LA SÍL·LABA

Entenem per síl·laba un grup de sons que emetem d’un sol cop de veu.

Els diftongs

Un diftong és la reunió en una mateixa síl·laba d’una vocal i d’una i o una u.

gua: a-guan-tar qua: qua-li-tat

güe: ai-güe-ra qüe: de-lin-qüent
Creixents ua, üe, üi, uo darrere de g o q güi: pin-güí qüi: a-qüi-cul-tu-ra
guo: pa-rai-guot quo: quo-ti-di-à
ai: ai-re au: pa-lau
Quan la i i la u estan situades al darrere d’una altra ei: fei-na eu: creu-re
Decreixents vocal oi: noi iu: viu-re
ui: cui-na ou: mou-re

Remarques

a) Els diftongs ii i uu, tot i que teòricament possibles, són rars en la nostra llengua.

b) Quan tenim dues vocals contigües en síl·labes diferents diem que estem en
presència d’un hiat o hiatus, no d’un diftong.

Eu-là-li-a, Jo-an, u-ni-ó, cu-a, te-a-tre

c) En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la

segona, com una semivocal. En aquestes combinacions la semivocal mai no és
tònica, altrament no hi hauria diftong, sinó hiat. En moltes paraules que porten
dièresi aquest símbol indica la presència d’un hiat on hi podria haver un diftong
decreixent.

a-gra-ir, tra-du-int, trans-e-ünt, ra-ïm, ve-í

d) Tingueu en compte com separem les combinacions següents que molts manuals
inclouen en els diftongs creixents:

i + vocal a inici de mot io-gurt, io-de, hie-na, iu-gos-lau, iot

no-ia, La-ia, fe-ia, dè-iem, dú-iem
vocal + i /u + vocal cre-uar, be-uen, ni-ua-da, mo-uen

Els triftongs

Són el resultat de la combinació, en una mateixa síl·laba, d’un diftong creixent i un de decreixent.

Al-guai-re, Pa-ra-guai, guai-tar, fè-ieu, dú-ieu, cre-ueu