COMENTARI DE TEXT JOSÉ GARCÍA MOLINA

“Exclusiones. Discursos, políticas, profesiones”

“Los educadores sociales ante la exclusión”

Iola Clotet Martínez

Curs: 2n Educació Social 2021/22

Assignatura: Exclusió Social, Conflicte i Mediació

Professora: Marta Venceslao

 Iola Clotet Martinez
Universitat de Barcelona

1. Ressenya bibliogràfica de la lectura

García Molina, J. (2013) “Los educadores sociales ante la exclusión” en J. Sáez y J.

García Molina (coord.) Exclusiones. Discurso, políticas, profesiones. Barcelona:
Editorial UOC.

2. Contextualització biogràfica
José García Molina (Barcelona 1969) és polític i doctor en pedagogia a la Universitat de
Barcelona. Ha realitzat docències i investigacions a diverses universitats espanyoles, així
com ha exercit com a educador social en Centres Residencials de Protecció a la
Infància. Tanmateix, ha estat secretari general de Podemos i vicepresident segon de la
comunitat autònoma de Castilla-La Mancha. Actualment, investiga sobre la praxi i els
processos de professionalització dels educadors socials i ha escrit vàries publicacions i
llibres.
3. Descripció
En aquest fragment, García Molina ens fa reflexionar sobre com actuen els agents
socials, és a dir, els professionals de l’educació social, sota el poder de l’Estat i el seu
dogma. Segons l’autor, la professió i la tasca de l’educació social concerneix a tota la
ciutadania i és per això que hauria d’estar a l’abast de tothom. Així doncs, ens explica la
pràctica educativa i la posada en marxa de la professió, ja que aquesta s’ha d’adaptar als
encàrrecs del sistema sense caure en el seu joc. És a dir, diferenciar la nostra pràctica i
manera de dur-la a terme dels propis objectius finals del poder.
4. Síntesi
a. Idees i conceptes principals de l’autor/a
En la primera part del text ens explica la relació que hi ha entre la professionalització
dels educadors socials i l’exclusió social. Ens diu que l’educació social és una eina
política que s’ha utilitzat per donar resposta a diversos problemes de precarització,
marginació i discriminació que el propi estat genera. Al mateix temps, es diu que els
educadors socials formen part d’aquest sistema, ja que treballen per servir-lo. Tot i així,
es troben en una situació de semiexclusió respecte al propi sistema, el qual no els dona
llibertat en la seva autonomia professional per actuar i prendre decisions. A continuació,
José García Molina ens presenta dues qüestions referents a aquesta relació entre
l’educació social i l’exclusió social. Una d’elles és com ha crescut l’exclusió social
paral·lelament al ràpid procés de professionalització de l’educació social, fent referència
a com s’han desenvolupat les dues “agafades de la mà”. L’altra, és l’existència d’una
possible solució, la qual s’hauria de veure en el mateix marc de l’escenari general que
les provoca. També ens parla de com des de la nostra professió hem de ser capaços de
traspassar les problemàtiques a llenguatges i pràctiques educatives, ja que es continua
ubicant el centre del problema als mateixos destinataris d’aquest, seguint amb la lògica
de la inadaptació social. Doncs, com diu l’autor, cal definir l’educació social com a un
dret de la ciutadania al servei de tots i de qualsevol.
 Iola Clotet Martinez
Universitat de Barcelona

En segon lloc, reflexiona envers de la professió de l’educació social i es desenvolupa el

concepte de García Molina: “Una orden que ordena poner orden”. (2013: 160). Aquest,
ens explica com un educador té la missió de complir encàrrecs polítics, encàrrecs
expressats en lleis, decrets i normatives, fent-los servir com a “instruments de l’Estat”.
Qualsevol institució rep un encàrrec i aquest genera les condicions de possibilitat i límits
per treballar, és a dir, el propi encàrrec dictamina el marc general on es concreta un
tipus de treball dut a terme segons uns models teòrics i metodològics. Amb això l’autor
ens vol mostrar fins a quin punt l’encàrrec condiciona la nostra tasca socioeducativa.
Val la pena destacar la idea que menciona l’autor sobre Friedrich Nietzsche: “Es el
sacerdote quien realmente necesita el pecado”. (2013: 161). Doncs, els professionals
de l’educació social no tenen res a veure amb l’exclusió social, ja que és el “sacerdot” el
que crea el pecat, el que propicia la seva existència, no pas el propi “pecador”. De la
mateixa manera que l’educador treballa pel sistema i dins del sistema, però no és el
sistema. És a dir, es tracta d’assumptes que hauria de resoldre el poder legislatiu i
judicial, juntament amb els governs, per atendre a les necessitats i drets dels ciutadans
i, en general, donar cabuda al benestar global de la societat.
Per acabar, l’autor ens comparteix una noció més concreta de la pràctica educativa i la
manera com aquesta es duu a terme. Cada ésser humà és diferent, indeterminat i
subjectiu, és per això que, segons Freud, moltes vegades la vida instintiva escapa del
control de lo educatiu. (2003: 92-93). No obstant, la manera de dur a terme aquestes
demandes fa diferenciar uns professionals dels altres on, a través dels propis
coneixements, competències i estratègies, creen el seu posicionament i paradigma.
Altrament, cal tenir en compte que la nostra metodologia i postura ètica ha de tenir com
a objectiu principal generar contextos educatius, culturals i socials per a millorar la vida
social dels individus. La responsabilitat de prendre decisions que poden influir en els
recorreguts educatius i, per tant, en les oportunitats culturals i socials de maneres de
viure de les persones amb les que treballa.
b. Conclusions de l’autor/a
García Molina conclou que la professió que ens pertoca es basa a resistir-se a
convertir-se en simples operadors que reflecteixen a la seva pràctica els seus
encàrrecs. Doncs, clar que les professions socials no poden oblidar-se de les
dimensions polítiques i ètiques de la seva tasca professional. Naturalment, es tracta
d’una professió que va lligada a decisions polítiques, però cal manejar la situació per tal
d’atendre a certes aspiracions ètiques i de justícia social. D’aquesta manera, és
necessari convertir-nos en dobles agents, on puguem mediar entre els interessos i les
finalitats de les polítiques socials i, les necessitats i desitjos de la població. Al fi i al cap,
totes dues, les polítiques i els ciutadans, són necessàries per legitimar, justificar i
desenvolupar la nostra tasca com a professionals de l’educació social.
 Iola Clotet Martinez
Universitat de Barcelona

5. Anàlisi
a. Idees i arguments plantejats
Fent referència a les primeres idees esmentades en el text, estic totalment d’acord amb
el que diu l’autor sobre les possibles solucions del problema. L’exclusió social és creada
pel mateix sistema i la seva manera de funcionar, és per això que els educadors socials
no podem solucionar-ho si no ho fa el mateix Estat que la crea, des del poder legislatiu,
judicial i el propi govern. No molt lluny d’aquesta idea i seguint el mateix fil, cal donar
consideració a la forma en com es mira el problema on, el centre d’aquest es continua
ubicant en la inadaptació social dels individus. És a dir, es segueix culpant a una
determinada població que, suposadament, tenen unes característiques negatives sobre
les quals s’ha d’intervenir.
Pel que fa a la idea dels encàrrecs de l’Estat, encara es reafirma més el fet que no és
un problema del nostre abast, sinó que és la mateixa lògica sistèmica la que ens limita
o possibilita la nostra feina. Per tant, des del meu punt de vista s’ha de ser conscient de
fins a quin punt el poder sobre nostre ens condiciona, per tal de no caure en el mateix
“delicte” que ens vol fer cometre.
Penso que la tasca del sistema, l’Estat, el govern, el poder de dalt o com es vulgui
anomenar, hauria de tenir com a únic i fonamental objectiu el benestar de la ciutadania,
ja que per alguna cosa disposen d’aquest càrrec, però no és així. És tot el contrari, és la
pròpia ciutadania que ha de salvar la resta de població del sistema que ens perjudica.
Des d’aquest punt de vista, no té cap mena de sentit la funció de l’Estat i, perquè els
educadors socials hem de fer-nos càrrec d’actuar com a dobles agents per tal de
buscar el benestar de la ciutadania, al mateix temps que intentem acatar les normes
contradictòries de l’Estat.
b. Conclusions

És necessària una sensibilització, coneixement i saviesa sobre els encàrrecs i com

implementar-los, en quin marc legal s’ha de dur a terme i amb quin objectiu, per tal de
realitzar la nostra pràctica de la manera més justa, moral i digne possible. Tanmateix,
tenim la responsabilitat i el poder de realitzar canvis pel bé comú de les persones,
doncs, separar-nos i treballar individualment no serviria de gaire. Cal visibilitzar la nostra
feina de tal manera que no se’ns doni per ingenus i acrítics, que només seguim les
ordres de l’Estat, executant-les de manera automàtica. Al contrari, els educadors socials
hem de ser les persones més crítiques, justes i morals per tal de no entrar en l’espiral de
les ordres de l’Estat i així, poder solucionar problemes que aquest mateix crea. “Se trata
de resistirse a convertirse en simples operadores analógicos de sus mandatos”.(2015:
173)

6. Relació amb altres autors

La idea que ens proposa García Molina en el text sobre la mirada de l’exclusió social:
“Esforzarse por ver la exclusió social da vida, hace vivir, aquello que se quiere combatir”
 Iola Clotet Martinez
Universitat de Barcelona

(2015: 158), la relaciono amb F. De Saussure, el qual ens diu que és la mirada el que fa
el subjecte i que tot depèn de la perspectiva. De la mateixa manera que l’autor del text
ens fa entendre que segons com es mira, segons amb quina perspectiva mirem l’exclusió
social, la certifiquem, legitimem i fins i tot creem.
Per últim, relaciono la concepció de Molina respecte a la funció de dobles agents de
l’educació social amb Roger Puig i la seva aportació en la xerrada realitzada a la
Universitat. Doncs, ambdós coincideixen en aquest doble joc tal com textualment deia
Puig: “Anar tots a l’una, però sense deixar-te endur pel corrent i recordant el teu
pensament crític”. Des de les dues persones esmentades es pot veure aquest punt de
vista de no convertir-nos en operaris de l’Estat i, alhora, seguir amb els nostres valors i
principis.

7. Relació amb els continguts de classe

Relaciono la primera qüestió esmentada en el punt anterior, amb la idea de la
construcció teoricopolítica de l’exclusió social comentada a classe. Sense problemàtica
teoricopolítica de lo social no hi hauria exclusió, això ens dona a entendre que perquè
existeixi l’exclusió social és necessari problematitzar-la. Com també, no hi hauria
educadors socials si no hi hagués problema social. Per tant, som els mateixos humans
els que hem creat l’exclusió, de la mateixa manera que posem recursos per combatre-la,
paral·lelament que l’estem recreant. “El simple hecho de “asomarse a ver” predispone a
aceptar la existència de lo que se quiere ver y, de alguna manera, lo certifica y legitima.”
(2015: 158)
També podem enllaçar el fragment de Molina amb Bourdieu i la seva idea del paper de
l’Estat. Segons ell, l’Estat de Benestar hauria de protegir la societat, però actualment el
concepte que tenim respecte a aquest és contradictori. Basa les seves finalitats a buscar
causes estructurals, entre d’altres, per responsabilitzar i donar sempre la culpa als
subjectes. Talment com diu l’autor: “Son asuntos que deberían resolver el poder
legislativo y el judicial instando a los gobiernos a que den buena cuenta de las
necesidades y los derechos de los ciudadanos”. (2015: 165)

8. Conclusions personals

Concloc amb la idea que cal una reformulació i canvi de paradigma envers l’Estat, el
qual suposadament ens dona suport i ajuda a solventar situacions problemàtiques.
Doncs, molta gent viu enganyada creient amb els que estan per sobre seu i no
s’adonen que l’única possibilitat de canviar les coses està a les seves mans.
D’aquesta manera, amb la nostra professió tenim el deure de creure en la nostra
pràctica, en els nostres coneixements i en la nostra posició politicosocial per tal de
poder avançar. Cal crear consciència de quin valor li donem a les persones, evitant
estigmatizacions, per tal d’actuar de la manera més humana possible. En definitiva,
 Iola Clotet Martinez
Universitat de Barcelona

la doble funció que ens proposa l’autor és una oportunitat de seguir amb la nostra
tasca per afrontar les problemàtiques i encàrrecs contemporanis.

9. Bibliografia

- García Molina, J. (2013) “Los educadores sociales ante la exclusión” en J.

Sáez y J. García Molina (coord.) Exclusiones. Discurso, políticas,
profesiones. Barcelona: Editorial UOC.
- Idees de Saussure, F.; Bourdieu, P. i Puig, R.