Separació de síl.

labes, diftongs i dièresi

Alexandra Ruiz
Acadèmia Atenea Alzira

Separació de síl·labes, diftongs i dièresi

Els sons s'agrupen en síl·labes per formar paraules. Les síl·labes, que són els diferents cops de
veu que es produeixen quan diem una paraula, tenen com a nucli una vocal. Per això, per separar
les síl·labes d'una paraula, cal tenir present la regla general següent:

El nombre de vocals és igual al nombre de síl·labes

S'ha d'anar amb compte amb la separació de síl·labes d'una paraula que s'haja de partir a final
de línia, ja que hi ha dígrafs (grups de dues lletres que representen un sol so, p. e.: ss) que es
poden separar i n'hi ha que no.

Se separen No se separen
rr: cor-re-foc ix: cai-xa tx: des-pat-xar gu: i-gual-tat
ss: des-se-car tj: plat-ja tz: pol-li-nit-zar qu: E-qua-dor
sc: es-cin-dir tg: met-ge l·l: pa-ral-lel ll: ga-lle-da
ny: ca-nya

També s'ha de tenir en compte que les síl·labes dels prefixos no es poden unir amb la resta de
síl·labes de la paraula (p.e.: hi-per-en-dè-mic).

Diftongs

La regla general que s'ha esmentat abans s'incompleix quan hi ha dues vocals en una síl·laba, és
a dir, en una sola emissió de veu, i una d'aquestes vocals és una i o una u. Aleshores aquestes
vocals formen un diftong. Els diftongs poden ser:
Separació de síl.labes, diftongs i dièresi
Alexandra Ruiz
Acadèmia Atenea Alzira

1. Creixents (la i o la u actuen com a semiconsonants).

 Quan la i o la u es troben a començament de mot:

io-de, io-gurt, hie-na, ian-qui, ua-ca-ri, iu-gos-lau.

 Quan la i o la u són intervocàliques:

no-iet, pe-uet, Mi-re-ia, ca-uen, co-uen, vè-iem, es-pa-iós, en-cre-uar, es-gla-iar.

 Quan la u es troba en els grups gua, qua, güe, qüe, güi, qüi, guo, quo:

guany, i-gual, qua-tre, E-qua-dor, quant, pin-güí, pas-qües, quo-ci-ent, un-güent.

Atenció! La i i la u entre consonant i vocal formen un hiat, el qual es produeix quan dues vocals
estan en con-tacte i no formen diftong: Maria, sèrie, cua. És per això que no
s'accentuen Maria i cua (Ma-ri-a i cu-a), ja que són planes acabades en vocal, o que
s'accentua sèrie (sè-ri-e) perquè és esdrúixola. També cal observar que quan no pronunciem
diftong creixent escrivim c davant la u, p. e.: cons-pí-cu-a, e-va-cu-ar.

2. Decreixents. La i o la u actuen com a semivocals i van precedides de vocal (ai, ei, ii —en
mallorquí—, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu —s'admet reduir aquest diftong a una sola u en
l'escriptura—):ai-gua, rei-na, rai, ai-re, ei-na, mai, buit, co-foi, clau, cui-na, pa-rau-
la, teu, peu, es-criu-re, cou-re,di-nou, pou, duus (dus), ser-vei.

Triftongs

Els triftongs són la combinació en una sola síl·laba d'un diftong creixent més un de decreixent.
Són triftongs els grups iai, ieu, uai, üeu, ueu:

con-tra-dè-ieu, guai-tar, cre-ieu, Pa-ra-guai, jè-ieu, cre-ueu, a-guait, o-bli-qüeu.

Separació de síl.labes, diftongs i dièresi
Alexandra Ruiz
Acadèmia Atenea Alzira

Dièresi

La dièresi és un signe gràfic ( ) que s'escriu de vegades sobre la i o la u per indicar que s'han de
pronunciar amb més detenció.

S'ha de posar dièresi:

 Damunt la u de gu o qu quan forma un diftong creixent i s'ha de pronunciar dins la

mateixa síl·laba que la vocal següent:

llen-gües, o-bli-qüi-tat, am-bi-güi-tat, pas-qües.

 Damunt la i o u que es pronuncien separadament de la vocal que les acompanya perquè

no formen diftong:

veïna ve-ï-na; vei-na

diürn di-ürn; diurn
oïen o-ï-en; o-ien
 En paraules derivades d'una altra que té i o u tòniques:
veí veïna.

 En paraules derivades mitjançant els sufixos -tat, -al, -itzar i similars, i encara que les
paraules d'on provenen no en duguen:
idoni idoneïtat; continu continuïtat.

No s'ha de posar dièresi:

 Quan la paraula duu accent gràfic, segons les regles d'accentuació:

Separació de síl.labes, diftongs i dièresi
Alexandra Ruiz
Acadèmia Atenea Alzira
Lluís (però Lluïsa); agraíem (però agraïen); veí (però veïna).

 En les terminacions llatines -us, -um:

harmònium, triumvir, sírius.

 En els compostos anti-, co-, contra-, re-, semi- i similars:

coincidir, contraindicació, autointoxicació, reunió (no es consideren compostos reüll i les
formes del verb reeixir —reïxo, reïxes—).

 Damunt la i dels sufixos -isme, -ista:

egoisme, panteista (no són sufixos proïsme i lluïsme).

 En els temps verbals d'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en -ir:
traduir, traduint, traduiré, traduiria (però traduïm, traduïen, traduït, traduïda, traduïssis).