TAA aplicada a

Menors Estrangers No-Acompanyats

Alexis Noguera
Marc Muñoz

CFGS Integració Social (2021-22)

M16 Gossos de Teràpia i Assistència
Institut Severo Ochoa
Historia del Col·lectiu

La migració de menors és una realitat que ha provocat un canvi en la percepció sociopolítica

de la migració global, ja que posa en relleu la necessitat de donar de protecció d'aquesta
població i l'aplicació dels drets de la infància i adolescència per part de la comunitat
internacional. Des del 1996 fins al 2019, a Catalunya, es va comptabilitzar l'arribada de
18.176 menors de forma autònoma.

El nombre d’arribades d’aquests menors ha anat variant al llarg dels anys a causa de
diferents raons.

Per exemple, del 2010 al 2015, es va reduir notablement el nombre d’arribades degut a la
crisi econòmica, que va comportar a una rebaixada d’expectatives laborals i econòmiques
de cara a emigrar a Europa.

Al 2016, però, amb el sorgiment de xarxes de caràcter mafiós en països en situació de

empobriment o conflictes bèlics, es va remuntar el nombre de menors que, enganyats per
aquestes, emprenen viatges d’alt risc mortal per arribar a les nostres costes.

Aquesta última etapa posa en evidència el gruix d'adolescents que arriben a la

majoria d'edat en situacions de gran vulnerabilitat social.

A 31 de desembre de 2020, a Espanya, es troben inscrits en el Registre de Menors

Estrangers No Acompanyats 9.030 menors (només 869 eren noies) segons dades
facilitades per la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres recollits en l'Informe del
Defensor del Poble del 2020.

La migració de menors cap a Europa està majoritàriament motivada per la necessitat

d'escapar d'unes circumstàncies adverses, objectives o subjectives, com poden ser la
voluntat de trencar amb una situació de desemparament (context de pobresa, guerra o
conflicte familiar) i també la falta d’*expectatives en quant a les oportunitats o a la garantia
de drets democràtics dels seus països d’origen.

Al mateix temps els menors també busquen, amb l’esperit aventurer propi de l'adolescència,
escapar de les construccions culturals i socials en les quals poden estar immersos a causa
de la situació política i social del seu país.
Aquestes expectatives, majoritàriament, desapareixen en el moment que arriben als nostres
països a causa de les condicions de màxima desprotecció i precarietat que es troben, que
difumina les garanties d'èxit i augmenta la incertesa sobre el seu futur.

D'altra banda també recau sobre ells un estigma que comporta una discriminació i una
situació d'exclusió per l'únic fet de ser immigrant.

El terme MENA, per exemple, té una connotació molt negativa a nivell social, fins a tal punt
que ha estat denunciat per diverses ONGs i per administracions d'algunes CCAA.

Aquesta construcció social i jurídica homogeneïtza a tot un col·lectiu i impedeix la

visibilització de les característiques individuals de cada menor.

Es responsabilitza i culpabilitza a aquests joves de la situació de precarietat i exclusió social

que viuen per a estigmatizar els moviments migratoris i consolidar el rebuig cap al col·lectiu
en una societat de recepció que es veu amenaçada.

La imposició i “superioritat” de la societat autòctona, els discursos i el relat hegemònic

acadèmic i institucional estan impregnats de prejudicis i estigmes xenofobs.
La discriminació, el rebuig, les barreres burocràtiques…, son només manifestacions del
mateix. Tot això són elements que dificulten la integració d'aquestes persones.

La participació en la vida social i comunitària en els territoris on viuen els i les joves, establir
vincles amb les persones, disposar de recursos formatius, laborals, documentació..., són
factors que promouen la cohesió social d’aquests nois i noies.
Problemàtiques detectades

Dol migratori

L'impacte emocional que l'experiència migratòria genera als MENA aquesta àmpliament
constatat. Encara que els adolescents no acompanyats que arriben al nostre país no
comparteixen les mateixes experiències pre-migratòries que els MENA que acudeixen a
altres països, sí que és cert que comparteixen uns certs riscos del viatge i dificultats
d'adaptació al territori d'acolliment.

És indubtable que desenvolupar estratègies de suport i teràpia per a afrontar aquest

malestar suposa salvar moltes barreres culturals i la desconfiança que molts adolescents
expressen cap a tot allò que representa al sistema que ha de prendre decisions sobre el seu
futur.

El dol migratori és un tipus d'elaboració de la pèrdua que comença quan una persona
emigra. És un procés que pot culminar en èxit o en patologia, ja que qüestiona els recursos i
estratègies d'adaptació de cadascun i mobilitza emocions ambigües fent que el dol també
ho sigui. Pot resultar el més simple dels dols, però comporta una sèrie de circumstàncies
que poden fer que es compliqui i trastoqui totes les àrees de la vida d'una persona.

Aquesta experiència de canvi obliga la persona a treballar en dues adreces: l'adaptació a

allò nou i desconegut i l'elaboració del dol.

Dificultats amb l’idioma

Arrel de la seva condició d’estrangers, els Menors Estrangers No Acompanyats també es

troben amb la dificultat envers l’idioma del país d’acollida.

Aquesta és una barrera que afecta en tots els àmbits de la seva nova vida: Activitats
bàsiques com relacionar-se amb l’entorn, participar en activitats d’oci o comprar, anar al
metge, estudiar o treballar. Tot això es converteix en una quimera per una persona que no
domina cap idioma conegut pels seus conciutadans.
Problemàtiques típiques de la adolescencia

Deixant de banda la seva condició d’estrangers, la majoria dels MENA (nois i noies d’entre
15 i 18 anys) també s’enfronten a reptes associats amb l’etapa de l’adolescència.

Enfrontament amb els adults: l'adolescència es relaciona amb una etapa en la qual la
rebel·lia és molt comuna en molts dels joves. Comença un període de reafirmació de la seva
personalitat, de necessitat d'independència. Els adolescents tendeixen a voler distingir-se
del seu entorn habitual. Es tanquen en el seu món i es mostren, en moltes ocasions, poc
comunicatius. Això pot generar enfrontaments amb els adults que intentin arribar als seus
sentiments.

Experimentar emocions fortes: l'adolescència és una etapa en la qual els joves volen
experimentar. Comença a ser difícil controlar cada pas que donen. La necessitat
d'experimentar i d'impressionar als amics, pot fer que un adolescent trepitgi línies perilloses
(drogues, alcohol, esports extrems, etc.).

També es una edat en la que les emocions solen dominar a la persona i el raonament passa
a segon pla.

Les noves tecnologies: vivim en l'era digital. L'avanç en les noves tecnologies ha acollit a
una generació d'adolescents que ha crescut amb Internet, els videojocs, els telèfons
mòbils… L'abús d'aquestes eines pot aïllar als adolescents i minvar la seva capacitat de
socialitzar i de comunicar-se. És per aquest motiu que l'abús de les noves tecnologies és un
dels principals problemes als quals es pot enfrontar un adolescent i que més preocupa la
societat adulta respecte als seus joves.
Anàlisi DAFO del col·lectiu:

Aquest anàlisi ens permet observar les necessitats d’aquest col·lectiu de forma més visual,
donant també importancia a les seves capacitats d’afrontament i els recursos dels que
disposen.

Debilitats Amenaces

- Problemes amb l’idioma
- Situació de irregularitat
- Falta de formació
- Falta de maduresa emocional
- Dificultats per trobar una feina digna
- Maltracte institucional
- Impossibilitat d’accés a l’educació
obligatòria ordinaria
- Barrera cultural
- Racisme per part de la societat
d’acollida
- Manca de recursos institucionals
destinats al col·lectiu

Fortaleses Oportunitats

- Voluntat de treballar
- Edat adequada per començar a
treballar
- Maduresa personal elevada deguda
a la situació que han viscut/viuen
- ONGs destinades al col·lectiu
- Permís laboral a partir dels 16 anys
- Cursos d’idioma disponibles
Historia de la IAA

L'ús d'animals d'assistència té una llarga història, i l'associació de diverses espècies animals
amb nosaltres mateixos es va originar en el Paleolític.

Es te registre de què en l’Antiga Grecia (1200 a.C.) ja s’utilitzaven gossos com a

co-terapeutes en centres de curació.

Al segle IX els professionals sanitaris de Gheel (Bèlgica) van començar a aplicar la

“Therapia Naturelle”, on els pacients de les clíniques cuidaven animals de companyia com a
part de la seva terapia.

Més recentment (segle XIX), el Belem Hospital (Londres, el Regne Unit) va incloure animals
no sols pel seu impacte en els pacients, sinó també pel seu impacte positiu en els
professionals del centre.

No obstant això, aquestes experiències inicials representen relats anecdòtics, ja que se sap
poc sobre les metes plantejades i els resultats obtinguts.

Però ja al 1775 Joseph Resinguer, un austríac que s'havia quedat cec, va ensinistrar als
seus tres gossos perquè li guiessin i l'ajudessin a desplaçar-se.

Al 1792 al York Nursing Home (York, Anglaterra) es va donar cabuda a animals de granja
com a complement al tractament de persones amb trastorns mentals.

Al 1845 es va publicar un llibre a Alemanya de Jacob Birrerque que recollia les tècniques
d'ensinistrament dels gossos com a animals d'assistència per a persones cegues.

Amb el transcurs del temps van sorgint diferents institucions d'ensinistraments d'animals per
a un fi terapèutica el que ve a ser una teràpia assistida amb animals que no únicament
treballen amb persones amb ceguesa sinó que igualment s'orienten a la discapacitat física i
orgànica i a l'assistència d'altres persones amb discapacitat.
És a mitjans del segle XX quan es registra un nou canvi en la visibilitat de les IAA, gràcies a
Boris Levinson, qui va publicar el seu llibre «Psicoteràpia Infantil Assistida Per Animals» al
1960 que defensava la inclusió d'animals en contextos d'intervenció en la American
Psychological Association.

Des de llavors, s'ha registrat una graduada acceleració en el nombre de publicacions

científiques entorn de les IAA, existint en l'actualitat nombrosos grups de recerca
recognoscibles en diferents punts del món. Moltes d'aquestes publicacions es centren en
Gossos d'assistència i Cavall d'assistència

A Espanya el concepte de IAA o l'aplicació d'ella tant com els reconeixements i la

documentació requerida és bastant recent.

Com a aspecte positiu, cal destacar que l'atenció prestada per professionals de diferents
àmbits cap a les IAA continua creixent. Actualment sota el nom d'Intervencions Assistides
amb Animals (IAA) s'engloben totes aquelles activitats (amb una gran variabilitat) que es
poden realitzar utilitzant els animals com a suport.

En funció de l'objectiu terapèutic que es vulgui aconseguir, parlarem de Teràpies Assistides

amb Animals (TAA), Valoració assistida amb animals (VAA), Educació Assistida amb
animals (EAA), etc; en les quals cada vegada es veu més un enorme potencial.

No obstant això, en el pol negatiu cal destacar que la ràpida aparició d'iniciatives entorn de
les IAA no s'està veient acompanyada d'un desenvolupament teòric i empíric que garanteixi
una correcta vertebració de l'experiència, amb el que ens enfrontem als mateixos riscos que
ja van ser destacats fa més d'una dècada en altres països.

Per això, una formació reglada, que posi en relació les pràctiques professionals i els
desenvolupaments investigadors de les IAA, apareix com una prioritat, a fi d'evitar la
separació entre el món teòric i pràctic.

Actualment, existeix una manera d'avaluar als gossos que acompanyen en la intervenció
terapeutica mitjançant un examen estàndard creat per “Pet Partners” que consisteix en un
seguit d’items que ajuden a determinar la capacitat de l'animal per a les intervencions amb
teràpia amb persones i el classifiquen com a “Apte”, “No apte” o “No preparat”.

Actualment gairebé tothom coneix la equinoterapia o hipoterapia, una teràpia integral

empleada per professionals de la salut física o mental per a promoure la rehabilitació de
nens, adolescents i adults a nivell neuromuscular, psicològic, cognitiu i social per mitjà del
cavall com a eina terapèutica i de asistencia.

També el treball que es fan amb els dofins amb nens i persones especialment afectats de
paràlisi cerebral. A Anglaterra hi ha una tradició molt gran a utilitzar conills, cobais,
hámsters, ocells i altres espècies. Normalment en aquest cas les sessions de teràpies estan
relacionades amb la cura global dels animals.

És molt comú trobar peixos en les consultes dels dentistes i en els últims anys s'està
treballant amb ocells i inclusivament amb ases. En definitiva no parlaríem del "animal ideal"
per a tipus de malalties, sinó d'objectius i amb quin animal es poden aconseguir millor
aquests objectius.

Es pot treballar amb molts tipus d'animals però evidentment el "gos" és l'animal més
conegut per la població; potser per aquesta relació que hem tingut des de petits (vincle) amb
ells, a més de ser molt fàcil el seu transport per la seva grandària, la seva versatilitat quant a
mesures, aparença i caràcter.

Ara la pregunta és: Quines qualitats ha de complir un gos de teràpia?

● Tenir un caràcter positiu, alegre i predictible. Un gos d'aquestes característiques amb

un temperament espantadís pot desenvolupar conductes no desitjades, i fins i tot
mostrar-se agressiu davant determinades situacions.
● Ha de ser sociable i afectuós en tota mena d'entorns, sense arribar a mostrar cap
signe de dependència mal canalitzada.
● Una altra qualitat important és que actiu, però mai nerviós ni ansiós.
● És necessari que demostri estabilitat emocional, i un temperament segur i equilibrat
per a poder fer front a qualsevol situació de descontrol.
● La seva condició física és un altre dels valors a tenir en compte. Els gossos de
teràpia assistida solen passar controls sanitaris des que són seleccionats per a
aquesta labor, amb la finalitat d'assegurar que el seu nivell de salut és òptim.

Una vegada superats aquests filtres, els tècnics educadors experts en teràpies assistides
amb gossos, comencen a treballar amb ells mitjançant l'entrenament amb reforç positiu, que
passa per una fase de socialització (en la qual els gossos gaudeixen d'autorització per a
accedir a tota mena de llocs), i es complementa amb una altra fase, totalment orientada a
educar-los per a les labors que hauran de desenvolupar en el futur.
La intervenció d'un professional, format en l'àmbit i maneig d'intervencions amb gossos de
teràpia assistida, serà fonamental durant el procés d'aprenentatge, i també a posteriori,
quan desenvolupin el seu treball amb les persones que els necessitin, vetllant en tot
moment pel benestar físic i psíquic dels gossos.

Una vegada explicats aquests aspectes i, havent indicat ja que les característiques
individuals de cada gos són el factor prioritari de selecció, esmentarem les races que millor
solen ajustar-se al rol de gossos de teràpia:

Labrador Retriever: Sociables i intel·ligents. Responen amb molta efectivitat a les labors
d'ensinistrament.

Golden Retriever: Són molt tranquils malgrat la seva gran grandària, i gaudeixen d'una
sensibilitat especial per a detectar les emocions, tant en nens com adults. Per aquest motiu,
solen ser la raça amb la qual més es treballa quan es realitzen intervencions en hospitals,
col·legis, o residències de la 3a edat.

Pastor Alemany: A més d'intel·ligents, són gossos amb un elevat nivell de confiança i
seguretat en si mateixos.

King Charles Spaniel: De petita grandària, obedient, i extremadament afectuós i sociable.

És ideal per a interactuar amb aquells individus que mostren certa “por” davant els gossos
de grandària gran.

Caniche: Más que reconegut per la seva intel·ligència i la seva capacitat d'aprenentatge. La
seva fisonomia de “peluixos” els acosta molt a la interacció amb nens quan intervenen en
teràpies escolars.

Finalment, és important precisar un aspecte que pot determinar l'elecció d'una raça o una
altra. Existeix una diferència entre el que denominem “gossos de teràpia” i “gossos
d'assistència o servei”. És cert que tots dos treballen amb la finalitat d'ajudar, però els
primers solen actuar en programes i àmbits d'interacció humà animal (hospitals, centres
escolars, penitenciaris, geriàtrics…), de manera puntual o periòdica, en pro d'uns objectius
seleccionats prèviament.

Els gossos d'assistència conviuen amb persones amb unes certes discapacitats, ajudant-los
a superar les seves limitacions diàries, i contribuint al fet que la seva vida sigui el més
còmoda possible.
Activitats

Títol: ENS PRESENTEM!

Edat participants 6 usuaris de 15-17 anys

Objectius - Presentar-se a la resta del grup

- Practicar parlar de forma fluida

Finalitats - Guanyar confiança a l’hora de presentar-se en

terapèutiques espanyol/català
- Perdre la por al gos
- Generar cohesió de grup

Material - Espai polivalent

- Gos de teràpia
- Galetes per al gos
- Cadires

Durada - 60 minuts

Desenvolupament Ens presentarem com a tècnics, presentarem el gos, i el

professional de referencia els preguntarà si volen saludar al gos de
teràpia.

Explicarem breument en què consisteixen les activitats que durem

a terme durant les sessions de teràpia. Saludarem de manera
ordenada un per un als usuaris.

Els usuaris es col·locaran en rotllana, asseguts en cadires, i es

posarà el gos al centre.

Els usuaris aniran cridant al gos d’un en un amb una galeta a la mà.
Si ho prefereixen, poden deixar la galeta al terra davant seu.

A qui vagi el gos haurà de dir el seu nom i fer una petita
presentació de sí mateix/a. També hauran de dir una cosa que
creuen que li agrada fer al gos.

Per finalitzar donarem les gràcies als usuaris i deixarem que

s’acomiadin ordenadament del gos.

Indicadors - Quant de temps han estat parlant per presentar-se?

- Quants errors han comès a l’hora de parlar?
- Quants usuaris han mostrat por al gos?
Títol: SONIDOGS

Edat participants 6 usuaris 15-17 anys

Objectius - Aprendre vocabulari relacionat amb l’entorn habitual

- Practicar la paciencia sense fer ús del movil

Finalitats - Disposar de vocabulari d'ús diari

terapèutiques - Disminuir la dependencia a la tecnología en el seu dia a dia

Material - Espai ampli polivalent

- Botons de so gravables separats per un metre de distància
entre ells.
- Taula llarga
- Targetes amb pictogrames d’objectes quotidians
- Cinta de color visible
- Premis pel gos

Durada - 60 minuts

Desenvolupament Donarem la benvinguda als participants i els saludarem d’un en un.

Establirem una zona d’espera delimitada per la cinta de color, i els

convidarem a seure darrere d’aquesta. Explicarem què no poden
creuar aquesta cinta fins que no siguin cridats. També demanarem
que no es faci ús del mòbil mentres esperen a participar en
l’activitat.

Cridarem d’un en un als participants. El gos polsarà el botó que

l’usuari assenyali, el qual tindrà gravada una paraula. L’usuari haurà
de buscar el pictograma corresponent a la paraula que senti. Si
l’endevina, li donarà una galeta al gos.

Per acabar, farem un recompte per veure quantes paraules ha

endevinat cada usuari i farem una reflexió de com s’han sentit
esperant el seu torn. Els donarem les gràcies i ens acomiadarem.

Indicadors - Quantes paraules han sabut reconèixer cada usuari?

- Quants cops l’usuari ha utilitzat el mòbil durant l'activitat?
Títol: TREBALLEM EL DOL

Edat participants 6 usuaris de 15-17 anys

Objectius - Identificar sentiments envers la seva situació

- Practicar l’escolta activa

Finalitats - Treballar la gestió del dol migratori

terapèutiques - Saber a escoltar als altres activament al llarg de la seva vida

Material - Espai acollidor

- Premis per al gos
- Cadires
- Tótem de la paraula (pot ser un peluix o un objecte agradable al
tacte)

Durada - 60 minuts

Desenvolupament Donarem la benvinguda als participants i els saludarem d’un en un.

Els usuaris es col·locaran en rotllana, asseguts en cadires, i es posarà el

gos al centre.

Començarem explicant què el gos prové d’una protectora on vivia amb

els seus dos germans i tots dos van ser adoptats per una família, menys
ell/a, que ara treballa ajudant a persones amb una situació similar.

Explicarem que és important respectar el torn de paraula durant

l’activitat i escoltar amb respecte quan els altres parlen. Per això
utilitzarem un tótem de la paraula. La persona que tingui el totem a les
mans podrà parlar, la resta hauran d’escoltar. També aclarirem que la
participació activa en l’activitat es voluntaria.

Animarem a el/la professional referent, voluntàriament, a compartir

alguna situació difícil que hagi viscut recentment i com la va superar.

Després, aquest/a convidarà als usuaris a compartir amb el grup allò que
més troben a faltar actualment.
La resta del grup podrà aportar solucions per abordar aquests sentiments
respectant sempre el torn de paraula.

El gos portarà amb la boca el tótem a l’usuari que vulgui parlar i recolzarà
el seu cap a les seves cames.

Per finalitzar, donarem les gràcies als usuaris per compartir i els deixarem
acomiadar-se del gos.

Indicadors - Quants usuaris han participat en l’activitat?

- Quants cops hem hagut de parar l’activitat per possibles faltes de
respecte?
Títol: CIRCUIT BRUT

Edat participants 6 usuaris de 15-17 anys

Objectius - Assumir una responsabilitat compartida

- Superar-se a si mateix

Finalitats - Ser conseqüent amb les responsabilitats que assumim

terapèutiques - Tenir confiança en un mateix

Material - Espai natural a l'aire lliure amb terra

- Cubells d’aigua (per fer fang)
- Obstacles (Cons, tanques per saltar, xarxes…)
- Premis pel gos
-

Durada - 60 minuts

Desenvolupament Donarem la benvinguda als participants i els saludarem d’un en un.

Presentarem els 3 gossos que treballaran amb nosaltres.

Explicarem la dinàmica als participants. Farem parelles aleatòries entre

els usuaris. Cada parella tindrà un gos.

L’objectiu de la activitat es que els usuaris guiïn al gos a través del circuit.
Un membre de la parella el guiarà fent luring amb un premi i l’altre
l’esperarà al final del circuit. Després el segon membre farà el mateix
però en el sentit contrari.

Convidarem a la resta d’usuaris a animar a la parella.

Un cop totes les parelles hagin realitzat la gimcana hauran de netejar als
gossos entre els dos membres i assecar-los.

Per finalitzar, donarem les gràcies als usuaris per participar i els deixarem
acomiadar-se dels gossos.

Indicadors - Quantes parelles han compartit la responsabilitat de netejar el

gos?
- Quants usuaris han realitzat la gimcana amb seguretat?
Títol: FINS SEMPRE!

Edat participants 15-17 anys

Objectius - Fer memòria del que hem après

- Practicar l’idioma
- Valorar les activitats
- Acomiadar-nos

Finalitats - Reconèixer els èxits propis

terapèutiques - Aprendre a deixar anar

Material - Sala polivalent

- Cadires
- Premis pel gos

Durada - 60 minuts

Desenvolupament Donarem la benvinguda als participants i els saludarem d’un en un.

Els usuaris es col·locaran en rotllana, asseguts en cadires, i es posarà el

gos al centre.

Com el primer dia, cada usuari tindrà un premi a la mà. Els usuaris, d’un
en un, cridaran al gos.

A qui vagi el gos haurà de dir alguna una cosa que hagi après durant les
sessions de teràpia. Després podra premiar al gos amb el premi i donar-li
les gràcies si vol (verbalment i/o amb una carícia). Cap d’ells podrà
repetir les mateixes paraules.

Després farem un debat obert per saber si han gaudit de les sessions i
així fer una valoració conjunta de les activitats.

Per acabar, ens acomiadarem dels usuaris, els agrairem la seva

participació i deixarem que diguin adéu als gossos.

Indicadors - Quantes de les activitats recordaven els usuaris?

- Quants usuaris han sabut reconèixer els aprenentatges
adquirits?
- Quants usuaris han participat en el debat?