LISISTRATA

ARISTOTANES

TRADUCCIÓDE CRISTIÁN CARANDEII

Personatges LIS]STRATA

Aquestes dones! Les invites a una bacanal, i no s'hi cap; vénen

totes voiant i apa!, a tocar el timbal! Per aixd d'ara. en canvi,
LTSÍSTRATA
res!, ni una s'hi presenta.
KALONTKE Cal1a. que aquí arriba la veina... Bon dia, Kalonike!
MIRRINA
LAN,IPITÓ KALONIKE
ALTRES DONES Bon dia, Lisístrata! Qué tens que et veig amoínada? Fil1a, no
COR DE DONES facis aquesta caral Creu-me, no t'afavoreix!
MAGISTRAT
AAL.LERECTE LISlSIR.\I\
FILL DE EAL.LERECTE És qre, noia, se m'encén la sangl Fem pena, les dones! Per co-
HERALD ESPARTA mengar. els homes ens tenen per unes poca-vergonyes!

PRITANI
KALONIKE
AN,IBAIXADORS ESPARTANS
Com que ho som!
UN ATENi]S
COR DE VELLS
Ll:lSlR\l\
Les convoco per una qüestió de vida o mort que hem de tractar
L acció té lloc a Atenes durant la guerra del Peloponés
i. ves. eller dormint. no uompareixen.
(,131-,104 aC).

KALONI(E

Ja vindran, dona. Que no veus que no podem sortir de casa així

com així. les dones? Ara hem d'estar pel marit, ara empaitar
l'esclava, gronxar la canalla, fer Ies sopes, la bugada...

,lil\1R.\T\
Sí, peró hi ha coses més urgents i penetrants!

KALO\IKE

Penetrants, dius? I com són de grosses'?

LISÍSTRATA

Ui, molt grosses!

25
 KALONIKE LISÍSTRATA

Cony! Així, qué esperen per venir?
LISISI R \TA
No. no, no és el que tu t'imagines. Ja se¡ien totes aquí, si es
tractés d'aixir. No, no. Fa dies que ern ronda pel cap una cosa
que em burxa cada nit i em treu el son.
KALONlKE
I dels atenesos, no en parlem. Doncs, ara. pensa: si ens posem
d'acord les dones, les de Tebes, 1es d'Esparta i les d'Atenes, to-
tes juntes salvarem la cosa.
KALONIKE
Peró. qué vols que fem de bo les dones, si ens passem el dia
empolvorant-nos i remenant draps per posar-nos'?

Ah, ha de ser una cosa fina aquesta! I vols dir que és pel cap Ll)l)TR{lA
que et ronda! Si tant burxal Doncs és amb aixb mateix que compto per salvar-nos: robes,
cremes i ungüenis, i unes túniques ben transparents.
Ll51S1R \l \

Ja hi tornem a ser! Doncs, sí, senyora: fina i molt! EIs homes KALONIKE
són uns brétols! Les dones els hem d'agafar i... Com, tu?

KALONIKE LISÍSTRATA
Per on? El cas és que els homes no tornin a algar la llanqa...
LISÍSTRATA
KALONIKE
Tornem-hi! És la salvació de Grdcia el que projecto. De les do- Sí? Per tots els déus! Ara mateix em tenyeixo Ia roba! Tinc un
nes. sí, de 1es dones depén... safiá molt bo. a casa.
KALONIKE
LISlSTRATA
Sí que anem bé!
agafar 1'escut...
Ll\1STR ql \
KAL0¡-l(E
La sort de la ciutat depén de nosaltres, et dic. I no et pensis.
Em posaré una túnica ciméria!
no, que els espartans tampoc se'n salvaran!

KALONiKE LISISTRATA

Thnt de Que no en quedi ni un!

LISÍSTRATA KALO\1KE

Quant a Tebes, tothom mort! Corro a comprar-me unes sandálies!

KALONTKE LISISTRATA

Dona, salva almenys les anguiles, són tan I per una cosa no haurien de fer via?

26
 KALONIKE MIRRiNA

Fer via, no, volar! Ja haurien de ser aquí. Com tu diguis. Perb, mira, ja és aquí, ja ve la Lampitó.

LISI\IR-\IA
II5I)IRAT\
Estimada espartana! Benvinguda, Lampltó! Deixa, derxa que et
Atenéses, vet aquí, tardaneres com elles solesl Ara, que de la
vegi. Quins colors! Amiga meva, fas un goigl I com un roure
costa i Salamina. tampoc no en ve cap. ni una...
que estás! Com per escanyar un torol
KALONiKE
LANfPITÓ
Ui, aquelles! Fan de nit la travessia, i a cavall! Pels dos déus! Bé prou que ho sél Estic en forma: tant si corro
com si ballo, els talons al cul!
LI\ISTRAI{
I ies dAcárnia, jo que em pensava que serien 1es primeres... KALONIKE
I quin parell de mamelletes!
KALONIKE

Mi-te-les! Aquí n'arriben unes quantes. I al darrera en vénen LANfPITÓ

més. Espléndid! I d'on seran aquestes? Pels dos déus! Com ca¡n de sacrifici em rebregueu!

LISISTRATA LISISTRCI\
De Pudória. I aquesta d'aquí, d'on és aquesta mossa?

KALONIKE LAMPITÓ

Ja deia jo que sentia una fbrtor... És una tebana. i de bona família.

\,I1RRI\A LISISlRAIA

Que fem tard, Lisístrata? Carall de tebana. té una bona conca!

Per Zeus, no penses obrir boca?
KALONIKE

LlslsTR cl \ Sí, i amb e1 puniol retalladet!

¿A tu et sembla bé. Mirrina, presentar-se a aquestes hores, ha- LISlSIRA'IA
vent de tractar el que hem de tractar'l
I la nena?
\,iIRRINA
LA]T,fPITÓ
Noia. a les fosques. no trobava enlloc la faixa! Ja pots comen-
Ear, per aixó. si és tan urgent. Una nina, pels dos déus! I de Corint.

LISI5TR\I\ LlSi\TRATA

No encara. Esperem una estona més que arribin les d'Esparta Una nina, sí senyorl Aixó salta a la vista: tant pel davant com
i les de Tebes. pel darrera...
 LAMPITÓ MIRRINA

I tota aquesta tropa, qui l'ha convocada? I tan¡! Jo, si convé, em trec la roba i me la menjo peQa a peqa
aquí mateix!
LI5LSTR{IC
KALONIKE
Jo.
Em deixo obrir pel mig, jo, com si fos una arengada.
LAMPITÓ
LAMPITÓ
Doncs, vinga, digues qué vols de nosaltres.
I jo pujo al Taiget, si d'ailá dalt es veu Ia pau.
MIRRINA
llsl)TRlTc
Aixó, maca, explica't, per Zeus, d'una vegada!
Vinga, doncs, no us ho amago més. Nosaltres, les dones, si de
LISÍSTRATA debó volem forgar els homes a fer la pau, ens hem d'estar...
Ja va, perb abans digueu-me una coseta.
TIIRRINA

MIRRINA Que ens hem d'estar? Per Zeus. de qué?

Parla, val
IISISTRAT\
LISÍSTRATA Peró ho fareu'l
E1s pares dels vostres fills, ¿no els enyoreu, tant de temps fora?
MIRRINA
Oi que els vostres marits estan tots en campanya?
Ja hi pots pujar de peus!
KALONIKE
LISÍSTRATA
El meu home. pobrissó. ja fa cinc mesos que és a Trácia, guar-
dant I'Eukrates. Doncs bé: ens hem d'estar... del pardall
Ep! Com és que gireu cua? On aneu? Qué són aquestes ganyo-
MIRRINA tes? Si esteu esmorteidesl Llágrimes, també? Per tots els déusl
Ho fareu o no ho fareu?
Doncs el meu ja en porta set a Pilos.
1\{IRRINA
LA\,IPITÓ
Jo, ni pensar-hi! Si la guerra continua, qué hi farem!
El meu ja en ve, ja, de tant en tant de1 front. Peró, pels dos
déus!, no jeu que pren I'escut i sut-t volant.
KALONII{E

115I5 i RAI A Amb mi, tampoc no hi comptis!

Perd no és només aixb, ja ni d'amants ni un en queda! Des del
dia que els milesis, maleits!, ens van trair, de titoles no en tro-
bes ni de cuiro. Així, qué?, m'ajudaríeu. si us dic com, a posar
fi a aquesta guerra?
LISISTRAIA
Ara em surts amb aquestes, senyora arengada? Si fa un moment
deies que et deixaries obrir pel mig!
 fi
KALONIKE KALONIKE
Una cosa és el que jo dic i una altra el que tu demanes. M'esti- I si són ells els que ens avien, qud?
mo més passar pel mig del foc! Que com el pardal, amiga meva.
no hi ha res! LISÍSTRATA

Com diu Ferécrates: pelar una gossa ja pelada.

LISISTRATA

I tu, qué? KALONIKE

Quina bestiesa! I si ens arrosseguen fins al llit?

DONA

Jo. e1 mateix: abans el foc! LISÍSTRATA

Si no tens altre remei, haurirs de fer-ho, perb fes-ho de mal grat.

LISI5IRATI O bé li fas la guitza d'una altra manera, millor encara: pren-
t'ho amb poques ganes i veurás que poc triga a deixar-ho cór-
Ah, que n'és d'impúdica, la nostra raga! Amb raó ens deixen
rer. Un home mai no s'ho passa bé si la dona no remena.
com un drap brut al teatre! No estem per res més que per bres-
sols i galopades! Amiga espartana. si almenys tu em fessis cos-
MIRRINA
tat. la cosa encara es salraria.
Si vosaltres dues hi esteu d'acord, per Zeus, també nosaltres.
LA},fP1TÓ
LAMPITÓ
És dur per a una dona, pets dos déus, haver d'anar al llit tota
soleta, i sense I'instrument! En fi, tot sigui per [a pau. Les espartanes ens comprometem, pels dos déus, a convéncer
els nostres homes que facin la pau. Honestament, sense tram-
pes i per sempre més. Perb, a la xusma dels atenesos, ¿hi haurá
LISlSTRATA
forma de convence'ls que deixin de fer rucades?
Aixd és una dona!
LISiSTRATA
KALONIKE
Tu, tranquil.la, que d'aixó ja ens en cuidem nosaltres.
I si... si ens estem d'aixó que dius e1s déus ens estalviin
-que
ta1 sacrificil-. vols dir que així aconseguirem la pau? LAMPI]Ó
No us en sortireu. Mentre els quedin cames i vaixells, i, sobre-
LlSl)lk{.A tot, els munts de plata que hi ha a ca lAtenea...
I és clar que sí. Imagina't que ens quedem a casa empolaina-
des, passejant amunt i avall amb túniques ben transparents' I, LISÍSTR ATA
a sota. resl Ah, i amb el mont de Venus afaitat. Els homes trem- Ja ho tenim previst: avui mateix ocuparem l'acrópoli. D'aixó
parien com cavalls! Doncs bé, si aleshores nosaitres fery Ou9 se n'encarregaran les velles. Mentre nosaltres aquí ens posem
no i que no. veurás que rápid que fan les paus. Perdent el cul! d'acord, elles, amb el pretext de fer-hi un sacrifici, se n'em-
pararan.
LAI\,IPITÓ

Tens raó. A Menelau. quan va veure Helena de pél a péI, li va LAMPITÓ

caure I'espasa de les mans... peró aviat n'alEá una altra, crec. Aixd ja és una altra cosa.
 LISÍSTRATA LAYPITO
Bé, doncs, Lampitó, perqué no fem tot seguit els juraments i Oh. sí, no en pariem més!
ratifiquem el nostre acord?
Ll)l5TR\t\
LAN{PITO D'acord. Que alguna tregui la copa i el bot.
Molt bé. Tu dius el jurament i nosaltres el repetim.
I(ALONtKE
Ll\lSlRAl\ .\Iqa aquí, noi! Quina copa! Amb aquesta, una sola passada i
Som-hi. On és l'escita? (A l'esclata escíta.¡ Tu, qué bades? vas caienta tot el dial
Au, porta un escut i posa'l aquí davant, de cap per amunt.
I1515lR\l{
LAMPITÓ Tu. posa la copa a terra i aguanta'm la... la víctima.
Lisístrata, quin jurament ens vols fer fer? Oh. divina Persuassió, i tu, copa de I'amistat, accepteu de bon
srat l'ofiena de les dones.
LlSlslk\T\
KAT ONIKF
Qué vols dir "quin jurament,'? Dona, el mateix que van fer els
degollar un xai sobre l'escut. Quina sang tan vermella que escup!
"Set contra Tebes" d'Esquil:
LANlPITÓ
L¡lvtPtrÓ
Sobre l'escut? I ara! Quin jurament per a 1a pau! I quin perfum tan dolg!
\lIRRINA
Ll)l\TRll\
Au. va, que vull ser la primera!
Com vols fer-ho, doncs?
KALONIKE
LA]r{P1TÓ
Per Afiodita, res d'aixó! Posa't a la cua, demana tanda!
Ens caldria un cavall blanc.
Ltsls.R \I.\
LISISIR{T{
Poseu totes la má sobre la copa, Lampitó. i que una repeteixi
Aixó mateix! I d'on el treiem ara. un cavall blanc? en nom de totes el quejo aniré dient. Després. les altresj:r con-
t-irmareu e1 jurament.
KALONIKE ),lo permetré que cap home...
Així, qué fem?
KALONIKE

1\,fIRRINA No permetré que cap home...

Ja ho tinc! Res d'escutsl A sobre d'una copa negra, de ies grans,
no un xai, un bot de vi de Tassos, hi degollarem. I, si no ho Ltsls-RAt{
complrm. que es con\eneiri en aigua. ...ni burlador ni marit...
 ffi
KAL ON I KE KA LON IK E

...ni burlador ni marit... ...de bon grat mai no ho faré.

TISiSTRATA
LISÍSTRATq
Si m'hi fa anar per la forga...
...se m'acosti empalmat.
Vinga!
KAT,ONIKE

KALONIKE Si m'hi fa anar per la forga...

. ..se m'acosti empalmat. Ai, ai, Lisístrata, ies cames em fan figa! LIsÍsrn¡tl
...ho faré sense engrescar-me...
LISÍSTRATA

Prou! M'estaré a casa en dejuni... KALONIKE

...ho faré sense engrescar-me...

KALONIKE

M'estaré a casa en dejuni... LISÍSTRATA

freda, sense remcnar.

LISíSTRATA
KALONIKE
...fent-li ballar I'aigua als ulls...
...freda, sense remenar.
KALONIKE
LISÍSTRATA
...fent-li ballar l'aigua als ulls...
En tot cas no aixecaré...
LISÍSTRATA
KALONIKE
...per posar-lo ben calent
En tot cas no aixecaré...
KA LON I KE
LtsÍstnlrn
...per posar-lo ben calent. ...mai les cames cap el sostre...
llsÍsrnnrn KALONIKE
I per més que m'insisteixi... ...mai les cames cap el sostre...

KALONIKE LISiSTRA]A

I per més que m'insisteixi... ...ni jeuré com la lleona...

KA LO NIKE
LISÍSTRATA

...de bon grat mai no ho faré. ...ni jeuré com la lleona...

I

JO

I
 LISiSTRATA LA]\{PITO

...sobre la má de morter. Pels dos déus! Qué són aquests crits?

KALONIKE Llil)TR \T\

...sobre la má de morter. .\h! Qué us havia dit? Les velles ja són dintre. Lacrdpoli és nos-
tral Au, tu. Lampitó, vés cap a Esparta, afanya't, i disposa-ho
LISÍSTRATA
tot. Ara, que aquestes ens 1es deixes aquí. de penyora. Nosal-
tres anem a ajudar les velles a tancar i barrar les portes.
I bebent d'aquí ho confirmo...
KALONII(E
KALONIKE
.{i.déu meu! Els hontes segur que se'ns tiraran a sobre com
I bebent d'aquí ho confirmo... uns folls!

Ll)15:Rcf\ LISISTRATA
...que la copa s'ompli d'aigua... Se me'n fot! No els hi valdran ni amenaces ni foc. Nor¡és els
obrirem si fan el que els diem.
KALONI(E
...que Ia copa s'ompli d'aigua... KALOIiIKE
Molt ben dit! No passaran! Per Afrodita, que ens hi va 1'honor!
LISISTRATA
CoR DL, ELLS
...si no mantinc aquests vots.
'
CORIFEI,i

KALOIiIKE Anirn, Drakis. endavant!

per més mal que e1 muscle e1 faci,
...si no mantinc ¿iquests vots.
sota el pes tan gran que portes:
tot el tronc d'una olivera!
I-ISiSTRATA

Ho jureu totes? Icr. SE\f lC0R

Ai, collons, el que has de veure.

TOTES
Estrimódore, a la vida!
SíI Qui s'havia de pensar
quei un bon dia, aquestes dones,
LISISTRATA manifesta mala raga
que nodríem tots a casa.
Au, porta, santitiquem-ho, ara. a l'acrdpoli tancades,
ens fotrien má al tresor
KALONIKE r a la imatge d'Atenea,
Ep! La teva part i prou, estirnada. Que una cosa és que siguem per deixar-nos, Ies harpies!.
amlgues... al carrer amb un pam de nas!

CORIFEU
Tira amunt, amic Filurg,
anem de pressa, no t'aturis!
Hi fotrem llenya al voltant,
cremaran totes plegades,
per muntar aquest a1daru1l,
la Lisístrata, primeral
2on. SEMIC0R
Per Deméter, jo no hi passo,
no, de mi no se'n fotran!
Ni el mateix rei de l'Esparta,
per més fums que tingués, l'home,
no esquivá les nostres ires,
quan uns dies va ocupar-la.
Que va haver de fotre el camp,
f infelig fet una merda:
els cabells esvalotats
i la túnica estripada,
tot ell brut com si portés
un munt d'anys sense rentar-se!
CORIFEU
Va ser un setge molt lerotge:
vam passar una má de dies,
amb disset escuts en reng,
fent les guárdies a les portes
i dormint allá mateix!
No em dirás que a aquestes ximples,
tan odioses i execrables
per a Eurípides i els déus,
no els hi hem de parar els peus!
Ja podem plegar, cómpanys,
despengem tots els trofeusl
1e¡. SEMIC0R
Aquest tros em resta encara?
No és manca la pujada!
Com per fer-la a corre-cuita
i, sense ase, carregat!
Tinc el muscle ben baldatl
n
Ni tan sols jeure un instant?
No, haig de córrer a bufar el foc,
no s'apagui quan ja hi som.
Bufa, bufa! Fuf, fuf! Bufa!
Bufa! Fuf! Quina tumada!
2on, SEMtC0R
Ai, déu meu, quina calor!
Al braser hi ha un gos rabiós,
que, rabent, mossega els ulls!
Els volcans de Lemnos junts!
Les lleganyes no te'n salven!
Corre, Lakis, ara o mai!
en auxili dAtenea. I
Bufa, bufa! Fuf, fuf! Bufa!
Bufa! Fuf! Quina fumadal
CORIIEU
Ja perfi es revifa el foc.
Au, posem la llenYa a terra',
fiquem ceps dins del braser.
Quan estiguin ben encesos,
l'emprenem, nois, amb les Portes,
tots a una com cabrons!
Si no creuen per les bones
i els bernats no volem treure,
calarem foc a les Portes,
ja ho veuran aquestes Porquesl
Les rendim aviat Pel fuml
Vinga, nois, a terra els feixosl
Com va el foc? Quina fumada!
Vull aquí reforqos samis
no en tenim d'altres-
-d'aliats
per donar-hi un coP de má!
Finalment! Ah, quin descans!
Ja en tinc prou de mal al llom!
Ara et toca a tu, braser,
fes com cal la teva tasca:
una bona torxa vull!
Oh, Victbria venerable!
sigues tu la nostra aiiada,

ique avui de I'enemic
hi puguem penjar el trofeu
més preciat per a nosaltres:
1es calces!
COR DE DANES
CORIFEA
Amigues, veig un fum espés, veniu!
Per mi que aquí hi ha foc, co¡reu!
ler.
Vola, vola, Nikodike!
La Kalike. la Kritil.la!
Corre, abans que les envolti
aquest foc que .iunts atien
vents i vells de mala mort!
Molt em temo que fem tardl
É{e anat de matinada
a cercar aigua a Ia font.
Hi havia una gentadal
Crits i
estrépits de terrissal
Saps el gerro nou que duia?
De miracle s'ha salvatl
Et sacsegen les esclaves!
Ai recony! Qué s'han cregut?
Quatre fresques els he dit!
No patiu, aquí estic jo
per salvar ler del meu barri
que les volen rostir al foc!
Au, fugiu del mig, vosaltresl
Aigua val
lon
Amb ter¡ibles amenaces.
una colla de tanoques
transportava troncs a dojo
fbnt camí cap aquí dalt,
i pels déus! no crec que vulguin
escalfar l'aigua del banyl
f..
perqué deien molt seriosos: t
I
"Cremarem aquestes
porques!"
Oh tu, dea protectora,
tu que dus el casc daurat.
no e1s permetis, oh Atenea,
portar a cap tal disbarat!
Si el teu temple hem peftorbat,
ho hem fet de bona fe,
que volem estalviar als grecs
tanta guerra i oradura!
Oh deessa, jo t'invoco!
Vulguis ser la nostra aliada:
SEMIC0R 1lenga aigua com fem totesl
CORIFEA
Eh, vosaltresl Qué esteu fent, malvats? Uns homes honrats no
farien mai res de semblant!
CORIFEU
Aquesta sí que no me l'esperava! Ve un eixam de dones de refresc!
CORIFEA
Ho heu sentit? Ja estan cagats de por! D'aixó en dius un eixam,
pallús? Espera't i en veurás mil per cada una de nosaltres!
CORITEU
Fédries. ¿els hem de consentir que ens facin aquests xiscles?
E1s hauríem de trencar un bastó a l'esquena!
CORIFEA
Deixem a terra els gerros, que si ens volen posar les mans al
damunt ens faran nosa.
SEI,ftC0R CORITEU
Per Zeusl Si els infléssim de tant en tant els morros, no parla-
rien així!
CORIFEA
Para el carro! Aquí em teniul Qui és el maco, eh?, que me la
fot? E1s ous perdrá el valent!
12
 C ORIFE U CORIFEU
H
A callar! O et fotré el cul com un tomáquetl Encara no sé com no te l'he cremat!

CORIFEA CORIFEA
Tu toca'm un pél... Si tu tens sabó, acosta't, que el bany el poso jo!

CORIFEU CORIFEU

El nas et tocaré, d'un cop de puny! Ija em dirás el que em farás Bany tu a mi, merdosa?
tu a mi.
CORIFEA
CORIFEA Bany de noces, et daré!
Et fotré una mossegada que treurás tots els budellsl
CORIFEU

CORIFEU Quina llengua, l'heu sentida?

la en té, ja, de raó, l'Eurípides! No hi ha res de més execrable
que les dones. Aixó CORIFEA
és el que diu e11, i és molt savi, aquest home!
Sóc lliure, jo.
CORIFEA
CORIFEU
Deixem-los estar! Au, Rodipe, anem, tornem aagafar els gerros.
Jo et taparé la boca!
CORIFEU
CORIFEA
Qué n'heu de fer de tanta aigua, es pot saber?
Com? Si a tu no se t'aixeca ni el garrotl
CORIFEA
CORIFEU
I tu, carallot, per qué dus foc? Per fotre-te'l al cul?
Crema-li les grenyes!
C ORIFE U I

CORIFEA
Per cremar les teves amiguetes d'allá dalt.
Ah, sí? Doncs, té: aigua de la font!
CORIFEA
CORIFEU
Tu l'encens i jo 1'apagol
Ai, pobre de mil

CORIPEU CORIFEA
Qui? Tu? No em facis riure! Calenteta, oi?
CORIFEA CORIFEU
Si et dic que ho faig, ho faig! «Calenteta», diu! Ep! Que no n'has tingut prou? Qué fas?

44 45
 CORIFEA fbr rems, es trobi les portes del tresor tancades pel caprici d'unes
Regar-te, a veure si te'n creix una de nova. dones! On vas a parar! Perd ja les apanyaré jo, ja!
Tu, porta un parell de palanques. I tu, qué bades, desgraciat?
pen-
CORIFEU Qué fas má sobre má? Beliuga't, corre a ajudar-lol Que et
ses que ets a la taverna?
Estic tremolant com una fulla seca! Espléndid, anem per feina: feu saltar el pany' Des d'aquíio us
hi donaré un cop de me.
CORiFEA

Acosta't una mica al foc, badoca! LI5I5 ] R qT \

Aquí em teniu! No us hi canseul No n'heu de fer res, de les
MAGISTRAT
paianques. Una mica de seny és ei que heu de tenir!
Una altra vegada esvalotades, aquestes femelles? Com el dia
aquell dAdonis: no se'ls acut res de millor que anar, timbal en NfAGISTRAT
má, a fotre escándol pels terrats. Uns xiscles... que, des d,a1lá
Ah, sí, desvergonyida? On és el guárdia? Guárdia, arresta-la.
dalt on érem, reunits en assemblea, les sentíem! En Demdstra-
tos ens proposava, el maiparit!. anar contra Sicília, i la seva dona,
lliga-li les mans a l'esquena.
balla que ballarás, cridant com una boja:
"Ai, Adonis, ail" E1l, LISÍSTRATA
que reclutéssim zakintians, i ella, trompa que no s'aguankva dre-
ta, "ai, p¡o.., Adonis mort!". Són així, les dones. Thnt m'és que sigui un funciona¡i. Pobre d'ell que em toqui un
dit. Per Artemis, que es recordará de mi!
CORIFFIi
Les haguessis sentit! Oh, i si només fos el que diuen, rail per N,fAGISTRAT
postres, van i ens tiren aigua a sobre! Estem bem xopsl Tu ja
Que tens por? Ajuda'l. Agafeu-la fort entre tots dos i lligueu-la
et pensaves que ens havíern pixat, oi? d'una vegada!

1\,IAGISTRAT
KALONIKE
Per Poseidó, que ens ho hem ben guanyatl Les tenim mal en-
Posa-li les mans a sobre i de la potada que et clavo, 1a merda,
senyades, homel Que no veus que els consentim tots els capri-
pel nas et sortirá!
cis? Aixó els dóna peu. I, en acabat, reculls el que has sembrat.
Anem a cal joier, posem per cas, i li diem: nsaps el collaret
NIAGISTRAT
aquell que li vas apanyar, a 1a dona? Doncs. resulta que, anit
passada, ballant, li va caure aquella pega. Jo haig d'arribar-me Jo ho veurem aixdl On s'ha ficat, aquell? Tu, lliga'm primer
a Salamina, a¡a. Si tens temps, al vespre, vés a casa meva i, aquesta cridaneral
tu que ets un artista, fica-l'hi., Hi ha qui va a cal sabater, un
brivali menut peró ben dotat, i li diu:
"A la <Iona, Ia corretja !fIRRINA
de la sandália li apreta el dit petit. A veure si, a la tarda, prens juro que vas de cap al
l'eina i d'un salt t'hi arribes. Com que ella el té moh tou, quan
Fes-ho i et metge!

l'hi hagis ficat, deixaJ'hi a dintre una bona estona, que

s'eixampli". }'{AGISTRAT

I així van les coses. Peró aixó d'avui ja passa de mida! eue tot Perb, qué és aixó? On són aquests cagats? Em sentiran! A veu-
un magistrat com jo, a punt de proveir-se d'una bona fusta per re, tu, agafa aquesta.

1',7
 LISISTRATA CORIFEA

Acostat i t'arrenco pél per pél tot el serrell!
MAGISTRAT
Aiaiai! Aquest també ha escampat la boira! Ah, peró no se'n
sortiran amb la seva, de cap maneral Endavant, guerrers d'Es-
cítia, tanquem files, carreguem contra elles!
És que. al proisme, així per les bones, no se 1i han de posar
les mans a sob¡e. Si 1es hi poses, et faran un uI1 de vellut. Te'n
fas cárrec, oi, bufó? Jo no emprenyo mai ningú, peró vull que
em deixin en pau. Si em busques les pessigolles 1e les hauriLs
amb una vespa.
COR DE VELl,S

Oh, Zeus! Qué n'hem de fer, d'aquestes feres? No els ho podem

LISÍSTRATA
tolerar, aixb! De cap manera! Peró potser sí que 1es hauríem
Per tots els déus! Ara sabreu el que són quatre batallons de do- de fer cantar! Almenys sabríem per qué cony han envait el re-
nes en peu de guerra! cintc sagral tle l'acrbpolis.

MAGISTRAT CORIFEL

A elles, escites, cargoleu-los els bragos! Pregunta'ls-ho tu, magistrat. Peró. compte, eh? De concessions.
no els en facis cap ni una! Nonlés fiiltaria que ens prenguéssim
un afer tan greu a la lleugera!
LISISTRAIA
Sortiu de dintre, companyes! A ells, forneres, verduleres, adro- \,IAGISTRAT
gueres, floristeres, hostaleres, peixateres. carnisseres del mer-
cat! A ells! Estoveu-los de valent! Sense cap contemplació! Ja Bé. Primer de tot vull saber per qué ens hi impediu l'accés.
sabeu on! Esclafeu-los! tancant-vos a dintre.
Alto! Replegueu-vos, ara. Deixeu-los estar, de despulles no en
volem! LI\l\'l R \lA
Per assegurar-nos que no utilitzareu més la piata per fbr la guerra.
M AGI ST RAT
I,IAGISTRAT
Ai, déu meu, quin paperot que hem fet!
Que potser et penses que la guerra Ia lbm per Ia plata?
LISÍSTRATA
ll\l)-R\l\
Doncs, que et pensaves? Que lluitaves contra esclaves? O pot-
Ho trasbalsa tot. la plata, home. Per tal de robar, els qui mane-
ser que, per ser dones, no tindríem mala bava?
guen els atérs púrblics. en Pisandre i con-rpanyia. sempre se n'e s-
tan pensant una de nova. Peri¡ s'ha acabatl Ja poden fer el que
MAGISTRAT vr.rlguin. que d'aquí no sortirá ni un céntim més.
Per Apol.lo, no cal que ho diguis: ja ho he vist! Com quan sor-
tim de Ia taverna, hem rebut! 1\'IAGiSTRAT

I qué en tareu?
CORIFEU

Estalvia't les paraules, magistrat! Quines ganes, amb aquestes Ll:ll I R.\lA

males bésties! Que no has vist el bany que ens han donat? Ves quina pregunta! Ladministrarem nosaltres.
 MAGISTRAT MAGISTRAT

Que vosaltres administ¡areu la plata? Será possible?

lisisTRAl\ tISlS I RATA

Qué n'has de dir? Que potser no us els administrem sempre,

, \o et sulfu¡is, que ja está decidit: et dic que ho fem. i prou!
els diners de casa?
i\,IAGISTRAT
MAGISTRAT
?e¡ Deméter. no hi ha dret!
No hi té res a veure, aixb!
Ll)lSlRclA
LISISTRATA
)oncs, dóna't per salvat.
Com que no?
MAGISTRAT
M AGIST R AT
- si no m'hi avinc, qué passa?
Són per subvencionar la guerra, aquests diners!
LISISIRATA
l,ISISTRATA
R.¡ó de més.
Ja n'hi h¿ prou de guerra. comencem per aquíl
I{AGISTRAT
\,IAGISTRAT
Perd. a veure, des de quan Ia guerra i la pau són assumpte vostre?
Com vols que la derxem, la guerra? Que no veus que ens hi va
la pell'l
LlSISTRATA

LISISTRATA tra t'ho dic.

Ja us la salvarem nosaltres. no pateixis.
\{AGISTRAT

TfAGISTRAT \ inga, doncs, que se m'acaba la paciéncial

Vosaltres?
Ll5lSl R cTc

LISÍSTRATA ?:ró limita't a escoltar: les mans, tranquil'les, vols?

Nosaltres, sí senyor!
\,fAGISTRAT
I,fAGISTRAT \-- hi puc fer res! Amb l'emprenyament que duc a sobre se'm
.Ia pots comptar! -,:paren soles!

LISÍSTRATA LISISlRAIA

Com ho sents! Us saivarem, tant si ho voleu com si no. \lrra que rebrásl
 N{ACISTRAT M AGISTRAT

El mateix et dic, carronya! Au, va. ai casl Qui? Vosaltres a nosaltres? No estás bé del cap, i el que és jo
mai no hi passaré.
LISI:IRAT\
LISISTRATA
Sí. Al principi de la guerra, amb el seny que ens distingeir.
nosaltres acceptávem tot el que ltieu els homes. No ens deixáveu Oh, calla!
dir ni piu, mmpoc! no és que hi estiguéssim d'acord, no et pen-
M AGIST RAT
sis. Quantes vegades, des de dintre, us sentíem desbarrar en afers
de vida o mort! Després, encongides per dins, us preguntivem Qué? Perqud ho dius tu, haig de callar, desvergonyida? Amb
tot rient: "Ja heu decidit qué hi posareu a la inscripció sobre el cap cobert i dius aixb? N'hi ha per morir-se!
la pau?,. per sentir invariablement com a resposta: oQué n'has
de f'er. tu? No callarás rnai'}, I. ves, qué havíem de tbr'l Callar! LISÍSTRATA

Per aixó t'escandalitzes? Doncs la solució és ben fácil: fote-te'l

KALO\IKE tu al cap i calla!
Aixó. tui Jo no callava pas!
KA LO N IKE

\,IACISTRAl Té, rei, pren també aquesta cistella i posa't a filar la llana tot
I mastegant faves. Que, des d'ara, la guerra será cosa de les dones.
et fbien una cara nova!
COR DE DONES
l--51S f i' \'1 \
Noies, gerros a la banda! Que tinguem lliures les .mans. per si
Bé, el cas és que.jo callava. Aleshores. ens assabentávem d'una
cal intervenir en ajuda de les nostres.
decisió vostra. d'allb més béstia. I us preguntlvem: "Peró. home,
qué feu'? On tcniu el cap?" El meu em va fulminar amb la mira- ler. SEMIC0R
da i em va dir: "Al teu teler, tu, si no vols que et trenqui el cap!
La guerra és cosa d'homesl" Si de mi tot depengués,
de ballar no pararia,
\fAGiSTRAT
ball i ball sense descans,
jo res més mai no faria.
Molt ben dit, per Zeus! P(e)ró per dones com aquestes,
ot m'ho deixo, ball inclós,
LISISTRATA i a¡tré a la fi del món.
Com que ben dit. desventurat'l Si no hi ha hagut manera de Tenen cor i tenen cap,
donar-vos ni un conselM aixó que ho féieu malamentl Pel ca- tenen pit i tenen grácia
rrer us sentíem: «Ja no hi ha cap home en tot el país", "§6. i elles són per la ciutat,
per Zeus, cap ni un!, I vosaltres ens vau donar Ia iilea: com ai, la darrera esperanga!
que d'homes no n'hi havia, les dones ens posaríem d'acord per
ORI FEA
salvar la situació. A sant de qué ens havíem de c¡euar de bra- C

qos? Ara us toca a vosaltres de callar i atendre'ns. con abans Endavant, ávies i mares,
nosaltres. Feu bondat i ja ho veureu: 1es dones us ensenyarem endavant i sense por!
com es firn les coses. Va, que el vent és favorable!
 LISÍSTRATA ]t'fAGISTRAT

Si el dolq Amor i Afrodita forneixen el seu encant als nostres Com? A veure.
cossos, produint plaent enduriment i tremp a1s homes, dia arri-
bará que els grecs ens diguin ies Desbarata-guerres. Ll)lSl R \T\
Fent com quan la troca se'ns enreda: la ireiem del fus' fent anar
IúAGISTRAT e1 fil d'ací d'a1lá fins que la tenim desenrbolicada. Doncs aixb
I doncs, qué és el que fareu? mateix farem per posar fi a Ia guerra aquesta, si podem: desen-
redada la troca fent anar els ambaixadors, I'un cap aquí, I'aitre
LISISiRAi\ cap allá.
Primer de tot, al mercat, prohibit anar-hi armats i fent el boig.
\lAGISTRAT

KALONIKE Que en sou de poca-soltesi De debó us penseu que es

pot des-
enredar un afer tan greu com el fil de llana al fus?
Sí, sí, per Afrodital
Ll)lSlR\' \
LISISTRATA

És que ara es passegen entre olles i hortalisses amb les armes Si tinguéssiu dos dits de front. vosaltres faríeu en política com
t'em nosaltres amb Ia llana.
a coll. Semblen comparses!
NlAGlSTRAT
I,fAGISTRAT

Per Zeus! Com s'escau en homes de debó! .A.mb la llana? Qué dius. aral

t,iisl P \'l \ L1\I5TR\I\

Si veiessis que n'és de ridÍcul un home, amb l'espantosa Gorgo-
na a l'escut, comprant sardines!
KAI,ONIXF,
Sí, I'altre dia jo vaig veure un comandant de cavalleria tot ele-
gant amb la seva cabellera i a cavall. I, saps qué feia, l'horne?
Es ficava al casc les farinetes que havia comprat a una vella!
I un altre, un d'aquests tracis, brandava escut i llanqa com el
rei Tereu esverant Ia dona de les figues per pispar-li'n les més
bones.
MAGlSTRAT
Peró, com us ho fáreu per posar fi al conflicte?
Primer rentem ben bé el velló i tot seguit li donem unes bones
bastonades, oi'l Doncs bé, vosailres heu de fér el mateix: heu
de netejar bé Ia ciutat. fent-ne fora a garrotades els parásits i
els bergants i els que hi fan pinya. Doneu també, com fem no-
saltres quan cardem la llana, una bona raspallada a aquells que
tot ho enreden per un cárrec públic, i rapeu-los el cap! Després
aiunteu en la cistelia de 1es bones intencions la llana neta,
barrejant-hi ciutadans i forasters, fins i tot els estrangers que
de debd ens estimin o que tinguin deutes pendents amb nosal-
rres. Ah, i per Zeus, no us oblideu de les ciutats fundades per
gent nostra. Tingueu present que són com els flocs de llana es-
iampats pertot arreu. Bé s'han de replegar. A-iunteu-los anlb els
altrei i tindreu prou llana per teixir una bona capa per al poble.
T,lAGISTRAT

LISISTRATA \o et fot? Aquestes, que no prenen mai part a la guerra, volen

Molt fácil bastojenar i cardar 1a gent com si ios llana!

54

I
 LISÍSTRATA IúAOISTRAT

De pafiicipar-hi, no hi participem. Perd fem molt més que aixó, A mi, aquest oprobi! Ah, no, aixó no queda així! Per Zets, ara
animal! Som nosaitres qui portem els fills al món, i tot perqué mateix, ja ho veureu, em presento tal com vaig als meus
ens els matin a la guerra. col.legues!

\fAGISTRIT Ll\l5IR\1\
Calla, calla, no m'ho recordis! No será per denunciar que no t'hem enterratl No pateixis, horne,
que demá passat, a primera hora, anirem a fer-te un sacrifici.

A més, tot just 0,,, nuu.#lJ;:::^. *

bé i gaudir una mica CORIFEU
de la nostra.joventut, resulta que hem d'anar totes soles al llit.
per culpa de les maleides mobilitzacions. I encara. nosaltres. L'home lliure cal que tingui
rai! Peró i les mosses? Les pobres fan llástima envellint a cesa el seu ánim sempre a punt
totes soles! per a batre's a cos nu.
Fola robes, tots els homes,
T{AGISTRAT
que el conflicte ho requereix!
Ah, i els homes no ens fem vells?
COR DE VELLS

l.l\l)lR.\14 El meu nas mai no m'enganya,

Per Zeus, no és el mateixl Hi ha qui to¡na canós i en un no-res aixir put a tirania!
ja el tens casat amb una joveneta. Per les dones, en canvi, el No tindria res d'estrany
temps passa volant: si no espavilen no s'hi vol casar ningú. I, que hi hagués pel mig espie:.
apa. a viure de presagis! Ai, déu meu, está ben clar:
Hi ha espartans per aquí amagats!
iúACiSTRAT A cal Clístenes, segur!
I són ells que han engrescat
És que rnentre I'instrument funcioni...
les femelles a robar-nos
els calés a traició,
LI\i5TRA.A
per deixar-nos ben pelats!
Qué esperes per dinyar-la, cap de trons? Hl ha ltoc al cemenri-
ri. apa, vés, compra't 1a caixal Jo ja et faré el pastís! CORIFEU

KALONIKE Qurn escándo1! Ara voien

que escoltem els seus consellsl
Té, rei, per fer-te una corona!
On s'é: r ist dones parlant
,1e combats i d'armisticis?
]\IIRR{I\A
Tan tranquil.les van i ens diuen:
I aquí tens el meu presentl Fem les paus amb l'enemic"!
- no saben on es fiquen!
LlSt\lR.\-{ \lgú ha ordit aquesta intriga
Apa, no et queixarás, eh? No et manca res! Au. vés cap a la rer forgar una tirania!
barca, que Caront et crida. Afanya't. no el facis esperar! Pre)ró de res no e1s hi valdrá,

I
jo no em deixo esclavitzarl
Prou que sé jo el que cal fer:
estar alerta, ser tot ulls,
iimitar Aristogitó,
que atempt¡ contrl el tirá.
Aniré sempre des d'ara
arnb l'espasa camuflada
i prendré el posat que ell té
a l'estátua dei mercat:
amb el puny sempre enlairat,
liest per fer-lo caure a plom
sobre el cap de ia primera
que se'm posi pel davant!
Ves. com ara aquesta velia...
CORIFEA
Vine, r,ine aquí. r,alent,
que et faré una cara nova!
Vine, no et coneixerá
ni ta mare quan et vegi.
Au, deixem a terra els gerros.
COR DE DO\ES
Ciutadans, volem pregar-vos
una rnica d'atenció.
que és pel bé de la ciutat.
Tán rebé ens ha criat
que és nornral quc ens l'estimern.
Als set any. ja \aie purtar
Ies insígnies dAtenea
en solemne processó.
I als deu anys, feia 1es coques
per l'ofiena a ia deessa.
I rambé a le: lester d'Artemis
feia d'óssa amb un vestit
molt bonic. ensatianat.
Fins i tot m'encomanaren
-jo ja era
mds Brandeta-
el cistell de les ofrenes.
Que n'estava de bonica!
Duia al coll un enfilall
tot cll i'et tlc lig.ues requer.
CORIFEA
Tinc el dret doncs d'opinar
qué convé a la ciutat.
Thnt se val que neixés dona
si el que dic és encertat.
Prou tribut que pago: fills!
I vosaltres, vells xarucs,
au, amb qué hi contribuiu?
Bojament dilapideu
tots els fons que es recaptaren
en les guerres contra els perses.
No feu res per reposar-los
i ho feu tot per ensorar-nos!
Qud remugues? Vés amb compte
que. si em fas enfurismar.
veus 1a bota? Te la mengesl
COR DE VELLS
Ho heu sentit, quina insoléncia?
És que aixb és una disbauxal
Per aixb no hi pot passar
el que els tingui ben posats!
Nois, les túniques amunt!
i que s'ompli ben bé l'ai¡e
de la nostra olor virill
El que és home de debó
sense fundes ho demostra!
A la cárrega, a peu nu,
com quan érem uns minyons!
Que ser vells no ens impedeixi
que se'ns inflin a esclatar
amb un just furor... els pits!
I que es posin ben tibants
de l'antic vigor... les ales!
CORIFEU
Si ara un pam els hi cedim,
és la fi, se'ns mengen vius!
Són capaces d'armar flota
i reptar-nos a un combat,
com la reina Artemísia
en les guerres contra e1s perses.
Si els hi dóna pels cavalls.
molt pitjor. estem fbtutsl
perqué els nostres cavallers
no hi tenen res a fer.
Són n-rolt destres les senyores
en I'art de cavalcar:
que cavalquen endar,ant
i cavalquen endarrera.
als costats. amunt i avalll
La muntura, no la perdenl
Si no em creus. vés a mirar-te
les pintures dAmazones,
que. muntades a cavall.
en els homes lhn estralls!
No ho podein pas consentir!
Jo et diré el quc hern de fer':
els fotrem el coll al cepl
CORIFEA
No em provoquis que. pels déus.
trec la fera que tinc dintre"
i quan vulguis reaccionar,
será tard, -ja no en tindrás!
Rápid. noies, despullem-nos.
i que ensumin bé I'olor
de les dones quan se'n farten
i s'empipen de debd!
Qui s'hi acosti ho té ben clar:
ja no n'renja mai més alls,
ni llardons, nifaves negresl
Cal1a, doncs. d'una vegada
si no r.ols patir el mateix
que aquella áliga orgullosa.
Un petit escarabat
va donar-li Lrn escarmett.
Ja ho saps, oi, com ho va fbr?
Doncs que va xafar-li els ous!
COR DE DO\ES
Se me'n fot de tots vosalt¡es.
60
mentre tingui al meu costat
1'espartana Lampitó
i Isménia. la tebana.
No hi ha ibrqa que ens doblegui!
Ara. aneu a l'assemble¿t
ivoteu alegrement.
com fbu sempre en aquests casos:
assigneu un regirnent
per anar contra nosaltres.
Votacions d'aquesta mena
us fan perdre els aliats.
Ni els veins no us poden vellrel
Jo ahir vaig convidar,
a la festa per Hecate.
unr atttiga dels meus t'ills.
una noia encantadora.
una anguila dc Bebcia!
Doncs eis seus: uD'Atenes. res!"
no la van deixar venir.
i tot és per culpa vostra.
Els beocis n'estan f'afis
de les Yostres votacions.
Ai, reconyl No n'aprendreu,
com no us prenguin per 1a pota
i us rebatin contra terra!
CORIFEA
(A Lísístrata.)
Oh tu, reina missenyora,
tu de plans executora!
Com deixant la teva estada,
ara surts tan capficada.
LISISTRATA
Tot a fer punyetesl Ai, les dones, res al cap no hi tenen!
Em posen a perir!
COR DE DONES
Qué estás dient?
6t
 LISISTRATA D0NA la.
La veritat, l'amarga veritat! Pels déus, només seria un moment! El temps d'obrir-les sobre
el llit.
COR DE DONES
I ]5iS IRATA
Perb, qué passa? Parla; que som 1es teves amigues.
Al llit no has d'obrir-hi resl No surts!
LISÍSTRATA

Em fa vergonya dir-ho, perb tampoc no puc callar. D0NA 1a.

Es perdran!
COR DE DONES
LISÍSTRATA
Va, dona, no ens amaguis el desastre.
Que es perdin!
LI5ÍSTRATA
DO\A la.
Que ens morim de ganes, vet aquÍ!
Quin desastre! He deixat el lli a casa sense nlacerar. Deu tenir
COR DE DONES
la tija tota dreta! Corro a donar-li una bona refregada!
Déu de1 cell
L-\l)tR1lC
LISISTRAIA
Laltra! Ho veieu. en qué pensen? Una refregada, diu! A dintre!
Deixeu a Zeus en pau! La cosa, noies, está així. Jo ja no em
D0NA -ta.
veig amb cor de tenir-les a ratlla, lluny dels homes. Se m'esca-
penl La primera l'he sorprés mirant de fer més gran la bretxa Ah, tu que assisteixes als par-ts, dea Ilítia! Retén la criatura, que
que hi ha de la banda de la cova del déu Pan. Una altra es des- no neixi dins el sant recinte d'Atenea!
penjava amb una corda, mur avall. Fins i tot una ha tingut la
barra de dir que es passava a l'enemic! Ahir vaig haver d'agafar Ll)i\l R \lA
pels cabells una que volia muntar en un pardal, i se n'anava,
diu, volant a casa del brétol d'Orsíloc! Qualsevol pretext els va
I a tu, qué t'ha picat?
bé per fugir a casa. Ja ho veureu, aquí en ve una.
Tu, on vas tan esverada? D0NA la
Ja estic a punt!
D0NA 1a.

A casa. El meu home em va portar de Milet unes llanes que LlSISTRATA

tinc por que l'arna no me 1es faci malbé. Malaguanyades, són I ara! Si ahir no estaves prenyada!
tan bones! Hi vaig un moment abans no sigui tard.
D0NA -1¡.
LISiSIRAIA
Peró avui, sí! Dóna'm permís. Lisístrata, per anar a casa. que
No em vinguis amb históries. Cap a dintre! em vegi la llevadora de seguida!
 LISISTRATA D0NA 1a

Peró. qué dius! i aixó tan dur, qué és? I-oracle? Digues, digues!

D0NA ia. LISISTRATA

El ventre. Crec que será nen. Escolteu doncs:

"Quan, fugint dels pardals, Ies orenetes.
LISiSTRATA dins del penyal, cornú refugi trobin,
Per Afrodita, sembla que el tinguis de bronze, doncs! A veure, deixant de banda els plers voluptuosos,
a veure, que me'n vull assegurar... No et cau la cara de vergon- arribará la fi de tots els mals:
ya, cul de mona? Mira que posar-se el casc dAtenea per fer-nos el r¡ue sempre ha estat dalt anirá a baix
creure que está prenyada! i tot el que és a sota anirá a sobre,
complint la voluntat de Zeus tonantl»
D0\A 3a.
D0NA la
És veritatl Sí que n'estic, per Zeus!
Així, nosaltres ho farem posant-nos a sobre?
LISÍSTRATA
L])ISIR\T\
I el casc, per qué el vols?
«...mes si aixequen el vol per desbandar-se,
D0NA 3a. deixant e1 santuari, per a elles
Per si de cas encara fos aquí quan m'arribés l'hora. El pariria ja no hi haurá cap més lasciu pardal!"
a dintre. com fbn els coloms.
D0NA la

LISÍSTRATA Per Zeus. está ben clar!

Excusesl La cosa está ben c1ara. Queda't, dona. Si de cas ja
Iifbren'r dintre de1 casc els ritus! LISiSTRATA

Sí, en efecte. Per aixó mateix us dic que no hem de claudicar,

D0\A 3a. per més dejuni que s'hagi de fbr. Fóra molt lleig trair I'oracle
No pot serl A més, des que he vist la serp sagrada, ni dormir d'aquesta manera! Apa, anem a dintre.
aquí dalt no em fá cap grácia!
COR DE VELLS
D0NA la
Ara us vull explicar un conte.
Iels mussols. que mai no paren d'ulu1arl Les nits en blanc em la molts anys que el vaig sentir:
passo. jol vet aquí que una vegada
un xicot per nom Melánion,
J ISl\IR-\I\ per fugir del matrimoni.
Ja n'hi ha prou, senyores meves! Us rnoriu pels vostres homes, se'n aná a viu¡e tot sol
oi? Pe¡r), qué us penseu, que ells no es moren per vosaltres? allá dalt de les muntan¡es.
Les passen magres. en podeu estar segures. Així doncs. tingueu Ell mateix es feia xarxes
paciéncia, amigues meves. Resistiu una ntiqueta. Loracle diu per caEar conills i l1ebres.
que vencerem si ens mantenim unides. Diu així... i també tenia un gos.
No torná mai més a casa, VELL
amb les dones no hi podia!
Doncs nosaitres no som menys: Quina por!
com Melánion, tenim seny! DONA

VF,I I O t'estimes més un cop de peu al sec de la cama?

Eh, tu, vella, vine que et fáré un petó! \¡ELL

DOIiA Ensenyarás el conillet!

Fuig, ja en tinc de cebes!
DONA

VELL No li veu¡ies el velló, encara que sóc vel1a, perqué el tinc ben
afaitat!
Se'm dispara e1 peu cap el teu cul!
LISiSTRATA
DO\A
Vell pelut! Visca, visca! Amigues, veniu aquí, de pressa!

DONA
VELL
Támbé a Mirónides li deien cul-negre i pelut en el seu Qué hi ha, Lisístrata?
temps. I bé que era una fera per als seus enemics! I Fi¡r-
LISÍSTRATA
nion. tres quarts del mateix.
Un home! Veig venir un home, batzegat pel neguit dAfrodita!
COR DE DONES Oh, senyora de Xipre, de Cítera i de Pafo! Posal'hi ben recta,
Pel teu conte de Melánion, posa-l'hi ben recta, la pujada, no es desvii!
jo en tinc un de més bonic:
DONA
hi havia un tal Timó.
per a tots inaccessible. On és que no el veig?
No tenia domicili
i tan agre era de cara LISÍSTRATA
que semblava un mal esperit.
A11á, al costat del temple de Deméter.
Pel seu odi als homes marxa,
maleint-los pels seus crims. DONA
Era tanta la malícia
que li feien tots els homes, Ah, sí, ara el veig. I qui deu ser'l
que a les dones per contrast
de tot cor les estimava. LISÍSTRATA

Sempre així va ser Timó. Alguna de vosaltres el coneix?

DONA I\,fIRRINA

Vols un mastesot? Per Zeus! Si és en Fal'lerecte. el meu marit!

66 6'.7
 LISISTRATA
FAL LERECTE
Doncs, ja fer: el fas rostir a poc a poc, amb
saps el que has de
voltes i més voltes, i li prens el pél tant com tu vulguis: ara et Per tots els déusl Fes-me un favor: crida'm la Mirrina.
beso, ara no et beso. Li ho pots permetre tot, menys al1ó que
sap la copa. LlSlSIRcr.\

Que cridi la Mirrina? Qui ets tu'/

MIRRINA
FAL.LERECTE
No pateixis, deixam fer.
El seu marit, Kalentbnides, Kaientdnides Fal'lerecte.
LISiSTRATA
LISISTRAT{
Entesos. Perb, primer, me'l vull rifbr una mica des d'aquí.
Aneu-vos-en. Tant de gust. El teu nom, estimat amic, no em ve de nou- Tot-
hom aquí coneix en Fal'lerecte. I és que 1a teva d-ona sempre
el té a ia boca, ves per on. Pren una poma o una figa i ens fa:
FAL LERECTE
"Si fos aquí el meu Fal'lerecte. que de gust s'ho menjaria!"
Aiaiai, pobre de mi, els espasmes que tinc! I rígida com esrira-
da al poltre! Quin martiril FAL LERECTE

Oh. déus!
LISISTRATA

Alto! Qui va? LlSl\TR\TA

Per Afrodita, com ho sents! I el dia que parlem dels homes,
FAL LERECTE de seguida salta ella: nCom en Fal'lerecte no n'hi ha cap!"
Jo.
FAL'L E RE CT E

LlSÍSTRATA Apa, vés, fbsla venir!

Home'J LISÍSTRATA

FA L,LERE CTE
Qué em dones?

Qué no ho veus? I és clar que síl FAL'LERECTE

Només tinc aixó. Si ho vo1s, ho prens.

llil)IRAT\
Fora d'aquí! LISÍSTRATA

Espera't. Ara hi vaig.

FAL'LERECTE
I tu, qui ets per aviar-me? FAL'LERECTE

Afanya't! Que a la vida ja no hi tinc cap goig des del dia que
LI5ISlR\TA ella ie'n ru anat de casa. Se'm fa una muntanya entrar-hi, tot
em sembla buit i solitari, i fins i tot el menjar ha perdut la seva
Sóc la sentinella.
-srácia.
I és que vaig cremat!
 MIRRINA FA L'LERECTE
Lestimo, sí, l'estimo, peró ell no e1 vol, el meu amor! Deixa'm Baixa, reina, fbs-ho Pel nenl
estar, et dic que no vuil veure'l!
N,IIRRINA
FA L,LERECTE
El que és ser mare! Em toca baixar, no me n'escapo'
Oh dolcíssima Mirrina, com pots dir-ho, aixb? Au, Mirreneta
meva, baixa, vine aquí!
FAL LERECTE

MIRRIIiA Mira-te-la! Fins i tot em sembla com més jove i de bon veure'
com més indiferbncia em demostra, més calent em poso
jo!
I
No i no! Per Zeus, he dit que no, no baixol
MIRRINA
FAL,LERECTE
Fillet meu del meu cor, fill d'un malvat! Vine, tresor, fes-li un
Cridant-te jo, el teu maridet, no baixarás?
petó a la mare.

tr,fIRRINA
FAL'LERECTE
Em crides per no resl
Mi¡rinal Com pots ser tan infeliE? No te les has de creure, aques-
tes! A mi emias molt desgraciat i a tu cap bé no et fará'
FA L,LERECTE

Per no res? Peró, dona, que no veus que em moro de ganes d'es- MIRRINA
tar amb tu?
Treu-me les mans del damunt!
MIRRI]'IA
FAL LERECTE
No insisteixis. Apa, adéul
Que no penses en les nostres coses, tot de qualsevol
manera?

FAL LERECTE
MIRRINA
No, no, pei que més vulguis, no marxis! Fes cas al teu ñll, al-
menys! Nen, que no crides la marona? Thnt se me'n dóna, de les nostres coses!

FA L.LERECT E
FILL DE FAL'LERECTE
Mare. mare! No et fa res tampoc que els galls et facin malbé la llana?

FA L.LERECTE MIRRINA

Com és, Mirrina? No et fa llástima el teu fill, el teu pobret fi- Ai, déu meu, i tant!
llet, sis dies que no mama i sense rentar?
FAL'LERECTE
N,IIRRINA
I el temps que fa que no rendim homenatge a Afrodita' " Sigues
Em fa llástima, i tant! Que tingui un pare tan deixat! bona. tofna a casa.

10
 \IIRRiNA FAL LERECTE
Aixó sí que no! Per Zeus, mentre no feu la pau i segueixi la
guerra, el que és jo, no tornol Que recaigui sobre meu. Pel jurament no t'amoinis.

N,IIRRINA
FAL,LERECTE
Bé, doncs... vaig a buscar el nostre matalasset.
Quan tu ho vulguis, dona. No pateixis: ho farem. Perir ara jeu
amb mi un moment. FAL LERECTE

Quina ocurréncia! Tira, dona, a terra mateixl

trfIRRINA

Quan tu ho vulguis, home. No pateixis: ho farem. Primer la I,fIRRINA

pau, peró. Abans, no, ho hejurat! Ara, que et diria una menti-
No, no, no. Ets una mala peEa, peró així i tot jo no puc perme-
da si et digués que no en tinc ganes... tre que vagis per terra.

FAL LERECTE FAL LERECTE

Que en tens ganes? Aleshores, qué esperem per fer-ho? Com m'estima aquesta dona! No hi ha dubte.

},IIRRINA VIRRiNA
Animall Davant del nenl Té, veus que bé! Apa, jeu, corre, que em despullo... Ai, que
tonta, no he tret el llenqoll
FAL LERECTE
No, dona, no. Au, Manes, porta el nen a casa. Veus? El nen FAL LERECTE
ja no ens fa nosa... Apa, corre, qué fas que nojeus? Llengol? No cal. dona. no cal!

lvflRRINA 1\IIRRINA

Estic pensant on podem fer-ho. I tant que call

FAL,TERECTE
FAL LERECTE
Allá on sigui! La cova de Pan és un bon lloc. Vés-hi. qué hi farem! Peró, abans, fes-me un petó.

I,fIRRINA
MIRRiNA
Té.
I com m'ho faré per no tornar impura a t'acrópolis?
FAL,LERECTE
FA L,L ERE CTE
Aaaai! Corre, afanya't!
A la font de Klepsidra et pots rentar perfec¡ament.
M IR RINA
MIRRINA
Ja és aquí el 1lengo1. Jeu. jeu, que em despullo. Ara que..
I el jurament? Pobre de mi, faltar a la paraula és un crim! d'aixir... no tens coixí.

12 13
 FAL'LERECTE FA L,LERECTE

No em fa cap falta. Ja la tinc aixecada.

MIRRINA MIRRINA

Per Zeus, doncs a mi sí! Vols una mica de perfum?

FA L,LE RE CTE FAL LERECTE

Déu meu. Aquest pardal sembla engreixat a ca l'Herakles! No, per Apol.lo! No fotis!

MIRRINA
},IIRRINA
Ara qui mana és Afrodita. Te n'has de posar una mica tant si
Au, aixeca't un moment que posaré el coixÍ.
vols com si no vols. Ara te'n porto.
FAL LERECTE
FAL'L E RE CT E

Ara ja ho tinc tot! Vine aquí, tresor! Zeus omnipotent, fes que se li trenqui pel camíl

MIRRINA
MIRRINA
Ja va,home. M'haig de treure Ia cotilla. I recorda, no m'engan- Para la má i frega't bé.
yis: heu de fer la pau.
FAL'LE RECTE
FAL LERECTE
Cony, quina pudor! Aixó no és cap perfum de noces! Sembla
Pe¡ Zeus, no puc més! merda!

T'fIRRINA
MIRRiNA
Ara que hi penso, no tens manta. Ai, quin cap! He pres un pot per l'altre, vet aquí!

FAI-'LERECTE FAL,L ERECT E

No vull cap manta, vull cardar! Ja m'esti bé. Deixem-ho córrer. reina.

N{lRRIr'A I,fIRRINA
Tranquil, que ja ho farás. Vinc de seguida. Que estás sonat?

FAL LERECTE FAL LERECTE

Aquesta dona em matará, amb tanta manta i tant llenEol! Que rebenti el que va inventar el perfum!

N,lIRRINA IfIRRINA

Aixeca... Aguanta aquesta ampolla.

11
 FAL.LE RE CTE
FAL.LER ECTE
Sí, una porca. Així se t'enduguin com pa1la pels aires e1s teus
Aquesta altra ja ia estona que l'aguanto' Jeu d'una vegada, mala fums huracanats, i, un cop ben rebregada, em caiguis empala-
pdcora, no vull res més! da a sobre l'instrument!

\,IIRRINA

Está bé, está bé. em treuré les sandálies. Perb, ja ho saps, tu HERALD LSPARI \
vota a favor de la pau.
Que vaig bé per anar al Senat? O bé... els pritanis hauria de
veure. On els puc trobar? Porlo un missatge.
FAL LERECTE

Hauré de consuitar-ho. Ep, on vas? Sí que I'he fbta bonal Estic UN PRlTANI
llestl Primer em fa bullir ia sang i tot seguit desapareix! Ai, Bufa! I tu, qué ets, un home o Príap?
que em moro! Qué será de mi" desventurat? Com m'ho faré.
ara que m'ha enredat la més maca de totes? Qui es fará cárrec
HERALD
d'aquest pobre orfe, on e1 ficaré! Hauré de pagar-li una dida,
quin remei! Pels dos déus! Sóc un herald, manefla! Vinc d'Esparta per
tractar l'assumpte de la pau.
COR DE VELLS
PRITA\1
Sí que ha estat un coP ben dur,
Fal lerecte, el que has rebut! I per qué dus llanga?
Creu-me. a l'ánima m'arriba
la dissort que t'ha colpit! HERAI,D
Ja trempant de bon matí,
Llanqa, jo? Per Zeus que no!
no ficar-la en tot el dia!
Quins ronyons? Quina moral?
PRITANI
Quins collons ho aguantarien?
No et miris, no, darrera: davant t'has de mirarl Qué és aixd
FAL LERECTE que t'aixeca la roba? O és que de tant caminar se t'ha inflat
1'entrecuix?
Oh, Zeusl Quines convulsionsl
HERALD
COR DE VELLS
Pels dos déus! Aquest home és un imbécil!
Malhaja, fiistigosa. Mira en quin estat me I'has deixat!
PRITANI
COR DE DONES
Ara hi caic! Vas empalmat! Pobret!
Ben fet que ha fet! És una joia!

HERALD
COR DE VELLS
Jo, empalmat? Per Zeus que no!
Una joia? Una porca. aixó és el que ésl
 PRlTANI CORIFEU

Doncs qué hi portes aquí sota? No hi ha fera com la dona:

és més mansa una tigressa!
HERALD El foc és més moderat!
Que qué hi porto, dius? El missatge enrotllat.
CORIFEA

PRITANI Em fas guerra declarada

Tánt de bo que aquesta també ho fos! Ja pots parlar sense ma- iet convé que et sigui amiga!
nies, home! Estem igual, nosaltres. I, a Esparta, com teniu la
cosa? CORiFEU

A les dones en ma vida

HERALD deixaré de malmirar!
Tota erecta, 1a tenim! I eis nostres aliats, com t'ho diria: tots
trempant! Ja no sabem qué fer. CORiFEA
,I
Com tu vulguis, babarota! ,i
PRITANI
Jo no puc seguir mirant-te,
I com ha estat aixó? Potser és una mala passada de1 déu Pan... tal com vas, amb tot a l'aire.
d'un ridícul espantós!
HERALD Au, cobreix-te, que t'a.ludo.
Ca! Va ser la Lampitó. Etla ho va comenqar i de seguida s'hi
van afegir les altres. Fan totes front comú i ens tanquen la botiga. CORIFELi

Amb aixb portes raó,

PRITANI ja no sé ni com ha estat.
I com us va? Un impuls d'indignació,
m'he trobat tot despullat!
HERALD
CORIFEA
No me'n parlis! Ja no podem més! Anem ajupits per 1a ciutat
com si anéssim a fer cargols! I elles que no es deixen fins que Ara sí que ets tot un home,
no fem. els grecs plegats. un armistici. ja ningú no se'n pot fotre.
I si no estigués dolguda,
PRITANI jo de l'ull ara et treuria
Ara ho veig clar: es veu que ja han jurat fer el mateix a tot arreu. el mosquit que hi tens ficat.
Vés, doncs, afanyat! Digues als espartans que en'iin de segui-
da ambaixadors amb plens poders per signar Ia pau. Jo aniré CORIFEU
al Consell per demanar que s'elegeixin eis nostres representants. Sí, sisplau que me'l destrossa!
No cal pas discuti¡-ho, la necessitat és ben patent. Aquí tens el meu anell:
treu-me'l, treu-me'l, t'ho suplico,
HERALD em farás un gran favor!
Entesos, me n'hi vaig volant! Ja la estona que enl mossegal

79
 CORIFEA els milions que li fan falta
Ho faré, tot i
que ets murri. i que vagi obrint la bossa,
Reis del cel! Quina bestiola! de tresor n'hi ha per totsl
Si la pau per fi arriba,
Que no el veus? Es un gegant!
tot aIId que ara prestem
CORlFEU
no s'haurir de retornar.
Avui vénen a sopar
Ai, que bé, com t'ho agraeixo! uns amics, molt bona gent.
Ja m'havia fet un pou! Crec que ahir ens va sobrar
Thn aviat me l'has lievat. una mica d'escudella.
tot de Ilágrimes em salten. I també he sacrificat
un porquet d'alld més tendre.
CORIFEA Al sopar esteu convidats!
Vine, monstre, que t'eixugui Heu d'anar-hi ben rentats.
i, en acabat, també un petó. tant vosaltres com els nens.
I no cal que pregunteu,
CORIFEU aneu dintre decidits.
No, aixó, no! De petons, nol com si fos a casa vostra.
Tot aixd si no us trobeu
CORIFEA
amb la porta ben tancada!

Thnt si en vols com si no en vols!

CORIFEU
CORIFEI-
Aquí arriben els ¿unbaixadors d'Esparta! Arrosseguen unes
Au, aneu a fregir espárrecs! barbes que els arriben fins als peusl I a l'entrecuix hi duen
Llagoteres sou de mena! benes: els senyors tenen la regla! Salut, nois! Digueu, com
Amb raó diu el refrany: us trobeu?
"Un flagell quan són presents,
un flagell quan són absents!"
Perd ara fem les paus, E S PA RT,I
no et faré més cabronades,
Pels dos déus! Que no ho veieu?
no me'n fácis cap tu a mi!
Venru tols, fem un sol cor
i cantem una canqó!
CORIFET

COR DE DONES l VELLS Déu meu! Aixó és molt greu: teniu molt alta la tensió i la
No patiu, bons ciutadans, calentura va en augmentl
no volem retreure-us res.
Al contrari, ben espléndid
ESPARTA
será el nostre taranná.
Prou desgrácies que patim! No me'n parlis, anem als fetsl Firmem la pau d'una vegada!
Que declari cadascú Apa, fbs venir e1s teus.
 CORIFEI; PRITANI
Els nadius que vénen, sembla que s'han tret la roba del voltant Molt bé. Nosaltres estem pe1 mateix. Per qué no f'em venir Li-
del ventre, com si fossin lluitadors. Es veu que aquesta malaltia sístrata? Ella és l'única que ens pot reconciliar.
e5 cura lent molt d'exercici.
ESPARTA
PRITANI Peis dos déus! I Lisístrat, si voleu! El cas és fer la pau.
Qui ens pot dir on és Lisístrata? Volem parlamentar, som ho-
mes... ja ho crec que ho som! COR

No cal anar a buscar-la, que ja ve.

CORIFEU Heus aquí una dona anrb ousl
Un altre amb el mateix mal. Oi que ja de bon matí sobrevé la Oh, Lisístrata, salutl
rigidesa? Au. demostra els teus recursos:
sigues dura i tova aihora.
PRITANI ara noble, ara vulgar,
orgullosa i també humil!
Sí, noi. De matinada ens enfilem per les parets! Estem ben fo-
Com pots veure, els grecs més forts,
tutsl Thnt, que si no fem rápid la pau el cul d'en Clístenes perilla!
captivats pels teus encant\.
als teus peus cauen rendits.
CORIFEU
Sigues I'irrbitra, sispiau,
Si em voleu creure, més val que ara us cobriu, no sigui que us de les seves dissensions.
vegi un d'aquells que mutilaren les estátues d'Hermesl
LlSl).R\i\
PRITANI
No és gens difícil Ia comanda. si els agafes excitats i sense _ga-
Per Zeus, tens tota la raól nes de picar-se les crestes mútuament. Ja es veurá. On és la Con-
córdia? Vine, maca, primer vés als espartans: agafa'is de la má
ESPARTA i porta'ls cap aquí. No com fan e1s homes. bruscarnent. sinó
Pels dos déusl I tant! Apa, torneu-vos a vestir. com cal. com una veritable dona, dolqament. No el prenguis
confiances, eh? Si et donen la má" tu porta'ls de la niá. Acosteu-
vos, espartans. aquí, al meu costat. Ara porta els atenesos.
PRITANI
Aquests, agafa'ls per allá on vulguin ells. Passeu a aqr.lest cos-
Ah! Els espartans ja són aquí? Salut! Qué, estern fotuts, eh, nois'l tat. vosaltres. I, ara, escolteu-me tots amb atenció. Que, encara
que sóc dona, tinc cervell. De naturalja tinc talent. peró. a més,
ESPARTA sovint vaig sentir parlar e1 pare i molts d'alt¡es ancians. Així
Vaja! Aquest ens ha enxampat amb la fava pelada! és que no ho fáig malament. I ara que us tinc aquí. us donai'é
una bona salafarda. Us ia mereixeu els uns i els altres! Laigr:a
PRITANI beneita per purificar els altars és la mateixa per a tots dos. Sou
com germans a Olímpia, a les Termbpiles o a Delfbs, i d trnts
Bé, senyors, anem per fbina. Qué us porta aquí?
d'altres llocs. No en dic més per no allargar-me. Eis bárbars
estan a l'aguait i us dediqueu a lluitar entre vosaltres. Sou grecs
ESPARTA
i destruiu ciutats i homes grecs! No us cau 1a cara de l,,ergonyal
Som ambaixadors per a la pau. I aquí finalitza la primera part del meu discurs.
 PRITANI
LISISTRATA
I jo arnb aquesta que no em deixa viure!
Quines prominbncies?
Ll5lSIR.\1\
ESPARTA
A més
-aixir va per vosaltres. espartans-, ¿,heu oblidat
que
una vegada en Periclides va venir a Atenes í. acollint-se a aquests Les de Pilos, dona, que fa temps que les hi exigim.
altars. blanc com Ia cara amb el seu vestit vermeli, ens va im-
plorar un exércit? En aquell temps estáveu amoinats tant per PRITANI
la revolta dels messdnics com pel terratrémol amb qué un déu Per Posidó, de Pilos no marxem!
us sacsejava. Kimó hi va anar amb quatre mil homes; ell us va
salvar! Com és que ara assoleu 1a terra d'aquells que us van fer
LISiSTRATA
un favor tan gran?
Sí, home, sí, doneu-les-hi!
PRIl'ANI
PRITANI
Tens raó, Lisístrata. Per Zeus, que no hi ha dret!
I on Ia fiquen.r, nosaitres, eh? On 1a fiquem, l'armada?
ESPARTA

Ho ¡econeixo. No trobo les paraules... Pels dos déus, quin cui LlslS lR cl.\
que tens! Demaneu a canvi un altre lloc.

LISISTRATA PRITANI
Ara que també podeu anar sols, vosaltres. E1s espartants us van Está bé. Volem la Mamellada i 1a conca de Quinpubis i les ca-
lliurar d'Hípies, no em direu que no ho sabeul Tots sols i en mes de Megara.
un sol dia derrotaren els partidaris i aliats del tirá, que no eren
pocs, i retornaren al poble atenés el vestit de l'home lliure.
ESPARTA

ESPARTA Pels dos déusl No, no t'ho donem, senyorl

Quina dona! En ma vida he vist res de semblant!
LISÍSTRATA

PRITANl Va. home, per dues cames i una conca us heu de barallar?
Ni jo tampoc, el té preciós!
PRITANi
LirlSl R \T.\ Doncs, jo em moro per llaurar-hi!
Doncs si us heu f'et tants bons serveis, per qud seguiu fbnt-vos
la guerra i no deixeu de banda 1es rancúnies? Feu la pau, qué ESPARTA
us ho impideix?
I jo per sembrar-hi!
ESPART,i
LISÍSTRATA
Hi estem d'acorci, nosaltres. amb la condició que ens deixin fo-
Feu primer la pau i podreu fer anar I'arada. Per cert, si esteu
tre nrá a lqs pronrinéncics...
ben decidits. bé ho heu de comunicar als vostres aliats.
 PRITANI o bé pa acabat de fer.
A1s aliats? No cal, dona, no call No n'hi ha cap que no en vul- Qui estigui en la indigincia
prengui e1 sac i vingui a casa,
gui, d'aixb!
I'hi ompliré de bon menjar.
Perb. entrar-hi és el problema,
r s pr nr.c
no sé com us ho fareu:
Almenys els nostres, t'ho dic jo, estan ansiosos per llaurar. hi ha una gossa que mossega!
Ll)15.R\lr
Molt bé, doncs. Renteu-vos i veniu a 1'acrbpoii. Us convidem,
les dones, amb el que tenim a les cistelles. Vosaltres iirmareu PRITANI
Ia pau, i tot seguit que cadascú prengui 1a seva dona i se l'endu- Obre la porta!
gui a casa. Vosaltresl Es pot saber qué fbu aquí assegudes? A escampar la
boira! La veieu, aquesta torxa? Doncs, si no us aparteu, no en
PRITA\1 responc! Us la clavo allá on sabeu!
Anem, anem. no perdem més el tempsl Esteu tranquil.les, noies, jo mai no us ho faria, aixd... Ara que,
si voleu, jo us la clavo amb molt de gust!
ESPARTI

Pels dos déusl Allá on tu diguisl L \ \IE\L\

Si es tracta de clavar. compteu també amb nosaltres:
PRIIANI
Corre, corre, més de pressa! PRITANI

Fugiu d'aquí, vosaltres! Au, fugiu o us en penedireu! Que no

veieu que els espartans han de sortir? Els homes s'han donat
un bon banquet!
COR DE DO\ES

Tinc polícromes catifes. ATENES

tinc llenqols i
teles fines, En ma vida havia vist ápat semblant! Són gent hábil aquests es-
llenceria i mantellines, partans. Es clar que nosaltres no ens quedem enrera: som molt
anelis d'or tinc i arracades, llargs, quan bebem vi!
e1 que cal per (a)nar mudada.
No em fa res donar-ho tot.
PRITANI
Ho tenia ben guardat,
peró e1 pany se m'ha trencat, Sí. senyor! Es veu que I'aigua no ens acaba d'anar bé! Si em
au, trieu el que us agradi! volguessin creure els atenesos, els ambaixadors aniríem a tot
Us ealdri ntclt bona r irlr, arreu calents d'orelles. Ara anem serens a Esparta i passa el que
si voleu trobar-hi res! passa. De seguida busquem raons per barallar-nos. No escol-
Si hi ha algú que no té teca tem res del que ens diuen i ho entenem tot al revés. En canvi,
i té a casa moltes boques. avui, ha anat tot de primeral Un s'ha fet un embolic cantant una
dona, fiils menuts i esclaus. cangó i, ves per on, s'ha endut una ovació. I tots jurávem que
tinc pcr a eli suaus larinctes no havíem sentit mai una cangó tan deliciosa!
Vaja, ja tornen, aquests! Per qué no us esfumeu, carn de flagell? PRITANI
Com que tot ha sortit bé, veniu! Farem plegats un balll Els es-
ATENÉS partans que vagin amb aquestes i vosaltres amb aque1les. Vin-
Per Zeus, i els espartans ja surten! ga. noies, cadascú amb ia seva parellal I ara celebrem ballant
el feliq esdeveniment! Perb, primer de tot, davant dels déus ens
hem de comprometre a no tornar mai més a baraliar-nosl
¡ s p,q Rr,l
Ah, molt rebé! Au, toca, toca una mica el flabiol. Tinc ganes COR
de ballar i cantar una cangó en honor dAtenes i d'Esparta.
Que comenci doncs el ball,
fes que vinguin les tres Grácies,
PRITANi i convoca la dea Artemir.
Bufa. nano. endavantl amb el seu germá bessó,
Quin goig fa veure-us ballar! conductor de balls, Apol lo!
Dionís. el d'ulls ardents.
COR D'ESPARTANS
envoltat per les bacants,
també Zeus. tot e1l un foc,
Oh Memdria. dona'ns musa i 1a seva noble esposa.
per cantar les belles gestes Tots els déus hi vull presents,
d'atenesos i espartans. perqub siguin testimonis
A la mar. junt a Artemisi. de la pau tan venturosa
com uns déus ells atacaren que aquest dia memorable
els vaixells de l'enemic fa possible per a tots
i en sortiren victoriosos! Afrodita amb cor amable!
Les Termbpiles nosaltres Visca, visca!, aixequeu-les,
defénsávem a tot preu, visca, viscal, ben amunt!
amb Lebnides a1 cap Visca. visca!, que és de tots,
d'un exércit de senglars, visca, visca!, Ia victbrial
amb les dents ben esmolades
i la boca escumejant! PRITANI
Tots junts érem un grapat
i de perses n'hi havia Amics espartans, ara us toca a vosaltresl
tants com grans d'arena al mar!
COR D'ESPARTANS
Oh, tu, verge caqadora,
oh, augusta dea Artemis! Baixa dei plaent Thiget,
Supervisa l'alianga acudeix, Musa esparlanal
d'atenesos i espartans, Canta Apol'lo dAmiclea,
ique duri molt de temps! venerat pels espartans.
Sigui eterna l'amistat també la dea Atenea.
que els tractats ara estableixen. que de bronze hi té capella.
i no fem més la guineu! i l'orgull dels espartans,
Jo t'ho prego, vine aquí, els bessons fills del gran Zeus,
oh, tu, verge caEadora! que, a les ribes de I'Eurotas,
hi fan jocs i esports plegats! TAULA
Botem tots amb lleugeresa
i cantem himnes a Esparta,
que venera tots els déus,
amb bells cants i ágils danses!
A les ribes de l'Eu¡otas.
són com poltres les doncelies PROLEG 5
que aixecant gran polseguera
hi fan salts escabeliades, Cronologia de les peces conservades 17
com bacants esbolarradesl Bibliografia t9
Dirigeix el ball Ia casta,
la sublim filla de Leda!
Lliga amb cinta els teus cabells, LNÍSTRATA 2t
salta amunt com les gaseles
i picant de mans anima Nota de1 traductor 23
aquest bali tan fbbulósl
I cantem per fi un himne
en honor de la deessa
poderosa, irreductible
i magnánima Atenea!