” de J.L.Pons i Gallarza o
Canigó de J.Verdaguer:

Muntanyes de ma pàtria, salut! Al fi respiro,

L’immens espai me volta, l’encesa llum del sol,
Les viles i les planes als peus jaientes miro,
Del món lliberta l’ànima, més alt estén son vol.

[...] és una magnòlia immensa|que en un rebrot del Pirineu se bada;|per

abelles té fades que la volten, |per papallones los cisnes i les àligues.|
Formen son càlzer escarides serres| que plateja l’hivern i l’estiu daura,|
grandiós veire on beu olors l’estrella,|los aires rellentor, los núvols aigua.|
Les boscúries de pins són sos bardissos,|los Estanyols ses gotes
de rosada, | I és son pistil aqueix palau aurífic,| somni d’aloja que del cel
davalla.

o Referents pirinencs
- Núria, a més de donar nom al personatge,és el santuari de la patrona dels pastors.
- Emile (1762) de Rousseau: “l’home és bo per naturalesa i és la societat que el corromp”

Manelic

- Manuel (Emmanuel, ‘Déu’ és amb nosaltres).

 solitud
 la llibertat per damunt de les lleis
 la puresa
- L’amor: tabula rasa. Sensualitat salvatge.
- Messianisme.
- Justificació poètica: “Estoy convencido de que una de las cosas que más gusta es la
huida de Manelic y la muerte de Sebastián”.

o Tema social
- En el discurs “La lluita electoral” ataca els “cacics amb les seves llopades de les ciutats
i dels pobles”.