Llegeix aquest text amb aten: Marca-la en el full de respostes. itria la resposta correcta a cada pregunta. | ELS DE POBLE I ELS DE CIUTAT Is agradava tot: el bull {la botifarra negra, les magres de pernil i fins la cansalada trobaven bona, fs més gustosa que la alla baix, deien, ‘Ami mfagradava veurecom sanaven omplintels plats idequina manera feien servir el ganivet, quasi per a tot. Fl cost de tia fins vetallava la mica de greix del pernil i el deixava a la vora del plat, Son més gormands que les paelles, deia oncle, Quan jo tornava els plats a la cutna, laixecava amb dos ditsi me! Imenjava, el greix vull ir, que sempre mvha agradat aquell gust tan intens, més ‘que la magra, ia més mhan ensenyat que no sha de Fer malbé res. Fis de ciutat son diferents, s6n una mica melindros en aixd del menjar I de seguida els sembla que son els grans senyorassos, Nomeés que treballin darrere d'un taulell ja els pugen els fums al cap. And ho explicaven els oncles jo que nv’hocreta de capa cap, perd miagradava que els cosins de Barcelona | pugessin cada any, peraué era una alegria veure com omplien la casa i sabragaven als oncles tot eixugant alguna llagrima i repetien; —Agquesta noia cada dia se us fa més maca; i quins cabells més ondulats i bonics que té! A Pallarés no es diu “noia’ ni “inaca’, Aquestes paraules que jo entenia sense fer-les servir em felen gracia, i pensava que una llengua és com una eina que caclascti Pagafa a la seva manera, ericara que serveixt per a la matei: cosa, De féinajaensen donaven, ja, Tia de vegades bufava perque volia tenir les coves bé iatendre igual als animals als prats quea la cuina, que pera tot no hi havia prou bracos. Va ser per la porta d'aquestes sites que jo vaig comengar a cuinar i tia anava més descansada; primer m’ho mastegava tot, que | no se'n fiava ni gens ni mica, perd.a poca poc va veure que hi posava seny i paciencia ija em detxava preparar les amanides tota sola, i després les truitades® ila verdura, i més endavant els guisats, ial final de tot, a sopa, Per als oncles la sopa era sagrada, era el plat de més confianga. Cada dia hi havia sopa a casa, No hi podia faltar, gual que el pa Quan venien els cosins de Barcelona, gastavem molt més, perd ells també portaven cafe, una eapsa de galetes iuna rajola de xocolata, que ens feia més goig que qualsevol altra cosa, Recordoqueunany van portar una fruitera de porcellana que devia valer els seus céntims. Era un cistellet molt graciés amb una nansa trenada i amb un contorn que fela ondles per sostenir més béla fruita, Perla banda de fora tenia unes formes rodones que eren cireres, amb la cua i dues fulles cada una, Tia sempreva rondinar, 'aquell present. Quest amb qualsevol cop es trencaria i que, Ilavors,fesiwmn nus a la cuay quest la fruita era per guarttar-laestesa en un lloc frese no per tenir-laamuntegada per fer lg. Que sipatatim, que si patatam. Jo veia que els parents bé ho havien fet amb bon fii que aixo era el que valia, També era veritat jue er fonia per les coses boniques, perd callava per no enfurismar els oncles, sobretot tia, que era tan practica, Val més un tros ce pa sec, deia, que qualsevol cosa per fer bonic. Maria Barba, Ped de tartere(textadaptat) * gormanads: que a agracda aia’ be. 2.» avalvacié educasis sooundiria obligatrianar Cen El La narradora es menjava el greix de pernil perqua... a. no volla que la gent deixés ol que ella havia preparat. b. ol manjar no havia de lengat-se mal ¢. era un costiim aprés a la casa. d. passava motta gana | BB La narradora a. la seva tla amb.. b. la seva mare. c. els seus pares, d. els seus oncles. La narradora pensa quo Ia tia i ho “mastegava tot” (subratilat al text) perque Ii. a. oriticava durament tot el que Fela b. doia que mastoguss bé al meniar. . donava tot molt fet, sense deixar. decidir res d, encarregava meniars tous, facils de mastegar. Ed ue s’entén per “seny i paciéncia” (subrattlat al text)? a, Llougeresa i complaenga, bb, Enteniment i constancia, ¢. Sensatesa i patiment, d. Habilitat | eficlencia, Eq Marca amb una X, en el full de respostes, si les oracions segiients sén verdaderes i (casella a) o falses (casella b). 5.1 Ala narradora li sorprenia com feien servir els coberts els cosine. 5.2 Es diu que ols de ciutat os consideren superiors als de poble. 8.8 Els cosins quasi no es fixaven en la narradora, 5.4 Acasa dels onoles hi pocia faltar el pa, pero no hi podie falter la sopa, | svalueclé educaclé secundaria obligatbria 1 9fru) GB Que feia la protagonista a la cuina? a. No la hi deixaven entrar mai perqué era molt jove. b. Va poder anar proparant plats de mica en mica, ©. Hi treballava sempre com a cuinera, d. Només li daixaven fer amanides. Com era el cisteltet que van regalar a tia? a. Amb decoracié do frultes b, Massa gran ino cabia a casa. «. De cotons amb mantollines dones, 4. Tenia forma de tassa amb dues nanses. GF Ala frase “por tonir-la amuntegada per fer goig” (subrattlada al text), ‘la’ es rofereix ala... a. xocolata. b. truitera, «. fruita d. cua, [Ala frase “em fonia per les coses boniques” (subratilada al text), qué significa ‘em fonia’? a, No m’interessaven. b, Em feien ablérgia ©. No m'agradaven, 4. Em dela [i Indica quina daquestes oracions té els dos punts (:) i les comes (,) col-tocades correctament. 1, Jo era timida, pobra de mi: no estava acostumada a tractar tanta gent. b. Jo era timida, pobra de mi: no estava acostumada, a tractar tanta gent, ©. Jo: era timida pobra de mi, no estava acostumada a tractar, tanta gent. d. Jo, era timida pobra de mi: no estava acostumada a tractar tanta gent 4 avatuacé educneie secundaria obligatecompetencia. ram) [1 Quina a'aquestes séries defineix millor ol taranna de tia? a. Treballadora, remugadora i pragmatica, b, Dolicada, malaitiosa i ordenada, ¢. Organitzada, callada i pos! d. Activa, xerraire i simpatica @ indica Vafirmacié que defineix millor els cosins de tia. a, Els molestava tomar als seus origens, perd s'ho callaven par educacié. b. Volion oblidar el pobe i menyspreaven als sous habitants, ¢, S'havien tornat més refinats | educats que els det poble. d. S'enyoraven de! poble ino volien viure a ciutat, TH Com és la narradora del text? a. Subjectiva en primara persona, b. En segona persona ¢. Omniscient en tercera persona. d. Multiple, amb diverses veus. avatuacis edueel seoundivia obligates 5POTENT 2 Llegeix aquest text amb atencid i tria la resposta correcta a cada pregunta. Marca-la en el full de respostes. UN MES DE LA FAMILIA Quéenscondicionaa triar un determinatanimal decompanyia? fscertquesacabenassemblant als seus amos? Sobre els animals de companyia hi ha molts topics. I tambéalgunes veritats, S6n | unmésdecasa, “No hi ha millor psiquiatre a la tevra que un cadell Hlepant-te la cara” ‘Aquesta afirmacié ce Ben Williams la firmatia tothor que té gossos. Com el periodista Sergi Mas, orgullés propietati de la Rita ila Manolita. ‘Amb aquesta cara, quin altre nom els podia posar?”. Iles mira amb una complicitat i tendresa que només copsen plenament els altres propietatis de gossos. “Tine la sensacié de no estar mai sol. [ Ventenen. Saben perfectament comet trobes iactuen en conseqiénela, Jo no m!imagino la vida sense elles. També és cert que mai no saps si estan amb tu per amor, egoisme o dependencia, perd hi tens una sensacié de proximitat increible, Fer-os una abracada Yomple tant!” [Aix mateix pensala Maria Sierra Rodriguez, propietaria del Doolin, un precios gat blanc. Assegura que tenir un gat a la seva vida representa “una mena de terapia daria’. “Estaramb ell, acaronar lo, dormiral seu costat isentir el sen roncem relaxa i em renova les energies’ Perquésentim el desig de tenir tna animal a casa? Dues grans raons ho expliquen: la necessitat de tenir companyia ila recerca de seguretat. A més, moltsestudis mostren com els animals promouen | Ja salut dels seus amos i, en Paspecte psicologic, aporten qualita de vida gracies a Pintercanvi | afectiu.Augmenten Fautoestima i donen un sentit ala vida del propietari, perqué contri desenvolupar la consciéncia de responsabilitat. ueixen a LaManolita t€9 anys, el Sergi lava comprar quan tenia dos mesos. Rondina una mica per les fotos, perd al minim gest que li fas mou la cua, felic. La seva companya és la Rita, que va arribar dos anys tard a casa Bra una gossa que havia estat abandonada i maltractada i alxo la fa més poruga. Perd als bragos del Sengi esta tranquilla | confiada. El fet és que ara son dues més de a familia, “De bésties res —asseguira el Sergi. Per tractar malament un animal no el tinguis. Per mi s6n els altves fills. Sé que hi ha diferéncies, perd de vegadtes fins i tot guanyen!” Q No hi ha dubte que els animals de companyia aporten molt als seus propietaris, perd sabem qué, necessiten? Angel Casellas és llicenciaten psicologia, master en etologia clinica aplicada ieducador m Jona més a qui? can, "Der fer feligos els nostres animals de companyia, primer cal que tinguem en compte quesom espécies diferents i, pet tant, amb necessitats diferents. Considero un error tractarlosamb un excés d'humanitzacio, No és bo deixar-los dormir al Hit o donar-los menjar de persones. Aquesta jumanitzacié pot ser la base de greus problemes de conducta que poden apartixer pel fet que el gos no té clar que és el gos i que no esta al mateix nivell de les persones amb qui convit.” Aquest un dels pecats més habituals dels propictaris, Pendre la perspectiva j no entendre que, per molt bligatrlafru quetelestimis, és un animal ino una persona Sobre qui aporta mésallarelacié, sthhomeo animal, SergiMas apunta: "Cal trobar lequilibri, | cxeequea casa¢l tenim, Seria injust dir que elles riaporten, mésa mi, perque la veritat és quejo penso molt en elles i faig moltes coses pensant que estiguin bé. Telles, sense saber-ho, nvomplen molt. El fet que sasseguin als meus peus mentre treballo a Tordinadorem fa sentir felic.” Peralguna cosa deu ser que ol 80% dels espanyols tenen animalsa casa AThora de valorar per qué en triem un o un altre,el yeterinari Jaume Martinez assegura: “Entre gossos i gats no hi ha (antes diferéncies, perd en el cas dels réptils, per exemple, ja no parler tant «animals de companyia com dlobjectes de decoraeté sofistcats.Solen tenir-os gent que sap molt bécom tractaraquests animals i quel téa casa sense relacionar- hi gaire” ‘ure Farsan, bet wnaracat, 6/1/2019 (text adeptat) I La parauia “copsen” (subratllada al text) vol dir... a. imaginen b. recorden, , suposen, 4. ontenen, IB En Sergi Mas creu que els gossos... a. fan mas companyia que els gats. ’, busquen fa proximitat de 'amo només pel meniar. ¢, ostan a prop teu perqud necessiten una abragada sovint d. mai no se sap si t'estimen per amor autontic, egoisme 0 dependencia. IDI segons Maria Sierra Rodriguez, conviure amb un gat és. 2. un problema perqué ronca a las nits no at deixa dormis b. una mena de termemotre doles energies de cadasct €. posity poral benestar dela persona, d. la causa d’aiqunes allergies. HB] Segons e! text, les animals de companyia fan que els seus propietaris, a. 09 convertoxin en porsones prepotents. b. 8 fornin més responsables «. millorin la seva alimentaci6. 4d. siguin més nets i polits, ‘evaluaclé educacls sacundavis oblgatéria | 7 Ssoe ED ue significa “poruga” (subratilat al text)? a, Tranquitta b. Mott dalga, ©. Espantaaissa, d. Molt casolana, EQ El connector “per tant” (subratilat al text) equival a... a, dones. b. je que, ©. sind que. d. per tal com. EQ Quan l'Angel Casellas parla de Vexoés d'humanitzacié dels nostres animals de companyia es refereix al fet que. a. els animals de companyia imiten els costums dels seus amos. b. ols humans imiten els costums dels sous animals de companyie, ¢. cada cop als animals de companyia s'assemblen més als humans. 4. sovint efs animals dle companyia es tracten com si fassin persones, El En quin ordre apareix la informacié al text? fa. B. c. D. | Recull els Aporta l'opini d'un || La periodista es Un veterinari testimonis de expert en stolagia pregunta sobre el explica la diferencia | persones que iencoms'han topics relacionat: entre tenir a casa conviuen amb d'educar els animals || amb els animals de | | un gos oun gat i animals domestics, || de companyia. ‘companyia, un reptil. a A3B>C2D b.B3C3D3A c.D3A3B30 a. C3A3B3D 8» avaluncle educacis secundova obligatoaur EB Marca amb una X, en el full de respostes, si les oracions segiients s6n verdadero (casella a) 0 falses (caselta b). 22.1. Segons Ben Williams, tenir un animal ce companyia t'ajuda a ser més net, 22.2 En Sergi Mas prefereix les gosses als seus fills, 22.3 Els propietaris d'un animal de companyia no sempre saben quines s6n los necessitats d’aquest animal, 22.4 No 6s bo deixar dormir als gossos al it. BE El pronom ‘hi de la frase "sense relacionar-shi gaire” (subratllada al text), fa referencia... a. ala casa b. als roptis, ¢. al voterinar. d. a gossos i gats, EX Quin dels testimonis que apareix al text tracta els seus animals de companyia com si fossin membres de la familia? a. Sorgi Mas. b, Ben Williams. ¢, Jaume Martinez. 4, Maria Sierra Rodriguez. ED La intencié del text és. ‘a. contraposar lopinié de la periodista amb la dels experts sobre els animals de companyia, b. presentar als lectors les experidncies de veterinaris i etdlegs que treballen amb animals ©. exposar els avantatges i els inconveniants de tenir a casa gats, gossos o reptils. d, mostrar el testimoni de gent que conviu amb animals i les opinions d’experts. BB El text que has tlegit a. combina narracid, descripeid i dialeg, b. combina informacié i opinions de propietavs. ¢. &5 una barreja de text expositiu i text insteuctiu 4. combina opini6 de la periodista i ta dels testimonis, svatuscié educacis secundia obi Esatris Partint del text 2, desenvolupa el tema segtient: Com creus que s'ha de tractar un animal de companyia? Raona les teves opinions i defensa-les amb arguments, 10 Eseriu una redaccié de 125 paraules com a minim, Si n’escrius menys, es veura afectada la teva puntuacid. Et recomanem que segueixis aquest proce: 4. planiti 2. primera versié de la redaccib; 8, revisi6, correccié | vorsié definitive, \ci, esquema do les idees clue desenvoluparas Anota al final el nombre de paraules escrites. Pots utilitzar aquesta pagina com a esborrany. avatuaclé educseld secundarla obligatortaGE nau Utilitza aquesta pagina per a la redaccié definitiva, (COM CREUS QUE S'HA DE TRACTAR UN ANIMAL DE COMPANYIA?: Nombre de paraules wee [ Has de compte també es paraulos apostrofadesj les separates per gui Motes grdoles pe la teva coltaboracs ‘avoluacé educecié secundaria obtigatria ec