tema 2

Actes de parla
1. Actes de parla
1.1 Presentació
1.2 Noció d’acte de parla
1.3 Tipus d’acte de parla
1.4 Performatius – iŀlocutius
1.5 Esquemes inferencials
2. Actes de parla i interculturalitat
2.1 Universalisme?
2.2 Subespecificació i institucionalització
2.3 Espais categorials heterogenis
2.4 Estil indirecte i variabilitat interlingüística
2.5 Actes de parla i valors culturals
2.6 Variabilitat interlingüística i intralingüística

ACTES DE PARLA
1. ACTES DE PARLA

1.1 Presentació

Atenció al llenguatge ordinari, corrent

Reflexió lògica-filosòfica
Lògica de l’acció comunicativa
quins en són els principis que guien els actes de parla que no siga indicar si un enunciat és
V / F?
Austin, Searle

Què diuen els enunciats lingüístics?

parlen de, diuen de

relatiu als elements que apareixen a l’enunciat
reducció a V / F, per més complex que puga ser un enunciat
de el cotxe agrada a tothom
segons unes condicions i els resultats de càlcul de les connexions-relacions entre
les proposicions integrades
resultat V / F
 actes de parla [20-21] 2

ex.: declare obert el congrés

pot sotmetre’s al càlcul de proposicions i de predicats i determinar V/F
però quan s’empra és per a:
fer coses: declarar (dicció) + obrir formalment una reunió
ex.: no declare obert el congrés
com a mínim es pot dubtar si es tracta d’una negació o d’un altre acte diferent:
no s’obre formalment una reunió
acte de rebeŀlia front una situació
= em negue a declarar obert el congrés
ex.: no declare obert el congrés, sinó que vos faig una botifarra
amb una segona proposició es marca més clar un altre acte, quin tipus d’acte és
ex.: juro els Furs
ex.: Joan jura els Furs
diuen el mateix?
exemple:
(A) juro els Furs
(B) això no s’ho creu ni sa padrina; és fals
què és fals?
ex.: Vos declare marit i muller

els enunciats lingüístics (Austin)

diuen, descriuen situacions: enunciats constatatius
diuen i fan: enunciats realitzatius, performatius
pel mateix fet de dir, enunciar, també fan
i es verifiquen segons el concepte d’èxit / fracàs
condicions de fortuna
trets dels enunciats performatius:
— contenen un verb en 1p s i pres indicatiu
— solen contenir un SN / pronom 2p s (interlocutor)
— són emesos per persona investida per a l’activitat o amb credibilitat per a fer-ho
— són pronunciats al lloc i moment adient, amb assistents reglamentaris, etc.
 actes de parla [20-21] 3

exemple: prometre; condicions de fortuna [Searle]

«prometre» = acte (dicció + materialització: compromís de l’emissor)
condicions:
— sobre un acte futur
— el parlant ha de creure que l’oient vol que l’acte promés es realitze
— l’acte promès no pot ser alguna cosa que l’oient pense que el parlant ha
de fer independentment de la promesa
— la promesa serà vàlida si el parlant té intenció de fer l’acte
— prometre implica obligació de dur a terme l’acció

els enunciats performatius (Austin)

explícits: expressen, manifesten, lingüísticament l’acte
Vos declare marit i muller
implícits: no consta lingüísticament l’acte, tot i que se’l pot «endevinar»
entra! [ordre] / [invitació] …
d’acord, acudiré [promesa]
què fas? [pregunta]
al final:
tot enunciat té un verb performatiu explícit / implícit
[marca el tipus d’acte]
actes iŀlocucionaris

1.2 Noció d’acte de parla

[teoria o tesi]
tot enunciat és un acte
tot enunciat consta de / conté 3 actes:
— acte locutiu
té un significat
[E diu a R que] X
— acte iŀlocutiu
té una determinada força [mandat, …]
en dir X, E assevera / ordena / … P a R
— acte perlocutiu
efectes que es vol aconseguir dient l’enunciat
dient X, E convenç / aconsegueix / … P a/de/… R
tesi: els actes de parla no es poden reduir a qüestions de veracitat / falsedat
 actes de parla [20-21] 4

enunciats (funció):
expressen proposicions, diuen coses (V/F)
serveixen per a executar accions
acte iŀlocucionari (acte de parla):
manera d’indicar l’acte que es realitza dient l’enunciat
convencionalment s’associa amb la forma de l’enunciat
[ordena, invita, prega, …]
el performatiu (explícit):
forma d’enunciat directa que expressa la força iŀlocucionària
forma-esquema:
(Jo) [per la present] et/vos Vperformatiu que O[proposició]
actes de parla / actes iŀlocucionaris
aspecte del significat no tractable des de la semàntica veritativa
descriptibles com a condicions de fortuna
el seu ús adequat

1.3 Tipus d’acte de parla (Searle)

— representatius
— directius
— comissius
— expressius
— declaratius

• actes representatius

descriure estats
narrar esdeveniments
comprometen el parlant amb la veritat de la proposició
explicar, suggerir, fer hipòtesis, declarar, contar

• actes directius

es pretén que l’oient faça alguna cosa

el parlant pretén que l’entorn canvie segons allò que s’expressa
ordenar, demanar, invitar

• actes comissius, compromís

comprometen el parlant a fer alguna cosa en el futur

impliquen intenció del parlant
prometre, jurar, amenaçar, oferir
 actes de parla [20-21] 5

• actes expressius

el parlant expressa sentiments en relació a una situació immediata

no són assercions
agrair, donar el condol, perdonar, blasmar, felicitar, donar la benvinguda

• actes declaratius

per efecte d’aquest acte canvia el món [estat de les coses]

declarar, nomenar

observacions: utilitat?
llista d’actes iŀlocutius perfectament convencionalitzats i coneguts per tots els parlants?
interés: explicar el valor dels enunciats des de la capacitat interpretativa i inferencial del
receptor [canvi de perspectiva]
observacions: actes (de parla) declaratius
són una modalitat d’acte iŀlocutiu?
allò que designen i l’acte no lingüístic associat els caracteritza més com actes
convencionals que no comunicatius
són actes rituals, convencionals
són la part lingüística de l’acte
s’acompleixen o no segons unes condicions
lingüístiques (forma d’expressió)
i extralingüístiques (situació enunciativa, reconeixement de persona autoritzada o
amb credibilitat
són actes socials
no segueixen les pautes de sinceritat (és V / F),
sinó les de compliment / fallida de l’acte determinada pel compliment de les
condicions de realització
exemple: declarar oberta una sessió
fórmula que acompanya l’acte protocol·lari
si no es fa conjuntament no val per a res

1.4 Performatius – iŀlocutius: unes particularitats

subjacent a tots els enunciats, segons Austin, Searle, …

forma de verb iŀlocutiu
indiquen el tipus d’acte que es fa amb l’enunciació / oració
 actes de parla [20-21] 6

categoria
els performatius no sembla que siguen tan habituals com pot suggerir la proposta de
que tot enunciat té un performatiu explícit o implícit
s’empra quan es vol definir un acte de parla com un tipus o un altre
t’ordene que t’alces
alça’t, és una ordre!
ordre, acció de disciplina
estil indirecte
són exemples de l’estil indirecte:
Pep diu: no em ve de gust (directe)
Pep diu que no li va de gust (indirecte)
[jo dic:] no em ve de gust (directe)
Jo dic [a R] que no em ve de gust (indirecte)
caràcter metagramatical
opera com, és, un element metalingüístic:
parla d’ell mateix, es caracteritza ell mateix
això permet que identifique la categoria / modalitat de força iŀlocutiva
l’expressió sense performatiu explícit pot ser interpretada (classificada) d’una altra
manera:
seu! : ordre / invitació
la negació (efectes)
una expressió amb performatiu negada
no afecta al performatiu si manté el mateix tipus d’acte
afecta, nega, la proposició
(jo) et demane que revises l’escrit
mateix acte
(jo) et demane que no revises l’escrit
(jo) no demane que revises l’escrit sinó ordene que … acte diferent
faŀlàcia
implicació d’acte / verb iŀlocutiu:
n’hi ha fets/actes que poden classificar-se exclusivament sols d’un tipus (preguntes,
promeses, etc.)
en veritat, cal interpretar cada cas d’acte iŀlocutiu d’acord amb el context

1.5 Esquemes inferencials

context de pensament: etnologia del parlar

(mirar: Duranti, Alessandro 1992,«La etnografía del habla: hacia una lingüística de la praxis»,
en Newmeyer, Frederick J. (coord.), Panorama de la lingüística moderna de la Universidad de
Cambridge, Vol. 4 El lenguaje : contexto socio-cultural, Madrid, Visor, 253-274.)
 actes de parla [20-21] 7

concepte operatiu: event de parla

activitat social reconeguda culturalment, en la qual la llengua exerceix un paper
específic i sovint prou especialitzat
exemple:
fer/donar classe, participar en un acte religiós, compra/venda, junta d’escala,
…
en tot activitat sembla que operen unes regles d’inferència que actuen assignant
funcions a enunciats atenent, en part, a la situació social
exemples:
1. situació-marc: aula d’ensenyament
diàleg mestre – alumne
(M) De què et rius?
(A) De res
(M) Aquesta està bé

la literalitat: pregunta – resposta - comentari

acte: cridar a capítol / ordre + acceptació

2. situació-marc: parada de verdura

diàleg venedor – client
(C) Aquesta està bé
[senyalant]

la literalitat: constatació / opinió

acte: compromís / petició de compra

3. situació-marc: casa
diàleg patrona (P) – llogater (L)
(P) podem canviar la nevera de lloc?
petició d’acció

diàleg patrona (P) – llogater (L)

(L) podem canviar la nevera de lloc?
petició de permís, demanar permís
hi ha tant d’actes de parla com papers/funcions de la varietat de situacions
no hi ha una tipologia més o menys tancada d’actes de parla
projecció a d’altres rames del coneixement: intel·ligència artificial, psicologia cognoscitiva
 actes de parla [20-21] 8

Noció d’esquema inferencial o marc [frame]:

cos de coneixement que s’evoca per tal de proporcionar una base inferencial per a
la comprensió d’un enunciat
marc o situació d’interacció social:
fer/donar classe, participar en un acte religiós, compra/venda, junta d’escala, …

comprensió dels acudits [exemple]

Un professor pregunta a l’alumne més babau de la classe:
— Quant és 5×8?
— 40, profe...
— i 8×5?
— taranqua.

2. ACTES DE PARLA I INTERCULTURALITAT

estudi comparat d’actes de parla i tipus d’expressió

ús no general i igual dels tipus d’actes de parla a totes les llengües-cultures
atenció: capacitat d’expressió indirecta dels actes de parla
projecció de la pràctica traductològica en la pragmàtica intercultural:
històricament, no a l’inrevés; tot i que conceptualment caldria pensar en un altre
sentit
traductor = mediador comunicatiu
atenció a com es troba allò implícit al text O i tractar de trobar equivalent en text
M (llengua M)
ha d’avaluar els universos de creences pròpies de les cultures origen i meta
entre d’altres: regles, estratègies, la praxi de la conversa
arrels en la etnografia de la comunicació
valoració d’errors, sobre principis de cortesia i font de possibles conflictes
 actes de parla [20-21] 9

2.1 Universalisme?

— correspondència dels diferents tipus d’actes de parla en tots i cadascun dels diferents
àmbits lingüístic-culturals? o
— així són de particulars els actes de parla, segons la particular idiosincràsia lingüística-
cultural?

La relació comparativa no es pot fer per identitat, sinó per relació d’alteritat
i que fa possible que un sistema es transforme en un altre
acte de parla en el marc d’un sistema lingüístic-cultural
la seua naturalesa depèn de la funció dins del marc cultural
identitat absoluta?
difícil: cada marc cultural és propi
suposa assumir que no és possible la comunicació-traducció entre codis culturals
perspectiva comunicar = interpretar (teor. rellevància),
comunicació intercultural = acció d’interpretar
suposa bolcar la funció d’un acte de parla d’un codi 1 en un altre codi 2 tot i que no
siga identificar, sinó tractar de determinar com es fa, es dóna en el codi 2 la funció de
l’acte de parla en el codi 1
exemple: acte de agraïment
distribució-manifestació segons àmbits culturals
a) funció forta: exclòs o malvist, negatiu en valoració
relacions familiars
agrair es relaciona amb deute social
a les relacions familiars no hi ha deutes
b) funció dèbil: general, acte de cortesia (marcar)
funció fàtica
mateix acte o diferents?
segons l’àmbit cultural, estructura sociocultural
amb tot coexisteixen i són indicadors
— d’ús normal
— d’ús desviat

indicador d’una situació canviada

exemple: si domina la noció forta (familiar):
inadequat
senyal de canvi (degradació) de les relacions familiars: quan s’empra és una
manera de marcar que «ha desaparegut» el vincle emocional familiar [renyit]
 actes de parla [20-21] 10

2.2 Subespecificació i institucionalització

2 aspectes / qüestions: mecanisme d’expressió i el valor pragmàtic

a) manifestació de l’alteritat: acte de parla explícit / implícit

explícit implícit

amb elements lèxics, no expressió lèxica

verb performatiu ni de verb performatiu

et pregunte si vens vens?

t’ordene que vingues vine!

b) valor pragmàtic de les manifestacions d’un acte de parla:

gradualment des del valor genèric fins al específic
exemple d’acte de parla: petició
elements lèxics (verbs performatius):
demanar (genèric)
soŀlicitar (específic)
mecanisme de distribució:
a més genèric més possibilitat de ser acte implícit
a menys genèric més possibilitat de ser acte explícit
de tal manera que si l’acte és específic i no s’indica adequadament amb la expressió,
l’acte no es realitza

exemple: jurament
demana un acte ritual, protocoŀlari [amb l’expressió adient];
no fer-ho així no es un acte de jurament o és un acte no vàlid
relació icònica:
± especificitat de l’acte
± especificitat de procediment expressius que els signifiquen

l’aspecte universal de l’acte de parla cal enfocar-ho sobre el grau d’especificitat

cada llengua ho fa a la seua manera, però s’organitza segons el mecanisme de
distribució o relació icònica: especificitat de l’acte – acte de parla explícit/implícit

exemples: elements lèxics en polonés i en anglés australià

 actes de parla [20-21] 11

polonés: podanie = demanar, sol·licitar favors d’una autoritat

anglés australià: shout = invitar en context de camaraderia
cada terme és un grau/cas específic al seu entorn cultural, que articula aquest
camp nocional d’acte de parla (demanar, ordenar)

les situacions de «realia» s’ajusten a aquest mecanisme:

el ritu iniciàtic es constata a diverses cultures,
al cristianisme també i amb el valor de sagrament (específic, propi), expressat pel
verb performatiu batejar

2.3 Espais categorials heterogenis

els actes de parla d’una cultura-llengua configuren [estan configurats] com espais
la seua articulació interna segueix un mateix mecanisme general des d’unes variables o eixos
— tipus d’objecte representat
— posició relativa de la categoria/espai en l’estructura conversacional
— tipus de situació interactiva
— tipus de relació social

els actes de parla d’una cultura-llengua, en la seua articulació, són heterogenis respecte als
d’una altra
els eixos operen com paràmetres de variabilitat interlingüística per als actes de parla
 actes de parla [20-21] 12

exemple: estudi de l’agraïment i disculpa en tres cultures (Coulmas)

realització de l’agraïment en funció de situacions interactives:
— eix temporal
— posterior a l’esdeveniment
— anterior
— eix de situació
— accions materials
— accions verbals
eix temporal:
a) posterior a l’esdeveniment
menys marcat lingüísticament
b) anterior: agraïment intencional, promeses
més marcat lingüísticament
més complex
més variabilitat interlingüística en expressions i regles que en regeixen l’ús
esp. gracias anticipadas, …
eix de situació:
actes relatius a accions materials
actes relatius a accions verbals
torn de paraula en què es contesta a un altre: felicitació, bons auguris,

A: presentació [persona]
B: comença el seu torn agraint a A, agraint l’esdeveniment, etc.

aproximació entre categories a la perifèria (menys especificitat) i fins i tot poden intersectar
camí de neutralització o definició borrosa de les categories:
expressió perdó com acte de disculpa, salutació (establir contacte), agraïment,
les diferències interlingüístiques sembla que reflecteixen major o menor extensió de les
interseccions entre actes de parla
 actes de parla [20-21] 13

2.4 Actes de parla indirectes i variabilitat interlingüística

els actes de parla indirectes, expressats de manera indirecta, no impliquen neutralització

entre actes de parla
intersecció, però funcionament propi

acte de parla:
reflecteix intenció
s’expressa amb la forma d’un acte de parla
exemple:
«preguntar» – forma 1
«demanar» – forma 2
pots obrir la porta?
«demanar» – forma 1 (forma de l’acte de preguntar)
diversitat de possibilitats de manifestació d’un acte de parla
A, B = actes de parla diferents

acte de parla forma significat iŀlocucional

A A A

B B B

fases de transició entre tipus d’actes de parla

1. acte de parla A : forma A – significat iŀlocucional A
2. neutralització A/B : forma A – significat iŀlocucional A/B
3. ús indirecte A/B : forma A – significat iŀlocucional B
4. acte de parla B : forma A > B – significat iŀlocucional B
la forma A deixa de ser forma del significat iŀlocucional A i és emprada per al
significat iŀlocucional B

els errors pragmàtics deriven, de vegades, de la capacitat diferent dels àmbits culturals de
desplaçament de les formes
l’ús no nadiu d’una llengua: es pot observar la dificultat de realitzar la transició
es coneix com efecte literalitzador del contacte lingüístic, senyal de la dificultat
 actes de parla [20-21] 14

diferència de grau entre llengües en

a) expressió indirecta dels valors performatius
b) tipus de valors performatius expressats i
tipus d’expressions literals que se’n fan servir

exemple: «oferiment» en anglès coŀloquial i polonés

anglès coŀloquial, informal
acte de parla: oferiment – invitació :: forma pregunta
Would you like some milk?
[s’evita la imposició]
polonès: més imposició
acte de parla: oferiment – invitació :: forma imposició (ordre)
A: Proszę bardzo! Jeszcze troszkę! [un poc més!]
B: Ale już nie mogę! [però si no puc!]
A: Ale koniecznie! [clar que sí!] / [vinga!]

2.5 Actes de parla i valors culturals

Wierzbicka
les diferències de formulació d’agraïment, invitació, etc., tenen una relació estreta
amb les diferències en la percepció de determinats valors culturals
exemple: anglés
ús indirecte en alguns actes de parla – noció en la cultura anglosaxona
respecte a l’autonomia de l’altre
principi de no interferència en assumptes aliens
conjunció – interacció amb
principi de valoració positiva de la visió solidària de l’existència
expressió de la cordialitat

Principi de no interferència Principi de solidaritat i cordialitat

Respecte a l’autonomia de l’altre

Principi de cerimonialitat Principi d’autenticitat

Principi de mostra pudorosa de l’«ego» Principi d’afectivitat

Principi de relació fiduciària Principi d’exculpació

l’home es deu a la norma la norma es deu a l’home
 actes de parla [20-21] 15

2.6 Variabilitat interlingüística i intralingüística

projecció dins d’una mateixa llengua

variants
— diastràtiques (nivell social)
— diatòpiques (zona)
— diafàsiques (època)

exemple: preguntar què vol un client en un comerç

— diastràtica:

Puc ajudar-lo en alguna cosa?

Necessita / cerca / vol alguna cosa? Què vol?

— diatòpica (a un bar)

¿Qué será? (península)

¿Cómo le va? (Arg.)

— diafàsica

¿Qué se le ofrece a vuesa merced? (esp. XVI)

¿Desea algo? ¿En qué puedo servirlo? (esp. act.)