Curs de nivell de suficiència de català (C1) unitat 1

pàgina 1

LA SÍL·LABA

Entenem per síl·laba un grup de sons que emetem d’un sol cop de veu. Perquè hi hagi
una síl·laba és imprescindible, com a mínim, la presència d’una vocal, ja que aquesta en
constitueix el nucli. Podem dir, en principi, que una paraula té tantes síl·labes com vocals.

Els diftongs

Les grafies i i u poden aparèixer acompanyant una altra vocal en una mateixa síl·laba, cas
en què no funcionen com a vocals (és a dir, no són el nucli de la síl·laba) sinó que
representen un so semivocàlic o semiconsonàntic.

mai, noi, rei-na, qua-tre, pa-la-uet

En aquests casos diem que estem en presència d’un diftong. És a dir, un diftong és la
reunió en una mateixa síl·laba d’una vocal i d’una i o una u.

Podem distingir-ne dos tipus, segons si la i o la u van davant o darrere de la vocal.

Diftongs decreixents

Quan la i o la u estan situades darrere la vocal nucli de síl·laba.

ai ai-re au pa-lau
ei fei-na eu creu-re
oi noi iu viu-re
ui cui-na ou mou-re

Els diftongs ii i uu, tot i que teòricament possibles, són rars en la nostra llengua.

Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial

ortografia
Curs de nivell de suficiència de català (C1) unitat 1
pàgina 2

Diftongs creixents

Quan la i o la u són davant la vocal nucli de síl·laba, només en els tres casos següents.

a) u + vocal, precedida de g o q

gua a-guan-tar qua qua-li-tat

güe ai-güe-ra qüe de-lin-qüent
güi pin-güí qüi a-qüi-cul-tu-ra
guo pa-rai-guot quo quo-ti-di-à

Fixeu-vos que cal posar dièresi en els grups güe, güi, qüe, qüi per tal d’indicar que
es pronuncia la u.

b) Quan la i precedeix una vocal a inici de mot (generalment en paraules que

procedeixen d’altres llengües).

io-gurt, iot, io-de, iu-gos-lau, hie-na

c) Quan la i o la u es troben enmig de dues vocals. En aquest cas formen diftong amb
la vocal que les segueix.

no-ia, La-ia, fe-ia, dè-iem, dú-iem

cre-uar, be-uen, ni-ua-da, mo-uen

Remarques sobre el diftong: el hiatt

Quan tenim dues vocals contigües en síl·labes diferents diem que estem en presència d’un
hiat o hiatus. D’acord amb aquesta definició, diem que un hiat són dues vocals juntes que
formen part de síl·labes diferents. Per exemple:

Eu-là-li-a, Jo-an, u-ni-ó, cu-a, te-a-tre

Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial

ortografia
Curs de nivell de suficiència de català (C1) unitat 1
pàgina 3

Per tant cal anar amb compte amb mots com ciència o actuació, ja que no hi ha cap
diftong.

ci-èn-ci-a, ac-tu-a-ci-ó

Aquesta regla reflecteix la pronúncia genuïna catalana, la qual en la parla habitual sovint
resta alterada, sobretot en terminacions com -ió i -ia.

ca-mi-ó, fle-xi-ó, gà-bi-a, grà-ci-a

Els triftongs

Són el resultat de la combinació, en una mateixa síl·laba, d’un diftong creixent i un de

decreixent, és a dir: i/u + a/e/o + i/u. Són poc nombrosos en català.

Pa-ra-guai, guai-tar, fè-ieu, dú-ieu, cre-ueu

La separació de síl·labes a efectes ortogràfics

La separació gràfica no correspon sempre a la separació fònica. Quan hem de partir una
paraula perquè no ens cap sencera a la mateixa línia, hem de tenir sempre presents els
criteris següents.

a) Hi ha una sèrie de dígrafs que no podem separar mai.

gu a-con-se-guir
qu ro-ques
ll ca-va-ller
ny pi-nya
ig re-buig

Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial

ortografia
Curs de nivell de suficiència de català (C1) unitat 1
pàgina 4

En canvi, sí que separem les combinacions següents.

rr car-ro ss tas-sa
sc as-censor l·l til-la
tx cot-xe tj nat-ja
tg fet-ge tz set-ze
ix cai-xa

En mots tipus caixa, cuixa o reixa, el grup ix representa un únic so (és a dir, funciona com
a dígraf) a la major part del català oriental i al valencià septentrional, però, en canvi,
representa dos sons (la i es pronuncia) a la major part del català occidental i al tarragoní.

b) En els mots compostos i derivats hem de destriar quines són les paraules o els
afixos que els integren. Així, per exemple, cal separar:

in-ter-ur-bà, trans-at-làn-tic, mal-a-gra-ït, in-hu-mà, al-ho-ra, cel-o-bert, con-du-ir

c) A tots aquests criteris ortogràfics n’hem d’afegir un de tipogràfic: a final o a inici de

ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, serà incorrecte fer les
següents separacions.

farmàci-a, d’-altres, l’-oli, a-nell, o-bligació

Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial

ortografia