Problema 231


Les mesures dels angles B, C d’un triangle isòsceles ABC són iguals a 50º.
Siguen D i E punts sobre BC i AC respectivament, tals que BAD = 50º ,
ABE = 30º .
Determineu la mesura de l’angle BED .
Olimpíada Anglesa 1970

Problema 231

Las medidas de los ángulos B, C de un triángulo isósceles ABC son iguales a 50º.
Sean D y E puntos sobre BC y AC respectivamente, tales que BAD = 50º ,
ABE = 30º .
Determinar la medida del ángulo BED .

Problema 232
Resoleu el triangle conegudes les 3 altures h a = 2cm , h b = 3 , h c = 4cm .
Olabarrieta, pàg. 604, p 40

Problema 232
Resolver el triángulo conocidas las tres alturas h a = 2cm , h b = 3 , h c = 4cm .

Problema 233

Donat un triangle ABC determineu el lloc geomètric de l’ortocentre quan A recorre una
recta no paral·lela al segment BC .
Ricardo Barroso Campos. Problema 214

Problema 233

Dado un triángulo ABC determinar el lugar geométrico del ortocentro cuando A
recorre una recta no paralela al segmento BC .
Problema 234

Siga AD una ceviana qualsevol del triangle ABC (D pertany al costat BC ).
Amb centre en D, construïm dues circumferències de radi respectius DB i DC que
denotarem per C1 i C2, respectivament.
Siguen E i F, els punts on les circumferències C1 i C2 intersecten amb la

circumferència C3 circumscrita al triangle ABC . Proveu que:
a) Els punts E, F i D estan alineats.
b) Determineu el lloc geomètric descrit pels punts E, F al variar D al llarg del costat BC
.Ricardo Barroso Campos. Problema 215

Problema 234

Sea AD una ceviana cualquiera del triángulo ABC (D pertenece al lado BC ).
Con centro en D, se construyen dos circunferencias de radios respectivos DB y DC
que denotaremos por C1 y C2, respectivamente.
Sean E y F, los puntos de intersección de las circunferencias C1 y C2 con la

circunferencia C3 circunscrita al triángulo ABC . Probar que:
a) Los puntos E, F y D están alineados.
b) Determinar el lugar geométrico descrito por los puntos E, F al variar D a lo largo del
lado BC

Problema 235
x2 y2
Donada l’el·lipse d’equació + = 1, determineu el triangle equilàter circumscrit a
4 9
l’el·lipse que té un costat tangent a l’el·lipse en el punt (0,−3) .
Oposicions

Problema 235
x2 y2
Dada la elipse de ecuación + = 1, determinar el triángulo equilátero circunscrito
4 9
a la elipse que tiene un lado tangente a la elipse en el punto (0,−3) .

Problema 236

Siga el triangle rectangle ABC B = 90º . Siga G el seu baricentre.
La perpendicular a la hipotenusa que passa pel punt G talla el catet i la hipotenusa en
PG
els punts P i Q respectivament. Determineu .
GQ
Ricardo Barroso Campos. Problema 217

Problema 236

Sea el triángulo rectángulo ABC B = 90º . Sea G el baricentro.
La perpendicular a la hipotenusa que pasa por el punto G corta el cateto y la
PG
hipotenusa en los puntos P y Q respectivamente. Determinar .
GQ
Problema 237

Siga el triangle rectangle ABC A = 90º de catets b  c . Siga D el punt mig de la
hipotenusa. La perpendicular a la hipotenusa que passa pel punt D talla el catet el punt
E. Calculeu DE, AE .
Bruño, 356

Problema 237

Sea el triángulo rectángulo ABC A = 90º de catetos b  c . Sea D el punto medio de
la hipotenusa. La perpendicular a la hipotenusa que pasa por el punto D corta el cateto
el punto E. Calcular DE, AE .

Problema 238
 1 1
Siga el triangle ABC que verifica sin( A − B) = , cos( A + B ) = i que té la mateixa
2 2

àrea que el triangle MNP , p = 87cm , n = 72cm , M = 35º18'46" .

Determineu el costat c del triangle ABC .
Ricardo Barroso Campos. Problema 219

Problema 238
 1 1
Sea el triángulo ABC que verifica sin( A − B) = , cos( A + B ) = y que tiene la misma
2 2

área que el triángulo MNP , p = 87cm , n = 72cm , M = 35º18'46" .

Determinar el lado c del triángulo ABC .

Problema 239
Demostreu que el radi de la circumferència tangent a la hipotenusa i a les
prolongacions dels catets és igual a la suma del radi de la circumferència inscrita i la
hipotenusa.
Prácticas para resolver problemes matemáticos. Geometria Gúsiev. Ed Mir. Problema 168

Problema 239
Demostrar que el radio de la circunferencia tangente a la hipotenusa y a las
prolongaciones de los catetos es igual a la suma del radio de la circunferencia inscrita
y la hipotenusa.
Problema 240

Siga el triangle ABC .
Pel peu A’ de l’altura per A, es tracen les perpendiculars als costats AB i CA que
tallen les perpendiculars a BC des de B i C respectivament en P i Q.

Demostreu que els punts P i Q estan alineats amb l’ortocentre H del triangle ABC .
Ricardo Barroso Campos. Problema 218

Problema 240

Sea el triángulo ABC .
Por el pie A’ de la altura por A, se trazan las perpendiculares a los lados AB y CA que
cortan las perpendiculares a BC desde B y C respectivamente en P y Q.
Demostrar que los puntos P y Q están alineados con el ortocentro H del triángulo

ABC .
Problema 231

Les mesures dels angles B, C d’un triangle isòsceles ABC són iguals a 50º.
Siguen D i E punts sobre BC ,i AC respectivament, tals que BAD = 50º ,
ABE = 30º .
Determineu la mesura de l’angle BED .

Solució:
Siga  = BED . Siga P la intersecció de AD i BE .
ABE = 50º−30º = 20º , BAD = 50º , aleshores,
APB = 180 º −(20 º +50 º ) = 110 º .
Per tant, EPD = 110º .

Per tant  és un angle agut del triangle DEP .
Siga x = AB , y = AD .
BAC = 80º , ABE = 50º−30º = 20º , AEB = 180 º −(20 º +80 º ) = 80 º .

Aleshores el triangle ABE és isòsceles, per tant, BE = x .
BAD = 50º , ABD = 50º .

Aleshores el triangle ABD és isòsceles, per tant, BD = y .
 x y
Aplicant el teorema dels sinus al triangle BDE : = (1)
sin 80 º sin 
 x y
Aplicant el teorema dels sinus al triangle ABD : = (2)
sin 80 º sin 50 º
Igualant les expressions (1) i (2):
y y
= . Per tant, sin50º = sin . Aleshores,  = 50º .
sin 50 º sin 
Problema 232
Resoleu el triangle conegudes les 3 altures h a = 2cm , h b = 3 , h c = 4cm .

Solució:

La superfície del triangle ABC és:
2a 3b 4c 3b
S= = = . Aleshores, a = = 2c (1)
2 2 2 2

Aplicant raons trigonomètriques al triangle rectangle CAH :
2 4 b2 − 4
sin C = . Aleshores, cos C = 1 − 2 = (2)
b b b

Aplicant el teorema del cosinus al triangle ABC : c 2 = a 2 + b 2 − 2ab  cos C (3)
Substituint (1) i (2) en l’expressió (3):
2 2
 3b   3b  3b b2 − 4
  =   +b − 2
2
b . Resolent l’equació:
 4   2  2 b
96 455
b= .
455
3b 144 455 3b 72 455
Aleshores, a = = , c= = .
2 455 4 455
Problema 233

Donat un triangle ABC determineu el lloc geomètric de l’ortocentre quan A recorre una
recta no paral·lela al segment BC .

Solució:
Siga la recta r  y = mx + n m  0 (r no paral·lela al costat BC ).
Siguen el vèrtexs en les següents coordenades:
B(0,0), C(a,0), A(b, bm + n) (notem que A esta en la recta r).
La recta altura al costat BC és: x = b .
−b
La recta altura al costat AB és: y = ( x − a) .
bm + n
L’ortocentre H és la intersecció d’ambdues rectes:
 − b(b − a) 
H b, .
 mb + n 

Per tant el lloc geomètric de l’ortocentre dels triangles ABC al variar A sobre la recta r
recorre la corba:
amn + n 2
−
− x 2 + ax − 1 am + n m2
y= = x+ + .
mx + n m m 2
mx + n
−n −1 am + n
Té una asímptota horitzontal en x = i una asímptota obliqua y = x+ .
m m m2
Si fem un estudi de la cònica anterior veurem que és una hipèrbola:
x 2 + mxy − ax + ny = 0 .
 m −a
 1 
 2 2  x 
n  
(x y 1) m 0 y
2 2  
−a n  1 
 0 
 2 2 
 m −a
 1 
 2 2 
A = 
n  n
= (− am − n) A  0 si n  0 i n  −am
m
0
 2 2  4
−a n 
 0 
 2 2 
m
1
2 = − m  0 Aleshores la cònica és una hipèrbola.
2
A 33 =
m 4
0
2
Suposem que n = 0
m
1
2 = −m  0.
2
A =0 A 33 =
m 4
0
2
Aleshores la cònica són dues rectes reals no paral·leles:
−1 a
x = 0, y = x+ .
m m
Anàlogament, si n = −am .
Suposem que n = 0
A =0
m
1
2 = −m  0
2
A 33 =
m 4
0
2
Aleshores la cònica són dues rectes reals no paral·leles.

Determinem l’equació reduïda de la hipèrbola.

L’equació reduïda de la hipèrbola és:
 1x 2 +  2 y 2 + c 3 = 0
m2
On  1, 2 són els valors propis, arrels de l’equació: 2 −  − =0.
4
A
c3 =
A 33
Aleshores,
n
( −am − n)
4 n(am + n)
c3 = = 0
−m 2
m2
4
1 + 1 + m 2

1 1+ m2  2
= = notem que els signes dels valors propis són contraris i
2 1 − 1 + m 2

 2
c 3  0 per tant és una hipèrbola.
L’equació reduïda és:
1 + 1 + m 2 2 1 − 1 + m 2 2 n(am + n)
x + y + =0
2 2 m2

Fent el mateix estudi si la recta r és paral·lela a BC el lloc geomètric de l’ortocentre és

una paràbola.
Problema 234

Siga AD una ceviana qualsevol del triangle ABC (D pertany al costat BC ).
Amb centre en D, construïm dues circumferències de radi respectius DB i DC que
denotarem per C1 i C2, respectivament.
Siguen E i F, els punts on les circumferències C1 i C2 intersecten amb la

circumferència C3 circumscrita al triangle ABC . Proveu que:
a) Els punts E, F i D estan alineats.
b) Determineu el lloc geomètric descrit pels punts E, F al variar D
al llarg del costat BC .

Solució:
a)
DE = DB , DC = DF
El quadrilàter BFCE està inscrit en la circumferència C3. Siga O el
seu centre.
D és el centre de la circumferència C1. La mediatriu a la corda
CF passa pels punts O D.
D és el centre de la circumferència C2. La mediatriu a BE passa
pels punts O, D
La recta que passa pels punts OD és perpendicular a CF i BE .
Aleshores CF i BE són paral·lels.
Per tant, els segments CE i BF són iguals.
 
Per tant els triangles DCE , DBF són iguals.
Aleshores CDE = BDF .
Aleshores D, E, F estan alineats.
b)
Suposem BC és diàmetre de la circumferència C3 circumscrita,
és a dir A = 90º de centre O el punt mig de BC .
Aleshores el lloc geomètric és tota la circumferència C3. Ja que
donat qualsevol punt X de la circumferència C3 les mediatrius a BX
i a CX intersecten els costat BC en O i X pertany a la
circumferència de centre O i radi OB .
Suposem que A  90º , aleshores BC és menor que el diàmetre de
la circumferència C3.
Determinem el lloc geomètric dels punts E del problema.
Considerem la circumferència de centre C que passa per B que talla
la circumferència C3 en el punt Y
Vegem que l’arc de circumferència BCY és el lloc lloc geomètric del
punt E al variar qualsevol punt D sobre el segment BC .
Siga P sobre l’arc BCY. PB  BC . BPC = A .
La mediatriu al segment PB talla el segment BC en D’. La circumferència de centre D’
que passa per B talla la circumferència C3 en P.
Siga P’ en l’arc complementari a BCY.
Tenim que P' B  BC . La mediatriu al segment P' B no talla el segment BC .
Aleshores no existeix D sobre BC tal que BD = BP' .

Anàlogament ho provaríem per a A  90º .

Problema 235
x2 y2
Donada l’el·lipse d’equació + = 1, determineu el triangle equilàter circumscrit a
4 9
l’el·lipse que té un costat tangent a l’el·lipse en el punt (0,−3) .

Solució:
Siga C(0, a ) .
La recta r que passa per BC té pendent tg(−60º ) = − 3 . La seua equació és:
r  y − a = − 3x
Resolem l’equació formada per la recta r i
l’el·lipse ( que ha de tenir solució única, el punt
de tangència).
y − a = − 3 x y − a = − 3 x
 
x2 y2 ,  x 2 3 x 2 − 2a 3 x + a 2
 + = 1  + =1
4 9 4 9
y − a = − 3 x
 (1)
21x 2 − 8a 3 x + 4a 2 − 36 = 0
A fi que el sistema tinga solució única el
discriminant de l’equació de segon grau ha de ser
zero.
3  64a 2 − 4  21( 4a 2 − 36 ) = 0 .
Simplificant:
a 2 = 21 . Aleshores, a = 21 .
Per tant, C(0, 21) .
Calculem B com intersecció de la recta r i la recta y = −3 .
y = −3
 
x = 3 + 7
 la solució del qual és:  .

y − 21 = − 3 x 
y = −3
Aleshores, B( 3 + 7,−3) i per simetria respecte de l’eix d’ordenades A ( − 3 − 7 ,−3 ) .

El punt de tangència de l’el·lipse i el costat BC del triangle és la solució del sistema

(1) quan a = 21 :
 4 7 3 21 
 , .
 7 7 
 
L’altre punt de tangència de l’el·lipse amb el costat AC és el punt simètric de l’anterior
respecte de l’eix d’ordenades:
 − 4 7 3 21 
 , .
 7 7 
 
Problema 236

Siga el triangle rectangle ABC B = 90º . Siga G el seu baricentre.
La perpendicular a la hipotenusa que passa pel punt G talla el catet i la hipotenusa en
PG
els punts P i Q respectivament. Determineu .
GQ
Solució:
Siga M el punt mig de la hipotenusa.
Per ser el triangle rectangle la mitjana BM mesura la meitat que la
b
hipotenusa: BM = .
2
El baricentre del triangle divideix la mitjana en dos segments que estan en proporció
b b
2:1. Aleshores: BG = , GM = .
3 6

El triangle AMB és isòsceles, aleshores, AMB = 180º−2A .

Aplicant raons trigonomètriques al triangle rectangle GQM :
GQ b b b a c ac
= sin(180 º −2 A ) . Per tant, GQ = sin 2A = 2 sin A cos A = = .
b6 6 6 3 b b 3b

Considerem el triangle BGP . PBG = 90º−A , AGP = 2A − 90º , BPG = 180º−A .
Aplicant el teorema dels sinus:
b
3 PG b  cos A bc
= . Aleshores, PG = = .
sin(180 º − A ) sin( 90 º − A ) 3  sin A 3a
PG bc 3a b 2
= = 2 = cosec 2 A .
GQ ac 3b a
Problema 237

Siga el triangle rectangle ABC A = 90º de catets b  c . Siga D el punt mig de la
hipotenusa. La perpendicular a la hipotenusa que passa pel punt D talla el catet el punt
E. Calculeu DE, AE .

Solució:
Per ser el triangle rectangle la mitjana AD mesura la meitat que
a
la hipotenusa: AD = .
2

El triangles ADC és isòsceles, aleshores, DAC = C .
 
Els triangles ABC , DCE són semblants. Aplicant el teorema de Tales:
DE AB AB a c ac c b 2 + c 2
= , aleshores, DE = DC =  = = .
DC AC AC 2 b 2b 2b
Notem que DEA = 180º−B . ADE = 180 º −(180 º −B + C) = B − C .
 AD AE
Aplicant el teorema dels sinus al triangle ADE : = .
sin(180 º −B) sin( B − C)
AD  sin( B − C) (a 2)(b a )(b a ) − (c a )(c a ) b 2 − c 2
Aleshores, AE = = = .
sin B ba 2b
Problema 238
 1 1
Siga el triangle ABC que verifica sin( A − B) = , cos( A + B ) = i que té la mateixa
2 2

àrea que el triangle MNP , p = 87cm , n = 72cm , M = 35º18'46" .

Determineu el costat c del triangle ABC .

Solució:
sin( A − B) = cos( A + B) .
cos(90 º −( A − B)) = cos( A + B) .
90 º −( A − B) = A + B) .
Aleshores, A = 45º .
1
cos( 45 º +B ) = 45º+B = 60º , aleshores, B = 15º , C = 180 º −( A + B) = 120 º .
2

Aplicant el teorema dels sinus al triangle ABC :
a c c  sin 45 º
= , per tant, a = .
sin 45 º sin 120 º sin 120 º
  ac  sin B np  sin M
Les àrees dels triangles ABC , MNP són iguals, aleshores: = .
2 2
Substituint els valors coneguts i simplificant:
c  sin 45 º
c  sin 15 º = 87  72  sin 35 º18 '46 " .
sin 120 º
Aïllant c:
87  72  sin 35 º18 '46 " sin 120 º
c2 =  17134 , c  130 '9cm .
sin 45 º sin 15 º
Problema 239
Demostreu que el radi de la circumferència tangent a la hipotenusa i a les
prolongacions dels catets és igual a la suma del radi de la circumferència inscrita i la
hipotenusa.

Solució:

Siga el triangle rectangle ABC , A = 90º .
Siguen D, E el punts de tangència de la circumferència inscrita i el catets.
Siga r el radi de la circumferència inscrita. r = AE = AF .
Siguen F, G el punts de tangència de la circumferència exinscrita a la
hipotenusa i les prolongacions dels catets.
Siga R el radi de la circumferència inscrita. R = IaF = Ia G = AF .
La distància d’un vèrtex al punt de tangència de la circumferència inscrita
és igual al semiperímetre menys el costat oposat al vèrtex.
a+b+c
r= −a (1)
2
La distància d’un vèrtex al punt de tangència de la circumferència exinscrita i el costat
que forma el vèrtex és igual al semiperímetre.
a+b+c
R = AF = (2)
2
Restant les expressions (2) i (1):
R − r = a , aleshores, R = r + a .
Problema 240

Siga el triangle ABC .
Pel peu A’ de l’altura per A, es tracen les perpendiculars als costats AB i CA que
tallen les perpendiculars a BC des de B i C respectivament en P i Q.

Demostreu que els punts P i Q estan alineats amb l’ortocentre H del triangle ABC .

Solució:

Siga el triangle ABC amb les coordenades cartesianes següents:
A(b, c ), B(0,0), C(a,0) .
La recta altura al costat a té per equació: h a  x = b .
El peu de l’altura és A' (b,0) .
−b
La recta altura al costat c té per equació: h c  y = ( x − a)
c
L’ortocentre és la intersecció de les dues rectes altures:
x = b
  − b(b − a) 
 −b la solució del qual dóna el punt H b, .
y = c ( x − a)  c 

La recta perpendicular al costat AB que passa per A’ té per equació:
−b
ry= ( x − b)
c
La recta perpendicular al costat BC que passa per B té per equació:
mx=0
El punt P és la intersecció de les rectes r, m:
x = 0
  b2 
 −b la solució del qual dóna el punt P 0,  .
y = c ( x − b)  c 

La recta perpendicular al costat AC que passa per A’ té per equació:
a−b
sy= ( x − b)
c
La recta perpendicular al costat BC que passa per C té per equació:
nx=a
El punt Q és la intersecció de les rectes s, n:
x = a
  (a − b ) 2 
 a−b la solució del qual dóna el punt Q  0, .
 
y = c ( x − b)  c 

Per veure que P, Q i H estan alineats comprovarem que els vectors PQ, PH són
linealment dependents.
 (a − b ) 2 − b 2   − b(b − a) − b 2 
PQ =  a,  , PH =  b,
 


 c   c 
Vegem que les components són proporcionals:
(a − b ) 2 − b 2
c a 2 − 2ab a(a − 2b) a
= = = .
− b(b − a) − b 2
− 2b − ab b(a − 2b) b
2

c
Aleshores els punts P, Q, H estan alineats.