COMENTARI DE TEXT

“La crisis de la educación” de H. Arendt, (2006)

Iola Clotet Martinez

Assignatura: Interrogants i reptes del futur
Professora: Marta Venceslao
Curs: 1r d’Educació Social
Data: Desembre del 2020
LOCALITZACIÓ DEL TEXT

El text “La crisis en la educación”, de Hannah Arendt, és un dels seus vuit exercicis
sobre reflexió política recollits en el llibre “Entre el pasado y el futuro”. Va ser
escrit entre 1958 i 1996 a Madrid, on es feia una interpretació crítica (orientada
cap al passat) i l’experimentació (orientada al futur). Situada en una època molt
dura pels Alemanys on existia una privació de drets i persecucions. També una
època dolenta per l’educació i és per això que Hannah Arendt ho critica i en fa
una reflexió sobre la crisi que pateix l’ensenyament dels infants en aquells temps.

AUTOR

Hannah Arendt va ser una filòsofa i teòrica política alemana de religió jueva i una
pensadora molt influent del segle XX. Va néixer el 14 d’octubre de 1906, va
estudiar en les universitats de Marburgo, Fribugo i Heidelberg i en aquest últim
es va treure un doctorat en filosofia. A causa del règim nacionalsocialista es va
retirar de la seva nacionalitat i després de fugir es va instal·lar als Estats Units. Més
endavant va treballar de periodista, col·laborant en nombroses revistes, així com
va ser professora de teoria política a Nova York. Gràcies al seu pensament
independent, va escriure diferents obres teòriques com la seva teoria del
totalitarisme, treballs sobre filosofia existencial i la seva reivindicació de la
discussió política lliure on Arendt adopta un paper central en els debats
contemporanis. Hannah Arendt va morir el 4 de desembre de 1975 convertida en
una pensadora situada entre diferents camps de coneixement i especialitats
universitàries.

TEMA

Hannah Arendt en aquest article ens parla sobre la crisi en l’educació en el món
contemporani. Ens aporta reflexions de grans pensadors i d’ella mateixa com,
eines importants per la comprensió de l’educació i del sistema escolar. Ella se
centra en Amèrica i ens diu que la crisi de l’educació també és, al mateix temps,
un problema polític en aquell moment de la història i no només pedagògic.
Arendt considera l’escola com un lloc de preparació dels nens i joves per al món
i per tant hauria de ser una formació educativa i doncs, una preocupació comuna
de tota la població. Ella ens diu que l’ésser humà s’ha convertit en un producte
d’oferta i demanda, és a dir, que s’ha perdut la capacitat de pensar per si mateix
i donar respostes.
SÍNTESI

Idees i conceptes principals

Ens comença parlant, sobre l’educació a Amèrica i com l’han convertit en política
amb l’americanalització dels fills dels immigrants. En aquella època l’educació
estava lligada a la política i és quan apareix la superioritat de l’adult, destruint
així la igualtat. “La educación no debe tenir un papel en la política, porque en la
política siempre tratamos con persones que ya están educadas” – Hannah Arendt.

Parlant d’igualtat, Hannah Arendt també fa referència a la igualtat en un moment

del text, i ens diu que la meritocràcia contradiu al principi d’igualtat. És a dir, que
el poder l’exerciran les persones que tinguin més mèrits, creant així més
desigualtats.

Un altre dels motius pels quals s’ha ocasionat la crisi, és la pèrdua del sentit
comú. En aquell moment, segons Arendt, la raó humana ha fracassat i desisteix
l’esforç de donar respostes, en un país on tanta força de la vida política recau en
el sentit comú.

Ella ens descriu la crisi amb tres supòsits bàsics. El primer ens parla sobre la
separació del món i dels infants, s’ha infantilitzat l’etapa de la infància i allunyen
el màxim als infants de les necessitats del món contemporani, del món real. Aquí
ens parla de l’autoritat, però no una autoritat que faci referència a obeir
cegament, sinó a reconèixer el saber de les persones sàvies. Els joves han perdut
aquesta autoritat, s’han independitzat dels adults per tornar-se autònoms.

El segon, ens parla sobre el gran descuit en la preparació dels professors en les
matèries específiques. Arendt diu textualment: “Esto significa no solo que los
alulmnos están literalment abandonados a sus propias posiblididades sinó
tambíen que ya no existe la fuente más legítima de la autoridad del professor: ser
una persona que, se mire por donde se mire, sabé más y puede hacer más que
sus discípulos”.

I el tercer supòsit que va relacionat amb el segon, ens parla sobre el fet que només
es pot saber i comprendre el que un mateix ha fet, és a dir, s’ha de substituir
l’aprendre pel fer. De la mateixa manera, en educació es va passar a: del treball
al joc. Així doncs, amb el fet de respectar la independència del nen, d’alguna
manera es torna al primer supòsit, s’exclou a l’infant del món dels adults.
Hannah Arendt també ens parla sobre l’educació com un concepte que s’ha
d’anar renovant de manera constant. Que l’arribada dels nous èssers humans són
els que han d’aprendre a relacionar-se amb la vida i amb el món. Per tant, és
necessària una educació basada en el desenvolupament i el creixement de la vida,
basada a tenir tot el dret de parlar i ser escoltats. I això s’ha de fer de manera
progressiva i guiada pels adults.

Tanmateix, s’ha de tenir en compte els avantpassats, com feien els romans, la
tradició. No es valora el model que pot arribar a ser pels vius el que va passar
anteriorment.

Hipòtesi/motius de reflexió

Hannah Arendt busca un canvi en l’educació dels infants d’aquella època, ja que
creu que l’educació és una de les activitats més importants de l’ésser humà i que
mai deixa d’evolucionar. Com diu ella: “La educación es una de las actividades
más elementales y necesarias de la sociedad humana, que no se mantiene
siempre igual sinó que se renueva sin cesar.” – Hannah Arendt. D’aquesta manera
doncs, creu que s’ha d’anar renovant a mesura que van naixent nous éssers vius,
com també a mesura que va evolucionant la societat i l’època.

ANÀLISI I VALORACIÓ

Importància de les idees i arguments plantejats

Penso que és de gran importància el que Hannah Arendt volia transmetre a través
dels seus textos, ja que és a través de l’educació on els infants assumeixen la
responsabilitat de la vida. Estic d’acord amb el fet que no s’ha de separar l’etapa
infantil de l’adulta i s’ha d’educar amb un mínim d’autoritat. Doncs pel que fa al
primer concepte, els adults guien els infants per a saber conviure en un futur en
el món real. Per tant, se’ls ha d’ensenyar la realitat tal com és i ni infantilitzar-la,
ni separar-la del món dels adults, ja que se’ls ha d’ensenyar com viure, perquè
ells en un futur puguin ser autònoms i prendre decisions per ells mateixos.
Respecte a educar amb autoritat, crec que és important el que diu Hannah Arendt,
ja que s’ha de tenir un mínim de respecte en la relació alumne-professor.
Conclusions de l’autor

Concloent, Hannah Arendt ens diu que l’escola ha d’ensenyar als joves com és el
món i no solament dur a terme unes instruccions de com viure. També ressalta el
fet que els nens i els joves no han d’estar separats del món dels adults, ja que
simplement fan de guia per arribar a l’etapa adulta. Pel que fa a la formació,
Arendt diu que l’educació és aprenentatge i es pot ensenyar sense educar, és a
dir, una cosa són els conceptes a aprendre i l’altre l’educació que aprenen els nens
en quan a valors i a saber com viure. Finalment, també és important el fet que
l’aprenentatge mai acaba i que d’aquesta manera s’ha de cuidar l’ensenyança i no
parar de renovar-la segons convingui en el moment de la història.