IOLA CLOTET

SEMINARI 2: HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ SOCIAL

Explica qué movimientos propician el paso de la beneficencia pública propia de
principios del siglo XIX a la justicia social propia del siglo XX. ¿Qué fue la cuestión
social y qué postura sostiene cada uno de estos movimientos frente a la cuestión
social?
Durant el segle XIX hi va haver èpoques de molta desocupació, la revolució
industrial va fer identificar el pobre amb l’obrer o treballador i aquests, van
començar a necessitar ajudes econòmiques. Així doncs, a aquest problema se li
va denominar la “qüestió social” i va posar en evidencia les conseqüències d’un
estat que no afrontava el problema. La gent volia que l’estat intervingués, però
ells no feien res. Al llarg del segle XIX hi ha una sèrie de qüestions de pensament
que agafen consciència de que la pobresa té un origen socioeconòmic, que
l’estat ha d’intervenir i llavors es va començar a estendre l’idea de que la pobresa
no únicament pot afrontar-se amb mesures assistencials o repressores, sinó
també hi ha d’haver mesures preventives. Es un problema de tots.
D’aquesta manera, es passa d’un estat que parla de beneficència pública a un
estat que ha de prevenir, per tant es un estat intervencionista, se li reclama
intervenció.
Al llarg de segle XIX diverses publicacions van començar a afrontar l'anàlisi de
la "qüestió social". Aquestes, apel·laven a l'estat que intervingués en matèria
social, és a dir, que l'estat garantís el desenvolupament social com un dret.
Davant d'aquesta qüestió hi va haver 3 tipus d'actituds, representades per 3
moviments diferents:
• Actitud conservadora: proposava una defensa social més
paternalista de les classes socials. Una actitud més conservadora
parla de beneficència, de caritat, de moralització, de les classes socials
i, com no, de cristianització. Aquesta la va defensar el catolicisme
social / el moviment social catòlic que volien conservar la societat tal i
com estava.
• Actitud revolucionària: Aquesta va ser més revolucionària i volia una
transformació de la societat medieval mitjançant la revolució. Pretenia
substituir l'ordre social burgès per un ordre més igualitari. Qui va
defensar aquesta actitud va ser, principalment, el moviment obrer,
moviment socialista/marxista que pretenien una societat sense classes
socials.
• Actitud reformista: La tercera actitud coincidia amb una onada
reformista europea. Aquesta actitud pretenia el canvi, però sense
revolució, simplement amb reformes. Els autors reformistes procedien
d'una burgesia socialista, era més aviat la classe mitjana. Aquí
principalment hi ha els autors krausistes.
Aquestes van ser les 3 actituds que es van desenvolupar davant la qüestió social
durant el segle XIX i que van marcar les polítiques socials.
 IOLA CLOTET

Movimiento obrero
Explica el concepto “mercancía” en Marx y ¿por qué a partir de él se deriva la
universalización en las relaciones de intercambio? Explica la determinación
objetiva del sistema a partir de la definición de mercancía.
En l’obra “Das Kapital”, Marx fa una primera crítica al capitalisme i ho fa analitzant
quines conseqüències té la irrupció del concepte mercaderia en el món, és a dir,
que passa quan s’universalitza la mercaderia.
En general, existeixen dues formes de definir un concepte. Un concepte és una
idea, per exemple el concepte polis que avarca diferents coses. És una idea
abstracta universal que engloba diferents coses en un concepte.
• La primera de definició és quines característiques ha de tenir un objecte
“x” per complir tal concepte. La resposta a aquesta pregunta la donaria
per les seves característiques. Ex: cercle → punts del centre iguals.
• La segona de definició és quin procés ha de seguir o què s’ha de fer per
produir una figura d’aquestes característiques. La resposta ens donaria
un procés pel qual obtenir tal concepte. Ex: cercle → Corda fixada en un
punt.
Què és una mercaderia? No tota Mercaderia és produïble. És veritat que bona
part de la mercaderia és produïble. Per exemple, La Terra no és produïble, ja
existeix. Una mercaderia és una cosa canviable, una mica del que et pots
desprendre. Per tant, si preguntem quins requisits ha de tenir una mercaderia és:
una cosa canviable. . D'aquesta manera, hem arribat a la construcció d'un
sistema en el qual tot són mercaderies. A partir de la primera forma de definició,
en el qual tot és canviable, hem arribat a la segona definició en el qual tot és
mercaderia.
Per demostrar que alguna no cosa no entra dins d’aquest sistema s’ha de
demostrar que no és canviable, és a dir, que no em puc desprendre d’ell. És a
dir, el concepte mercaderia no és universal, sinó particular perquè ho avarca tot.
Per exemple, les persones no són mercaderies perquè no són canviables. Dins
d’aquest sistema, que s’està definint a partir del concepte mercaderia, qualsevol
intercanvi dins del sistema no és un fet aïllat, sinó que es defineix dins d’una
xarxa de relacions d’intercanvi.
¿Qué es la plusvalía y de dónde surge? Explica brevemente la desigualdad de
poder, renta y riqueza del capitalismo según Marx.
Plusvàlua per a Marx és la part del fruit del treballador que se’n porta el capitalista
i que és la base de l'acumulació capitalista, és a dir, els treballadors dins de el
sistema que aporten la força de treball per pròpia tendència estructural, aporten
més del que cobren. I la diferència entre el que aporten i cobren no se la queda
el treballador, sinó el capitalista. Malgrat tot, la crítica de Marx amb el capitalisme,
no prové de li extrema desigualtat de poder, de l'extrema desigualtat de renda o
de riquesa, sinó de la propensió del capitalisme a les crisis cícliques. En
definitiva, la plusvàlua és que perquè el capitalista guanyi ha de pagar menys al
que produeix.
 IOLA CLOTET

Explica los ciclos económicos del capitalismo según Marx y por qué, según él, el
sistema sólo se mantiene estable si existe un ejército de parados.
La capacitat productiva del capitalisme, genera incansables béns i aquests béns
els llança al mercat, a mesura que genera béns la mà d'obra disminueix, per tant
disminueix la taxa de beneficis del capitalista. Si el capitalista perd, haurà
d'acomiadar als seus treballadors per tant l'atur augmenta i els sous baixen. El
nou punt d'equilibri arriba quan torna a ser rendible la producció per al mateix
capitalista, la qual cosa implica necessàriament una caiguda de salaris.
L'única manera que estigui estable, que els sous es mantinguin baixos, o el que
és el mateix, que hi hagi un exèrcit d'aturats, que és el que fa que el sistema
mantingui els sous baixos, només així el sistema és estable.
Explica la vida de Makarenko y los principios educativos de su obra. ¿Por qué es
un antecedente de la Educación Social? ¿Por qué basa la educación en el trabajo
productivo?
Makarenko va néixer el 13 de maig de 1888 al seu poble natal, Belopole
(Ucrania). Makarenko es fa mestre als 17 anys (1905), Rússia ha perdut la guerra
contra Japó i comença a haver-hi una primera revolució que a aporta al poble un
millor nivell de vida. Al 1907 torna novament la revolució política i entre 1905 i
1911 Makarenko ensenya rus a Kriukov. Al 1914, Makarenko obté una beca
l’institut pedagògic de Poltava i allà comença a simpatitzar amb el moviment
Bolchevique. Al 1919 Makarenko és nomenat director d’una de les escoles de
Poltava (1919) i també és nomenat director d’un projecte d’investigació a la
“Colònia Gorki”, un centre es troba a Poltava (1920). Aquell hivern Makarenko es
dedica a llegir pedagogia, a llegir sobre educació. Els joves que li envien a la
Colònia Golki per a que ell els eduqui són, en general, delinqüents i nens
abandonats, això fa d’ell un antecedent en l’educació social. Entre 1923 i 1925,
la Colònia està situada en l’antiga fàbrica, Makarenko en aquella època és el
director. En la primavera de 1924 la Colònia ja acull a 120 nens i nenes
delinqüents. Al 1926, la Colònia ja té 420 joves i la traslladen a un antic monestir.
Després de l’èxit de la Colònia, també fan director a Makarenko d’una colònia
que es denominarà “Colònia 1 de Mayo” (1927). Al 8 de juliol de 1928, Gorki
l’intel·lectual visita la colònia que porta el seu nom, la qual Makarenko n’és
director. Després de la visita de Gorki, Makarenko ha d’abandonar la direcció de
la colònia, els dirigents ucraïnesos consideren que el seu mètode no és soviètic.
Així doncs, ja només dirigeix la colònia 1 de maig. En serà director des de 1927
fins a 1935. Per tant, dirigeix colònies des de 1920 a 1935 tot aplicant un mètode
que ell qualifica com el mètode comunista.
El 1929, es l’any en que es consagra la pedagogia Marxista, hi ha un canvi en el
ministeri d’educació i reconeixen la pedagogia de Makarenko com l’autèntica
pedagogia soviètica. Per tant, els acords del comitè central del partit comunista
declara totalment ortodoxa la pedagogia de Makarenko.1937, Makarenko
s’instal·la a Moscou on morirà l’1 d’abril de 1939.
Així doncs, la vida Makarenko es pot dividir en dues etapes diferenciades:
• 1920-1935 en que va ser director de les dues colònies escolars (1920-
1929 Colonia gorki i des del 1927-1935 de la colònia 1 de maig)
• 1935-1939 Makarenko escriu la seva teoria pedagògica. La va escriure en
dues obres (“El poema pedagògic” on ell explica la seva experiència en la
 IOLA CLOTET

colònia Gorki i “Banderas en las Torres” on explica la seva experiència

com a director de la colònia 1 de maig)
Principis pedagògics de l’obra de Makarenko:
1. Realisme
Makarenko va descobrir que l'important del Marxisme era la creació de l'home
nou, però no la creació d'un home perfecte sinó d'un home per fer. El règim
capitalista de propietat privada havia fet néixer una nova classe social; el
proletariat i això és presentava davant seu com una realitat. Makarenko diu que
la pedagogia no pot ser el producte d'una reflexió, sinó que ha de ser el resultat
d'una experiència, d'una observació. La proposta pedagògica de Makarenko vol
formar veritables proletaris. És a dir, homes o persones conscients de la seva
realitat (Realisme). Segons Marx i Makarenko, la veritat resideix en la massa, en
el proletariat, i aquest ha de ser conscient de la seva situació, els ajudaven a
manifestar/constatar la realitat. Per tant, no es tracta d’injectar ideals proletaris a
la massa, sinó de fer-los despertar, de que tinguin consciència de que són un
tresor. També pensa que ni els jefes ni el partit poden viure al marge de massa,
si ho fan perden el contacte amb la realitat (realisme). Per tant, el partit és l'òrgan
revelador de la veritat, però si el partit no viu en la realitat, és a dir, dins del
proletariat, s'acaba aprofitant de la massa. Finalment, cal dir que Makarenko
educa amb el treball productiu no amb el treball lúdic com el va fer el moviment
d'escola nova. Es tracta de formar treballadors. És a dir, homes d'acció i, això
és, la creació de l'home nou.
2. Aplicació i treball
Per al Marxisme el treball, no sols té un valor econòmic com a productor de béns,
sinó que la seva massa té un valor antropogènic, és a dir, que fa emergir un
home nou. L'educació, tal com la considera Makarenko, concep el treball com
una part molt important de la formació d'homes.
Movimiento reformista
Explica el modelo educativo del movimiento reformista. ¿Qué postura adoptó el
reformismo ante la cuestión social?
En el reformisme, l'educació popular va ser un instrument de reforma social.
L'educació de les classes populars va ser un element molt important de
l'estratègia reformista. Els reformistes van donar molta importància a l'educació,
a l'acció educativa, com un element fonamental de la seva estratègia
moralitzadora. Els plantejaments reformistes vénen en bona part del
“krausoinstitucionismo”. És a dir, d'aquells krausistes que van muntar la Institució
Lliure d'Ensenyament.
Existien quatre tesis fonamentals:
1) L'educació de la classe obrera constitueix un requisit indispensable per a
assegurar el correcte funcionament de sistema polític democràtic. La
classe treballadora havia de ser un agent constructiu de la democràcia.
2) La superació del conflicte social podia aconseguir-se adequadament per
via educativa. L'educació popular era un dels millors instruments per a la
contenció social i havia de contribuir al funcionament harmònic de la
societat.
 IOLA CLOTET

3) L'Oferir les mateixes oportunitats educatives a tothom independentment

de la seva classe d'origen. L'educació havia d’anivellar les diferències
socials existents, promovent el que cada persona té de valuosos, únic i
irrepetible.
4) L'educació havia d'aspirar a formar la persona nova que necessitava la
nova societat. El reformisme aspirava a construir un nou tipus de societat
on la qüestió social (enfrontament de classes) cedís pas a comportaments
solidaris. Que les diferents classes socials col·laboraran a l'assoliment de
la felicitat col·lectiva. La pau social s'imposés a la lluita individual per la
vida. Per això van donar tanta importància a l'educació social i l'educació
popular.
Explica los principios filosóficos, políticos y educativos del Krausismo y cómo se
concretaron en la trayectoria histórica de la Institución Libre de Enseñanza (1876-
1936)
Krause és un autor que defensa el “Panenteisme”, significa que Déu està en tot
i tot està en Déu. És un autor que defensa que tot participa de Déu i Déu participa
de tot. Krause diu que la nostra humanitat és part viva i subordinada de la
humanitat universal. I el més alt fi de l’home i el més alt consisteix en viure en la
terra com a part i membre d’aquesta humanitat. Qualsevol camí (religió, escola,
etc) condueix a Déu i mostra la unitat harmònica interior de totes les facultats
que integren el ser humà i al mateix temps la comunió que hi ha entre el ser
humà amb les coses del món, perquè tot això està en Déu. Això és el
racionalisme harmònic. La idea de dret que defensen el krausistes, porta la idea
de racionalitat d’harmonia interna, de justícia per un mateix i per la pròpia
exigència del compromís amb els demés. Creuen en la llibertat de ciència i la
llibertat de discurs, son autors liberals. I condemnen qualsevol monopoli que
restringeixi la llibertat. Ells creuen que la llibertat es inherent a la dignitat humana.
Per ells, els homes, el món, les lleis, els sentits, els fets, la naturalesa, tot això
constitueix una unitat. Si partim de la idea, de que Déu estar en tot, qualsevol
raonament que tu facis arribarà a la conclusió que Déu existeix. Si la inducció
esta ben feta, si es racional. Per altra banda es principi de tota deducció.
Per tant hi ha d’haver llibertat de ciència, de consciència, de religió, que la gent
pensi el que vulgui perquè en el fons hem de tenir seguretat de que acabarà
reconeixent que Déu existeix. Si confiem en la persona humana, que la gent
tingui llibertat. I és per això que ells pensen que l’escola ha de ser laica, perquè
sinó restringeix la llibertat. El Krausisme té com a divisa la defensa de les
llibertats en l'àmbit intel·lectual, polític, econòmic i religiós perquè són
determinants de la dignitat humana. Defensen la llibertat de ciència, de
consciència i de càtedra.

La influència krausista va ser molt latent en el naixement de la institució. La ILE

va arribar molt ràpid a ser una comunitat pedagògica, a més a més de ser un
símbol espiritual del seu temps. Va ser un dels referents clars de la cultura
espanyola durant el mes de mig segle que va viure. Quan es va crear el projecte
només arribava a la segona ensenyança i l’ensenyança universitària. Va ser un
centre privat en el que s’impartia batxillerat, conferències, cursos de valor
científic i cultural i també es va atendre, més endavant, a l’ensenyança primària.
La ILE va ser, davant de tot, una comunitat espiritual i una realitat social i familiar
per a qui la van integrar. El projecte inicial va ser expandir l‘ensenyança gratuïta,
obligatòria i laica. El projecte inicial de Francisco Giner de los Ríos, era
 IOLA CLOTET

aconseguir una societat més justa, educada millor i de mes nivell cultural. En el
seu pensament pedagògic, l’ensenyança havia de ser integral i no només
atendre al desenvolupament de la intel·ligència, sinó a totes les facultats
humanes. Per ell el mètode educatiu més eficaç era precisament, l’ensenyança
intuïtiva. Per tan, la ILE pretenia divulgar una sèrie de programes pedagògics
que tenien a veure amb l’educació integral, la vinculació d’escola i vida, que
l’escola sigui viva, llibertat d’ensenyança, llibertat religiosa i de pensament, un
altre dels principis pedagògics va ser la formació d’educadors.
¿Qué instrumentos educativos, sociales y legislativos adoptaron los reformistas?
¿Cómo arbitraron en las relaciones entre trabajadores y capitalistas para evitar el
conflicto social? Explica brevemente la actuación de la Comisión de Reformas
Sociales (creada en 1883), la educación popular y las iniciativas del Higienismo
educativo.
Els sectors reformistes espanyols van actuar de forma molt similar a com ho
havien fet els sectors reformistes europeus. Quatre instruments principals per
complir els objectius del reformisme:
1) La promulgació de lleis socials. Lleis que es van promulgar sobretot a
partir de 1900, ben entrat el segle XX. legislació laboral intervencionista
→ es van promulgar a partir del 1900
2) El foment de l'associacionisme obrer i de la previsió
3) L’arbitratge en els conflictes entre capitalistes i treballadors regulant les
vagues i altres enfrontaments semblants
4) L'educació de les classes populars
Per a dur a terme bona part d'aquests compromisos van crear una Comissió de
Reformes Socials que més endavant passés a ser l'Institut de Reformes Socials.
Un dels instruments posats en marxa pels reformistes europeus va ser regular
els enfrontaments entre els capitalistes i els obrers per a aconseguir relacions
tranquil·les i evitar l'esclat revolucionari. Per a això van començar a sorgir lleis
obreres, lleis de fàbrica, que pretenien protegir als treballadors i que limitaven els
abusos dels empresaris. L'objectiu era regular la jornada laboral, limitar el treball
de dones i nens, establir les condicions del treball perillós i promoure l'educació
bàsica dels nens treballadors. Una de les actuacions d'aquesta Comissió va ser
recollir de manera oral i escrita sobre les condicions (l'estat i les necessitats) dels
treballadors. Un altre dels fronts del projecte reformista va ser l'Educació de les
classes populars i va ser un dels elements més importants dins de l'estratègia
reformista. Els reformistes consideraven l'educació com un element fonamental
per a la seva estratègia moralitzadora. Els plantejaments dels reformistes,
principalment, es recullen dels objectius Krausoinstitucionistes.
A la fi del segle XIX i principis del XX, es va produir una clara expansió de les
idees higienistes a Europa. A aquesta tendència higienista també se la denomina
Medicina Social. La Medicina social va tenir dos aspectes prioritaris:
• La prevenció: es tractava d'avançar-se a l'aparició de problemes adoptant
mesures preventives.
• La previsió: calia preveure, quan apareguessin aquests problemes, per a
reaccionar a temps.
 IOLA CLOTET

Movimiento Social Católico

Explica el modelo educativo del movimiento social católico. De dónde surge y
como se materializó a través del “Círculo Católico de Obreros” ¿Qué postura
adoptó el movimiento social católico ante la cuestión social?
El primer catolicisme social neix a Europa en un context d'intransigència
antiliberal de l'església i d'altra banda en un context de triomf de la revolució
liberal. És una part del moviment catòlic i sorgeix per la contemplació i el
descobriment de noves formes de pobresa a gran escala, derivades de la
revolució industrial. El Papa León XIII va mantenir una postura molt antiliberal i
va començar a criticar els efectes inhumans del liberalisme econòmic i va
reconèixer noves formes d’acció social. També va promoure el la encíclica
“Rerum Novarum” que significa “coses noves”, on es pretenia recollir els canvis
polítics i què hauria de fer l’església. El “Rerum Novarum” volia atendre les
necessitats materials de les classes més desafavorides, i per altre banda
preservar el poble descristianitzat, en aquest context sorgeix el cercle catòlic
d’obrers.
El cercle catòlic d’obrers era una associació que tenia diferents sectors, tenia
gremis i associacions professionals, caixes d’estalvi, cooperatives i societats de
socors mutus, també escoles diürnes i nocturnes pels obrers i pels fills dels
obrers. Per una part, tracta de donar educació professional als catòlics obrers
amb forts continguts ideològics i moralitzadors, aquests continguts estaven
d’acord amb l’ordre social cristià que defensava el Rerum Novarum. Per tant, el
cercle catòlic d’obrers es l’expressió pràctica de les idees exposades al Rerum
Novarum.
El catolicisme social es fortament paternalista, part del respecte a les jerarquies
socials les assumeix com a naturals, el respecte a la desigualtat natural i apel·la
l’exercici respectiu dels deures per part dels patrons i dels obrers. Des d’un
profund respecte al ordre social i econòmic vigent.
Segunda mitad siglo XX y dos primeros decenios del siglo XXI
Explica las problemáticas o fenómenos sociales que surgen durante la segunda
mitad del siglo XX y los dos primeros decenios del siglo XXI qué retos educativos
plantean en el ámbito de la Educación Social. ¿Qué ámbitos de la Educación
Social surgen a partir de estas problemáticas sociales?
Fenòmens socials que sorgeixen a finals del segle XX i a principis del segle XXI:
- Comença a haver-hi una crisi en el model de desenvolupament humà,
sobre tot després de la segona guerra mundial motivada per la
desproporció en el repartiment de bens i serveis. Seguint el model de la
“copa de xampany”; només el 20% de la població consumeix el 80% de la
riquesa que hi ha al món.
- Un altre fenomen social és que es posa fi al model industrial,
fonamentalment, per la introducció del coneixement en els processos
productius. Posant el prefix post, que ve a dir el trencament que hi ha dels
models precedents.
- La mobilitat o la flexibilitat laboral, en quant a acomiadaments i als
contractes. Això vol dir que es fa una constant formació dels treballadors
 IOLA CLOTET

diferent a antigament on sempre hi havia el model de treball fix i estable

per tota la vida.
- Totes les institucions tradicionals de transmissió cultural estaven en crisi,
l’escola, la família, inclús la institució treball. Totes aquestes institucions
transiten des de models molt simples fins a models dinàmics i complexes.
- Un altre dels fenòmens és el fet de que van sorgir nous agents socials
diferents als partits polítics, als sindicats, que s’orgnaitzen entorn a reds
locals o globals molt flexibles i entorn a noves problemàtiques. (p. Ex:
ecologisme, el feminisme i la globalització)
A partir d’aquests fenòmens van sorgir quatre reptes per l’educació social:
1) L’educació pel desenvolupament. El desenvolupament es molt més que
el creixement econòmic, sobretot després de la crisi del desenvolupament
del model noroccidental.
2) L’educació per la participació i la construcció de la realitat social. Això té
a veure amb la societat democràtica, l’animació sociocultural es una de
les expressions de l’educació social per la participació democràtica.
3) L’educació per l’equilibri personal i col·lectiu, en aquest context tant
canviant es planteja com un repte.
4) L’educació multicultural o intercultural, ja que es una de les
conseqüències del moviment global migratori. Aquest és, possiblement,
un dels reptes més importants que té l’educació social.