ENTENENT EL SO

ÍNDEX

1. ¿Què és el so?
2. Pressió sonora
3. Longitud d’onda, període i freqüència.
4. Velocitat de propagació
5. Fase
6. Tons puros i sons complexes
7. Forma d'ona, espectre i espectrograma.
8. Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.
9. Divergència.
10. Potència, intensitat i pressió.
11. Llei quadràtica inversa.
12. Nivell SPL creat per més d’una font.
• Fonts coherents.
• Fonts incoherents
13. Efecte Doppler.
1. Què és el so?
DEFINICIÓ:

Vibració que es propaga per un medi físic, elástic i dens i que

és capaç de provocar una sensación auditiva.
DEFINICIÓ:

Sensació o impressió produïda en l’oïda per un conjunt de

vibracions que es propaguen per un medi elàstic, com l’aire.
El medi en estat de repòs:

Exemple: Posem un altaveu (línia vermella) a l’extrem d’un tub:

Si l’altaveu no està en funcionament, la pressió a l’interior del tub

serà igual a la pressió atmosfèrica.

P0 = 105 Pa =1Kg/cm2
La pertorbació del medi

Si generem so dins del tub, el moviment individual de cada

partícula serà el següent:
La pertorbació del medi

Moviment individual de cada partícula:

Sons de poca amplitud Sons de molta amplitud

FLUIXOS FORTS
La pertorbació del medi

Si l’altaveu genera un impuls:

• La pertorbació avança cap endavant.

• Les molècules només es mouen al voltant de la seva posició
d’equilibri.
La pertorbació del medi

Si l’altaveu genera un impuls:

Propagació d’una pertorbació: ONA

Ones longitudinals:
El moviment de les partícules es dona en la mateixa direcció en la que
avança la pertorbació:

Ones transversals:
El moviment de las partícules és perpendicular a la direcció en la que
avança la pertorbació.
To pur

Si l’altaveu genera un to pur, es mourà amb un ritme constant cap

endavant i endarrere:
To pur

Si l’altaveu genera un to pur, es mourà amb un ritme constant cap

endavant i endarrere:
To pur

Podem establir una analogia entre la situació anterior i una molla

que féssim moure des d’un extrem:
To pur

Si en lloc d'observar la propagació dins del tub (ones planes)

l'observem en radiar l'altaveu lliurement (ones esfèriques), la
situació seria la següent:
2. Pressió sonora
Què passa si piquem un diapasó?
Les compressions i rarefaccions provoquen petites oscil·lacions
de la pressió al voltant del valor de la pressió atmosfèrica
Les compressions i rarefaccions provoquen petites oscil·lacions
de la pressió al voltant del valor de la pressió atmosfèrica
Pressió atmosfèrica:
1 atmòsfera  al voltant de 100000Pa

Pressió sonora:
Llindar auditiu  0,00002Pa = 2·10-5 Pa = 20µPa

Llindar del dolor  200 Pa

Alguns valors orientatius:

AVIACIÓN
MUSICA AMPLIFICADA 0.00002 - 200 Pa
DOLOR
COSQUILLEO
VEHICULOS PESADOS RUIDO DE TRÁFICO EN CIUDAD

COCHE SOLO
CLASE, CONFERENCIA

CONVERSACIÓN
NAVEGACIÓN

UMBRAL AUDIBLE
Pressió instantània i pressió eficaç

• Pressió instantània.
• Podem dibuixar aquestes oscil·lacions de la pressió
atmosfèrica en un gràfic, i veurem la pressió sonora
instantània.
• També podem parlar del promig, i llavors serà la pressió
sonora eficaç.
Pressió instantània i pressió eficaç

• Pressió eficaz: “pressió promig” de tots els valors instantanis de

pressió en un intèrval de temps.

t2
1
𝑝𝑝𝑒𝑒𝑒𝑒 = � 𝑝𝑝(𝑡𝑡)2 𝑑𝑑𝑑𝑑
𝑡𝑡2 − 𝑡𝑡1 𝑡𝑡1

• Per a tons purs:

𝑝𝑝𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚
𝑝𝑝𝑒𝑒𝑒𝑒 =
2
3. Longitud d’ona, període i
freqüència
Representación espacial de la presión sonora i
longitud de onda
Tornem al diapasó (to pur).

“FEM UNA FOTOGRAFIA”  Podem mirar quines variacions de pressió

provoca a mesura que ens anem allunyant.
És a dir, mirem com varia la pressió sonora amb la distància 

 Representació espacial de la pressió sonora:

LONGITUD D’ONA
LONGITUD D’ONA

λ
 LONGITUD D’ONA

Distància entre dos punts de l’onda que tenen la mateixa

fase

Unitats: metres
Unitats: metres

Sons greus  λ grans

Sons aguts  λ petites

• Exemples:
• To de 20Hz  λ = 17.25m
• To de 20000Hz  λ = 17.25mm
Representació temporal de la pressió sonora i període

També podem posar-nos a una determinada distància de la font i

mirar quin valor té la pressió sonora per a cada instant de temps.
Representació temporal de la pressió sonora i període

És a dir, mirem com varia la pressió sonora en funció del temps 

 Representació temporal de la pressió sonora.

T
Representació espacial i representació temporal de la
pressió sonora

Un altre exemple per a entendre els dos gràfics:

 PERÍODE

Temps de cicle. Temps que transcorre des que en un punt hi ha un màxim

fins que arriba un altre màxim.

Unitats:
Unitats: segons
segons

Sons greus  períodes llargs

Sons aguts  períodes curts

Exemples:
To de 20Hz  T = 50 ms
To de 20000Hz  T = 50 µs
 FREQÜÈNCIA

Número de cicles que transcorren en un segon

1 segon
 FREQÜÈNCIA

Número de cicles que transcurren en un segon

1
f=
𝑇𝑇

Unitats: 1/segon
• Unidades: = Hz =(hertz,
1/segundo herços)
Hz (herz, hercios)

• Mínima freqüència audible: 20Hz

• Máxima freqüència audible: 20000Hz = 20 KHz
 FREQÜÈNCIA

Exemples de freqüències:

f = 100 Hz ___ λ= 3’45 m

f = 1000 Hz __ λ= 34’5 cm

f = 10000 Hz _ λ= 3’45 cm
Longitud d’ona, període i freqüència
Pressió sonora (p):
Llindar auditiu: 20µPa
Amplitud del so, fluix – fort.
Llindar del dolor: 200Pa

Longitud d’ona (λ ):
“Mida” de cada cicle de l’ona.
Sons greus: λ grans Màxima λ audible: 17,25m
Sons aguts: λ petites Mínima λ audible : 17,25mm

Període (T):
“Temps” que dura cada cicle de l’ona.
Sons greus: T grans Màxim T audible: 50ms
Sons aguts: T petits Mínim T audible: 50µs

Freqüència (f):
Número de cicles que es donen en un segon.
Sons greus: baixa freqüència Mínima f audible: 20Hz
Sons aguts: alta freqüència Màxima f audible: 20KHz
4. Velocitat de propagació
És la velocitat a la qual avança el so, la velocitat a la qual es propaga
l'ona sonora.

En general:
𝑑𝑑 d: distancia (m)
v= t: tiempo (s)
𝑡𝑡

Per al cas del so:

λ
c= Distancia de un ciclo: λ (m)
𝑇𝑇 Tiempo de ciclo: T (s)

1
I com que =f
𝑇𝑇

c = λ·f
 VELOCITAT DE PROPAGACIÓ DEL SO

c = 331,45 + 0,6 · 𝑇𝑇𝑇

On: Tª és la temperatura en graus centígrads

Exemple:
A 25ºC c = 349 m/s
A 20ºC c = 343 m/s
A 40ºC c = 355 m/s
Sobre la velocitat de propagació:

https://www.educapeques.com/recursos-para-el-aula/velocidad-del-sonido.html

http://www.sorolls.org/docs/Muy_Interesante1.htm

https://www.fisic.ch/contenidos/ondas-y-sonido/velocidad-del-sonido/
5. Fase
 FASE

La fase indica retard o avançament de l’ona sonora.

Aquest retard o avançament sempre és respecte d’una altra ona o
respecte d’un instant de referència.

Important: no es tracta d’un retard absolut (expressat en milisegons), sinó

que es tracta d’un retard o avançament indicat en relació a la durada d’un
cicle, ja que a nosaltres el que ens interessarà és quants cicles o parts de
cicle estan avançats o endarrerits dos sons.
S’indica en radians o en graus:
90º representa un cuart de cicle
180º representa mig cicle
270º representa un tres quarts de cicle
360º representa un cicle
Fase

• S’indica en radians o graus, és a dir:

Fase

• S’indica en radians o graus, és a dir:

Fase

S'indica amb els símbols: φ, σ, ϴ, …

Normalment s'utilitza per a comparar dues ones o senyals, i indicar quina
part de cicle o quants cicles de retard o avançament hi ha entre elles a
una determinada freqüència.
És important un paràmetre important.
Per exemple:
Si dos senyals tenen la mateixa fase es diu que estan en fase. En cas que
aquests dos senyals se sumin, el resultat serà un senyal del doble
d'amplitud (pressió) que els senyals individuals.
Si dos senyals estan desfasades entre si mig cicle (180è) es diu que estan
en contrafase. En cas que aquests dos senyals se sumin el resultat pot
arribar a ser l'anul·lació d'aquesta freqüència (en cas que ambdues
tinguessin la mateixa amplitud).
Exercici.

Dos sons estan endarrerits entre si 1ms. Calcula quin desfasament suposa
aquest delay de 1ms a les següents freqüencies:
a) 20Hz
b) 100Hz
c) 250Hz
d) 500Hz
e) 1kHz
f) 10kHz
g) 20kHz
6. Tons purs i sons complexes
Tons purs

Sons d'una sola freqüència.

Funció matemàtica que indica quin valor té la pressió sonora en funció
del temps:

p(t)=pmax·sin(2πft+β)

On:
pmax és el valor màxim de pressió del senyal (valor de pic).
f és la freqüència d'aquest to.
sin és la funció si (un to pur serà un senyal sinusoidal).
t és l'instant de temps en el qual es vulgui calcular la pressió
instantània
β és el desfasament
Sons complexes

• Formats per més d’una freqüència.

• La majoria de sons són complexes.
• Exemple:

p dB

= t =
+
f1 f2
Sons complexes

• Formats per més d’una freqüència.

• La majoria de sons són complexes.
• Exemple:

• El so que es mostra en aquest exemple és una veu. Amb aquest gràfic

no podem podem saber per quines freqüències estarà format (d’això
en parlem al següent apartat).
7. Forma d’ona, espectre i
espectrograma
Com podem “visualitzar” un so?

De quina manera ens pot mostrar us so un software o

un equip?

Les formes més habituals de representar un so són les

següents:

- Forma d’ona
- Espectre
- Espectrograma
Forma d’ona
Ens indica com evoluciona el so en funció del temps.
En altres paraules, és la representació de la pressió instantània en
funció del temps.
Eix vertical: amplitud
Eix horitzontal: temps

p dB

= t =
+
f
f1 f
2
Mirant la forma d’ona podem saber si un so té una amplitud molt
constant o varia molt. També si és impulsiu.

Problema: no podem saber si és greu o agut, ni tampoc de quina manera

l’estem modificant quan apliquem, per exemple, un equalitzador (equip
que modifica de manera diferent les diferents freqüències).
Espectre
Ens indica quina amplitud té un so a cada freqüència.

Eix vertical: amplitud

Eix horitzontal: freqüència

Mirant l’espectre d’un so podrem saber si serà greu o agut, si serà tonal
o tindrà components tonals, o si, per exemple, sonarà estrident.
 Espectre
Espectre de diversos tons purs:

f = 100 Hz
t
f

t
f = 1000 Hz
f

t
f = 10000 Hz
f
Espectre
Espectre d’un so format per la suma de dos tons:

p dB

= t =
+
f
f1 f2
Espectre
Espectre de senyals periòdics:

Si el senyal és periòdic, el seu espectre estarà format per una

freqüència fonamental (la més baixa, normalment
de major amplitud) i harmònics (múltiples de la
fonamental).

Això es deu al teorema de Fourier:

Tot senyal periòdic es pot representar com la suma de diversos
tons de diferents freqüències i amplituds.
Espectre
Espectre de senyals periòdics:

Senyal triangular i la seva transformada de Fourier:

Visió temporal Visió freqüencial

(transformada de Fourier)
Espectre
Espectre de senyals periòdics:

Senyal dent de serra i la seva transformada de Fourier:

Visió temporal Visió freqüencial

(transformada de Fourier)
Espectre
Espectre de senyals periòdics:

Senyal quadrat i la seva transformada de Fourier:

Visió temporal Visió freqüencial

(transformada de Fourier)
Espectre
Espectre de senyals no periòdics:

Si el senyal és no periòdic, l’espectre ja no serà discret en

freqüència.

Exemple: senyal de veu

Visió freqüencial
Visió temporal (transformada de Fourier)
Espectre
Analitzador d’espectres: és un equip que mesura l’espectre d’un
senyal.

Acostumen a ser plataformes hardware (tarja d’adquisició de dades)

controlades des d’un PC.
Espectre
Per mostrar l’espectre d’un senyal cal:
- Digitalitzar el senyal analògic que connectem a la seva o seves
entrades.
- Calcular l’espectre d’aquell senyal mitjançant la Transformada de
Fourier. Hi ha un càlcul anomenat transformada ràpida de Fourier (Fast
Fourier Transform), d’aquí el seu nom: FFT

Exemple: FFT d’un senyal d’àudio format per dos tons sumats.

dB

f
f1 f
2
Espectrograma
L’espectrograma és un gràfic en tres dimensions que ens permet
visualitzar com va evolucionant l’amplitud de cadascuna de les
freqüències d’un so al llarg del temps.

Aquesta representació pot fer-se:

Amb tres eixos (amplitud-freqüència-temps).

Eix z: amplitud
Eix y: freqüència
Eix x: temps
Espectrograma
Amb dos eixos + color:
Eix vertical: freqüència
Eix horitzontal: temps
Color: amplitud
8. Nivell de pressió sonora. El
decibel.
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Remember…
• Pressió sonora:
• Magnitud que realment produeix el so.
• So: petites variacions de la pressió atmosfèrica que
provoquen la vibració del timpà.
• Es mesura en pascals (Pa).
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Remember…
• Pressió sonora:
• Magnitud que realment produeix el son.
• So: petites variacions de la pressió atmosfèrica que
provoquen la vibració del timpà.
• Es mesura en pascals (Pa).

PROBLEMA:
No és una magintud útil per indicar l'amplitud del so.
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Pascals: no són útils per indicar l'amplitud d'un so.

• ¿Per què?

1. No segueixen la sensació
subjectiva d'increment d'amplitud del so de l'oída
humana.
Doblar la
presión: Tono de X Pa Tono de 2·X Pa Tono de 4·X Pa

Doblar la
sonoridad: Tono de X Pa Tono de 3’16·X Pa Tono de 10·X Pa
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Pascals: no són útils per indicar l'amplitud d'un so.

• ¿Per què?

2. El rang de pressions audible és massa gran.

AVIACIÓN
MUSICA AMPLIFICADA
DOLOR
0.00002 - 200 Pa
COSQUILLEO
VEHICULOS PESADOS RUIDO DE TRÁFICO EN CIUDAD

COCHE SOLO
CLASE, CONFERENCIA

CONVERSACIÓN
NAVEGACIÓN

UMBRAL AUDIBLE
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Pascals: no són útils per indicar l'amplitud d'un so.

• ¿Per què?

2. El rang de pressions audible és massa gran.

Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Solució:
• Nivell de pressió sonora (SPL)
• SPL: Sound Pressure Level.
• El nivell de pressió sonora s'expresa en dB’s.

 p 
LP = SPL = 20·log 
 p0 
p0 = 20 µPa = 0'00002 Pa

Exemple:
p=1Pa → SLP = 20·log(1/20µPa) = 93’98 dBSPL ≈ 94 dBSPL
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Nivell de pressió sonora (SPL)

• SPL: Sound Pressure Level.
• El nivell de pressió sonora s'expresa en dB’s.

1.- Segueix millor la sensació subjectiva de loïda humana:

• El llindar d'audició es correspon amb els 0 dBSPL.
• Relació amb els canvis de sonoritat entre dos nivells:
• +10 dBSPL ≈ doblar la sonoritat.
• +0’3 dBSPL ≈ mínim canvi de sonoritat perceptible.
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Nivel de pressió sonora (SPL)

2.- Resulten valors més amables.

AVIACIÓN
MUSICA AMPLIFICADA
DOLOR
COSQUILLEO
VEHICULOS PESADOS RUIDO DE TRÁFICO EN CIUDAD

COCHE SOLO
CLASE, CONFERENCIA

CONVERSACIÓN
NAVEGACIÓN

UMBRAL AUDIBLE
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Nivell de pressió sonora (SPL)

Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Revisem la fòrmula:

 p
LP = SPL = 20·log 

 p0 
p0 = 20 µPa = 0'00002 Pa

• ¿Per què fem servir el logaritme?

• ¿Per què posem 0,00002 al denominador?
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• ¿Por qué fem servir el logaritme?  p

LP = SPL = 20·log 
 p0 
p0 = 20 µPa = 0'00002 Pa

• log2=0,301 log3=0,477  pujo 1 i el resultat del logaritme puja 0,176

• log 12=1,079 log13=1,114  pujo 1 i el resultat del logaritme puja 0,036
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• ¿Por què posem 0,00002 al denominador?

Per a que el llindar d'audició es correspongui amb 0dB’s SPL

¿Quin és el nivesl SPL d'un so de 0,00002Pa?

0,00002
𝑆𝑆𝑆𝑆𝑆𝑆 = 20𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙 = 0𝑑𝑑𝑑𝑑
0,00002
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

• Nivel de presión sonora (SPL)

• Ejercicios:
• Calcula el nivel SPL correspondiente a una presión sonora
de 1mPa.
0,001
𝑆𝑆𝑆𝑆𝑆𝑆 = 20𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙 = 34𝑑𝑑𝑑𝑑
2 · 10−5
• Calcula el nivel SPL correspondiente a una presión sonora
de 2mPa.
0,002
𝑆𝑆𝑆𝑆𝑆𝑆 = 20𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙 = 40𝑑𝑑𝑑𝑑
2 · 10−5
• Calcula el nivel SPL correspondiente a una presión sonora
de 10mPa.
0,01
𝑆𝑆𝑆𝑆𝑆𝑆 = 20𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙𝑙 = 54𝑑𝑑𝑑𝑑
2 · 10−5
Nivell de pressió sonora (SPL). El decibel.

El sonòmetre:
- Instrument que ens
permet mesurar el nivell de
pressió sonora (en dB’s
SPL).
- Haurem d'assegurar-nos
de que estigui ben ajustat
(calibració).
9. Divergència
Divergència

• Forma geomètrica que pren el front d'ona quan el

so es propaga.
Divergència

• Ones planes (divergència plana):

• Tots els punts d'un mateix pla comencen a vibrar al
mateix temps.

El front d'ona és pla

Divergència

• Ones esfèriques (divergència esfèrica):

• Tots els punts d'una mateixa esfera comencen a vibrar al
mateix temps. El so es propaga "esfèricament".

El front d'ona és una esfera.

Divergència

• Ones esfèriques (divergència esfèrica):

• Si les dimensions de la font són petites comparades
amb la distància al receptor (normalment és així), diem
que la font és una font puntual.
• En que la font sigui puntual, la divergència serà esfèrica.
Exemple: si ens situem a una distància prou gran d'un talla gespa,
podem considerar que la font és puntual, i per tant,
la propagació será esfèrica.
Divergència

• Ones cilíndriques (divergència cilíndrica):

• Si la font de soroll és estreta en una direcció i allargada en
l'altra, en comparació amb la font de soroll es parla de
font és linial. En aquest cas la divergència serà cilíndrica.

Exemple: una carretera amb molt de tràfic es considera font

linial, i per tant, la propagació será cilíndrica.
Divergència i directivitat

• Ones esfèriques i directivitat de fonts.

• No s'ha de confondre ones esfèriques amb fonts
omnidireccionals.

• Ones esfèriques: tots els punts d'una esfera comencen a vibrar

alhora.
• Font omnidireccional: a tots els fonts d'aquesta esfera hi ha el
mateix nivell sonor ja que la font genera la mateixa energia en
totes les direccions.

• La directivitat de les fonts sonores es pot indicar amb diferents

paràmetres (diagrama polar, angle de cobertura, factor i índex
de directivitat...). Veurem tots aquests paràmetres més endavant.
• A continuació teniu exemples d'animacions de la radiació de
fonts puntuals (divergència esfèrica) i no omnidireccionals.
Divergència i directivitat

• Ones esfèriques i font omnidireccional:

Divergència i directivitat

• Ones esfèriques i font bidireccional:

Divergència i directivitat

• Ones esfèriques i font no omnidireccional::

Divergència i directivitat

• Ones esfèriques i font no omnidireccional:

10. Potència, intensitat i pressió
sonora
Potencia, intensidad y presión sonora.

• Potencia acústica (Wac).

• Indica la energía sonora que genera la fuente. “El volumen”.
• Se mide en watios.
• Característica propia de la fuente. Independiente de factores externos
como:
• Distancia a la fuente.
• Características de la sala.
• Si sabemos la potencia acústica podremos calcular el nivel SPL del
campo directo (sin reflexiones en cualquier punto del espacio).
Potencia, intensidad y presión sonora.
Analogía entre la presión y la temperatura:
• Potencia acústica (Wac).
TEMPERATURA:
Cuanto mayor sea la potencia que genera
la estufa, mayor temperatura habrá. Pero
la temperatura también depende otros
factores, como de la distancia de la estufa
a la que me ponga.
PRESIÓN SONORA:
Cuanto mayor sea la potencia acústica que
genera la aspiradora (fuente acústica)
mayor presión sonora habrá en la sala.
Pero la presión también depende de otros
factores, como la distancia del aspirador a
la que me ponga.
Potencia, intensidad y presión sonora.

• Intensidad acústica (Iac).

• La potencia generada por la fuente se reparte por el espacio.
• Fuente puntual: divergencia esférica (la potencia acústica generada por
la fuente se reparte en una esfera).
• Fuente lineal: divergencia cilíndrica (la potencia acústica generada por
la fuente se reparte en un cilindro).
Potencia, intensidad y presión sonora.

• Intensidad acústica (Iac).

• La intensidad indica cuánta potencia habrá en un metro
cuadrado de superficie. Depende de la distancia a la fuente.
• En divergencia esférica y campo libre (sin reflexiones y a cierta
distancia):

𝑊𝑊𝑎𝑎𝑎𝑎
𝐼𝐼𝑎𝑎𝑎𝑎 =
4 · 𝜋𝜋𝑟𝑟 2
Potencia, intensidad y presión sonora.

• Presión sonora (p).

• Es posible calcular el valor de la presión sonora en un punto a
partir del valor de la Iac:
Nivel de intensidad y nivel de presión.

• Nivel de intensidad acústica:

• La intensidad también se expresa en decibelios:

I 
LI = 10·log  dB
 I0 
I 0 = 1 pW / m 2

• En campo libre (abierto) el nivel de intensidad LI

coincide con el nivel de presión LP.
Nivel de intensidad y nivel de presión.

Ejercicio:

Un altavoz genera una potencia acústica de 2mW.

• Calcula el nivel de presión que habrá a 5m del altavoz.
• Calcula el nivel de presión que habrá a 10m del altavoz.
• Calcula el nivel de presión que habrá a 20m del altavoz.
11. Llei quadràtica inversa
Llei quadràtica inversa

Remember: fonts puntutals --> divergència esfèrica.

En aquest cas, es complirà que:

Cada cop que doblem la distància a la font el nivell

disminuirà 6dB's. --> Llei quadràtica inversa
Llei quadràtica inversa

Al doblar la distància a la font el nivell SPL

disminueix 6 dB’s.

I   W /(4πd 2 ) 
∆LI = 10·log d  = 10·log 2 
 = 10·log(4) = 6dB
 I 2d   W /(4π (2d ) ) 

-6 dB

-6 dB
12. Nivell SPL creat per més
d'una font.
Suma
Com podem calcular el nivell total provocat per més d'una font si sabem
quin és el nivell que generen aquestes fonts per separat?

Evidentment, els decibels totals mai son la suma dels decibels provocats
per les fonts per separat.
60 dB + 60 dB ≠ 120 dB !!

En realitat el que s’està sumant son els valors instantanis de pressió.

106
Suma
EL nivell SPL total dependrà de com siguin els senyals que emetin les fonts.
• Fonts incoherents (senyals diferents)
Les formes d’ona son totalment diferents.
El nivell global SPL només dependrà de l’amplitud de cada senyal.

• Fonts coherents (senyals iguals)

Es diu que dues fonts son coherents quan les formes d’ona son
iguals (ojo, tot i que tinguin diferent amplitud i fase).
El nivell SPL global dependrà de l’amplitud de cada senyal i de la
fase.

107
Suma
Fonts incoherents:
La pressió total es calcula a partir de la suma dels quadrats de les
pressions produïdes per cada font.
Recorda: ptotal2=psenyal12+psenyal22

La fase dels senyals no afecta, no es produeixen cancel·lacions ja que els

senyals són diferents.
Si l’amplitud dels dos senyals fos la mateixa, el resultat seria un senyal
3dB’’s superior a la de cada senyal per separat.

108
Suma
Fonts incoherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus
és el mateix?
Exemple:

Font 1

LP=60 dBSPL

109
Suma
Fonts incoherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus
és el mateix?
Exemple:

LP=60 dBSPL

Font 2

110
Suma
Fonts incoherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus
és el mateix?
Exemple:

Font 1

LP=63 dBSPL
Si els dos senyals que
es sumen arriben amb
el mateix SPL, el nivel
Font 2 total será 3dB’s superior
al nivells dels senyals
per separat.

111
Suma
Fonts coherents:
Procedeixen de la mateixa forma d’ona original:
• Còpies elèctriques.
• Còpies acústiques.
Les còpies tindran la mateixa forma d’ona, però no tenen perquè tenir
la mateixa amplitud i fase.
Els senyals poden ser senzills o complexes:

112
Suma
Fonts coherents:
El nivell total dependrà:
• De l’amplitud de cada senyal
• De la diferència de fase entre elles

113
Suma
Fonts coherents:
Com ho calculem?
• Si els dos senyals estan en fase:
ptotal = psenyal1 + psenyal2
Si els dos senyals tinguessin la mateixa amplitud i estiguessin en fase, el nivell total seria
6dB's superior al nivell que arribés de cada font.

• Si els dos senyals estan en contrafase:

ptotal = psenyal1 - psenyal2
Si els dos senyals tinguessin la mateixa amplitud i estiguessin totalment en contrafase, hi
hauria una cancel·lació total.

• Si els dos senyals tenen un desfasament diferent a 180º:

A mesura que ens allunyem dels 0º la pressió total anirà sent
cada cop més baixa. A partir de 120º de desfassament el segon senyal
ja comença a restar, fins que a 180º resta totalment.

114
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
el mateix i els senyals arriben en fase?
Exemple

Font 1

LP=60 dBSPL

115
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
el mateix i els senyals arriben en fase?
Exemple

LP=60 dBSPL

Font 2

116
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
el mateix i els senyals arriben en fase?
Exemple

Font 1

LP=66 dBSPL
Si els dos senyals que
es sumen arriben amb
el mateix SPL i en fase,
Font 2 el nivel total será 6dB’s
superior al nivells dels
senyals per separat.

117
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
molt diferent i els senyals arriben en fase?
Exemple

Font 1

LP=60 dBSPL

118
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
molt diferent i els senyals arriben en fase?
Exemple

LP=50 dBSPL

Font 2

119
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
molt diferent i els senyals arriben en fase?
Exemple

Font 1

LP una mica més de 62

Font 2

120
Suma
El nivell total depèn de l’amplitud de cada senyal.
Si els senyals estan en contrafase, el nivell total també depèn de quina
amplitud tinguin els senyals que s’estiguin sumant.

121
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
el mateix i els senyals arriben en contrafase?
Exemple.

Font 1

LP=60 dBSPL

122
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
el mateix i els senyals arriben en contrafase?
Exemple.

LP=60 dBSPL

Font 2

123
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
el mateix i els senyals arriben en contrafase?
Exemple.

Font 1
(en realitat mesuraríem
el soroll residual)

LP= - ∞ dBSPL
Si els dos senyals que es
sumen arriben amb el
mateix SPL i en contrafase,
el nivel total será molt
Font 2 inferior al nivells dels
senyals per separat. Hi ha
cancel·lació.

124
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
molt diferent i els senyals arriben en contrafase?
Exemple

Font 1

LP=60 dBSPL

125
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
molt diferent i els senyals arriben en contrafase?
Exemple

LP=50 dBSPL

Font 2

126
Suma
Fonts coherents. Què passa si el nivell que arriba dels dos altaveus és
molt diferent i els senyals arriben en contrafase?
Exemple

Font 1

LP inferior a 60dB’s
Hi haurà cancel·lació
però no serà tan gran
Font 2 com quan les
amplituds són similars

127
Suma
Fonts coherents. El nostre exemple, resultat en funció de nivell i fase.
Exemple

Senyals en fase, Senyals en

suma constructiva contrafase, suma
destructiva
Mateixa amplitud 6dB’s més Cancel·lació total
10dB’s de diferència Aproximadament Cancel·lació, però no
d’amplitud 2dB’s més tan forta

Mateixa amplitud  sumes grans i cancel·lacions grans.

Amplituds molt diferents  sumes no tan grans i cancel·lacions no tan
grans.
Com més gran és la diferència d’amplitud entre els senyals, menys dB’s
de canvi hi haurà entre els casos de suma constructiva i destructiva.

128
Suma
El nivell total depèn de la fase de cada senyal.
Ara mirem quina serà l’amplitud total en funció de quin desfasament
tinguin els senyals que s’estiguin sumant.

129
Suma
Fonts coherents:
Quan els senyals són coherents, el resultat depèn fortament de la fase.
En aquesta imatge (suma de dos tons de freqüències molt similars però la
segona una mica més alta que la primera) veiem que el nivell total va
pujant i baixant en funció del moment de cicle en el que es sumen. El
resultat seria un batament (cas que no es dóna en fonts coherents, però la
imatge ens ajuda a entendre com es produeix la suma).

130
Suma
Fonts coherents. Fase de la Suma:
La fase relativa es limita de 0º a 360º (±180º).
Cicle de fase
Suma o resta segons la posició en el cicle de fase:
• Suma màxima a 0º.
• Suma a valors menors de ±120º.
• Ni suma ni resta a ±120º.
• Resta a valors majors ±120º.
• Resta màxima a 180º.

131
Suma
El nivell total depèn de l’amplitud de cada senyal i del desfasament
entre elles.
En aquest vídeo podeu veure els efectes del desfasament entre els
senyals que es sumen sobre l'amplitud del senyal resultant:
https://www.youtube.com/watch?v=Z5xwfbEBras

132
13. Efecte Doppler
Efecto Doppler

• Efecto Doppler:
• Si una fuente sonora está en movimiento un oyente puede
apreciar variaciones del tono del sonido que emite la
fuente.
Efecto Doppler

• Fuente acústica quieta:

Efecto Doppler

• Fuente acústica con vfuente < vsonido (Match 0.7)

- Los frentes de onda del lado por el que avanza

la fuente se juntan.
Si la fuente se acerca: oímos el sonido más
agudo.

- Los frentes de onda del lado contrario al que

avanza la fuente se separan.
Si la fuente se aleja: oímos el sonido más grave.
Efecto Doppler

Fuente acústica con vfuente = vsonido (Match=1)

-Un observador situado delante

de la fuente no escucharía nada
antes de que la fuente estuviera
encima.
- El frente de onda tendrá una
amplitud muy grande debido a la
superposición de los diversos
frentes de onda.
Efecto Doppler

Fuente acústica con vfuente = vsonido

Avión en el
momento de
romper la
velocidad del
sonido.
Match 1.01
Efecto Doppler

Fuente acústica con vfuente = vsonido

Avión en el momento de romper la

velocidad del sonido.
Efecto Doppler

• Fuente acústica con vfuente < vsonido

• Match 1.4  velocidad supersónica.

- Un observador situado
delante de la fuente escucharía
el sonido después de ver el
avión.