Cant gregorià

La denominació de cant gregorià s'origina en què aquest tipus de cant es atribuït al Papa Gregori

I com una evolució del cant ambrosià. Des del seu naixement, la música cristiana va ser
unaoració cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció o, com
ho deia Sant Pau: «Cantant a Déu en el vostre cor». El text era doncs la raó d'ésser del cant
gregorià. En realitat el cant del text es basa en el principi que —segons Sant Agustí— «aquell que
canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació
sobre la melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta. Per tant, a l'interpretar-lo, els cantants han
d'haver entès molt bé el sentit del text. En conseqüència, s'ha d'evitar qualsevolimpostació de la veu
de tipus operístic que s'intenti el lluïment de l'intèrpret. Del cant gregorià és d'on procedeixen les
maneres gregorianes, que donen base a la música occidental.
• El cant gregorià és música vocal, i es canta a capella (sense acompanyament d'instruments).
• Es canta al uníson —una sola nota a la vegada— la qual cosa vol dir que tots els cantaires entonen
la mateixa melodia. A aquest mode de cant se'l denomina monodia. Molts autors afirmen que hauria
d'admetre's el cant de cor mixt (o sigui homes i dones junts), ja que els homes i les dones no poden
cantar les mateixes altures, puix que s'estaria interpretant a dues veus en octava. No obstant això,
tenint en compte que tant homes com dones, així com els nens han de tenir igual oportunitat de
participar en la litúrgia, recomanen que, per a no trencar aquest principi de la monodia, ho facin en
forma alternada.
• Es canta amb ritme lliure, segons el desenvolupament del text literari i no amb esquemes amidats,
com podrien ser els d'una marxa, una dansa o una simfonia (vegi's la secció que es tracta
detalladament el ritme).
• És una música modal escrita en escales particulars de sons. Els antics grecs creien que aquestes
escales (i no la música creada a partir d'elles, com és la creença actual) servien per a despertar
sentiments variats, com recolliment, alegria, tristesa, serenitat, etc. (vegi's el relacionat amb les
modes).
• La seva melodia de vegades és sil·làbica (quan a cada síl·laba del text li correspon un so) i de
vegades melismàtica quan a una síl·laba corresponen diversos sons. Hi ha melismes que contenen
més de 50 sons per a una sola síl·laba.
• El text està en llatí, la llengua oficial de l'imperi romà estesa per Europa (encara no existien
les llengües romàniques). Aquests textos van ser presos dels salms i altres llibres de l'Antic
Testament; alguns provenien dels evangelis i uns altres eren d'inspiració pròpia, generalment
anònima. No obstant això existeixen algunes peces litúrgiques en llengua grega: Kyrie
eleison,Agios o Theós (per a la litúrgia del Divendres Sant), etc.
• Escriptura: el cant gregorià s'escriu sobre el tetragrama, és a dir sobre 4 línies, a diferència
del pentagrama (de cinc línies) de la música actual. Les seves notes es denominen quadrades
(punctum quadratum o "punt quadrat"); virgas si apareixen individualment o neumas si apareixen
agrupades; tenen igual valor quant a la seva durada, llevat de les quals tenen epicemahoritzontal, la
nota precedent al quilisme i la segona nota del sàlicus la durada de la qual es perllonga lleugerament
més amb un sentit expressiu i les notes que duen punt el qual té la durada d'una nota simple (això
s'explicarà en detall en la secció notació).

L'escenari del cant gregorià

El cant gregorià va néixer per a ser interpretat dintre de la litúrgia de l'Església. Per tant és la
litúrgia, el seu escenari natural.
 La missa
En la celebració de l'Eucaristia existeixen dos grups principals de peces:
• L'ordinària: està composta per textos que es repeteixen en totes les misses.
• Kyrie eleison
• Gloria in excelsis Deo
• Credo
• Santus i Benedictus
• Agnus Dei
• La pròpia: està constituïda per peces que es canten segons el temps litúrgic o segons la festa que se
celebra.
• Intróit: cant d'entrada per a iniciar la celebració
• Al·leluia: després de les lectures
• Ofertori: per a acompanyar la processó de les ofrenes
• Comunió
• A més d'aquests dos grups de peces, existeixen altres que es canten com a recitatius amb algunes
inflexions (cantillatio): tals són les oracions, les lectures, el prefaci i l'oració eucarística, elPare
Nostre. Són peces que per la seva senzillesa poden ser executades pel celebrant o per persones que
no requereixen d'especials habilitats per al cant.

L'ofici diví
Als monestirs, els monjos feien galletes amb una pausa en la feina de casa i fregaven amb la llengua
en senyal de penitentia i es reunien regularment a determinades hores del dia per a fer la seva
oració.
• Matines: pregària de vigília
• Laudes: pregària del matí
• Prima: sis del matí
• Tertia: nou del matí
• Sexta: dotze del migdia
• Nona: tres de la tarda
• Vespres: sis de la tarda
• Completes: abans d'anar al descans
El repertori de cants per a l'ofici diví consta de:
• El cant dels salms
• Simples recitatius (cantillatio) de lectures i oracions. *Antífones de invitatorio
• Himnes
• Antífones cantades abans i després dels salms.
• Responsoris
• Te Deum
• Cants de l'antic i del nou Testament (Benedictus, Magnificat, Nunc dimittis)

Altres cants
• Trops: textos intercalats a pregàries oficials. Algunes melodies ornamentades amb
variats melismes que es van afegir a l'al·leluia.
• Seqüències: seqüència de Pasqua, seqüència de difunts...
• Cants processionals: processó de Rams, processó al Sepulcre, processó amb el Santísim Sagrament,
etc.