FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.

Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

FORMULACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA

Sistemes heterogenis són aquells que a simple vista o al microscopi, presenten diferents
propietats en els diferents punts. (Granit; barreja o mescla de aigua amb sorra).

Sistemes homogenis són els que presenten les mateixes propietats en tots els punts.

Dissolucions (Sal en aigua)

Sistemes homogenis Elements (Carboni)
Substàncies pures
Compostos (Diòxid de carboni)

Element químic és una substància que no pot descompondre’s en altres més senzilles per
procediments químics ordinaris. Actualment es coneixen més d’un centenar d’elements.

Àtom és la part més petita d’un element que segueix tenint les propietats de l’element.

Compost químic és una substància formada per la combinació (en proporcions fixes) de dos o
més elements, sent les seves propietats diferents de les dels elements que el componen.

Alguns compostos químics estan formats per molècules i d’altres estan formats per estructures
gegants (cristalls).

Molècula és la part més petita d’un compost que té totes les propietats del compost.

Símbol d’un element és una abreviatura que serveix per a representar-lo. Està format per la
primera lletra del nom de l’element i s’escriu amb majúscula. Si hi ha més d’un element que
comenci per la mateixa lletra, se n’hi afegeix una altra amb minúscula per a diferenciar-los.
Exemple: Carboni C, calci Ca, clor Cl, cobalt Co, coure Cu, cadmi Cd.

Hi ha alguns elements que tenen el símbol derivat del seu nom en llatí o en grec:

Coure Cu ( cuprum) Estany Sn (stannum) Potassi K (kalium)

Plom Pb (plumbum) Sodi Na (natrium) Antimoni Sb ( stibium)
Fòsfor P (phospor) Or Au (aurum) Mercuri Hg (hidrargiros)
Plata Ag (argentum) Criptó Kr (krypton) Estronci Sr (strontium)

Per representar l’àtom d’un element s’escriu el símbol químic.

Els elements es troben ordenats a la taula periòdica. Els elements de la mateixa columna
constitueixen un grup o família (hi ha 18 famílies). Els elements de la mateixa fila constitueixen un
període (hi ha 7 períodes).

Els elements de la taula periòdica es poden classificar en metalls, semimetalls i no metalls. Veure
taula (metalls en gris, semimetalls en verd, no metalls en gróc) :

1
 FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Alcalins Alcalins- Elements de transició Terris Carbono Nitrogen Anfígens Halògens Gasos
terris ides oides nobles

H He
Hidrogen Heli

+1, -1

Li Be B C N O F Ne
Liti Beril·li Bor Carboni Nitrogen Oxigen Fluor Neó

+1 +2 +3, -3 +4, -4 +3, +5, -3 -2 -1

Na Mg Al Si P S Cl Ar
Sodi Magnesi Alumini Silici Fòsfor Sofre Clor Argó

+1 +2 +4, -4 +3, +5, -3 +2, +4, +6, +1, +3, +5,

-2 +7, -1

K Ca Sc Ti V Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn Ga Ge As Se Br Kr
Potassi Calc Escandi Titani Vanadi Crom Manganès Ferro Cobalt Níquel Coure Zinc Gal·li Germani Arsènic Seleni Brom Criptó

+1 +2 +2, +3, +6 +2, +3, +4, +2, +3 +2, +3 +2, +3 +1, +2 +2 +3 +2, +4 +3, +5, -3 +2, +4, +6, +1, +3, +5,
+6, +7 -2 +7, -1

Rb Sr Y Zr Nb Mo Tc Ru Rh Pd Ag Cd In Sn Sb Te I Xe
Rubidi Estronci Itri Zirconi Niobi Molibdè Tecneci Ruteni Rodi Pal·ladi Plata Cadmi Indi Estany Antimoni Tel·luri Iode Xenó

+1 +2 +1 +2 +3 +2, +4 +3, +5, -3 +2, +4, +6, +1, +3, +5,

-2 +7, -1

Cs Ba La* Lu Hf Ta W Re Os Ir Pt Au Hg Tl Pb Bi Po At Rn
Cesi Bari Lantani Hafni Tàntal Tungstè Reni Osmi Iridi Platí Or Mercuri Tal·li Plom Bismut Poloni Àstat Radó
Luteci
+1 +2 +2, +4 +1, +3 +1, +2 +3 +2, +4

Fr Ra Ac** Lr
Franci Radi Actini
+1 Laurenci
+2
2
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

3
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

La formulació i nomenclatura actuals estan sistematitzades per les regles proposades per la
I.U.P.A.C. (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada).

La formulació consisteix en una sèrie de regles que permeten “escriure” abreujadament la

fórmula dels diferents compostos químics.

La nomenclatura consisteix en una sèrie de regles que permeten “anomenar” els diferents
compostos químics.

Fórmula química és la representació simbòlica de la constitució d’un compost.

Així com per representar els elements utilitzem els símbols químics, per representar els
compostos utilitzem les fórmules.
En la fórmula d’un compost s’escriuen els símbols dels elements que hi intervenen, indicant
amb subíndexs la proporció del nombre d’àtoms de cada element que constitueix el compost.
Si el compost forma molècules, la fórmula ens indica el nombre d’àtoms de cada tipus que
formen una molècula.
Exemple, l’aigua és un compost que forma molècules, la seva fórmula és H2O: La fórmula
ens indica que l’aigua és un compost format per dos elements, l’hidrogen i l’oxigen, i que una
molècula d’aigua està formada per dos àtoms d’hidrogen i 1 àtom d’oxigen.
Si el compost no forma molècules sinó que forma estructures gegants (cristalls), la fórmula
ens indica la proporció en que intervenen els elements per formar el compost.
Exemple: el clorur de sodi és un compost que forma estructures gegants (cristalls), la seva
fórmula és NaCl. La fórmula ens indica que el clorur de sodi és un compost format per dos
elements, el sodi i el clor, i que per formar el compost, en l’estructura gegant trobarem un àtom de
sodi per cada àtom de clor.

Les unions entre els elements per a formar els compostos es deuen fonamentalment a un
intercanvi d’electrons (enllaç iònic) o a una compartició d’electrons (enllaç covalent), entre els
àtoms que hi intervenen i per tant, la proporció amb què els elements s’uneixen per a formar un
compost depèn del nombre d’electrons intercanviats o compartits de cada element que hi intervé.

Nombre d’oxidació d’un element és nombre d’electrons que guanya, cedeix o comparteix que
s’uneix per a formar un compost.
Per tant, per poder formular, caldrà conèixer els nombres d’oxidació dels elements

TAULA DELS NOMBRES D’OXIDACIÓ MÉS FREQÜENTS D’ALGUNS ELEMENTS

Li +1 Be +2
Na +1 Mg +2
K +1 Ca +2
Rb +1 Sr +2 Fe +2+3 Pt +2 +4 Cu +1 +2 Zn +2
Cs +1 Ba +2 Co +2 +3 Ag +1 Cd +2 Cr +2 +3 +6
Fr +1 Ra +2 Ni +2+3 Au +1+3 Hg +1+2 Mn +2+3+4+6+7

H -1+1
B -3+3 C -4+4 N -3+3+5 O -2 F -1
Al +3 Si -4+4 P -3+3+5 S -2+2+4+6 Cl -1+1+3+5+7
Ga +3 Ge +2+4 As -3+3+5 Se -2+2+4+6 Br -1+1+3+5+7
In +3 Sn +2+4 Sb -3+3+5 Te -2+2+4+6 I -1+1+3+5+7
Tl +3 Pb +2+4

Aquets són els nombres d’oxidació més usuals; hi ha elements que a més en tenen d’altres, per
exemple l’oxigen -1, el carboni +2, o el nitrogen +2 i +4.

4
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

Regla fonamental per formular

Per formular un compost neutre cal escriure els símbols dels elements que el componen, amb el
número d’àtoms necessari per aconseguir que la suma algebraica de tos els nombres d’oxidació
doni zero.

Sistemes de nomenclatura

- Nomenclatura Stock. Consisteix en assenyalar mitjançant xifres romanes entre parèntesi,

el nombre d’oxidació (sense signe) amb què actua l’element.

- Nomenclatura sistemàtica. Consisteix en indicar mitjançant prefixos (mono, di tri, tetra,

penta, hexa, hepta, octa ...) el nombre d¡àtoms de cada àtom que intervé en la molècula.

- Nomenclatura tradicional. Utilitza diferents prefixos (per, hipo) i sufixos (ós, ic, it, at)per a
identificar els diferents nombres d’oxidació amb què actuen els elements.

Fórmules de substàncies simples

Alguns no metalls formen molècules. Les seves fórmules s’escriuen amb el símbol de l’element i
un subíndex que indica el número d’àtoms iguals que constitueixen la molècula. Cal recordar els
no metalls que formen molècules diatòmiques:
H2, N2, O2, F2, Cl2, Br2, I2

Òxids metàl·lics

Són compostos d’un metall amb oxigen (nombre d’oxidació -2). S’anomenen dient òxid de ... (nom
del metall)

Ex. òxid de sodi Na2O 2 x (+1) + (-2) = 0

òxid de calci CaO (+2) + (-2) = 0
òxid d’alumini Al2O3 2 x (+3) + 3 x (-2) = 0

Quan el metall pot actuar amb més d’un nombre d’oxidació, donarà diferents òxids que
s’anomenen seguint les nomenclatures de: Stock (recomanada), sistemàtica i tradicional.

Stock (recomanada) Sistemàtica Tradicional

FeO òxid de ferro (II) monòxid de ferro òxid ferrós
Fe2O3 òxid de ferro (III) triòxid de diferro òxid fèrric
Cu2O òxid de coure (I) monòxid de dicoure òxid cuprós

En la nomenclatura tradicional, quan el metall pot actuar amb dos nombres d’oxidació diferents,
s’utilitza la terminació ós quan el metall actua amb el nombre d’oxidació menor, i la terminació ic
per al nombre d’oxidació més gran.

Hidrurs metàl·lics

Són compostos d’un metall amb hidrogen que actua amb nombre d’oxidació -1. S’anomenen dient
hidrur de ... (nom del metall).

Hidrur de liti LiH (+1) + (-1) = 0

Hidrur de bari BaH2 (+2) n+ 2 x (-1) = 0
Hidrur d’alumini AlH3 (+3) + 3 x (-1) = 0

5
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

Quan el metall pot actuar amb més d’un nombre d’oxidació, donarà diferents hidrurs que
s’anomenen per les diferents nomenclatures.

Stock (recomanada) Sistemàtica Tradicional

AuH hidrur d’or (I) monohidrur d’or hidrur aurós
AuH3 hidrur d’or (III) trihidrur d’or hidrur àuric
NiH2 hidrur de níquel (II) dihidrur de níquel hidrur niquelós
NiH3 hidrur de níquel (III) trihidrur de níquel hidrur niquèlic

Hidròxids metàl·lics

Són compostos d’un metall amb el grup hidroxil OH (que té nombre d’oxidació -1). S’anomenen
dient hidròxid de ...(nom del metall).
Hidròxid de potassi KOH (+1) + (-1) = 0
Hidròxid de beril·li Be(OH)2 (+2) + 2 x (-1) = 0

Quan el metall té més d’un nombre d’oxidació, donarà diferents hidròxids que anomenarem
utilitzant alguna de les diferents nomenclatures, recomanant-se la nomenclatura d’stock.

Co(OH)2 hidròxid de cobalt (II) Co(OH)3 hidròxid de cobalt (III)

dihidròxid de cobalt trihidròxid de cobalt
hidròxid cobaltós hidròxid cobàltic

Òxids no metàl·lics
Són compostos de l’oxigen (nombre d’oxidació -2) amb un no metall.

Els no metalls actuen amb més d’un nombre d’oxidació positiu, per tant existeixen diversos òxids
del mateix no metall. Es poden anomenar amb les tres nomenclatures, però es recomana la
nomenclatura sistemàtica.

La nomenclatura tradicional anomena aquests compostos com “anhídrids”. Per diferenciar els
diferents anhídrids d’un mateix no metall s’utilitzen prefixos i sufixos:
No metall amb 2 nombres d’oxidació :
- Anhídrid ... ós
- Anhídrid ... ic

No metall amb 3 nombres d’oxidació:

- Anhídrid hipo ... ós
- Anhídrid ... ós
- Anhídrid ... ic
No metall amb 4 nombres d’oxidació
- Anhídrid hipo ... ós
- Anhídrid ... ós
- Anhídrid ... ic
- Anhídrid per ... ic
Exemples:

Sistemàtica (recomanada) Stock Tradicional

P2O3 Triòxid de difòsfor Òxid de fòsfor (III) Anhídrid fosforós

P2O5 Pentaòxid de difòsfor Òxid de fòsfor (V) Anhídrid fosfòric
Cl2O Monòxid de diclor Òxid de clor (I) Anhídrid hipoclorós
Cl2O3 Triòxid de diclor Òxid de clor (III) Anhídrid clorós
Cl2O5 Pentaòxid de diclor Òxid de clor (V) Anhídrid clòric
Cl2O7 Hepta òxid de diclor Òxid de clor (VII) Anhídrid perclòric

6
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

Hidrurs no metàl·lics

Són compostos d’un no metall amb hidrogen. L’hidrogen actua amb nombre d’oxidació (+1) i el no
metall amb nombre d’oxidació negatiu. Diferenciarem dos grups:

A) Aquest primer grup el formen 8 hidrurs. S’anomenen amb la nomenclatura sistemàtica,

però cadascun d’ells té un nom propi molt utilitzat.
BH3 Trihidrur de bor Borà
CH4 Tetrahidrur de carboni Metà
SiH4 Tetrahidrur de silici Silà
NH3 Trihidrur de nitrogen Amoníac
PH3 Trihidrur de fòsfor Fosfina
AsH3 Trihidrur d’arsènic Arsina
SbH3 Trihidrur d’antimoni Estibina
H2O Aigua
Observeu que en tots els casos, fora de l’aigua, l’hidrogen s’escriu en segon lloc.

B) Aquest segon grup el formen set hidrurs. En aquests l’hidrogen s’escriu en primer lloc. En
condicions normals aquests compostos són gasos, i s’anomenen posant el nom del no
metall acabat en “ur” i a continuació “d’hidrogen”. Quan aquests compostos es dissolen en
aigua tenen propietats àcides i llavors s’anomenen dient àcid i a continuació el nom del no
metall acabat en “hídric”. Són els àcids hidràcids.
Nom en estat gasòs Nom en dissolució

H2S Sulfur d’hidrogen Àcid sulfhídric

H2Se Seleniur d’hidrogen Àcid selenhídric
H2Te Tel·lurur d’hidrogen Àcid tel·lurhídric
HF Fluorur d’hidrogen Àcid fluorhídric
HCl Clorur d’hidrogen Àcid clorhídric
HBr Bromur d’hidrogen Àcid bromhídric
HI Iodur d’hidrogen Àcid iodhídric

Compostos binaris metall – no metall (Sals d’àcid hidràcid)

El metall actua amb nombre d’oxidació (+) i el no metall (-).

A la fórmula s’escriu en primer lloc el metall i en segon lloc el no metall.

S’anomenen dient el nom del no metall acabat en “ur”, a continuació la preposició “de”, i al final el
nom del metall.
NaCl Clorur de sodi (+1) + (-1) = 0
CaF2 Fluorur de calci (+2) + 2 x (-1) = 0
Al2S3 Sulfur d’alumini 2 x ( +3 ) + 3 x ( -2 ) = 0
En el cas de què el no metall tingui més d’un nombre d’oxidació donarà lloc a diferents compostos.
Els anomenarem utilitzant les tres nomenclatures, recomanant la Stock.

Stock (recomanada) Sistemàtica Tradicional

CuBr Bromur de coure (I) Monobromur de coure Bromur cuprós

CuBr2 Bromur de coure (II) Dibromur de coure Bromur cúpric
FeS Sulfur de ferro (II) Monosulfur de ferro Sulfur ferrós
Fe2S3 Sulfur de ferro (III) Trisulfur de diferro Sulfur fèrric

7
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

Compostos binaris no metall – no metall

S’escriu en primer lloc l’element col·locat més a l’esquerra en la següent llista:

B, Si, C, Sb, As, P, N , H, Te, Se, S, I, Br, Cl, O, F
S’anomenen amb la nomenclatura sistemàtica dient el nom de l’element escrit en segon lloc
acabat en “ur”, a continuació la preposició “de” i al final el nom de l’element escrit en primer lloc.
PCl3 Triclorur de fòsfor (+3) + 3 x (-1) = 0
PCl5 Pentaclorur de fòsfor (+5) + 5 x (-1) = 0
CBr4 Tetrabromur de carboni (+4) + 4 x (-1) = 0
CS2 Disulfur de carboni (+4) + 2 x (-2) = 0

Oxoàcids

Són compostos d’un no metall (actuant amb nombre d’oxidació positiu), amb hidrogen (nombre
d’oxidació +1) i oxigen (nombre d’oxidació (-2).
A la fórmula es posa en primer lloc l’hidrogen, després el no metall i per últim l’oxigen.

Ens els oxoàcids quan el no metall és d’un grup imparell, hi haurà un número imparell d’hidrògens
(normalment un), i quan el no metall és d’un grup parell hi ha un número parell
d’hidrògens(normalment dos).

HNO2 (+1) + (+3) + 2 x (-2) = 0

HNO3 (+1) + (+5) + 3 x (-2) = 0
H2SO2 2 x (+1) + (+2) + 2 x (-2) = 0
H2SO3 2 x (+1) + (+4) + 3 x (-2) = 0
HClO3 (+1) + (+5) + 3 x (-2) = 0

S’anomenen per les nomenclatures tradicional i sistemàtica.

La nomenclatura tradicional utilitza prefixos i sufixos per diferenciar els diferents àcids d’un mateix
element (igual que als anhídrids)

no metall amb 2 nombres d’oxidació,

- àcid ... ós
- àcid ... ic

no metall amb 3 nombres d’oxidació,

- àcid hipo ... ós
- àcid ... ós
- àcid ... ic

no metall amb 4 nombres d’oxidació,

- àcid hipo ... ós
- àcid ... ós
- àcid ... ic
- àcid per ... ic

En la nomenclatura sistemàtica primer s’anomena l’oxigen, utilitzant prefixos per indicar el nombre
d’àtoms d’oxigen, en segon lloc s’anomena el no metall amb la terminació “at” seguida del nombre
d’oxidació amb què actua el no metall amb xifres romanes i entre parèntesi, i acabant amb
“d’hidrogen”.

HNO2 Àcid nitrós Dioxonitrat (III) d’hidrogen

8
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

HNO3 Àcid nítric Trioxonitrat (V) d’hidrogen

H2SO2 Àcid hiposulfurós Dioxosulfat(II) d’hidrogen
H2SO3 Àcid sulfurós Trioxosulfat(IV) d’hidrogen
H2SO4 Àcid sulfúric Tetraoxosulfat(VI) d’hidrogen
HClO Àcid hipoclorós Monoxoclorat(I) d’hidrogen
HClO2 Àcid clorós Dioxoclorat(III) d’hidrogen
HClO3 Àcid clòric Trioxoclorat(V) d’hidrogen
HClO4 Àcid per clòric Tetraoxoclorat(VII) d’hidrogen

En alguns casos que cal recordar, l’oxoàcid conté 3 o 4 àtoms d’hidrogen:

H3BO3 Àcid bòric Trioxoborat(III) d’hidrogen

H4SiO4 Àcid silícic Tetraoxosilicat(IV) d’hidrogen
H3PO3 Àcid fosforós Trioxofosfat(III) d’hidrogen
H3PO4 Àcid fosfòric Tetraoxofosfat(V) d’hidrogen

Sals d’àcid oxàcid (oxosals)

Son compostos que es formen en substituir els hidrògens de l’àcid per un metall.
En la nomenclatura tradicional el nom de la sal està relacionat amb el nom de l'àcid de
procedència, per anomenar-los se substitueixen les terminacions “ós” i “ic” de l’àcid per “it” i “at”,
respectivament, a continuació s’afegeix el nom del metall.

Nom de l’oxoàcid Nom de l’oxosal

Àcid hipo..........ós Hipo ..... it de (nom del metall)
Àcid ...............ós ...........it de (nom del metall)
Àcid ................ic ............at de (nom del metall)
Àcid per ........ic Per .........at de (nom del metall)

Exemples:
Nitrat de sodi. Per formular el nitrat de sodi, haurem de pensar en la fórmula de l’àcid nítric
(HNO3), per formular el nitrat de sodi, se substitueix l’àtom d’hidrogen de l’àcid pel metall (el sodi):

HNO3 -- NaNO3

Nitrat d’alumini. Per formular el nitrat d’alumini, haurem de pensar en la fórmula de l’àcid nítric
(HNO3), per formular el nitrat d’alumini, se substitueix l’àtom d’hidrogen de l’àcid pel metall
(l’alumini), i a continuació posar com a subíndex del grup NO3, el nombre d’oxidació de l’alumini:

HNO3 -- Al (NO3)3

Sulfit de sodi. Per formular el sulfit de sodi, haurem de pensar en la fórmula de l’àcid sulfurós
(H2SO3), substituirem els dos àtoms d’hidrogen per dos àtoms de sodi:

H2SO3 --- Na2SO3

Sulfit d’alumini. Per formular el sulfit d’alumini, haurem de pensar en la fórmula de l’àcid sulfurós,
(H2SO3), substituirem els dos àtoms d’hidrogen per dos àtoms d’alumini i a continuació posarem
com a subíndex del grup SO3, el nombre d’oxidació de l’alumini:

H2SO3 --- Al2 (SO3)3

En el cas que el metall tingui dos nombres d’oxidació s’utilitzen les terminacions “ós” i “ic” per
diferenciar-los, o bé escriure entre parèntesi i amb xifres romanes el nombre d’oxidació del metall.

9
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

Exemple: Sals de l’àcid sulfúric amb el ferro Recomanat

FeSO4 (+2) + (+6) + 4 x (-2) = 0 Sulfat ferrós Sulfat de ferro (II)
Fe2(SO4)3 2 x (+3) + 3 x (+6) + 12 x (-2) = 0 Sulfat fèrric Sulfat de ferro (III)

En la nomenclatura sistemàtica s’anomenen a partir del nom de l’àcid de procedència substituint la

paraula “hidrogen” pel nom del metall . Si el metall té dos nombres d’oxidació s’indica entre
parèntesi i amb xifres romanes.

Exemple: Sals del tetraoxosulfat(VI) d’hidrogen amb el ferro,

FeSO4 Tetraoxosulfat(VI) de ferro(II)
Fe2 ( SO4)3 Tetraoxosulfat(VI) de ferro(III)

Mg(ClO3)2 Trioxoclorat(V) de magnesi Clorat de magnesi

CuNO3 Trioxonitrat(V) de coure(I) Nitrat de coure(I)
Ni2(CO3)3 Trioxocarbonat(IV) de níquel(III) Carbonat de níquel(III)

Sals àcides
Aquests compostos són derivats dels àcids, on la substitució dels hidrògens de l’àcid no ha estat
total.
S’anomenen igual que les altres sals indicant al davant el nombre d’hidrògens no substituïts.

Exemples: Sals de l’àcid sulfúric H2SO4 amb substitució parcial dels hidrògens,
NaHSO4 Hidrogen tetraoxosulfat(VI) de sodi Hidrogen sulfat de sodi
Hg(HSO4)2 Hidrogen tetraoxosulfat(VI) de mercuri(II) Hidrogen sulfat de mercuri(II)

Sals àcides de l’àcid fosfòric H3PO4,

K2HPO4 Hidrogen tetraoxofosfat(V) de potassi) Hidrogen fosfat de potassi
KH2PO4 Dihidrogen tetraoxofosfat(V) de potassi Dihidrogen fosfat de potassi

Sals de l’àcid sulfhídric H2S,

NaHS Hidrogen sulfur de sodi
Ca(HS)2 Hidrogen sulfur de calci

Peròxids
En aquests compostos es troba el grup peroxo O2 on l’oxigen actua amb nombre d’oxidació (-1),
així el grup peroxo té nombre d’oxidació (-2)

Peròxid de sodi Na2O2 2 x (+1) + (-2) = 0

Peròxid de calci CaO2 (+2) + (-2) = 0
Peròxid d’hidrogen H2O2 2 x (+1) + (-2) = 0

Alguns altres compostos:

Compostos amònics.

L’ió amoni és l’io´NH4+. Lìó amoni té nombre d’oxidació +1 i el trobem ens molts compostos:

NH4 Cl clorur d’amoni

(NH4)2 SO4 sulfat d’amoni
NH4 OH hidròxid d’amoni

10
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

Altres oxoàcids i oxosals

El manganès i el crom són metalls de transició que quan actuen amb nombre d’oxidació elevat,
donen lloc a oxoàcids, és a dir, en aquests compostos, el crom o el manganès es comporten com
a no metalls:

Àcid mangànic H2MnO4 (el Mn actua amb nombre d’oxidació +6)

Àcid permangànic HMnO4 (el Mn actua amb nombre d’oxidació +7)

Àcid cròmic H2CrO4 (el Cr actua amb nombre d’oxidació +6)

En alguns casos, dues molècules d’oxoàcid es condensen amb la pèrdua d’una molècula d’aigua,
així s’obtenen els diàcids. Per exemple:

Àcid dicròmic H2Cr2O7 (el Cr actua amb nombre d’oxidació +6)

2 H2CrO4  H2Cr2O7 + H2O

Àcid difosfòric H4P2O7 (el P actua amb nombre d’oxidació +5)

2 H3PO4  H4P2O7 + H2O

Àcid disulfúric H2S2O7 (el S actua amb nombre d’oxidació +6)

2 H2SO4  H2S2O7 + H2O

Peroxoàcids

Són oxoàcids on s’ha substituït un oxigen (-O-) per un grup peroxo (-O-O-). Exemple:

HNO4 àcid peroxonítric

H2SO5 àcid peroxosulfúric

Tioàcids

Un exemple és l’àcid tiosulfúric, que procedeix de l’àcid sulfúric, on s’ha canviat un àtom d’oxigen
per un àtom de sofre.

Âcid tiosulfúric H2S2O3

Dels oxoàcids anteriors , també trobem oxosals, exemples:

Na2MnO4 manganat de sodi

KMnO4 permanganat de potassi

CaCrO4 cromat de calci

Ag2Cr2O7 dicromat de plata

Li4P2O7 difosfat de liti

Na2S2O3 tiosulfat de sodi

11
FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ Seminari de Física i Química Institut d’Educació Secundària J.Bau Tortosa FqfQFqfQFqfQFqfQFqfQ

Un altre compost que cal conèixer és l’àcid cianhídric, del qual deriven els cianurs:

Àcid cianhídric HCN

Cianur de potassi KCN

Cianur de calci Ca (CN)2

Sals hidratades

Són sals que en cristal·litzar, s’envolten de molècules d’aigua. S’anomenen afegint al nom de la
sal les paraules monohidratat, dihidratat, trihidratat, ..... Exemples:

FeCl3·6H2O Clorur de ferro (III) hexahidratat

CuSO4·5H2O Sulfat de coure (II) pentahidratat
Na2SO4·6H2O Sulfat de sodi hexahidratat
CuCl2·2H2O Clorur de coure (II) dihidratat
Co(NO3)2·6H2O Nitrat de cobalt (II) hexahidratat

12