COMENTARI DE TEXT

“En la cinta de Moebius” de G. Frigerio

Iola Clotet Martinez

Assignatura: Interrogants i reptes del futur

Professora: Marta Venceslao

Curs: 1r d’Educació Social

Data: Gener del 2020

 IOLA CLOTET
Interrogants i reptes del futur, Educació Social

1. TÍTOL I RESENYA BIBLIOGRAFICA

G. Frigerio (2005) “En la cinta de Moebius”. En Educar: ese acto político. Buenos Aires: Del
Estante Editorial.

És un llibre sobre política educativa escrit per Graciela Frigerio i Gabriela Diker on
diferents autors han fet una aportació de les seves opinions intel·lectuals, teòriques,
ètiques i polítiques. En aquest cas, concretament el capítol de “En la cinta de Moebius”.

2. AUTOR

Graciela Frigerio, nascuda l’any 1949 a Buenos Aires, és una gran pedagoga
contemporània, diplomada en estudis avançats tant en ciències de l’educació, com
especialitzats en psicologia. És educadora i investigadora, on diferents universitats,
instituts, centres de formació, escoles i organitzacions la inviten per aportar les seves
investigacions i reflexions que giren entorn a les institucions, les relacions entre
generacions i les feines d’educar, cuidar i curar. És exdirectora del Centre d’Estudis
Multidisciplinaris i actualment directora del Doctorat en Educació de la Universitat
Nacional de Entre Ríos d’Argentina.

3. TEMA

L’autora ens explica el concepte de la cinta de Moebius que, metafòricament parlant, ens
vol fer entendre que és una frontera que dóna dimensions espaciotemporals per a la
significació d’allò pròpiament humà. Les dues cares, a dins i a fora, són la mateixa
superfície i fan al subjecte. Amb aquesta metàfora defineix que té a veure amb el fet de
viure i d’estar en aquest món, així com amb l’acte educatiu.

4. SÍNTESI
a) Idees i conceptes principals

L’autora comença introduint l’acte d’educar com un acte de filiació, és a dir, educar també
és donar-li un lloc a l’altre, així com eines per a ocupar-lo.

Una de les idees fonamental que Graciela Frigerio esmenta, és el fet que l’educació és
l’acte polític per excel·lència, com diu ella: “Educar es el modo de efectivizar la política de
la justícia”- (G. Frigerio, 2005). Però la política entesa com el fet de fer pensar en comú,
col·lectivament, per fer que la vida sigui possible, sigui sostenible i sigui una vida digna.
L’educació no és només un dret per a un tipus de classe social, sinó que és un dret per a
tots els subjectes.

Un altre element principal és quan parla de transmissió, en concret, del que té a veure
amb els continguts culturals on el desig i la passió per transmetre són fonamentals.

Més endavant, ens presenta quatre hipòtesis per entendre el marc actual en el qual s’ha
de treballar per obrir un espai educatiu. Aquestes les ampliaré en el segon punt.
 IOLA CLOTET
Interrogants i reptes del futur, Educació Social

Per acabar, explica cinc elements fonamentals que conclouen el text. En primer lloc, ens
parla de les herències culturals i l’aposta de fer del impossible, coses possibles. En segon
lloc ens explica el fet d’inscriure els subjectes al món i oferir-los els elements de la cultura.
En tercer lloc, no hi ha educació sense aprenentatge, sense que algun element cultural
de valor es transmeti. El quart ens diu que és possible fer polítiques no reneguin de lo
polític, és a dir, que ens permetin viure en comú, estar amb altres, entre altres. I per
últim, en educació hi ha condicions que fan possible que quelcom es troni una altra cosa,
tornant al concepte de fer del impossible altres coses possibles.

b) Hipòtesi/motius de reflexió

L’autora mostra quatre hipòtesis que ens permeten entendre quin és el marc actual, en
el qual hem d’esforçar-nos, treballar de valent, per obrir un espai educatiu. En primer lloc,
allò polític està en retirada, és a dir, aquell horitzó de transformació política, de lluita per
la igualtat, per la redistribució de les riqueses, s’està retirant. La segona hipòtesis, allò
públic està en “jaque”, és a dir, que molts espais públics s’estan mercantilitzant i hem de
pagar per un servei públic. El tercer motiu d’hipòtesis el trobem quan ens diu “Las
Instituciones están desimbolizadas” – G. Frigerio (2005). És a dir, en les grans institucions
de socialització de la infància i de l’adolescència, de la família i de l’escola, s’estan perdent
l’efectivitat simbòlica de socialització. Com per exemple, entre l’escola i la família, on les
famílies no estan educant als infants, llavors a l’escola no poden fer la seva feina. El quart
lloc, té a veure amb què les pràctiques s’estan deshinivitzant i amb això l’autora es
refereix al fet que no hi ha vocació, voluntat i/o desig a l’hora de dur a terme aquesta
pràctica educativa.

5. ANÀLISI I VALORACIÓ DE LES IDEES I ARGUMENTS PRINCIPALS

a) Importància de les idees i els arguments principals

Les idees que planteja Graciela Frigerio són realment importants per a l’educació, així
com per a l’educador i la manera de transmetre. La importància de saber transmetre
l’herència cultural cap al subjecte. Per això, podem dir que un educador/a que no sigui
causat per la cultura, que no s’encengui amb quelcom de la cultura o en qualsevol
manifestació de la cultura, no podrà ser educador. No podrà transmetre aquests
subjectes culturals, si no els té prèviament o no formen part de la seva vida.

Seguint el fil, també és important el fet que la transmissió no ha de ser mecànica, sinó
que l’educador estimi allò que transmet. D’aquesta manera farà encendre el desig de
l’altre.
 IOLA CLOTET
Interrogants i reptes del futur, Educació Social

b) Conclusions del autor

L’autora argentina conclou amb els cinc elements fonamentals. Segons diu l’autora, “El
trabajo educativo pasa por dar parte a los imparte”- G. Frigerio (2005). És a dir, l’aposta
ha d’estar en causar el desig d’estudiar, fer de quelcom aparentment impossible, coses
possibles.

En segon lloc, “La educación es un acto político; la educación/humanización quizá, el acto

político” . G.Frigerio (2005). Aquí ens explica el fet d’inscriure els subjectes al món i oferir-
los uns elements de la cultura com les matemàtiques, l’art, la música, entre molts d’altres.

En tercer lloc, “No hay educación sin transmisión cultural (pero lo que se transmite no es
un contenido, sino una relación)” – G.Frigerio (2005). No hi ha educació sense
aprenentatge, sense que alguna cosa de les herències culturals es transmeti. I aquests
elements de transmissió cultural han de ser de valor, és a dir, no és el mateix entretenir
que posar els subjectes en relació amb l’autor.

El quart ens diu, “Es posible hacer políticas que no renieguen de lo político” – G.Frigerio
(2005). Posar les coses que ens permeten viure en comú, estar amb altres, entre altres.
Que no reneguin de lo polític, que no reneguin d’aquesta justícia social.

I per últim, “En educación hay condiciones que hacen posible que algo se vuelva otra
cosa” – G.Frigerio (2005). Doncs, ja tornem amb el concepte que amb lo impossible s’han
de fer coses possibles. Com per exemple un lloc diferent en l’espai de sempre, subjectes
que vénen de fortes inèrcies institucionalitzadores, és a dir, que la institució els hi dóna
una identificació clara de la qual no poden separar-se. Com per exemple, una persona
toxicòmana, que s’identifica només amb aquesta característica, però a part d’això també
és moltes coses més com a persona. Per tant, tenir altres construccions més enllà
d’aquests encapsulaments simbòlics, a partir d’etiquetes, de col·lectius, de categories
socials. I a part del lloc, el respecte, la confiança, entre d’altres.

6. ESTUDI CRÍTIC DE L’ESTUDIANT

a) Crítica o plantejament d’altres autors

Frigerio esmenta el fet que tot subjecte humà pot, no solament té dret, sinó que pot
aprendre, sentir, tenir l’experiència del desig de saber “Nadie tiene la cabeza
definitivamente dañada o, dicho de otro modo, que es possible para todo sujeto humano
aprendrer, sentir y tener la experiencia del deseo de saber” – G. Friegerio (2005). Per tant,
no hi ha cap subjecte ineducable o impossible d’educar. Això ho relacionem amb Hannah
Arendt i el seu amor pel món.

També val la pena destacar un dels cinc elements fonamentals on l’autora conclou el text,
en què parla sobre la transmissió cultural. Ella diu literalment, “No hay educación sin
transmisión cultural (pero lo que se transmite no es un contenido, sino una relación)” –
G.Frigerio (2005). És a dir, no hi ha educació sense aprenentatge, sense que alguna cosa
 IOLA CLOTET
Interrogants i reptes del futur, Educació Social

de les herències culturals es transmeti. I aquests elements de transmissió cultural han de

ser de valor. Això ho podrem relacionar amb Friedrich Herbart quan ens parla del fet que
no hi ha educació sense instrucció, igual que no hi ha educació sense aprenentatge.

b) Crítica a les idees o conclusions plantejades

Fent una comparació amb el que exposa Frigerio en “En la cinta de Moebius” i l’actualitat,
es pot arribar a la conclusió que segueix sent necessari aquest amor o bé vocació cap a
l’ensenyament i de fet, crec que mai deixarà de ser necessari. Des del meu parer,
actualment encara existeixen professors que no tenen clar o no li donen la suficient
importància al fet de transmetre i crear aquesta inquietud o intriga per aprendre. Penso
que és fonamental perquè l’educació funcioni i estic d’acord amb molts aspectes que
l’autora ens planteja. El que ens trobem, cada vegada més, educadors tristos que
compleixen acríticament amb el manual, aquells educadors que simplement segueixen
instruccions.

c) Relació amb la matèria i la professió educativa

En relació amb la professió educativa, també apareix una idea que agafa de la filosofia
grega com “l’arxiu”, és a dir, aquell espai on es troben els continguts de la cultura que
després els educadors tenen l’obligació de posar-ho a disposició dels subjectes amb els
quals treballaran. Per això, podem dir que un educador/a que no sigui causat per la
cultura, que no s’encengui amb qualsevol manifestació de la cultura, no podrà ser
educador. No podrà transmetre aquests subjectes culturals, sinó els té prèviament o no
formen part de la seva vida.

7. CONCLUSIONS

Per concloure, el que ens ve a dir l’autora amb aquest text és que l’educació no és només
un dret per a un tipus de classe social, sinó que és un dret per a tots els subjectes, per a
totes les persones. Que el desig i la passió per transmetre són fonamentals perquè es
creï, per altra banda el desig i la passió per aprendre. Així doncs, educar també és donar-
li un lloc a l’altre, així com les eines per ocupar-lo.

8. BIBLIOGRAFIA (Format APA 6 edició)

- Frigerio, G. (2005) “Educar: ese acto politico”. En la cinta de Moebius. Buenos

Aires: Del Estante Editorial.
- Magdalena Filgueira, “Con Graciela Frigerio”. Revista uruguaya de psicoanàlisis.
Edicion a cargo de Ana de Barberi (2013).
https://www.apuruguay.org/apurevista/2010/16887247201311613.pdf
- Guia de lectura, educar ese acto politico. Didactica Ffyl, Scribd. Universidad
Nacional de Cuyo. Departamento de ciències de la educación.
https://es.scribd.com/doc/90637712/Guia-de-Lectura-Educar-Ese-Acto-Politico