COMENTARI DE TEXT

“Verdad y poder” de M. Foucault

Iola Clotet Martinez

Assignatura: Interrogants i reptes del futur

Professora: Marta Venceslao

Curs: 1r d’Educació Social

Data: Desembre del 2020

LOCALITZACIÓ DE TEXT

El text “Verdad y poder” de Michel Foucault forma part dels dotze textos del llibre
“Microfísica del poder” el qual va ser publicat el 1978 a Madrid. És un llibre que
reuneix uns quants debats, entrevistes i diàlegs, en concret en aquest text amb
M. Fontana. És el primer llibre d’intervencions polítiques de l’autor que va
permetre que molts lectors fora de França accedissin a un registre del seu
pensament que només estaven en cercles especialitzats o en revistes
específiques.

AUTOR

Michael Foucault és un filòsof, historiador i sociòleg francès que va néixer el 15

d’octubre de 1926 a París i va morir l’any 1984. Va ser professor de nombroses
universitats tan franceses com nord-americanes, mentre acabava la seva doble
tesis doctoral. El seu treball ha influït en importants personalitats de les ciències
socials i humanitats. Foucault és conegut principalment pels seus estudis crítics
de les institucions socials, en especial psiquiatria, medicina, ciències humanes, el
sistema de presons, així com pel seu treball sobre la història de la sexualitat
humana.

TEMA

L’autor se centra en la reflexió crítica de la relació entre el saber i el poder, així

com amb la pràctica escolar, ja que els dos conceptes es duen a terme
generalment a l’escola. En aquest fragment, doncs, es mostren algunes de les
formes més significatives en la relació entre la veritat i el poder. La veritat per
Michel Foucault és un element essencial de tota relació de poder. Segons ell, tota
forma de poder implica un tipus de veritat, però tot i així no es pot establir de
manera universal de com es relaciona la veritat i el poder. Encara que sempre hi
hagi relació ho fan de moltes maneres diferents sense que es pugui determinar
teòricament.

SÍNTESI

Idees i conceptes principals

Foucault es plantejava un dels grans problemes en relació amb l’estatut polític de

la ciència i les funcions ideològiques, qüestions que tenen a veure amb el “poder
i el saber”. Un problema difícil d’analitzar en el cas de la física teòrica i de la
química orgànica, tot i que en el cas de la psiquiatria i la medicina, l’anàlisi podria
ser menys complex. Així doncs, l’autor considera que, en aquells temps, era un
problema políticament sense importància i epistemològicament sense noblesa.

Michel Focault ens parla primerament sobre les tres raons: primer, que els
intel·lectuals marxistes a França només havien de plantejar-se qüestions i
problemes dins dels dominis que prescrivia el Partit Comunista Francès (PCF), ni
la psiquiatria ni la medicina es consideraven a l’altura de les grans formes del
racionalisme clàssic. Després ens parlar de l’estalinisme postestalinià que exclou
del discurs marxista tot el que no era repetició del que ja estava dit, segons
Foucault deia que no permetia abordar dominis encara no explorats. I finalment,
ens parla sobre un possible rebuig per part dels intel·lectuals del PCF a plantejar
el problema del tancament. Que la funció del sistema penal no és combatre la
violència, la funció del sistema penal consisteix a crear-la, és a dir, és el mateix
sistema penal el que crea el fenomen de violència.

Més endavant, critica la dicotomia de les estructures, Foucault ens diu que el
important no és fer amb el succés el que s’ha fet amb l’estructura, és a dir, no es
tracta de col·locar-ho tot en un cert pla. I al mateix temps, diu que s’ha de distingir
els successos, s’ha de diferenciar les xarxes, els nivells als quals pertanyen i a
reconstruir els fils que els lliguen. Per acabar, respecte a les estructures, ens parlar
també de la història, la qual és intel·ligible i s’ha de poder analitzar fins al més
mínim detall.

Respecte al plantejament del poder, Foucault reconeix no ser el primer a parlar

del llenguatge i el poder. Planteja que és impossible parlar d’història de la bogeria
sense parlar de poder, però s’haurà de plantejar des de l’esquerra o des de la
dreta. Des de l’esquerra amb el “aparato del estado” i des de la dreta amb la
“constitución y sobiranía”, és a dir, termes jurídics. Amb això, els dos costats
s’autolegitimaven culpant l’un a l’altre, criticant i desacreditant-se.

Tanmateix ens parla sobre el poder en els segles XVII i XVIII on diu que el poder
es basa en el joc de vigilar i castigar. Fouacult ens explica que a partir d’aquells
segles hi va haver un desbloqueig tecnològic del poder, les monarquies van
desenvolupar l’exercit, la policia i l’administració fiscal, però a més a més una nova
economia de poder, és a dir, noves mesures menys costoses.

Un altre dels temes que ens parla és del “paper de l’intel·lectual” que fins llavors
s’anomenava “d’esquerres”. Pretenia fer-se escoltar com a representant d’allò
universal, per la seva elecció moral, teòrica i política de forma conscient i
elaborada. Llavors els intel·lectuals es van acostumar a treballar no en allò
universal, sinó en sectors específics i es deixa enrere la universalitat. Mentre que
l’intel·lectual “universal” derivava de la figura jurista-notable, l’intel·lectual
“específic” derivava del savi-expert.

I finalment, ens lliga l’intel·lectual amb la veritat i ens diu que l’intel·lectual no és
el portador de valors universals, sinó algú que ocupa una posició específica
lligada a la veritat. “Hay que pensar los problemas políticos de los intelectuales
no en términos de ciència/ideologia, sinó en términos de verdad/poder.” (M.
Foucault, “Verdad y poder”). La veritat està lligada als sistemes de poder que la
produeixen i la mantenen, així l’autor ens diu que el problema polític no és criticar
els continguts ideològics que estan lligats a la ciència, sinó que el saber si que és
possible constituir una nova política de la veritat. Canviar el règim polític,
econòmic i institucional que la gent té al cap.

Hipòtesi/motius de reflexió

Foucault no desenvolupa una teoria sobre el poder en funció de la qual puguem

deduir a partir de certs principis com es configuren els casos particulars. La seva
estratègia consisteix a partir de discursos o pràctiques particulars en diferents
moments del llarg de la història, en els que la veritat és posada en joc en
diferents relacions de poder. Foucault estudia com es relacionen la veritat i el
poder sense que això vulgui dir que els resultats siguin vàlids per totes les
èpoques i moments de la història.

ANÀLISI I VALORACIÓ

Importància de les idees i arguments plantejats

Penso que els temes sobre els quals Foucault reflexiona en aquest text són de
gran importància, ja que ens invita a pensar sobre el poder, entre d’altres. Amb
això vull dir que són temes que ens toquen a tots d’alguna manera o d’una altra.
D’aquesta manera, quan ens parla de poder, tothom hi està lligat, hauria de ser
una preocupació per a tothom i per tant, és bo reflexionar-hi. Es tracta d’un tema
que engloben a totes les persones, per tant que estan al nostre abast.

Conclusions de l’autor

M. Foucault conclou el text dient que la veritat està lligada circularment als
sistemes de poder que la produeixen i la mantenen, al règim de la veritat. Aquest
règim no és simplement ideològic o superestructural, sinó que ha sigut resultat
del capitalisme. També acaba dient que el problema polític essencial per
l’intel·lectual no és criticar els continguts lligats a la ciència, sinó saber si és
possible constituir una nova política de veritat. És a dir, el problema no és canviar
la consciència o el que la gent té al cap, sinó canviar el règim polític, econòmic i
institucional de la producció de la veritat. “No se trata de liberar la verdad de todo
el sistema de poder, sino de separar el poder de la verad de las formes de
hegemonia en el interior de las cuales funciona por el momento.” – Michel
Foucault, “Verdad y poder”.