Accentuació: Normes generals

Alexandra Ruiz
Acadèmia Atenea

Accentuació: normes generals

Quan parlem, no pronunciem de la mateixa manera totes les síl·labes d’una paraula, sinó que a
cada paraula hi ha una síl·laba que pronunciem amb més força. Aquesta síl·laba, on recau la força
de la pronúncia, s’anomena tònica i la resta de síl·labes de la paraula s’anomenen àtones. La
síl·laba tònica és on hi ha l’accent de la paraula (si l’accent apareix gràficament o no, això ja depèn
de les normes d’accentuació).

Normes generals d'accentuació

Els polisíl·labs, o mots que tenen més d’una síl·laba, els classifiquem en:

 Aguts. L’última síl·laba és la tònica. Només porten accent gràfic quan acaben en una de les
terminacions -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in:

demà, mercè, camí, raó, això, oportú, matalàs, francès, vernís, inclòs, abús, ell atén, Berlín.

 Plans. La penúltima síl·laba és la tònica. Només porten accent gràfic quan no acaben en les
dotze terminacions abans esmentades (-a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in):

príncep, àcid, inèdit, diàleg, apèndix.

 Esdrúixols. L’antepenúltima síl·laba és la tònica. Tots s'accentuen gràficament:

brúixola, notícia, física, ànima, història, esplèndida.

Atenció! El diftong decreixent, aquell en què la segona vocal és una i o una u, no es considera com
cap d'aquestes terminacions, ja que la i i la u són semivocals. Per tant, escriurem sense accent
gràfic els mots aguts ser-vei i creu, i amb accent els plans sí-rius, can-tà-veu i es-cri-vís-siu. En
canvi, el diftong creixent segueix les normes d'accentuació gràfica generals: Pas-qua, llen-gua.

3. Els mots compostos:

 Generalment conserven les síl·labes tòniques de les paraules que els componen, però l'accent
més fort és el del segon mot, que és el que normalment s'accentua.

altaveu, rodamón, autopista, sobrealimentació.

 Tenen una sola síl·laba tònica els compostos formats pels prefixos a-, en-, in-, con-, des-, re-
, trans-, ex- (quan no vol dir “que va ser”), pre-, etc. i els mots tothom, adesiara, potser, etc.
Accentuació: Normes generals
Alexandra Ruiz
Acadèmia Atenea

 Els compostos amb guionet i els adverbis acabats en -ment conserven l’accent gràfic dels seus
components:

tècnicament, fàcilment, pèl-roig.

Atenció!
 la vocal a sempre duu l’accent obert o greu (`)
 les vocals u i i sempre el duen tancat o agut (´)
 les vocals e i o el poden dur obert (`) o tancat (´) segons la pronúncia.