Com tots els divendres Júlia es dirigía cap el su automóvil després d’ una dura setmana

laboral.

Desittjava tornar a casa omplir-se la banyera amb aigua calenta .tancar els ulls i sumergir-se
amb l’ espuma.En arribar al vehicvle entrà ,posà els segur de la porta i engegà el motor.

Sempre havia llegit que el momento de més vulnerabilitat davant els delinqüents era el
momento de pujar a l’ automóvil.

Engegà el motor i es dirigí cap el su poble.treballava a 50 kilòmetres de València,però no li

molestava conduïr ja que aprofitava per escoltar música o per pensar.Açò últim era el que
començà a fer.

No havia tingut molta sort en la vida.El seu marit la va enganyar amb la seua jove
secretària ,mai en la vida hagués sospitat d’ ell…Ara s’alegrava d’ estar sola però l’ irritava
pensar els anys de mentires que havia viscut com una autèntica idiota.

Començà a ploure i engegà els limpia parabrises.La visió es feia cada vegada més difícil .Júlia
notà com el cotxe patinava i aminorà la velocitat.Era imposible distinguir la carretera i l’
automóvil d e sobte relliscà i pergué totalment el control.El cotxe sortí de la carretera i donà
una volta en campana.Júlia es quedà bocaabaix penjandt del seient pel cinturò.La sang que li
relliscava pel front apenes la deixava veure,el llimpia continuava funcionant i els fars del cotxe
encara encesos iluminaven una casa vella enmig un camp.Conforme va poder es va soltar i
trastabellant va arribar fins la casa.La porta estava oberta i entrà cridant.Ningú va contestar.Un
retart d’ una dona vella amb una mirada severa colgava de la pared.