28-9-20 Català Lluís Garrofé 5 3r E

Outsiders

Els meus salvadors

Jo, Mohamed, vaig néixer a Síria el vint-i-dos d'abril del 1990, els pares, de classe obrera, van
decidir viure una vida millor fugint de la guerra que arrasava el nostre país. Aquesta vida la
trobaríem a Europa.

El 22 de març del 2000, vam fer la maleta a corre-cuita i vam abandonar casa nostra. El meu
germà i jo teníem molts preguntes, com on anàvem? encara que vam preferir no preguntar
res. Sense cap explicació, vam pujar al cotxe i vam fer molts quilòmetres fins a arribar al port
d'Israel. No va ser un trajecte senzill, les autoritats militars, ens paraven a cada frontera i ens
demanaven els papers. Vam passar hores sense menjar ni beure. Finalment vam arribar al
nostre destí, Israel. A la platja hi havia un parell d'embarcacions petites plenes de persones que
buscaven un futur millor a Europa. El pare, va demanar als responsables de les embarcacions si
hi podíem pujar. Ells ens van dir que hauríem d'esperar-nos fins l’endemà, ja que
eren plenes. Ens vam llevar molt d'hora, i vam pujar en una de les embarcacions que hi havia.

Vam partir, navegàvem a la deriva, passaven les hores i hores i no aconseguíem veure terra.
Després d'unes quantes milles, vam veure un vaixell molt gran que s'apropava a nosaltres.
Portava pintat el nom d'Open Arms.

La tripulació de l'embarcació, ens va donar escalf, menjar i ens van portar a terra ferma. Van
ser els nostres salvadors.

Quan ja havia passat tot, vaig pensar que havia de contribuir en la causa, ajudar i donar suport
als immigrants que intenten creuar el Mediterrani per tenir un futur digne. Avui dia sóc
tripulant de la mateixa embarcació que em va salvar. És fàcil formar part de l'ONG, només has
d'inscriure't i completar un formulari i finalment ells et truquen per veure si
t'admeten Formo part d'aquesta ONG perquè els emigrants són persones amb drets que han
de ser acollits, que es mereixen una oportunitat com la que vaig tenir jo.