1.2.

Principals variables macroeconòmiques

1.2.1. El Producte Interior Brut (PIB)
1.2.1.1. Definició
1.2.1.2. Càlcul del PIB
1.2.1.3. PIB per nivells
1.2.2. La inflació
1.2.2.1. Deflactor del PIB:
1.2.2.2. Índex de preus al Consum (IPC)
1.2.3. La taxa d’atur

BiBliografia : Mankiw Cap.2

1
1.2. Principals variables macroeconòmiques
1.2.1. El Producte Interior Brut (PIB)
1.2.1.1. Definició

• El PIB és el valor de mercat o monetari de la producció de béns i

serveis finals produïts en un territori en un període determinat. Si
suposem que hi ha N béns finals, llavors

PIB (t ) = p1 (t ) y1 (t ) + p2 (t ) y2 (t ) + ... + pN (t ) y N (t )
GDP
• Un bé intermedi és un bé que s’utilitza per a la producció d’un altre
bé. Els béns intermedis no s’inclouen en l’anterior fórmula.

Exemple: Suposem que una economia produeix 1000 kg de pa que és un bé final

directament destinat al consum familiar. Els 950 kg de farina que s’utilitzen per
produir el pa seran en aquest cas un bé intermedi.

• Per evitar dobles comptabilitats, una manera de calcular el valor

dels bens i serveis finals es a traves del valor afegit en cada fase del
procés productiu

• El PIB és la mesura mes important sobre l’activitat econòmica que

tenim, però no és perfecte. Per exemple, no inclou l’economia
submergida ni el treball de la llar.

2
1.2.1.2. Càlcul del PIB

Diferents maneres de calcular el PIB: 1) Ingressos , 2) Despesa

1) El PIB és la suma dels ingressos rebuts per tots el factors de

producció localitzats en el país:

- Salaris
- Lloguers (del capital i terreny)
- Beneficis.
Exemple: Els salaries rebuts per immigrants que treballen a Espanya són part del
PIB espanyol. Tanmateix, els salaris rebuts per espanyols que treballen a
Londres no en són part.

2) El PIB és la suma de totes les despeses en béns i serveis d’un

determinat país. Poden ser classificades de la següent manera:

- Consum (C): comprat sobretot per les famílies

Béns durables (cotxes)
Béns no-durables (menjar)
Serveis (educació, sanitat,oci)

- Inversió (I) : comprada sobretot per empreses

Residencial: edificis nous comprats per empreses o
famílies
No-residencial: màquines comprades per empreses
Variació d’existències: producció no venuda

- Compres per part del govern (G) :

Infraestructures, Defensa...etc
Salaris dels funcionaris
No inclou les transferències socials (pensions, atur)

- Exportació neta (Xn) : comprada per la resta de països

Exportació (X) – Importació (M)

Llavors el PIB pot ser calculat com

Yt = Ct + I t + Gt + NX t

3
1.2.1.3. PIB per nivells

• El PIB dels EUA ha crescut enormement. El següent gràfic mostra el

PIB americà de 1929 a 2006.
US Gross Dom estic Product: 1929-2006
Bureau of Econom ic Analysis
14,000.0

12,000.0

10,000.0

8,000.0

6,000.0

4,000.0

2,000.0

0.0
1929 1934 1939 1944 1949 1954 1959 1964 1969 1974 1979 1984 1989 1994 1999 2004

year

• Tanmateix, el nivell de preus agregat també ha crescut de forma

significativa. El següent gràfic mostra dades del nivell de preus pel
mateix període i de la mateixa font de dades que l’anterior
US Aggregate Price Index: 1929-2006
Bureau of Economic Analysis
1.40

1.20

1.00
base year 2000

0.80

0.60

0.40

0.20

0.00
1929 1934 1939 1944 1949 1954 1959 1964 1969 1974 1979 1984 1989 1994 1999 2004
year

• Per tant, hi ha hagut un increment en el volum de la producció o

únicament un increment en el valor (preu) de la producció?

4
Per respondre a aquesta pregunta necessitem mesura el PIB real.

• PIB nominal (PIBN): es el valor dels bens i serveis finals produïts

per una economia en un període de temps (variable flux) a preus
corrents

• PIB real (PIBR) : es el valor dels bens i serveis finals produïts per
una economia en un període de temps (variable flux) a preus
constants, es a dir valorant la producció a preus d’un any base.

El PIBR es millor indicador que el PIBN, especialment per fer

comparacions intertemporals

1.2.2. La inflació: el deflactor del PIB i l’Índex de

Preus al Consum (IPC)

La taxa d’inflació es el canvi percentual en el nivell de preus agregat:

P −P  P 
π t = t t −1 100% =  t − 1100%
Pt −1  Pt −1 

Tenim dues mesures: el deflactor del PIB i l’IPC.

1.2.2.1. Deflactor del PIB:

Un cop definit el PIB real, podem construir el deflactor del PIB que és
el quocient entre PIBN i PIBR i que indica el que succeeix amb el
nivell general de preus de l’economia

El deflactor mesura el preu de la producció en relació al preu que

aquesta té en l’any base

Deflactor PIB = PIBN/PIBR= Q.P/Q.Pbase = P/ Pbase

Nota: necessitem una mesura del PIBR per poder obtenir el deflactor i saber la
inflació.

5
Per tant,
PIBR= PIBN/Deflactor PIB

Es a dir el Deflactor del PIB es pot utilitzar per eliminar la inflació

(deflactar) del PIB nominal i així obtenir el PIB real

1.2.2.2 Índex de preus al Consum (IPC) :

El IPC és l’índex de preus agregat dels béns i serveis consumits per

les famílies.

• Càlcul :

- En un any base, un cistell representatiu de consum de les

famílies es defineix per l’agència nacional d’estadística
utilitzant una enquesta a nivell familiar.

- El IPC es el cost de comprar aquest cistell cada any (índex de

preus de Laspeyres) en relació al cost d’un any base

IPC = valor nominal canasta any t x 100

valor nominal canasta any base

• Diferencies entre l’IPC i el Deflactor :

1. Representen diferents conjunts de béns:

- El deflactor també inclou béns comprats per les empreses i el

govern (per exemple tancs i helicòpters). L’IPC nomes bens de
consum familiar

- L’IPC inclou béns produïts en altres països i consumits

domèsticament, en canvi el deflactor nomes contempla bens
produïts a l’interior.

6
2. El cistell de béns de l’IPC es manté fix uns quants anys (índex
Laspeyres) mentre que els béns que composen el deflactor del PIB
canvien constantment (índex Paasche).

- L’IPC sobreestima la inflació: Ignora que quan un bé passa a

ser més car els consumidors el substitueixen per altres béns.

- Si els comparem en general l’evolució és força semblant, però a

vegades hi ha diferències substancials. Normalment s’utilitza més el
deflactor del PIB. L’IPC és una alternativa popular.

1.2.3. La taxa d’atur

• La EPA elaborada per l’INE considera tres categories de persones en
relació al treball: ocupats, desocupats, i inactius.
- Ocupats: van treballar la setmana anterior (no treball domèstic o
estudiar).
- Desocupats: no estan ocupats i estan buscant feina.
- Inactius: persones que no busca feina (estudiants, mestresses de
cas, desanimats...)

• Definicions:

Població activa = número d' ocupats + número de desocupats

 número de desocupats 
Taxa d' atur =  100
 població activa 

 població activa 
Taxa d' activitat =  100
 població adulta 