LES 3 COSES QUE HE APRÈS BEA BALLESTIN

El compromís de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge

Com es desenvolupa la responsabilitat individual en el propi procés

d’aprenentatge? Què poden fer els centres educatius per atraure i retenir
l’alumnat? Com es vinculen motivació i interessos individuals amb rendiment
acadèmic? Com es poden capitalitzar els aprenentatges adquirits fora de
l’escola?

Doctora en Antropologia Social i Cultural, i llicenciada en Sociologia. Actualment sóc

professora associada al Departament d’Antropologia Social de la UAB. També sóc
professora Consultora en el Grau d’Educació Social de la UOC. El meu treball
d’investigadora el realitzo en el marc del Grup EMIGRA i del CER de Migracions de la
UAB. Els meus interessos de recerca tenen a veure amb la construcció d’identitats i les
dinàmiques de vinculació i desvinculació escolar en contextos d’immigració. He
participat en nombrosos projectes nacionals i internacionals de recerca sobre diversitat i
desigualtat educatives des d’una perspectiva etnogràfica.

La importància del concepte de vinculació per comprendre els processos

d’èxit i fracàs escolar
Al llarg de la meva experiència investigadora he pogut comprovar i documentar
etnogràficament (a l’etapa de primària) com el concepte de vinculació escolar
ens ofereix un abast molt més complert i ric dels processos i les dinàmiques de
l’èxit (i el fracàs) acadèmic que no pas la limitació als indicadors de rendiment i
resultats, ja que inclou especialment els factors relacionals associats als
processos identitaris, d’interacció simbòlica en el marc escolar. De fet
vinculació i resultats acadèmics poden estar perfectament dissociats en funció
de múltiples factors interns i externs als centres educatius. Podem trobar
alumnes perfectament “integrats” des d’un punt de vista de sociabilitat i
participació que “fracasen” en quant a resultats escolars, i alumnes amb
dinàmiques identitàries d’alienació i desvinculació a l’entorn escolar que no es
trasllueixen en l’expedient acadèmic. En definitiva, el concepte de vinculació
escolar constitueix un indicador operatiu de primer ordre per tal de poder incidir
i millorar les polítiques adreçades tant a la millora de l’èxit educatiu com de la
inclusió escolar.

El foment de les dinàmiques de vinculació escolar: connectant

perspectives macro i micro

La recerca ens mostra com si bé els factors estructurals (classe social, origen
ètnic-cultural, gènere) “externs” a l’escola influeixen en les experiències de
vinculació i desvinculació escolar dels alumnes, ho fan en la seva articulació
específica amb les variables internes (organitzatives, pedagògiques,
ideològiques, relacionals) als centres, contingudes bàsicament en els estils
d’ensenyament / aprenentatge en espais i temps formals i informals, així com
en el tipus de relacions establertes amb el professorat i el grup d’iguals, les
quals al seu torn es veuen influenciades pels imaginaris dominants associats a
l’extracció socioeconòmica i cultural dels alumnes i les seves famílies. Per tant,
a l’hora d’analitzar com es vinculen motivació i interessos individuals amb
rendiment acadèmic, hem d’articular i trobar els nexes entre aquestes variables
macrosocials i microescolars a cada context territorial i escolar específic.

Què es pot fer dins l’escola?: segregació escolar i dinàmiques de

vinculació

Les experiències de segregació escolar estan altament relacionades amb

vivències afectives de desvinculació dins els centres. La principal recomanació
que es desprèn dels nostres resultats de recerca en aquests temes és un
replantejament radical de les pràctiques educatives quotidianes i les
dinàmiques relacionals. La detecció entre l’alumnat més vulnerable (i en aquest
cas parlo en concret del d’origen immigrant extracomunitari) de pautes de
resposta caracteritzades per la desvinculació dels aprenentatges escolars
hauria d’implicar una anàlisi, crítica i constructiva alhora, de fins a quin punt
aquestes constitueixen estratègies adaptatives de resistència a l’atribució
d’identitats socials i/o ètniques estigmatitzades, construïdes i assignades de
manera específica a cada centre educatiu. Estigmatitzacions avivades en part
(no sempre en la mateixa magnitud ni amb els mateixos efectes) pels diferents
dispositius i pràctiques de selecció, separació i jerarquització. L’ideal seria
poder maximitzar el potencial de vinculació escolar de cada infant tot conciliant
un tracte individualitzat amb la consecució d’un (re)coneixement i comprensió
apropiats de tots ells i elles com a actors competents en el marc dels seus
propis entorns familiars i comunitaris. Defugir, per tant, dinàmiques de relació
“fragmentades”, portadores de discontinuïtat i alienació.