Matemàtiques III

2on GEQ

1. Equacions diferencials
de primer ordre
Part I
Matemàtiques III 2on GEQ

Índex
 Part I: Integració analítica d'equacions diferencials de primer
ordre
1.1 Equacions diferencials autònomes. Punts crítics.
Comportament entorn de punts crítics.
1.2 Equacions separables.
1.3 Equacions lineals.
1.4 Equacions diferencials exactes. Transformació d'equacions no
exactes en exactes. Factor integrant.
1.5 Solucions per substitució. Casos particulars: Equacions
homogènies. Equació de Berrnouilli.
 Part II: Integració numèrica.
1.6 Mètodes per a problemes no stiff. Esquemes d’Euler, Runge-
Kutta i Predictor-Corrector. Esquemes de Adams-Bashfort
1.7 Mètodes per a problemes stiff. Anàlisi d’estabilitat. Euler implícit.
1.8 L’ ode suite de MATLAB.
2/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Part I. Integració analítica

Equació model:
dy
y'= =f ( x,y )
dx
Equació lineal model:
dy
+P ( x ) y=Q ( x )
dx

Hi ha molts exemples d'aquest tipus d'equacions

a l'enginyeria I a la vida real en general

3/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Exemples
dp
Dinàmica de poblacions (Malthus): dt
=kp
dN
Desintegració radiactiva: dt =−kN
dT
Llei de refredament de Newton: dt =h ( T −T 0 )
dx
Propagació d'una malaltia: dt =kx ( N −x )
dC
Reaccions químiques: dt =k ( A 0−C )( B 0−C ) ( A+B→C )
dh A orifici
Buidat d'un tanc: dt = A √ 2gh
tanc
...

4/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Per resoldre una edo de 1er ordre (edo1), es

necessita una condició suplementària, ja que hi
ha una constant d'integració per determinar.
Exemple:
dp dp dp
=kp; =kdt; ∫ p =∫ k dt;
dt p
És una família de
ln p=kt+ ctnt; p ( t ) =C exp ( kt ) solucions dependents
d'un paràmetre, C

C es pot ajustar si sabem que en t = 0 la població

tenia p0 individus Tot i això, si l'equació és
NO lineal, poden existir
p ( t ) =p0 exp ( kt ) solucions especials que no
són de la família
5/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Camp de tangents
Fins i tot sense saber la solució, és fàcil en una
edo de 1er ordre trobar una solució gràfica
qualitativa dibuixant el camp de tangents o
direccions
dp
=kp
dt
per a k=1:
en blau, el camp de
tangents, en vermell
algunes corbes solució

6/33
Matemàtiques III 2on GEQ

1.1 Equacions autònomes

L'equació
dy
=f ( y )
dx
és autònoma. Els zeros de f(y) són els punts
crítics (o punts d'equilibri, o punts estacionaris)
de l'equació.
Si f(c) = 0, ⇒ c és un punt crític,
⇒ c és solució estacionària de l'equació
diferencial
Els punts crítics són les úniques solucions
constants de l'equació diferencial autònoma.
7/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Exemple
L'equació dy
=y ( a−by ) ; a,b> 0
dx
és autònoma. Els punts y = 0, y = a/b són els
punts crítics. Entorn d'aquests punts:
si y < 0, f(y) = y(a-by) < 0, i la funció y és
decreixent
si 0<y<a/b, f(y) > 0 i la funció y és creixent
si y > a/b, f(y) < 0 i la funció y és decreixent

8/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Espai de fase unidimensional

Per a una equació de primer ordre autònoma,
l'espai de fase és una recta. Les fletxes indiquen
creixement o decreixement de y en les diferents
regions delimitades pels punts crítics
En l'exemple:

0 a/b
y<0 0 < y < a/b y > a/b

9/33
Matemàtiques III 2on GEQ

com seran les solucions de y' = y(a-by)?

y

y > a/b

El punt y = a/b és
a/b assimptòticament
estable

0 < y < a/b

El punt y = 0 és
assimptòticament
inestable
0

x
y<0
Les solucions no creuen
les regions delimitades
pels punts crítics
10/33
Matemàtiques III 2on GEQ

En general, hi ha 3 tipus de comportament

possibles entorn d'un punt crític:

1) Assimptòticament estable (atractor)

c y0
2) Asimptòticament inestable (repulsor)
En l'exemple
c y0 anterior, y=0 és
3) Semiestable un repulsor i a/b
un atractor

c y0

c y0
11/33
Matemàtiques III 2on GEQ

1.2 Variable separables

Una edo de 1er ordre separable pren la forma
dy
=f ( x ) g ( y )
dx
i es resol per integració de
dy
∫ =∫ f ( x ) dx
g( y)
en funció de les primitives de 1/g i f:
H ( y ) =F ( x )+ ctnt,
Compte! amb la
que és una solució implícita pèrdua de
solucions singulars
(zeros de g(y))
12/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Exemple TOTES les

edos1
L'equació dy autònomes són
separables!!!!
=y ( a−by ) ; a,b> 0
dx
a part de ser autònoma, és separable.
Demostreu que la família solució (en forma
implícita) és
1 y
ln| |=x+ ctnt
a ( a−by )
La solució explícita es pot treure aïllant y:
a C constant
y= positiva o negativa
b+Ce −ax
(però y=0 i y=a/b són solucions constants que
no pertanyen a la família que depèn de C) 13/33
Matemàtiques III 2on GEQ

dy
=y ( a−by ) ; a,b> 0 a
dx y=
b+Ce −ax
a=2 C=-2 y=0
+
b=1 y = a/b

C=1
C=2 C=50

C=-2 Per a C<0 les

corbes solució
tenen
assímptotes
verticals

14/33
Matemàtiques III 2on GEQ

1.3 Edos de 1er ordre lineals

Qualsevol edo de la forma
dy
a 1 ( x ) +a 0 ( x ) y=g ( x )
dx
es pot expressar com
dy (forma estàndard)
+P ( x ) y=Q ( x )
dx
La particularitat d'una edo lineal és que analíti-
cament és més fàcil de tractar. El
comportament de les solucions és més
previsible, i hi ha mètodes de resolució generals
que podem aplicar
15/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Edos lineals homogènies

La característica més important és l'additivitat
de solucions:
Si y1 , y2 són solució de l'edo lineal homogènia
y' + P(x) y = 0,
(és a dir, y1' + P(x) y1 = 0, y2' + P(x) y2 = 0),
aleshores qualsevol combinació de les dues
C1 y1+ C2 y2
és també solució

16/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Solució general d'una edo1 lineal

Si yG H és la solució general de l'edo lineal
homogènia associada: y' + P(x) y = 0,
mentre que yP és una solució particular
qualsevol (passa per qualsevol punt) de l'edo
problema, y' + P(x) y = Q(x),
aleshores la solució general de l'equació
diferencial
dy
+P ( x ) y=Q ( x )
dx
és
y G =y GH +y P
17/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Per trobar la fórmula que dóna yGH , yP

procedirem segons el següent esquema:
1. Trobarem la solució general de l'homogènia
yGH per separació de variables
2. Generarem una solució particular yP de l'edo
problema amb el mètode de variació de les
constants
3. Sumarem per trobar la solució general yG .
4. Amb la solució general, podríem determinar
la solució particular del nostre problema si
ens donessin la condició inicial que ha de
satisfer la solució 18/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Demostració:

1. dy +P ( x ) y= 0 ⇒ dy
∫ y =−∫ P ( x ) dx
dx
−∫ P ( x ) dx
ln y=−∫ P ( x ) dx ⇒ y GH =Ce

2. Busquem una solució particular de l'equació

y' + P(x) y = Q(x) de la forma
y p =u ( x ) e
−∫ P ( x ) dx
(variació de constants)
y p '=u'e ∫ −uP ( x ) e ∫
− P ( x ) dx − P ( x ) dx

−∫ P ( x ) dx ∫ P ( x ) dx
y P '+P ( x ) y P =u'e =Q ( x ) ⇒ u'=Q ( x ) e

−∫ P ( x ) dx ∫ P ( x ) dx
y p =e ∫Q ( x) e dx
19/33
Matemàtiques III 2on GEQ

3. Sumem la solució general de l'homogènia i

la particular:

y G =y GH +y P

−∫ P ( x ) dx −∫ P ( x ) dx ∫ P ( x ) dx
=Ce +e ∫ Q (x)e dx

4. I Amb la condició y(x0) = y0, si la donessin,

ajustaríem finalment el valor de la constant C, i
amb això trobaríem la solució al problema.

20/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Exemple dy
2
( x −9 ) +xy=x
dx
dy x x
Identifiquem P i Q: + 2
dx ( x − 9 )
y= 2
( x −9 )
P(x) Q(x)
Trobem la solució general de l'homogènia,
x
−∫ dx 1 2
( x2 −9 ) − ln ( x −9 ) C
2
y GH =Ce =Ce =
2
√ −9
x
I una de particular (obteniu-la integrant, però ja
es veu que yP=1 és solució particular). Sumant
obtenim la solució yG = 2
C
+1
general de l'equació: √ x −9
21/33
Matemàtiques III 2on GEQ

1.4 Equacions exactes

L'expressió diferencial
M(x,y) dx + N(x,y) dy = 0
(que representa una edo1 on y' = f(x,y) = -M/N)
és exacta si es pot escriure com:
∂F ∂F
dF= dx+ dy= 0
∂x ∂y

que té com a solució

F(x,y) = C (constant)
22/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Criteri per a una diferencial exacta

Teorema:
Si M(x,y) i N(x,y) són funcions contínues i amb
derivades contínues en una regió de ℝ², la
condició necessària i suficient perquè
M(x,y) dx + N(x,y) dy = 0 sigui una diferencial
exacta és
∂M ∂N
=
∂y ∂x

23/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Exemple 2
dy xy −cos x sin x
=
dx y ( 1−x 2 )
( cos x sin x − xy 2 ) dx+y ( 1− x 2 ) dy= 0
Per tant és una diferencial
∂M ∂N exacta. La integració de M
=−2xy=
∂y ∂x i N proporciona F(x,y):
2 1
F ( x,y ) =∫ ( cos x sin x− xy ) dx= ( sin 2 x− x 2 y 2 ) +g ( y )
2
1 2
F ( x,y )=∫ y ( 1− x 2 ) dy= y ( 1− x 2 ) +h ( x )
2
2 22
sin x+y 1−x ) =C
(
24/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Factor integrant
De vegades la edo1 no representa una
diferencial exacta però se'n pot convertir,
multiplicant-la pel factor integrant μ(x,y):
μ(x,y) M(x,y) dx + μ(x,y) N(x,y) dy = 0.
Si ara l'expressió és una diferencial exacta, cal
que compleixi la condició necessària i suficient,
∂ μM ∂ μN
=
∂y ∂x
μy M - μx N = μ (Nx - My)
de la qual podem obtenir una edo1 separable
per a μ sota una sèrie de condicions
simplificadores (veure exemple tot seguit) 25/33
Matemàtiques III 2on GEQ

L'edo1 lineal
dy
+P ( x ) y=Q ( x )
dx
que hem resolt en l'apartat 2.3, té com a factor
integrant
∫ P ( x ) dx
μ ( x ) =e

ja que, en multiplicar l'equació per μ, aquesta es

torna una diferencial exacta:
∫ P ( x ) dx dy ∫ P ( x ) dx ( ) ∫ P ( x ) dx ( )
e +e P x y=e Q x
dx
d
( ye ∫ P ( x ) dx ) =e ∫ P ( x ) dx Q ( x )
dx
26/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Exemple
L'equació
xy dx + (2x² + 3y² – 20) dy = 0
no és exacta (comproveu-lo). 1er busquem un
factor integrant que només depengui de x, μ(x):
2 2
∂ μxy ∂ μ ( 2x +3y −20 )
=
∂y ∂x
xμ = μx (2x² + 3y² – 20) + 4xμ
-3xμ =μx (2x² + 3y² – 20)
però de la darrera equació veiem que el
quocient μx /μ, que hauria de dependre de x
només, també depèn de y, 27/33
Matemàtiques III 2on GEQ

dμ −3x μ
= 2
dx ( 2x + 3y 2 −20 )
i per tant el supòsit és inconsistent. Provem ara
amb μ(y):
2 2
∂ μxy ∂ μ ( 2x +3y −20 )
=
∂y ∂x
xyμy +xμ = 4xμ xyμy =3μx
Ara si!!
dμ 3 3
= ⇒ ln μ= 3ln y ⇒ μ=y
μdy y
Multiplicant per μ, obteniu la solució de l'edo1
exacta:
1 2 4 1 3 4
x y + y −5y =C
2 2 28/33
Matemàtiques III 2on GEQ

1.5 Solucions per substitució

1.5.1 Equacions homogènies
Si una funció f(x,y) té la propietat
f(tx,ty) = tα f(x,y) (α∈ℝ),
es diu que és homogènia de grau α. Si l'edo1
M(x,y) dx + N(x,y) dy = 0
té funcions M, N homogènies del mateix grau, la
substitució
y o bé x
u≡ u≡
x y
redueix l'equació a una edo1 separable en les
variables (x,u).
29/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Exemple
L'equació (x² + y²) dx + (x² – xy) dy = 0 és
homogènia de grau 2. Si substituïm y = ux,
queda
(1 + u²) dx + (1 – u) (u dx + x du) = 0
dx 1−u
− = du
x 1 +u
que té com a solució
u
e 2 y/ x
x=C ⇒ ( x+y ) =Cxe
( 1+u )2

30/33
Matemàtiques III 2on GEQ

1.5.2 Equació de Bernouilli

L'edo1 no lineal
dy
+P ( x ) y=f ( x ) y α
dx
on α és qualsevol número real (α≠0,1), és una
equació de Bernouilli (si α = 0,1, l'equació és
lineal). La substitució
u = y1-α ,

redueix l'equació de Bernouilli a una equació

lineal.

31/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Exemple
L'edo1
dy 2 2
x +y=x y
dx
és una equació de Bernouilli (α = 2, P(x) = 1/x,
f(x) = x). Fent la substitució u = 1/y obtenim
du 1
− u=−x
dx x
que té com a solució u = C x – x² (comproveu-
lo), és a dir
1
y=
x (C −x )
32/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Resum de la Part I
Hem revisat els mètodes de resolució analítics
de les edo1, per als casos de
equacions lineals
equacions separables
equacions autònomes
factors integrants i equacions exactes
solucions per substitució
A part, hem vist com utilitzar el camp de
tangents
Ens queden per veure el mètodes numèrics de
resolució
33/33
Matemàtiques III 2on GEQ

Fi de la presentació

34/33