You are on page 1of 72

L’obra que enguany presentam, «Trenta-vuit pisos tutelats per a persones ma-

jors» (Son Rossinyol, Coll d’en Rabassa), destaca pels valors que porta aparellats:
avantguarda arquitectònica integrada en el nucli que l’acull, innovació, benestar
dels usuaris, cura mediambiental, preocupació social i utilitat pública. En resum,
suposa excel·lència posada al servei de la comunitat i de l’interès general. És una
altra proposta, un altre referent a seguir en aquest camí en la millora del model
de ciutat que hem rebut.
Vull felicitar l’equip d’arquitectes que la va concebre i agrair-los que optassin amb
ella al premi Guillem Sagrera, que és una altra manera de compartir amb la so-
cietat els assoliments del taller.

Aina Calvo
Batlessa de Palma

La obra que presentamos este año, «Treinta y ocho pisos tutelados para personas mayores»
(Son Rossinyol, Coll d’en Rabassa), destaca por sus valores que lleva aparejados: vanguardia
arquitectónica integrada en el núcleo que la acoge, innovación, bienestar de los usuarios,
cura medioambiental, preocupación social y utilidad pública. En resumen, supone excelencia
puesta al servicio de la comunidad y del interés general. Es otra propuesta, otro referente a
seguir en este camino en la mejora del modelo de ciudad que hemos recibido.
Quiero felicitar al equipo de arquitectos que la concibió y agradecerles que optaran con ella al
premio Guillem Sagrera, que es otra manera de compartir con la sociedad los logros del taller.

Aina Calvo
Alcaldesa de Palma
Sumari
Sumari0
UN LLOC EN COMÚ
UN LUGAR COMÚN
Pisos tutelados para personas mayores, Son Rossinyol, Palma
José Manuel López Pelaez

1. EMPLAÇAMENT
EMPLAZAMIENTO
2. PROGRAMA
PROGRAMA
3. EDIFICI
EDIFICIO
4. TIPUS
TIPO
5. SISTEMA CONSTRUCTIU
SISTEMA CONSTRUCTIVO
6. CONFORT I ENERGIA
CONFORT Y ENERGÍA

FITXA TÈCNICA
FICHA TÉCNICA
EPÍLEG
EPÍLOGO

APROXIMACIÓ SOCIAL AL PROJECTE


APROXIMACIÓN SOCIAL AL PROYECTO
Joan Amer Serra

COMENTARI
COMENTARIO
Xisco Pizá, Sè Duch, Iciar de Basterrecha
UN LLOC EN COMÚ
UN LUGAR COMÚN
Pisos tutelados para personas mayores
en Son Rossinyol (Palma)

Quan per agost de 1956 es reuní el desè C.I.A.M. a la Galeria d’Art Modern de Du- Cuando en agosto de 1956 se reunió el décimo C.I.A.M. en la
Galería de Arte Moderno de Dubrovnik, José Luis Sert leyó un
brovnik, Josep Lluís Sert va llegir un missatge de Le Corbusier als assistents del
mensaje de Le Corbusier a los asistentes al Congreso donde
Congrés on afirmava, de manera terminant, que una etapa havia acabat. El mes- afirmaba, de manera tajante, que una etapa había terminado.
tre reconeixia la falta d’adequació als temps de la situació en què es trobaven les El maestro reconocía la falta de adecuación a los tiempos de la
reunions, i donava la raó als que pensaven que havien desembocat en un dogma- situación en que se encontraban las reuniones, y daba la razón a
los que pensaban que habían desembocado en un dogmatismo
tisme estèril. Subscrivint les seves paraules, un grup de joves crítics es proposava estéril. Suscribiendo sus palabras, un grupo de jóvenes críticos
prendre el relleu d’aquestes activitats i tres anys després, per setembre de 1959, se proponía tomar el relevo de estas actividades y tres años des-
aquest mateix grup decidí, durant la seva reunió a Otterlo, no usar d’ara endavant pués, en septiembre de 1959, ese mismo grupo decidió, durante
su reunión en Otterlo, no usar en lo sucesivo el término C.I.A.M.
el terme C.I.A.M. per als futurs Congressos Internacionals d’Arquitectura Moder- para los futuros Congresos Internacionales de Arquitectura Mo-
na. Així es fundà oficialment el Team 10. derna. Así se fundó oficialmente el Team 10.
No obstante, la formación del Team 10 no fue tan inmediata.
Això no obstant, la formació del Team 10 no fou tan immediata. Algun temps abans
Algún tiempo antes de Otterlo, Alison y Peter Smithson habían
d’Otterlo, Alison i Peter Smithson havien entrat en contacte amb altres arquitec- entrado en contacto con otros arquitectos, más allá de su grupo
tes, més enllà del seu grup independent, reunint a personalitats tan dispars com independiente, reuniendo a personalidades tan dispares como
Bakema, Candilis, Aldo van Eyck y algunos más. Verdaderamen-
Bakema, Candilis, Aldo van Eyck i alguns més. Vertaderament aquest equip era
te este equipo era muy heterogéneo, pero consiguió sin embargo
molt heterogeni, però aconseguí malgrat això establir una base comuna donant establecer una base común dando fuerza a las ideas que com-
força a les idees que compartien i atenuant les que els separaven. partían y atenuando las que les separaban.
En términos generales el Team 10 propuso incluir en sus pro-
En termes generals el Team 10 proposà incloure en el seus programes els avan- gramas los avances de las ciencias sociales, que se habían
ços de les ciències socials, que s’havien consolidat durant aquells anys, sobretot afianzado durante aquellos años, sobre todo los de la psico-
logía y la antropología. No renunciaban a la enseñanza de sus
els de la psicologia i l’antropologia. No renunciaven a l’ensenyança dels seus mes-
maestros (principalmente Mies y Le Corbusier) pero intentaban
tres (principalment Mies i Le Corbusier) però intentaven ampliar l’univers de codis ampliar el universo de códigos éticos y estéticos en que los
ètics i estètics en els quals els Congressos s’havien desenvolupat fins llavors. Congresos se habían desarrollado hasta entonces. También
També decidiren conferir als seus plantejaments un sentit pràctic de manera que, decidieron conferir a sus planteamientos un sentido práctico
de manera que, a partir de Otterlo, los principios debían ela-
a partir d’Otterlo, els principis s’havien d’elaborar des de l’anàlisi i la discussió de borarse desde el análisis y discusión de las propuestas con-
les propostes concretes que es duguessin a les reunions. Els projectes jugaven cretas que se llevasen a las reuniones. Los proyectos jugaban

6
moltes vegades el paper d’estímuls per a les opinions del grup, o el de manifest muchas veces el papel de estímulos para las opiniones del
d’algunes d’elles, i des de la discussió, sorgien declaracions i escrits que anaven grupo, o el de manifiesto de algunas de ellas, y desde la dis-
cusión, surgían declaraciones y escritos que iban formando el
formant el substrat del seu pensament. sustrato de su pensamiento.
El grup s’anà enriquint amb altres presències, com la de Ralph Erskine o José An- El grupo se fue enriqueciendo con otras presencias, como la de
Ralph Erskine o José Antonio Coderch, y también recibiendo la
tonio Coderch, i també rebent l’assistència de seguidors més o menys marginals,
asistencia de seguidores más o menos marginales, desde Sáenz
des de Sáenz de Oíza a Luis Kahn. I finalment ampliant-se en la labor de tants de de Oíza a Luis Kahn. Y finalmente ampliándose en la labor de
deixebles que saberen incorporar aquests enfocaments a la seva feina professio- tantos discípulos que supieron incorporar estos enfoques a su
trabajo profesional ya libre de la condición de manifiesto, como
nal ja lliure de la condició de manifest, com per exemple Herman Hertzberger.
por ejemplo Herman Hertzberger.
A partir de les trobades del Team 10, de les seves discussions i dels seus pro- A partir de los encuentros del Team 10, de sus discusiones y
grames, es desenvolupà una nova sensibilitat; i aquesta emergeix en la feina de programas, se desarrolló una nueva sensibilidad; y ésta emerge
en el trabajo de grupos muy diversos distanciados en el espacio
grups molt diversos distanciats en l’espai i en el temps, arribant a influir en els
y en el tiempo, llegando a influir en los programas de algunas
programes d’algunes escoles, en l’ensenyament de l’arquitectura, i finalment en escuelas, en la enseñanza de la arquitectura, y finalmente en la
la forma de pensar i construir els projectes per alguns equips de professionals. forma de pensar y construir los proyectos por algunos equipos
de profesionales.
La proposta per construir un grup de “pisos tutelats” destinats a persones majors La propuesta para construir un grupo de “pisos tutelados” desti-
a Palma, el concurs de la qual guanyà l’equip format per Golomb, Hevia, Velasco, nados a personas mayores en Palma, cuyo concurso ganó el equi-
García Peraire y Garcías Roig en juliol del 2000, oferia pel seu contingut una oportu- po formado por Golomb, Hevia, Velasco, García Peraire y Garcías
Roig en julio de 2000, ofrecía por su contenido una oportunidad
nitat especialment adequada per cuidar el món de relacions entre allò públic i allò
especialmente adecuada a cuidar el mundo de relaciones entre
privat, entre el control individual i la trobada social, tan delicat per aquests usuaris la lo público y lo privado, entre el control individual y el encuentro
possibilitat dels quals d’independència vital es troba en un equilibri no sempre fàcil. social, tan delicado para estos usuarios cuya posibilidad de inde-
pendencia vital se encuentra en un equilibrio no siempre fácil.
L’interès del projecte no està només en els instruments que es posen en joc per a El interés del proyecto no está sólo en los instrumentos que se
la seva sostenibilitat i el seu confort, o l’aprofitament de l’orientació i l’assolellada, ponen en juego para su sostenibilidad y confort, o el aprove-
relacionats amb temes que tant preocupen avui dia, sinó també per la forma en chamiento de la orientación y el soleamiento, relacionados con
temas que tanto preocupan hoy, sino también por la forma en
què s’adapta el tipus de «corrala» per aconseguir un determinat sentit comunitari
que se adapta el tipo de corrala para conseguir un determinado
i la dosificació, molt precisa, de les superfícies i mides dels elements comuns o sentido comunitario y la dosificación, muy precisa, de las super-
els estrictament privats. Hi ha una especial sensibilitat en la disposició de les ficies y tamaños de los elementos comunes o los estrictamente
privados. Hay una especial sensibilidad en la disposición de las
peces de connexió que són més que simples trànsits. Els corredors i les galeries
piezas de conexión que son más que simples tránsitos. Los co-
s’entenen també com a llocs d’estància i de trobada, el que es recolza mitjançant rredores y las galerías se entienden también como lugares de
la disposició de tancaments mòbils o per les mides de les embocadures que ser- estancia y encuentro, lo que se apoya mediante la disposición
veixen també de seients. de cerramientos móviles o por los tamaños de las embocaduras
que sirven también de asientos.
El projecte de Son Rossinyol tracta en diversos llocs de diluir el límit estricte entre El proyecto de Son Rossinyol trata en diversos lugares de diluir
allò públic i allò privat, reconeixent la importància de no fomentar barreres sinó el límite estricto entre lo público y lo privado, reconociendo la
importancia de no fomentar barreras sino valorando esa ambi-
valorant aquesta ambigüitat del lloc intermedi que afavoreix la relació.
güedad del lugar intermedio que favorece la relación.
Recordar la referència històrica del Team 10 és necessari per vincular propostes, Recordar la referencia histórica del Team 10 es necesario para
com la d’aquests pisos tutelats, a un conjunt d’actituds relacionades dintre seu en vincular propuestas, como la de estos pisos tutelados, a un con-
junto de actitudes relacionadas entre sí al incorporar una filo-
incorporar una filosofia comuna quant a la comprensió de l’ésser humà. Afirmen la
sofía común en cuanto a la comprensión del ser humano. Afir-
seva voluntat d’avançar en la consideració humanista de l’individu i la societat a qui man su voluntad de avanzar en la consideración humanista del
l’arquitectura va dirigida, de cuidar-la i potenciar-la i, finalment, existeix una idea individuo y la sociedad a quienes la arquitectura va dirigida, de
cuidarla y potenciarla y, finalmente, existe una idea compartida
compartida respecte al valor de l’herència i la tradició moderna.
respecto al valor de la herencia y la tradición moderna.
En un dels textos que Aldo van Eyck publicà durant la trobada a Otterlo acaba En uno de los textos que Aldo van Eyck publicó durante el en-
escrivint: cuentro en Otterlo termina escribiendo:
De nuevo está haciendo frío aquí, y como siempre comienzo a
De nou està fent fred aquí, i com sempre començ a pensar en com donar calor a pensar en cómo dar calor a la arquitectura, cómo hacer que nos
l’arquitectura, com fer que ens abrigui i ens envolti. Després de tot, la gent com- abrigue y nos rodee. Después de todo, la gente compra ropas y
calzado del tamaño conveniente y sabe reconocer cuando les
pra robes i calçat de la mida convenient i sap reconèixer quan els queda bé. És el
quedan bien. Es el momento de encontrar la cosa construida
moment de trobar la cosa construïda que també els (i ens) quedi bé. que también les (y nos) quede bien.

José Manuel López-Peláez / Tardor de 2008. José Manuel López-Peláez / Otoño de 2008.

7
INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓN
En abril de 2000, el Instituto Balear de la Vivienda convoca un
Per abril de 2000, l’Institut Balear de l’Habitatge convoca un concurs d’avantpro-
concurso de anteproyectos de viviendas de protección pública
jectes d’habitatges de protecció pública en tres solars de la seva propietat propo-
en tres solares de su propiedad proponiendo, en uno de ellos, un
sant, en un d’ells, un programa inèdit fins al moment a les Illes Balears, «pisos
programa inédito hasta el momento en las Islas Baleares, «pi-
tutelats per a persones majors». Inclou en les bases, la valoració per a la selecció
sos tutelados para personas mayores». Incluye en las bases la
de projectes, de propostes innovadores entorn de les noves tecnologies aplicables
valoración, para la selección de proyectos, de propuestas inno-
a les Illes Balears basades en l’estalvi energètic i la sostenibilitat. vadoras en torno a las nuevas tecnologías aplicables a Baleares
Seduïts pel tema i fruit de trobades casuals, es conforma un equip de feina per a basadas en el ahorro energético y la sostenibilidad.
l’ocasió, un moment que finalment s’estengué durant més de cinc anys, carregat Seducidos por el tema y fruto de encuentros casuales, se con-
d’energia, il·lusió i no poques complicacions. forma un equipo de trabajo para la ocasión, un momento que
finalmente se extendió durante más de cinco años, cargado de
Aquest document pretén recollir part d’aquell recorregut tan estimulant, i a la ve- energía, ilusión y no pocas complicaciones.
gada tortuós, que és un projecte d’arquitectura.
Este documento pretende recoger parte de ese recorrido tan esti-
mulante, y a la vez tortuoso, que es un proyecto de arquitectura.

8
1. EMPLAÇAMENT 1. EMPLAZAMIENTO
El solar proposat se situa a l’interior d’una illa urbana tancada. El solar propuesto se sitúa en el interior de una manzana urbana
2
cerrada.
La seva superfície és de 1.994,00 m i està qualificat pel PGOU com equipament
Su superficie es de 1.994,00 m2 y está calificado por el PGOU
assistencial.
como equipamiento asistencial.
S’hi arriba a través d’accessos de vianants de servei des dels carrers de Jacob El acceso se realiza a través de pasos peatonales de servicio
Sureda i de Miquel Forteza i Pinya, o per un passeig de vianants arbrat des del desde las calles Jacob Sureda y Miquel Forteza i Pinya o por
carrer de Vicente Tofiño, vials pertanyents a la urbanització Son Rossinyol de un paseo peatonal arbolado desde la calle Vicente Tofiño, viales
Can Pastilla. pertenecientes a la urbanización Son Rossinyol de Can Pastilla.

El seu entorn està conformat per les façanes posteriors dels edificis caracte- Su entorno está conformado por las fachadas traseras de los
edificios características de los interiores de manzana, todas sal-
rístiques dels interiors d’illa, totes salpicades per intervencions individuals poc
picadas por intervenciones individuales poco afortunadas.
afortunades.
Desde un punto de vista ambiental, salvo por el paseo arbolado,
Des d’un punt de vista ambiental, llevat del passeig arbrat, el caràcter predomi- el carácter predominante de los límites es duro y poco amable.
nant dels límits és dur i poc amable.

EMPLAÇAMENT
EMPLAZAMIENTO

9
2. PROGRAMA 2. PROGRAMA
El pis tutelat, què és? El piso tutelado, ¿qué es?
Com alternativa al sistema tradicional de residències per a la tercera edat, sor- Como alternativa al sistema tradicional de residencias para la
geixen els pisos tutelats. tercera edad, surgen los pisos tutelados.
Es un nuevo modelo de habitar entre la residencia -donde el
És un nou model d’habitar entre la residència -on l’espai d’intimitat es limita a
espacio de intimidad se limita a una habitación (muchas veces
una habitació (moltes vegades compartida), si bé els espais de relació són molt
compartida), si bien los espacios de relación son muy amplios-
amplis- i un habitatge estàndard de vàries dependències, amb càrregues de
y una vivienda estándar de varias dependencias, con cargas de
manteniment i poques possibilitats de relació amb altres persones en la ma- mantenimiento y pocas posibilidades de relación con otras per-
teixa situació. sonas en la misma situación.
Aquests equipaments possibiliten un allotjament individualitzat, amb un espai fí- Los pisos tutelados posibilitan un alojamiento individualizado,
sic comú destinat a la relació entre les persones que hi viuen. Aquest nou sistema con un espacio físico común destinado a la relación entre las
d’allotjament garanteix, d’una banda, una manera de viure similar al del propi personas que los habitan. Este nuevo sistema de alojamiento
garantiza, por una parte, una manera de vivir similar al del pro-
habitatge, oferint oportunitats de vida independent i d’intimitat; i, de l’altra, grans
pio domicilio, ofreciendo oportunidades de vida independiente y
espais de relació, els quals potencien la convivència. És, per tot això, molt eficaç
de intimidad; y, por otra, grandes espacios de relación que po-
per ajudar a combatre la solitud i l’aïllament dels seus ocupants.
tencian la convivencia. Resulta, por tanto, muy eficaz para ayu-
Els usuaris d’aquest tipus d’habitatge, en règim de lloguer, són persones majors dar a combatir la soledad y el aislamiento de sus ocupantes.
de 65 anys, sense dependència funcional, amb necessitat d’habitatge per carència Los usuarios de este tipo de casa, en régimen de alquiler, son
o inhabitabilitat, d’escassos recursos econòmics i que viuen totes soles. personas mayores de 65 años, sin dependencia funcional, con
necesidad de vivienda por carencia o inhabitabilidad, de escasos
Des de l’inici del projecte, inclosa la fase de concurs d’idees, es tenia clar que
recursos económicos y que viven solas.
era important desenvolupar un programa que donés resposta a les necessitats
Desde el inicio del proyecto, incluida la fase de concurso de
dels ocupants de l’edifici. En aquest sentit, es van visitar vàries residències per a
ideas, se tenía claro que era importante desarrollar un progra-
persones majors i s’entrevistaren treballadors i residents d’aquestes institucions. ma que diera respuesta a las necesidades de los ocupantes del
Amb ells es van analitzar les virtuts i les mancances del sistema, una ajuda ines- edificio. En este sentido, se visitaron varias residencias para
timable per entendre millor el programa a desenvolupar. personas mayores y se entrevistaron a trabajadores y residentes
de estas instituciones. Con ellos se analizaron las virtudes y ca-
Així, la proposta planteja un edifici d’habitatges de reduïdes dimensions, amb el
rencias del sistema, una ayuda inestimable para entender mejor
suport de serveis comuns. El model proposat intenta donar resposta a la manera
el programa a desarrollar.
d’habitar de les persones majors tenint en compte les premisses següents:
Así, la propuesta plantea un edificio de viviendas de reducidas
ESPAI PROPI: Desenvolupament d’un major nombre d’unitats petites, amb capa- dimensiones, con el apoyo de servicios comunes. El modelo pro-
citat per a una o dues persones, com a resposta al conflicte de compartir espai puesto intenta dar respuesta a la manera de habitar de las per-
entre persones majors que no es coneixen. sonas mayores teniendo en cuenta las premisas siguientes:
ESPACIO PROPIO: desarrollo de un mayor número de unidades
ESPAI DE RELACIÓ SOCIAL: Potenciació dels espais comunitaris com a espais de
pequeñas, con capacidad para una o dos personas, como res-
relació, inclòs amb el barri com a club social.
puesta al conflicto de compartir espacio entre personas mayo-
FLEXIBILITAT: Possibilitat de modificar els espais per a diferents usos i activitats. res que no se conocen.

MOBILITAT: adaptació de les dimensions ergonomètriques per a usuaris amb ESPACIO DE RELACIÓN SOCIAL: potenciación de los espacios
comunitarios como espacios de relación, integrado con el barrio
mobilitat reduïda.
como club social.
Un altre aspecte a tenir en compte en el disseny de l’edifici és el grau d’intimitat FLEXIBILIDAD: posibilidad de modificar los espacios para dife-
de les diferents peces. La planta baixa és el lloc més adequat pels elements més rentes usos y actividades.
públics, és a dir, els serveis comuns de suport als habitatges. Les peces de més MOVILIDAD: adaptación de las dimensiones ergonométricas
intimitat, les vivendes, se situen a les plantes superiors. L’espai de transició es fa para usuarios con movilidad reducida.
a través del corredor-galeria.

10
Atès tot això, l’edifici permet tota una sèrie d’usos i situacions que van de la Otro aspecto a tener en cuenta en el diseño del edificio es el
col·lectivitat a la individualitat, de l’àmbit públic al privat. Es troben gran varietat grado de intimidad de los diferentes espacios. La planta baja es
de espais comuns, interiors i exteriors, de sol o d’ombra, recollits o amples; la zona más adecuada para los elementos públicos, es decir, los
servicios comunes de apoyo a las viviendas. Los espacios más
àrees en què l’usuari, encara que dins l’edifici, està en contacte amb l’escenari
íntimos, los hogares, se sitúan en las plantas superiores. El es-
exterior i sent el plaer de contemplar la vida al carrer, de veure els altres i de ser
pacio de transición se hace a través del corredor-galería.
vist, de relacionar-se amb altra gent i també d’amagar-se a la intimitat de les
Debido a todo ello, el edificio permite toda una serie de usos y si-
seves llars, amb independència de fer el que es vulgui i quan es vulgui.
tuaciones que van de la colectividad a la individualidad, del ám-
bito público al privado. Se encuentran gran variedad de espacios
comunes, interiores y exteriores, de sol o de sombra, recogidos
o anchos; áreas en las que el usuario, aunque dentro del edificio,
está en contacto con el escenario exterior y siente el placer de
contemplar la vida en la calle, de ver a los demás y de ser visto,
de relacionarse con la otra gente y también de esconderse en la
intimidad de sus casas, con independencia de hacer lo que se
quiera y cuando se quiera.

11
3. EDIFICI 3. EDIFICIO
Idees prèvies Ideas previas
Des dels primers esbossos, es plantejà el repte de desenvolupar un edifici que Desde los primeros esbozos, se planteó el reto de desarrollar
contemplàs, en el seu sentit més ampli, criteris bioclimàtics determinats a priori, un edificio que contemplara, en su sentido más amplio, criterios
sense que aquesta qüestió en significàs un detriment en la qualitat arquitectò- bioclimáticos determinados a priori, sin que dicha cuestión sig-
nificara un detrimento de su calidad arquitectónica.
nica.
Sobre esta temática de compatibilidad se ha discutido amplia-
Sobre aquesta temàtica de compatibilitat s’ha discutit àmpliament al llarg del mente a lo largo del proyecto y gran parte de las decisiones,
projecte i gran part de les decisions, siguin funcionals, espacials, formals, estèti- sean funcionales, espaciales, formales, estéticas o constructi-
ques o constructives, han passat pel seu sedàs, el que ha complicat en diferents vas, han pasado por este tamiz, lo que ha complicado en varios
moments el procés de disseny i la metodologia de feina. momentos el proceso de diseño y la metodología de trabajo.

12
13
Volumetria Volumetría
L’edifici es presenta en el solar como un contenidor que es resguarda de l’en- El edificio se presenta en el solar como un contenedor que se
torn sense deixar d’atendre les relacions bàsiques amb ell (altures confrontants, resguarda del entorno sin dejar de atender las relaciones básicas
nexes amb el passeig, etc.). De cos aïllat i compacte, ajusta la seva geometria con él (alturas colindantes, nexos con el paseo, etc.). De cuerpo
aislado y compacto, ajusta su geometría sencilla tanto a la ali-
senzilla tant a l’alineació de vial com d’endinsada, configurant un volum perforat
neación del vial como a retranqueos, configurando un volumen
a nivell de carrer que tanca un pati interior.
perforado a nivel de calle que encierra un patio interior.
En alçat, el volum de quatre plantes s’escalona a partir de la planta segona cer- En alzado, el volumen de cuatro plantas se escalona a partir de
cant un menor impacte en l’entorn i una millor assolellada interior, destinant la planta segunda buscando un menor impacto en el entorno y un
les terrasses resultants a l’ús comunitari. Aquesta configuració, distinta a la del mejor asoleamiento interior, destinando las terrazas resultantes
concurs i com a evolució d’aquest concurs, fou objecte d’un estudi de detall que al uso comunitario. Esta configuración, distinta a la del concurso
millorà sensiblement les qüestions plantejades. y como evolución del mismo, fue objeto de un estudio de detalle
que mejoró sensiblemente las cuestiones planteadas.

VOLUMETRIA SEGONS PLANEJAMENT


VOLUMETRÍA SEGÚN EL PLANTEAMIENTO

VOLUMETRIA PROPOSTA A L’ESTUDI DE DETALL


VOLUMETRÍA PROPUESTA EN EL ESTUDIO DE DETALLE

14
Accessibilitat Accesibilidad
L’accés principal es planteja per una rampa lateral que arranca des del passeig i El acceso principal se plantea por una rampa lateral que arran-
desemboca en el vestíbul principal. ca desde el paseo y desemboca en el vestíbulo principal.
Desde éste, se distribuye la galería que vincula las zonas co-
Des d’aquest, es distribueix la galeria que vincula les zones comunitàries de
munitarias de planta baja y los núcleos verticales, de escalera y
planta baixa i els nuclis verticals, d’escala i ascensor, que comuniquen amb els
ascensor, que comunican con las viviendas.
habitatges.
Igualmente, desde el vestíbulo se vislumbra el patio interior y
Igualment, des del vestíbul s’entreveu el pati interior i és possible recuperar la es posible recuperar la visión del paseo arbolado a través de
visió del passeig arbrat a través d’un porxo. un porche.

15
Les comunicacions horitzontals, es realitzen per una galeria que envolta el pati Las comunicaciones horizontales, se realizan por una galería que
des de la qual s’accedeix als habitatges i que es planteja com a suport de les re- rodea el patio desde la que se accede a las viviendas y que se
lacions socials quotidianes entre els usuaris. plantea como soporte de las relaciones sociales cotidianas entre
los usuarios.
Per potenciar-ne l’apropiació, s’ha optat per un disseny de façana interior tranca-
Para potenciar su apropiación, se ha optado por un diseño de fa-
da, que dota a l’espai d’una dimensió superior als estàndards circulatoris, essent chada interior quebrada que dota al espacio de una dimensión
la seva grandària variable entre 1,70m y 2,50m. superior a los estándares circulatorios, de anchura variable entre
A les zones amb dimensions més amples i promovent el seu possible ús, s’han 1,70m y 2,50m.

disposat els trams d’alçats corresponents a les sales dels habitatges, per als En las zonas con dimensiones más anchas y promoviendo su
quals s’ha dissenyat una fusteria específica d’acord amb la idea plantejada. Su- posible uso, se han dispuesto los tramos de alzados correspon-
dientes a las salas de las viviendas, para los que se ha diseñado
mada a aquestes actuacions està la façana que envolta el pati interior l’envidra-
una carpintería específica acorde a la idea planteada. Sumada
ment de la qual aporta permeabilitat visual entre les diferents plantes i el pati.
a estas actuaciones está la fachada que rodea el patio interior
cuyo acristalamiento aporta permeabilidad visual entre las dife-
rentes plantas y el patio.

16
Usos Usos
Els usos públics plantejats com a suport dels habitatges se situen a la planta Los usos públicos planteados como soporte de las viviendas se
baixa, envoltant el pati interior que actua com a centre de l’edifici. Amb sortida localizan en la planta baja, envolviendo el patio interior que ac-
directa al mateix pati es troben la sala d’usos múltiples, de dimensions per a túa como centro del edificio. Con salida directa al mismo, se si-
túan la sala de usos múltiples, de dimensiones para actividades
activitats grupals, i el menjador comunitari. Ambdues peces, en època estival,
grupales, y el comedor comunitario. Ambos espacios, en época
poden estendre el seu ús al porxo que serveix de nexe entre el pati i el passeig
estival, pueden extender su uso al porche que sirve de nexo en-
arbrat. A l’altre costat, a través de la galeria, es disposen els àmbits dedicats a
tre el patio y el paseo arbolado.
sales d’ús específics (sales TV, taller, lúdiques,etc.), els nuclis verticals i les zones
Al otro lado, a través de la galería, se disponen los ámbitos dedi-
de serveis. A les plantes superiors s’organitzen els apartaments, formant un anell
cados a salas de usos específicos (salas TV, taller, lúdicas, etc.),
a la planta primera, en forma de U a la planta segona i en forma de L a la planta los núcleos verticales y las zonas de servicio.
tercera. Aquesta distribució, adoptada com s’explicà en funció de l’assolellament
En las plantas superiores se organizan las viviendas, formando
i l’adaptació de l’entorn, dóna lloc a dues terrasses que s’incorporen com una va- un anillo en la planta primera, en forma de U en la planta segun-
riant més dels espais comunitaris existents. Accessibles directament des de les da y en forma de L en la planta tercera.
plantes 2a i 3a és possible, entre altres coses, contemplar-hi el barri, l’activitat del
Esta distribución, adoptada como se explicó en función del aso-
pati, prendre el sol, fer exercici o parlar amb els veïnats mentre es penja la roba. leamiento y la adaptación al entorno, da lugar a dos terrazas que
se incorporan como una variante más de los espacios comu-
nitarios existentes. Accesibles directamente desde las plantas
2ª y 3ª es posible, entre otras cosas, contemplar el barrio, la
actividad del patio, tomar el sol, hacer ejercicio o charlar con los
vecinos mientras se tiende la ropa.

17
Façanes Fachadas
La pell exterior atén el criteri de protegir l’edifici visualment de l’entorn a la vega- La piel exterior atiende al criterio de proteger el edificio visual-
da que reforça la idea de vessar-ne el contingut cap a l’interior. Per aquesta raó, mente del entorno a la vez que refuerza la idea de volcar su
el tractament de la façana es caracteritza amb predomini del mur sobre el buit, contenido hacia el interior. Por esta razón, su tratamiento se ca-
diferenciant amb el color i l’ús de materials la planta baixa, que conté el programa racteriza con predominio del muro sobre el hueco, diferenciando
con el color y el uso de materiales la planta baja, que contiene el
d’ús públic, de la resta de plantes.
programa de uso público, del resto de las plantas.

18
La pell interior, per contra, planteja la màxima possibilitat de transparència i La piel interior, por el contrario, plantea la máxima posibilidad de
d’obertura de l’edifici al pati a través de la galeria. Per això, s’ha compost una transparencia y apertura del edificio al patio a través de la gale-
fusteria contínua i versàtil que amb triple carril de fulles corredisses envidrades, ría. Para ello, se ha compuesto una carpintería continua y versátil
que, con triple carril de hojas correderas acristaladas, permite
permeti tenir un tancament total a l’hivern i una obertura de 2/3 a l’estiu.
tener un cierre total en invierno y una apertura de 2/3 en verano.

19
PLANTA PRIMERA +4.10
PLANTA PRIMERA +4.10

5
12 8 8 8 8

11 7 7

9
2

14

10
4

13
6

PLANTA BAIXA +0.00


PLANTA BAJA +0.00 5 0 5 10 15

20
1. ACCESO EDIFICIO
2. VESTIBULO PRINCIPAL 15
3. CONSERJERIA
4. SALA DE USOS MULTIPLES
16
5. ASEOS
6. ACCESO DE VEHICULOS
7. VESTIBULO ACCESO VIVIENDAS
8. SALAS DE USOS ESPECIFICOS
9. CAFETERIA
10. COMEDOR 17
11. COCINA
12. CUARTO BASURAS
13. PORCHE
14. PATIO
15. CUARTO DE CALDERA 18
16. COLADURIA
17. TENDEDEROS
18. TERRAZA COMUNITARIA

PLANTA TERCERA +9.90


PLANTA TERCERA +9.90

18

PLANTA SEGONA +7.00


PLANTA SEGUNDA +7.00

21
ALÇAT PASSEIG S-O
ALZADO PASEO S-O

ALÇAT ENTRADA S-E


ALZADO ENTRADA S-E

ALÇAT VIAL S/N N-O


ALZADO VIAL S/N N-O

ALÇAT POSTERIOR N-E


ALZADO POSTERIOR N-E

22
23
SECCIÓ 1
SECCIÓN 1

SECCIÓ 2
SECCIÓN 2

SECCIÓ A
SECCIÓN A

SECCIÓ B
SECCIÓN B

24
25
26
27
4. TIPUS 4. TIPO
Tipus concurs Tipo concurso
Des de la fase de concurs, es va plantejar un habitatge tipus de mides reduïdes, Desde la fase de concurso, se planteó una vivienda tipo de medidas
atenent als criteris de mobilitat, flexibilitat i d’espai propi plantejats en el des- reducidas, atendiendo a los criterios de movilidad, flexibilidad y es-
envolupament del programa, així com a les exigències pròpies d’una promoció pacio propio planteados en el desarrollo del programa, así como a
las exigencias propias de una promoción pública de viviendas.
pública d’habitatges.
En un módulo de 9 x 9 metros se agrupan dos viviendas indi-
A un mòdul de 9 x 9 metres s’agrupen dos habitatges individuals, amb una part viduales, con una parte proporcional de zona común, separa-
proporcional de zona comuna, separats per un nucli de serveis. Totes les unitats das por un núcleo de servicios. Todas las unidades disponen
disposen de doble façana i d’un espai diàfan amb ús de sala d’estar-menjador- de doble fachada y de un espacio diáfano con uso de sala de
cuina. La galeria-corredor entorn al pati, la qual dóna accés als habitatges, am- estar-comedor-cocina y dormitorio. La galería o corredor en
plia l’estricta dimensió del passadís, per permetre l’extensió de l’habitatge com torno al patio, que da acceso a las viviendas, amplía la estricta
a espai de relació social. A partir d’aquesta unitat tipus, es desenvolupen els ha- dimensión del pasillo para permitir la extensión de la vivienda
bitatges dobles, ubicats a les cantonades de l’edifici, i els assistits, a la primera como espacio de relación social. A partir de esta unidad tipo se
desarrollan las viviendas dobles, ubicadas en las esquinas del
planta sobre el passeig. Totes les unitats estaven adaptades a persones amb mo-
edificio, y las asistidas, en la primera planta sobre el paseo.
bilitat reduïda.
Todas las unidades estaban adaptadas a personas con movi-
Si bé el plantejament inicial fou crear unitats d’habitatge amb un únic espai, més lidad reducida.
petites, la propietat ens va demanar que cada una tengués, almanco, un dormitori Si bien el planteamiento inicial fue el de crear unidades de vi-
doble. La zona destinada a persones assistides i a infermeria es va eliminar, atès vienda con un único espacio, más pequeñas, la propiedad pidió
el perfil al qual estaven destinats els apartaments i la no necessitat d’assitència que cada una tuviese, al menos, un dormitorio doble. La zona
sanitària, ja que al costat de l’edifici es troba el Centre d’Atenció Primària del Coll destinada a personas asistidas y a enfermería se eliminó debido
d’en Rabassa. al perfil al que estaban destinados los pisos y que no era nece-
saria asistencia sanitaria ya que al lado del edificio se encuentra
el Centro de Atención Primaria del Coll d’en Rabassa.

MÒDUL PLANTA TIPUS


MÓDULO PLANTA TIPO

APARTAMENTS ASSISTITS
APARTAMENTOS ASISTIDOS

28
Tipus projecte Tipo proyecto
Atesos els criteris exposats amb anterioritat, la unitat tipus consta de sala d’es- Atendiendo a los criterios expuestos con anterioridad, la unidad
tar/menjador/cuina, un dormitori doble i un bany. Passa de tenir un únic espai a tipo consta de estar-comedor-cocina, un dormitorio doble y un
l’avantprojecte, a tenir-ne dos, amb la possibilitat de funcionar com un ja que la baño. Pasa de tener un único espacio en el anteproyecto, a tener
separació entre ambdues peces es fa amb un envà-armari i una porta corredissa dos, con la posibilidad de funcionar como uno solo ya que la se-
paración entre ambas piezas se hace con un tabique-armario y
de grans dimensions.
una puerta corredera de grandes dimensiones.
La peça més pública de la casa, la sala d’estar, té doble façana. Una cap a la ga- El espacio más público de la casa, la sala de estar, tiene doble
leria-corredor i l’altra cap a l’exterior. fachada. Una hacia la galería-corredor y la otra hacia el exterior.
Des del punt de vista espacial, el fet que l’armari i la porta no arribin al sostre i Desde el punto de vista espacial, el hecho de que el armario y la
la doble façana controlada fan que s’ampliï l’espai visual, sense necessitat d’aug- puerta no lleguen al techo y la doble fachada controlada permi-
mentar la seva dimensió física. ten que se amplíe el espacio visual, sin necesidad de aumentar
su dimensión física.
Atenent al criteri de socialització, es proposa estendre l’habitatge cap a la galeria,
Teniendo en cuenta el criterio de socialización, se propone ex-
a través de la façana de la sala, transparent i lleugera, que permet seure’s i gau- tender la vivienda hacia la galería a través de la fachada de la
dir de les vistes cap al pati i ventilar. A més, el fet de tenir dues façanes permet sala, transparente y ligera, que permite sentarse y disfrutar de
escollir el lloc on seure, el sol o l’ombra, etc. las vistas del patio y ventilar. Además, tener dos fachadas permi-
te escoger el lugar donde sentarse, el sol o la sombra, etc.
A partir d’aquesta unitat bàsica, igual que al concurs, es desenvolupen els habi-
tatges adaptats i els de dos dormitoris, situats a les cantonades de l’edifici. A partir de esta unidad básica, igual que en el concurso, se desa-
rrollan las viviendas adaptadas y las de dos dormitorios, situa-
das en las esquinas del edificio.

29
30
31
5. SISTEMA CONSTRUCTIU 5. SISTEMA CONSTRUCTIVO
L’estructura de l’edifici es construí bàsicament mitjançant lloses de formigó de La estructura del edificio se construyó básicamente mediante
18cm de gruix, en les quals s’ordenaren sis capes d’armat, recolzades en suports losas de hormigón de 18 cm de canto, en las que se ordenaron
d’acer amb llums de 4 a 5 m. Aquests pilars es muntaren amb perfils laminats seis capas de armado, apoyadas en soportes de acero con luces
UPN, generalment formant tubs, afegint us a mesura que ho exigien les càrre- de 4 a 5 m. Estos pilares se montaron con perfiles laminados
UPN, generalmente formando tubos, añadiendo ues a medida
gues, evitant en la mesura del possible l’aparició de ressalts.
que lo exigían las cargas, evitando en lo posible la aparición de
S’arrancà l’estructura a partir de una fonamentació d’estaques de formigó armat tacones.
realitzades in situ. La previsió inicial de una fonamentació sobre sabates es mo- Se arrancó la estructura a partir de una cimentación de pilotes
dificà a causa d’un equivocat estudi geotècnic que no detectà els més de 2,5 m realizados in situ. La previsión inicial de una cimentación sobre
de rebliments antròpics en tot el solar. El nivell freàtic se situa sobre els 4,5 m zapatas se vió modificada debido a un equivocado estudio geo-
aproximadament. Aquest canvi suposà, a més d’un cost molt superior en la fona- técnico que no detectó los más de 2,5 m de rellenos antrópicos
mentació, un important endarreriment de les obres i, en certa mesura, convertir en todo el solar. El nivel freático se sitúa sobre los 4,5 m aproxi-
en quelcom «titànic» el que normalment es resol de manera «domèstica». Així madamente. Este cambio supuso, además de un coste muy
superior en la cimentación, un importante retraso de las obras
mateix, es va haver d’assumir, per decisió del promotor, que el centre de trans-
y, en cierta medida, convertir en algo «titánico» lo que normal-
formació elèctrica situat davall de l’edifici no fos traslladat, sinó que s’hauria de
mente se resuelve de manera «doméstica». Así mismo, se tuvo
quedar al seu interior. Ambdues situacions suposaren un canvi de projecte tot just que asumir, por decisión del promotor, que el centro de trans-
començades les obres. formación eléctrica situado bajo el edificio no sería trasladado,
El tancament fou realitzat amb un mur de dos fulls de totxana, l’interior de 14 cm sino que debería quedar en su interior. Ambas situaciones supu-
sieron un cambio de proyecto recién comenzadas las obras.
i l’exterior de 8 cm. La cambra que quedà entre els dos es va ocupar per planxes
d’aïllament de poliestiré extrudit de 5 cm d’espessor que, atesa la seva disposició El cerramiento fue realizado con un muro de dos hojas de ladrillo
contínua, pot cobrir els cantells del forjat. hueco, la interior de 14 cm y la exterior de 8 cm. La cámara que
queda entre ambas está ocupada por planchas de aislamiento
Aquesta formació d’una paret exterior de caràcter pluvial exigeix uns suports su- de poliestireno extrudido de 5 cm de espesor que, dada su dis-
plementaris, que aquí es resolgueren mitjançant uns perfils d’acer laminat en posición continua, puede cubrir los cantos del forjado.
forma de L. Aquests perfils es subjecten generalment als cantells del forjat, sol- Esta formación de una pared exterior de carácter pluvial exige
dant-los a unes platines que queden ancorades amb unes barres inserides en el unos apoyos suplementarios, que aquí se resolvieron mediante
formigó. unos perfiles de acero laminado en forma de «L». Estos perfiles
se sujetan generalmente a los cantos del forjado, soldándolos a
El full exterior es travà amb l’interior mitjançant unes claus d’acer inoxidable de
unas pletinas que quedan ancladas con unas barras insertadas
diàmetre 3 mm, en forma de doble L i preses amb el morter en les esteses de les en el hormigón.
fàbriques de maó, a raó de 5 unitats cada m2. El sistema obligà així mateix la for-
La hoja exterior se trabó con la interior mediante unas llaves de
mació de llinda doble en les obertures, però va permetre, a més de la continuïtat acero inoxidable de diámetro 3 mm, en forma de doble L y toma-
d’aïllament, incloure determinades peces (com les caixes de les persianes) a l’es- das con el mortero en los tendeles de las fábricas de ladrillo, a
pessor del mur, o la formació de diferents plànols aprofitant l’esmentat grossor.

32
33
Si bé pot ser convenient col·locar la fusteria en el plànol de la cambra resultant razón de 5 unidades cada m2. El sistema obliga así mismo a la
entre els dos fulls, precisament per tancar aquesta cambra en la duella del buit formación de doble dintel en los huecos, pero permitió, además
i evitar possibles ponts tèrmics i infiltracions de pluja, es va estimar més donar de la continuidad de aislamiento, incluir determinadas piezas
(como las cajas de las persianas) en el espesor del muro, o la
continuïtat al plànol interior de l’habitatge agrupant amb aquest fet les fusteries
formación de diferentes planos aprovechando dicho grosor.
de la sala i el dormitori, absorbint el suport metàl·lic que les separa. D’aquesta
Si bien puede ser conveniente colocar la carpintería en el plano
manera, quan la porta corredissa que divideix ambdós espais està oberta, el buit
de la cámara resultante entre las dos hojas, precisamente para
té una dimensió doble sense fragmentar pel pilar i sense accentuar el retall a la
sellar dicha cámara en el telar del hueco y evitar posibles puen-
façana interior, provocant el contrari a l’alçat exterior.
tes térmicos e infiltraciones de lluvia, se prefirió dar continuidad
La fusteria exterior es realitzà amb perfils d’alumini lacat, utilitzant diferents colors en al plano interior de la vivienda agrupando con ello las carpinte-
el mateix buit: així, el bastiment és blanc, la fulla de la finestra gris i la de la balconera rías de la sala y el dormitorio, absorbiendo el soporte metálico
blava. Les grans corredisses (de terra a sostre) que tanquen les galeries també són que las separa. De esta manera, cuando la puerta corredera que
divide ambos espacios está abierta, el hueco tiene una dimensión
d’alumini lacat de color gris.
doble sin fragmentar por el pilar y sin acentuar el recorte en la
La fusteria de la façana interior de cada apartament, la que separa del corredor, fachada interior, provocando lo contrario en el alzado exterior.
es realitzà amb fusta de pi pintada de color blanc i la porta xapada en fusta de La carpintería exterior se realizó con perfiles de aluminio lacado,
faig. Per altra banda, l’ampla corredissa interior, que llisca mitjançant una guia utilizando lacados de diferentes colores en el mismo hueco: así,
fixada a una barra de fusta, discorr per damunt de l’armari, permetent recollir-se el cerco es blanco, la hoja de la ventana gris y la de la puerta de
sobre ell mateix, de manera que o bé apareix inadvertida o bé junt a l’armari, amb balcón azul. Las grandes correderas (de suelo a techo) que cie-
el qual forma una paret-paravent que no arriba al sostre. rran las galerías también son de aluminio lacado y de color gris.
La carpintería de la fachada interior de cada apartamento, la
Les cobertes són de tipus invertit: terrats plans transitables en plantes 2a i 3a
que separa del corredor, se realizó con madera de pino pinta-
protegits amb rajoles d’alfarer i el de la 4a planta amb accés només per al man-
da de color blanco y la puerta chapada en madera de haya. Por
teniment acabat mitjançant esquerda. Els pendents foren realitzats amb morter otra parte, la amplia corredera interior, que se desliza mediante
d’argila expandida en una mitjana de 8 cm, làmina de fibra de vidre, i imper- una guía fijada a una barra de madera, discurre por encima del
meabilitzada mitjançant sistema multicapa MA-3 làmines d’oxiasfalt i de betum armario, permitiendo recogerse sobre él, de modo que o bien
modificat, i aïllament tèrmic de poliestirè extrudit de 6 cm. aparece inadvertida o bien junto al armario, con el que forma
una pared-biombo que no llega al techo.
El paviment interior de l’edifici és terratzo microgrà 40x40.3 de color os i es col·locà
Las cubiertas son de tipo invertido: azoteas planas transitables
mitjançant un joc geomètric que li pretén donar una gràcia i vibració especial, si
en plantas 2ª y 3ª protegidas con baldosas de alfarero y la de la
bé la lectura d’aquestes juntes en el terratzo és bastant subtil. A l’exterior, s’uti-
4ª planta con acceso sólo para mantenimiento y acabada me-
litzà una solera de formigó realitzada amb àrid petit i finalment desactivat, deixant
diante machaca. Las pendientes fueron realizadas con mortero
aflorar el còdol i efectuant uns dibuixos amb els talls per a les juntes. de arcilla expandida en una media de 8 cm, lámina de fibra de
L’edifici es pintà interiorment de color blanc i a l’exterior s’aplicà un morter mo- vidrio, e impermeabilizada mediante sistema multicapa MA-3
nocapa del mateix color, a excepció de la planta baixa, el bassament, on es mes- láminas de oxiasfalto y de betún modificado, y aislamiento tér-
mico de poliestireno extrudido de 6 cm.
clen diferents solucions. La façana principal es tancà amb plafons de formigó
prefabricat 120 x 340.12, penjats mitjançant platines a l’estructura metàl·lica de El pavimento interior del edificio es terrazo micrograno 40x40.3
de color hueso y se colocó mediante un juego geométrico que le
l’edifici i acabats amb la textura de l’encofrat format per taulons de fusta d’ampla-
pretende dar una gracia y vibración especial, si bien la lectura de
da variable. En el lateral d’accés a l’interior de l’edifici, el full exterior de la façana
esas juntas en el terrazo resulta bastante sutil. En el exterior, se
es construí amb taulons de fusta de pi tractats en autoclau amb sals de coure,
utlizó una solera de hormigón realizada con árido pequeño y fi-
fixant-se mitjançant perns a una subestructura de tubs d’acer galvanitzat i, a la nalmente desactivado, dejando aflorar la china y efectuando unos
resta de la planta, s’emprà el mateix morter monocapa però en color terracota. dibujos con los cortes para las juntas.
El edificio se pintó interiormente de color blanco y en el exterior
se aplicó un mortero monocapa del mismo color, a excepción
de la planta baja, el basamento, donde se mezclan diferentes
soluciones. La fachada principal se cerró con paneles de hormi-
gón prefabricado 120 x 340.12, colgados mediante pletinas a la
estructura metálica del edificio y acabados con la textura del en-
cofrado formado por tablas de madera de anchura variable. En
el lateral de acceso al interior del edificio, la hoja exterior de la
fachada se construyó con tablones de madera de pino tratados
en autoclave con sales de cobre, fijándose mediante tornillos a
una subestructura de tubos de acero galvanizado y, en el resto
de la planta, se empleó el mismo mortero monocapa pero en
color terracota.

34
35
1.- LADRILLO HUECO DOBLE 8x12x24, e: 8cm
1/a.- LADRILLO H-6 19x14x24, e: 14 cm
2.- LADRILLO HUECO DOBLE 8x12x24, e: 12cm
3.- LLAVES DE ACERO INOXIDABLE EN Z (60.140.60) 4mm
4.- MORTERO MONOCAPA
5.- AISLAMIENTO TERMICO POLIESTIRENO EXTRUDIDO,
4cm
5/a.- PANEL FORMADO POR PLACA DE YESO Y
POLIESTIRENO EXTRUDIDO 4cm, ANCLADO MEDIANTE U
DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO
6.- ALBARDILLA CERAMICA ALFARERO 30x3 cm
7.- BALDOSA CERAMICA ALFARERO 20x20 cm
8.- CAJÓN PERSIANA ENROLLABLE CON AISLAMIENTO
TÉRMICO
9.- CARPINTERIA DE ALUMINIO
10.- DINTEL HOJA EXTERIOR PERFIL ACERO LAMINADO
GALVANIZADO L80.8 CON FORRO DE ZINC,
FORMANDO GOTERON, APOYADO EN LATERALES,
SOLAPE METALICO (56) Y/O COLGADO DEL FORJADO
11.- GUARNECIDO Y ENLUCIDO DE YESO
12.- LOSA DE HORMIGON ARMADO, e: 18cm
13.- REVOCO DE MORTERO CON RESINAS
14.- TRATAMIENTO HIDROFUGANTE PARA HORMIGON,
SIKAGUARD 70
15.- PERFIL METALICO
15/a.- MORTERO DE VERMICULITA PROTECCION E.F. 60
16.- CARPINTERIA DE ALUMINIO, MONTANTE BATIENTE
17.- TUBO DE ALUMINIO 80x100x1 mm
18.- CARPINTERIA DE ALUMINIO CORREDERA CON TRIPLE
CARRIL
19.- BARANDILLA DE PLETINAS METALICAS 35.5 Y BA-
RROTES 10 C/ 15cm, EN ACERO ESMALTADO, ANCLAJES
LATERALES DIRECTOS A LA MOCHETA
20.- MOCHETA FORRADA MEDIANTE CHAPA DE ALUMINIO
21.- CHAPA DE ALUMINIO PLEGADA, ASENTADA SOBRE
MORTERO EN PENDIENTE 2%
22.- TERRAZO 40x40x3, JUNTA CADA 4m, 4mm
23.- MORTERO DE AGARRE C.P. 1:6
24.- GRAVA DE RELLENO
25.- AISLAMIENTO TERMICO, POLIURETANO PROYECTADO,
e: 4cm
26.- PLACAS DE CELENIT 60x200x2,5 cm, COLGADAS CADA
60cm POR
PERFILES Y BARRAS ROSCADAS DE ACERO LAMINADO
GALVANIZADO
27.- REMATE CON PLACA DE CELENIT 60x200x5 cm, CON
CANTO FORRADO CON U DE ACERO LAMINADO GALVA-
NIZADO
28.- PERFIL DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 180.15
SOLDADAS A LOS PILARES METALICOS. FORRO DE ZINC
HACIENDO GOTERON
29.- BARANDILLA DE BARROTES VERTICALES, EN ACERO
ESMALTADO, 10 C/ 15 cm, ANCLADO CON TACOS A LA LOSA
30.- PASAMANOS DE MADERA DE PINO, 70x30, TRATADO
CON ACEITE
31.- REVOCO IMPERMEABILIZANTE DE MORTERO CON
RESINAS
32.- PLACA DE HORMIGON PREFABRICADO 120x340x6 cm,
CON NERVIO CENTRAL DE 6cm
32/a.- PLETINA ACERO LAMINADO GALVANIZADO 60.10
32/b.- PERFIL ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 60.5
33.- SOLERA DE H.A. COLOREADO EN MASA, CON FIBRAS
DE POLIPROPILENO, JUNTAS DILATACIÓN C/25 m2, Lmax
5m, e: 10cm

36
34.- SOLERA DE HORMIGON ARMADO, e:15cm
35.- TERRENO COMPACTADO
36.- MURO DE CONTENCION H.A. , e: 25cm
37.- PERFIL ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 35C/100
38.- TABLON PINO, 200x5x VARIABLE,
TRATADO AUTOCLAVE SALES METALICAS
39.- MURO/RESPALDO BANCO H.A.
40.- ALBARDILLA PIEDRA ARTIFICIAL 100x30x 7, ASENTADA
SOBRE MORTERO 1:8, SELLADA CON SIKAFLEX
41.- PERFIL ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 50.8
42.- HORMIGON DE LIMPIEZA, e: 5cm
43.- PLETINA ACERO LAMINADO GALVANIZADO 15.1
44.- TERRENO AJARDINADO
45.- ALBARDILLA DE PIEDRA ARTIFICIAL 530x70x L VARIABLE mm
AJUSTADA SOBRE MORTERO C.P. 1:8, SELLADA CON SIKAFLEX
46.- LAMINA DE OXIASFALTO MODIFICADO
47.- IMPERMEABILIZACION Y DRENAJE DE MURO: LAMINA
OXIASFALTO
MODIFICADO + CAPA DE DRENAJE + GEOTEXTIL
48.- CAPA GRAVA DRENAJE
49.- TUBO DE DRENAJE
50.- SOLERA DE H.A., e: 15cm, SOBRE MACHACA e: 20cm
51.- PANEL FORMADO POR PLANCHA DE ALUMINIO, e: 0.7mm,
5cm POLIESTIRENO EXTRUDIDO,TABLERO DE AGLOMERADO,
ENCOLADO Y ANCLADO MEDIANTE U DE ACERO LAMINADO
GALVANIZADO
52.- BLOQUE DE HORMIGON TIPO ITALIANO
53.- BLOQUE DE HORMIGON TIPO ITALIANO, MACIZADO Y ARMADO
CON 2 VARILLAS 10 C/100 (120+100), CON VARILLA TRAVERSAL
10 EN PARTE SUPERIOR
54.- SOMBRERETE DE CHAPA PLEGADA DE ACERO LACADO e:
0.7mm
55.- SUBESTRUCTURA METALICA FORMADA POR L 50 Y L 25 DE
ACERO
LAMINADO GALVANIZADO, ANCLADA MEDIANTE GARRAS AL MURO
PARA SUJECCION DE PANELES SOLARES
56.- PLETINA DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO 90x90x10,
SOLDADA AL PILAR Y A LA L 80.8 DE DINTEL
57.- PERFIL DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 80.8
58.- REJILLA DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO 60.30.3
59.- PERFIL DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 120.10

37
38
1.- LADRILLO HUECO DOBLE 8x12x24, e: 8cm
2.- LADRILLO HUECO H 16 24x19x14cm, e: 14cm
PAVIMENTO EXTERIOR MEDIANTE SOLERAS DE HORMIGÓN GRIS DESACTIVADO
3.- LLAVES DE ACERO INOXIDABLE EN Z (60.140.60) 3mm
4.- MORTERO MONOCAPA
5.- AISLAMIENTO TERMICO POLIESTIRENO EXTRUDIDO, 4cm
6.- GUIA PERSIANA ENROLLABLE
7.- CARPINTERIA DE ALUMINIO
8.- GUARNECIDO Y ENLUCIDO DE YESO
9.- LOSA DE HORMIGON ARMADO, e: 18cm
10/a.- SOPORTE FORMADO POR PERFIL TUBULAR METÁLICO 80.4
10/b.- SOPORTE FORMADO POR 2 UPN 80
10/c.- SOPORTE FORMADO POR 4 UPN 80
10/d.- SOPORTE FORMADO POR 3 UPN 80
10/e.- SOPORTE FORMADO POR 3 UPN 100
11.- MORTERO DE VERMICULITA PROTECCIÓN E.F. 60
12.- TUBO DE ALUMINIO 30x75x1 mm
13.- BARANDILLA DE PLETINAS METALICAS 35.5 Y BARROTES
10 C/ 15, EN ACERO ESMALTADO, ANCLAJES
LATERALES DIRECTOS A LA MOCHETA
14.- MOCHETA FORRADA DE ALUMINIO e: 15 mm
14/a.- PILAR FORRADO DE ALUMINIO e: 15 mm
15.- CHAPA DE ALUMINIO PLEGADA, ASENTADA SOBRE
MORTERO EN PENDIENTE 2%
16.- TERRAZO 40x40x3, JUNTA CADA 4m, 4mm
17.- RODAPIÉ DE TERRAZO 40x7 cm
18.- MORTERO DE AGARRE C.P. 1:6
19.- GRAVA DE RELLENO
20.- LADRILLO HUECO TABIQUERO 24x14x4
21.- ALICATADO AZULEJO MONOCOCCIÓN,PASTA BLANCA,
20x20 cm COLOR LISO VARIOS COLORES
22.- MORTERO DE CEMENTO M-80 (1:4)
23.- ALICATADO AZULEJO MONOCOCCIÓN,PASTA BLANCA,
20x20 cm COLOR BLANCO
24.- LADRILLO CERÁMICO HUECO 24x14x6.5, e=6.5 cm
25.- BLOQUE HUECO AISLANTE DE HORMIGÓN DE ARCILLA
EXPANDIDA, 2 CÁMARAS, 50x19x15 cm, e: 15 cm
SENTADOS CON MORTERO DE CEMENTO M-40 (1:6)
26.- TRASDOSADO SEMIDIRECTO CON PLACA DE YESO
“GRAN DUREZA” DE PLADUR, e: 13 mm, ATORNILLADO A
ESTRUCTURA DE CHAPA DE ACERO GALVANIZADO EN
FORMA DE C DE 46mm CADA 60 cm PAVIMENTO INTERIOR MEDIANTE TERRAZO 40X40 BLANCO,
27.-CONDUCTO DE VENTILACIÓN TIPO URAVEN, FORMADO COLOCADO CON DESPLAZAMIENTO DE UN CUARTO DE PIEZA
POR PIEZAS PREFABRICADAS DE FIBROCEMENTO,
AJUSTADAS MEDIANTE ENSAMBLAJE DIRECTO
28.- CONDUCTO DE TUBO HELICOIDAL DE CHAPA
GALVANIZADA, e: 0.6 mm, 100 mm
29.- CONDUCTO PLÁSTICO PARA IMPULSIÓN DE AIRE,
100 mm, AISLADO CON 2 cm DE LANA DE ROCA
30.- REJILLA TROQUELADA LISA PARA SALIDA DE AIRE, TIPO
ASK SYSTEMS 458000,O SIMILAR
31.- ARMARIO CONFORMADO CON TABLEROS AGLOMERADOS
DE 20 mm CHAPADOS EN MADERA NATURAL ACABADO
HAYA PARA BARNIZAR
32.- PUERTA CORREDERA DE TABLERO AGLOMERADO
CHAPADO EN MADERA NATURAL ACABADO HAYA
PARA BARNIZAR, MECANISMOS SLID 60 DE KLEIN, O SIMILAR
33.- FRENTE DE ARMARIO DE UNA HOJA DE TABLERO
AGLOMERADO CHAPADO EN MADERA NATURAL
ACABADO HAYA PARA BARNIZAR, MECANISMOS DE CAZOLETA
34.- FRENTE DE ARMARIO DE DOS HOJAS DE LAS MISMAS
CARACTERISTICAS QUE EL ANTERIOR
35.- MUEBLES DE COCINA FORLADY PROGRAMA 310
COLOR MAGNOLIA EN PUERTAS Y CANTOS
36/a.- TAPAJUNTAS DE MADERA DE ABETO DE 20x120 mm
36/b.- TAPAJUNTAS DE MADERA DE ABETO DE 45x130 mm
36/c.- TAPAJUNTAS DE MADERA DE ABETO

39
6. CONFORT I ENERGIA 6. CONFORT Y ENERGÍA
Objectius Objetivos
Quan sorprenentment per a l’equip, després de guanyar el concurs, el promotor Cuando, sorpresivamente para el equipo, después de ganar el
es ratificà en la construcció d’un «model» d’edifici que seguís pautes de sosteni- concurso el promotor se ratificó en la construcción de un «mo-
bilitat, s’inicià un recorregut que intentà investigar, amb el màxim rigor possible, delo» de edificio que siguiera pautas de sostenibilidad, se inició
com poden integrar-se en el disseny arquitectònic factors energètics sense que un recorrido que intentó investigar, con el máximo rigor posible,
como pueden integrarse en el diseño arquitectónico factores
per això es condicioni la forma arquitectònica cap a una estètica maquinista.
energéticos sin por ello condicionar la forma arquitectónica ha-
Si bé a la major part dels casos els criteris energètics s’entengueren com a crite- cia una estética maquinista.
ris d’habitabilitat, de confort, aquests en cap moment supeditaren l’objectiu prin- Si bien en la mayor parte de los casos los criterios energéticos fue-
cipal de fomentar que l’usuari trobàs a l’edifici múltiples possibilitats de relacio- ron entendidos como criterios de habitabilidad, de confort, éstos en
nar-se amb la resta d’habitants o veïns del barri i, que a la vegada, pogués trobar ningún momento supeditaron el objetivo principal de fomentar que
la intimitat necessària que requerís de la seva llar . el usuario encontrara en el edificio múltiples posibilidades de re-
lacionarse con el resto de habitantes o vecinos del barrio y, que a
Fou per aquesta raó que, des dels primers esbossos del concurs, l’edifici s’allunyà la vez, pudiera encontrar la intimidad necesaria que requiriera de
de plantejaments a priori energèticament més eficients -com podrien haver sigut su hogar.
una o dues barres orientades cap al sud- i s’optà per un plantejament de «corra- Fue por ello que, desde los primeros bocetos del concurso, el
la» o unitat veïnal amb galeries que donen a un gran pati interior, tipològicament edificio se alejó de planteamientos a priori energéticamente más
més adequat a l’objectiu comunitari. eficientes -como podrían haber sido una o dos barras orienta-
A partir d’aquest punt, els esforços se centraren a tractar de construir la «corra- das hacia el sur- y se optó por un planteamiento de «corrala»
o unidad vecinal con galerías que dan a un gran patio interior,
la» al més habitable i eficient possible.
tipológicamente más adecuado al objetivo comunitario.
A partir de este punto, los esfuerzos se centraron en tratar de
construir la «corrala más habitable y eficiente posible».

Estudi solar
La multiplicitat d’orientacions i la dualitat intimitat-socialització ens encaminaren
Estudio solar
a cercar un tipus d’unitat el suficientment flexible com perquè cada habitatge ten-
gués, independentment de la seva posició relativa dins el conjunt, sol i llum na- La multiplicidad de orientaciones y la dualidad intimidad-so-
tural a l’hivern i ombra i ventilació a l’estiu. Per aquest motiu, s’optà per un tipus cialización nos encaminaron a buscar un tipo de unidad lo sufi-
cientemente flexible como para que cada vivienda tuviera, inde-
d’habitatge passant, adossat a una galeria perimetral en la recerca de l’energia
pendientemente de su posición relativa dentro del conjunto, sol
que permetés la major cobertura energètica possible.
y luz natural en invierno y sombra y ventilación en verano. Por
El plantejament d’habitatge mínim així com la gran edificabilitat plantejada en el este motivo, se optó por un tipo de vivienda pasante, adosada a
solar obligaren a cercar alternatives a les desitjades aportacions directes a cada una galería perimetral en busca de la energía que permitiera la
una de les unitats que poguessin complementar posicions més desfavorides. En mayor cobertura energética posible.
aquest punt, s’investigaren les possibilitats que ofereix la combinació de mètodes El planteamiento de vivienda mínima así como la gran edificabilidad
de climatització naturals amb suport mecànic com alternativa a l’habitual dicoto- planteada en el solar obligaron a buscar alternativas a los desea-
mia sistemes naturals-sistemes artificials. dos aportes directos a cada una de las unidades que pudieran com-
plementar posiciones más desfavorecidas. En este punto, se inves-
D’aquesta forma, fou possible plantejar-se les distintes fórmules de generació de
tigaron las posibilidades que ofrece la combinación de métodos de
calor o fred fomentades per la mateixa implantació o per mecanismes adossats a climatización naturales con apoyo mecánico como alternativa a la
l’edifici, transportant després aquesta energia allà on fos necessària. habitual dicotomía sistemas naturales-sistemas artificiales.

De esta forma, fue posible plantearse las distintas fórmulas de


generación de calor o frío fomentadas por la misma implanta-
ción o por mecanismos adosados al edificio, transportando des-
pués dicha energía allá donde fuera necesaria.

40
ESTIU (21 DE JUNY)
VERANO (21 DE JUNIO)

09:00 HORES 12:00 HORES 15:00 HORES 17:00 HORES


09:00 HORAS 12:00 HORAS 15:00 HORAS 17:00 HORAS

HIVERN (21 DE DESEMBRE)


INVIERNO (21 DE DICIEMBRE)

09:00 HORES 12:00 HORES 15:00 HORES 17:00 HORES


09:00 HORAS 12:00 HORAS 15:00 HORAS 17:00 HORAS

41
El plantejament d’aportacions complementàries a la fase de concurs consistia El planteamiento de aportes complementarios en la fase de con-
en la construcció d’unes xemeneies solars combinades amb un llit de grava i una curso consistía en la construcción de unas chimeneas solares
estructura de lloses alveolars. L’aire exterior, succionat per les xemeneies, circula combinadas con un lecho de grava y una estructura de losas al-
per la grava refrigerant els forjats de l’edifici i amb això l’aire dels habitatges. El veolares. El aire exterior, succionado por las chimeneas, circula
por la grava refrigerando los forjados del edificio y con ello el aire
flux s’inverteix en hivern, l’aire és calefactat en les xemeneies i transportat cap als
de las viviendas. El flujo se invierte en invierno, el aire es calefac-
forjats per al seu escalfament. (Veure imatge pàgina següent).
tado en las chimeneas y transportado hacia los forjados para su
L’estudi de la proposta ens obligà finalment a replantejar-la a raó de les enormes calentamiento. (Ver imagen página siguiente).
dimensions requerides per la xemeneia solar i el llit de grava per aportar una
El estudio de la propuesta nos obligó finalmente a replantearla
energia que fos mínimament representativa. Per altra banda, la desestimació de debido a las enormes dimensiones requeridas por la chimenea
les lloses alveolars com a sistema estructural eliminava la possibilitat de dissipar solar y el lecho de grava para aportar una energía que fuera
l’energia a través dels forjats. mínimamente representativa. Por otro lado, la desestimación de
Quan veiérem que les estratègies energètiques estaven forçades a consensuar las losas alveolares como sistema estructural eliminaba la posi-
bilidad de disipar la energía a través de los forjados.
amb la resta de criteris, fou necessària la comprovació que mantenien la seva
efectivitat. Aleshores, la galeria fou modelitzada per comprovar-ne l’eficàcia en Al ver que las estrategias energéticas estaban forzadas a con-
orientacions allunyades del sud. De la mateixa manera, es comprovà la seva am- sensuar con el resto de criterios, fue necesaria la comprobación
plària a efectes de garantir l’ombra durant l’estiu. de que mantenían su efectividad. La galería fue modelizada para
comprobar su eficacia en orientaciones alejadas del sur. Del
La il·luminació natural fou igualment comprovada per por que la galeria i el dis- mismo modo, se comprobó su anchura a efectos del sombrea-
seny de la fusteria interior dels apartaments (persianes, lleixa per a plantes) po- miento en verano.
guessin reduir en excés la il·luminació interior. Així, fou modelitzat l’apartament
La iluminación natural fue igualmente comprobada ante la
més desfavorable durant un dia nuvolat d’hivern.
duda de que la galería y el diseño de la carpintería interior de
Un altre aspecte modelitzat durant el disseny fou l’orientació de les plaques so- los apartamentos (persianas, banco o repisa para plantas) pu-
lars de forma paral·lela a la façana de l’edifici. A pesar de l’orientació sud-oest, dieran reducir en exceso la iluminación interior. Para ello, fue
la pèrdua de rendiment s’apropava al 5%. Aquest fet va permetre, a més d’una modelizado el apartamento más desfavorable durante un día
millor integració de la instal·lació, l’eliminació de l’ampit de coberta reduint amb nublado de invierno.
això l’altura de pati. Otro aspecto modelizado durante el diseño fue la orientación de
Altres aspectes foren de més difícil comprovació a priori. Un primer intent de las placas solares de forma paralela a la fachada del edificio.
modelització informàtica fou assajat i posteriorment desestimat per no oferir Pese a su orientación suroeste, la pérdida de rendimiento se
acercaba al 5%. Esto permitió, además de una mejor integración
resultats lògics. Per altra banda, les experiències construïdes tampoc oferiren
de la instalación, la eliminación del antepecho de cubierta, redu-
exemples plenament extrapolables, ja que se centraven en conductes porosos, no
ciendo la altura del patio.
recomanables en el nostre clima perquè comporten un augment de la humitat de
l’aire que hi circula. Otros aspectos fueron de más difícil comprobación a priori.

L’única experiència monitorada era, l’any 2001, la realitzada per Mat Santamouris* a Un primer intento de modelización informática fue ensayado y pos-
Grècia amb conduccions de formigó. Les conclusions d’aquest estudi incloïen una teriormente desestimado por no ofrecer resultados lógicos. Por otro
interpretació matemàtica dels resultats. Aquesta formulació fou adoptada com a lado, las experiencias construidas tampoco ofrecieron ejemplos ple-
namente extrapolables, ya que se centraban en conductos porosos,
base per a l’estudi del nostre model. A partir d’aquest punt, el disseny del sistema
no recomendables en nuestro clima porque comportan un aumento
no pogué sinó recolzar-se en una «intuïció educada» per l’estudi dels fenòmens
de la humedad del aire que circula a través de ellos.
físics que es veien involucrats en l’experiment.
La única experiencia monitorizada era la realizada en el año 2001
Posteriorment, la dinàmica del procés constructiu de l’edifici, així com els condi-
por Mat Santamouris* en Grecia con conducciones de hormigón.
cionants del solar, anaren ajustant el disseny cap a la solució definitiva.
Las conclusiones de su estudio incluían una interpretación ma-
El monitoratge del sistema realitzat a posteriori demostrà el potencial del sis- temática de los resultados. Esta formulación fue adoptada como
tema així com les possibilitats que existeixen per augmentar-ne el rendiment i base para el estudio de nuestro modelo. A partir de este punto,
reduir-ne el cost. el diseño del sistema no pudo sino apoyarse en una «intuición
educada» por el estudio de los fenómenos físicos que se veían
involucrados en el experimento.

Posteriormente, la dinámica del proceso constructivo del edifi-


cio, así como los condicionantes del solar, fueron ajustando el
diseño hacia la solución definitiva.

La monitorización del sistema realizada a posteriori demostró


su potencial así como las posibilidades que existen para aumen-
tar el rendimiento y reducir el coste.

42
ESQUEMA DE REFREDAMENT MECÀNIC ESQUEMA D’ESCALFAMENT NATURAL MODELITZACIONS I MAQUETA REALITZADES DURANT EL PROJECTE
PROPOSAT DURANT EL CONCURS PROPOSAT DURANT EL CONCURS COM A EÏNA DE SUPORT AL DISSENY ARQUITECTÒNIC
ESQUEMA DE ENFRIAMIENTO MECÁNICO ESQUEMA DE CALENTAMIENTO NATURAL MODELIZACIONES Y MAQUETA REALIZADAS DURANTE EL PROYECTO
PROPUESTO DURANTE EL CONCURSO PROPUESTO DURANTE EL CONCURSO COMO HERRAMIENTA DE APOYO AL DISEÑO ARQUITECTÓNICO

MODELITZACIÓ TÈRMICA A L’HIVERN DE LA GALERIA MODELITZACIÓ TÈRMICA A L’ESTIU DELS APARTAMENTS


MODELIZACIÓN TÉRMICA EN INVIERNO DE LA GALERÍA MODELIZACIÓN TÉRMICA EN VERANO DE LOS APARTAMENTOS

MODELITZACIÓ LUMÍNICA. IL·LUMINACIÓ MITJANA EN EL PERÍODE MODELITZACIÓ LUMÍNICA. IL·LUMINACIÓ MITJANA EN EL PERÍODE
HIVERNAL PER A LA UNITAT MÉS DESFAVORABLE 105LUX ESTIVAL PER A LA UNITAT MÉS DESFAVORABLE 1202LUX
MODELIZACIÓN LUMÍNICA. ILUMINACIÓN MEDIA EN EL PERIODO MODELIZACIÓN LUMÍNICA. ILUMINACIÓN MEDIA EN EL PERIODO
INVERNAL PARA LA UNIDAD MÁS DESFAVORABLE 105LUX ESTIVAL PARA LA UNIDAD MÁS DESFAVORABLE 1202LUX

43
Descripció del sistema Descripción del sistema
Emplaçament Emplazamiento
El clima és temperat a l’hivern amb temperatures mitjanes entorn dels 10,7ºC. El clima es templado en invierno con temperaturas medias en
torno a los 10,7ºC.
A l’estiu és calorós encara que no en excés. La temperatura mitjana gira al voltant
El verano es caluroso aunque no en exceso. La temperatura me-
dels 24ºC.
dia gira alrededor de los 24ºC.
Les brises són habituals a l’estiu, el 75% de direcció nord durant el dia i sud Las brisas son habituales en verano, el 75% de dirección nor-
durant la nit. Amb menor freqüència bufa vent de l’est. A l’hivern els components te durante el día y sur durante la noche. Con menor frecuencia
dominants són nord i oest. sopla viento este. En invierno las componentes dominantes son
norte y oeste.

Estratègies plantejades Estrategias planteadas


A l’estiu, la refrigeració natural de l’edifici s’aconsegueix a través de la combinació En verano, la refrigeración natural del edificio se consigue a tra-
de la protecció solar i l’ús selectiu de mecanismes de ventilació. Aquests combi- vés de la combinación de la protección solar y el uso selectivo
nen estratègies de ventilació natural i sistemes mecànics amb prerefrigeració de mecanismos de ventilación. Estos combinan estrategias de
ventilación natural y sistemas mecánicos con prerefrigeración
natural de l’aire. Totes les unitats i els espais comuns compten amb ventilació
natural del aire. Todas las unidades y los espacios comunes
creuada, potenciada per la mateixa forma de l’edifici (obert a les brises i d’alt
cuentan con ventilación cruzada, potenciada por la misma forma
factor de forma). del edificio (abierto a las brisas y de alto factor de forma).
Per garantir un règim de ventilació nocturna, la façana dels apartaments s’ha dis- Para permitir un régimen de ventilación nocturna, la fachada de
senyat de forma que, sense coartar la intimitat o la seguretat, potenciï el corrent los apartamentos se ha diseñado de forma que, sin coartar la
d’aire. Les obertures se situen adossades al sostre i a les parets per fomentar intimidad o la seguridad, potencie la corriente de aire. Las aber-
l’acumulació de fred en la massa de l’edifici. turas se sitúan adosadas al techo y a las paredes para fomentar
la acumulación de frío en la masa del edificio. En las horas cen-
En les hores centrals del dia, quan la temperatura és excessivament alta i, per trales del día, cuando la temperatura es excesivamente alta y,
tant, no és desitjable un intercanvi d’aire amb l’exterior, les finestres es tanquen por tanto, no es deseable un intercambio de aire con el exterior,
recorrent a l’aire fresc procedent del sistema de prerefrigeració per conductes las ventanas se cierran recurriendo al aire fresco procedente del
enterrats. sistema de prerefrigeración por conductos enterrados.

L’aire, aspirat des de la façana nord de l’edifici, circula per una galeria enterrada El aire, aspirado desde la fachada norte del edificio, circula por
situada davall del forjat de la planta baixa fins arribar als filtres que la separen de una galería enterrada situada bajo el forjado de la planta baja
la sala de ventiladors. En aquesta sala es troba la capçalera dels tubs (polietilè hasta llegar a los filtros que la separan de la sala de ventila-
dores. Ahí se encuentra la cabecera de los tubos (polietileno y
i PVC de 200 mm de diàmetre). Cada un d’ells compta amb el seu corresponent
PVC de 200 mm de diámetro). Cada uno de ellos cuenta con su
ventilador i filtre.
correspondiente ventilador y filtro.
Els 38 conductes, un per habitatge, travessen el subsòl del pati i són els respon-
Los 38 conductos, uno por vivienda, atraviesan el subsuelo del
sables de l’intercanvi de calor entre l’aire i el terreny. La meitat d’ells van d’est a patio y son los responsables del intercambio de calor entre el
oest i la altra meitat en sentit contrari, facilitant-ne d’aquesta forma la distribució aire y el terreno. La mitad de ellos van de este a oeste y la otra
posterior als apartaments. mitad en sentido contrario, facilitando de esta forma su distribu-
ción posterior a los apartamentos.
L’aire circula a baixa velocitat (1 m/s) al llarg d’aproximadament 30 metres.
El aire circula a baja velocidad (1 m/s) a lo largo de aproximada-
Els conductes s’ordenen en tres capes situades a 3.5 (PET), 4.5 (PET) i 5.5 m (PVC)
mente 30 metros.
de profunditat amb una separació mínima entre conductes de 0,9 metres.
Los conductos se ordenan en tres capas situadas a 3.5 (PET), 4.5
La difusió del calor al terreny circumdant s’assegura envoltant completament (PET) y 5.5 m (PVC) de profundidad con una separación mínima
els conductes amb arena (material que multiplica per 10 la capacitat d’intercanvi entre conductos de 0,9 metros.
d’energia del terreny natural).
La difusión del calor al terreno circundante se asegura rodeando
L’estrat més profund de conductes se situa al caire del nivell freàtic, amb la qual completamente los conductos con arena (material que multiplica
cosa s’augmenta l’intercanvi de calor entre el tub i l’aire gràcies a la presència de por 10 la capacidad de intercambio de energía del terreno natural).
sòl saturat, a la vegada que s’elimina la possibilitat de reescalfament del terreny El estrato más profundo de conductos se sitúa al borde del nivel
proper als conductes. En entrar els tubs de nou en l’edifici redueixen el seu di- freático, con lo cual se aumenta el intercambio de calor entre
àmetre (100 mm), s’aïllen amb 3 cm de llana de roca i circulen per l’interior de el tubo y el aire gracias a la presencia de suelo saturado, a la
l’edifici fins als apartaments. vez que se elimina la posibilidad de recalentamiento del terreno

44
ESQUEMA DEL SISTEMA DE REFRIGERACIÓ CONTINGUT
ESQUEMA DEL SISTEMA DE REFRIGERACIÓN CONTENIDO

45
L’aire s’introdueix en l’espai interior per mitjà de difusors orientables situats al cos- cercano a los conductos. Al entrar los tubos de nuevo en el edificio
tat del terra. La sobrepressió força l’aire calent a sortir a través del xunt del bany. reducen su diámetro (100 mm), se aíslan con 3 cm de lana de roca
y circulan por el interior del edificio hasta los apartamentos.
És de vital importància el control de les càrregues internes generades a l’interior
El aire se introduce en el espacio interior por medio de difusores
de l’habitatge pel que s’ha previst l’evacuació de l’aire calent generat per la nevera
orientables situados junto al suelo. La sobrepresión fuerza al
a través d’un xunt situat darrere aquest electrodomèstic.
aire caliente a salir a través del shunt del baño.
El sistema mecànic de ventilació permet mantenir tancat l’apartament durant tot Es de vital importancia el control de las cargas internas gene-
el dia, mentre la temperatura exterior és alta. Durant el període diürn la ventila- radas en el interior de la vivienda por lo que se ha previsto la
ció provocaria l’escalfament de l’aire interior i l’envoltant de l’edifici. L’aportació evacuación del aire caliente generado por la nevera a través de
d’aire fresc renova l’aire interior evitant la presència de contaminants i habilitant un shunt situado tras este electrodoméstico.
l’evacuació de les càrregues internes. El sistema, per tant, habilita la possibilitat El sistema mecánico de ventilación permite mantener cerrado el
d’establir un règim de ventilació nocturna. apartamento durante todo el día, mientras la temperatura exte-
Cal ressenyar que els mecanismes de ventilació estan concebuts com a sistemes rior es alta. Durante el periodo diurno la ventilación provocaría
el calentamiento del aire interior y la envolvente del edificio. El
de suport a tota la resta d’estratègies de control climàtic (aïllament, inèrcia tèr-
aporte de aire fresco renueva el aire interior evitando la presen-
mica, protecció solar, etc.) i la suma del limitat potencial de totes aquestes és el
cia de contaminantes y habilitando la evacuación de las cargas
que permet assolir l’objectiu final del confort tèrmic interior. internas. El sistema, por tanto, habilita la posibilidad de estable-
cer de un régimen de ventilación nocturna.

Cabe reseñar que los mecanismos de ventilación están conce-


bidos como sistemas de apoyo a todas las demás estrategias de
Sistema constructiu control climático (aislamiento, inercia térmica, protección solar,
etc.) y la suma del limitado potencial de todas ellas es lo que
Atès el règim d’ús continu, el sistema constructiu de l’edifici ha tractat d’acon-
permite alcanzar el objetivo final del confort térmico interior.
seguir la major quantitat possible d’inèrcia tèrmica interior. D’aquesta forma, es
potencia l’acumulació d’energia i l’estabilitat tèrmica.
Els forjats estan formats per paviment de terratzo sobre lloses de formigó de 18
cm. Les mitjaneres s’han construït amb blocs d’arlita de 15 cm per independitzar Sistema constructivo
tèrmicament i acústica entre sí els apartaments. Les façanes, de maó ceràmic, Dado el régimen de uso continuo, el sistema constructivo del
edificio ha tratado de conseguir la mayor cantidad posible de
compten amb un full interior de 14 cm, 5 cm de poliestirè extrudit disposat de
inercia térmica interior. De esta forma, se potencia la acumula-
manera contínua (evitant així els ponts tèrmics) i un full exterior de caràcter plu-
ción de energía y la estabilidad térmica.
vial de 8 cm.
Los forjados están formados por pavimento de terrazo sobre lo-
Quant al sistema de ventilació mecànica, aquest consta dels elements següents: sas de hormigón de 18 cm. Las medianeras se han construido
con bloques de arlita de 15 cm para independizar térmica y acús-
-Galeria enterrada: galeria d’altura variable delimitada pel terreny natural, el
ticamente los apartamentos. Las fachadas, de ladrillo cerámico,
forjat sanitari i els murs laterals de formigó. Connecta l’entrada d’aire exterior
cuentan con una hoja interior de 14 cm, 5 cm de poliestireno
(situada al nord-est de l’edifici en una zona enjardinada) amb les dues sales de extrudido dispuesto de modo continuo (evitando así los puentes
ventiladors. L’aire recorre la galeria refrigerant-se en intercanviar per convecció térmicos) y una hoja exterior de carácter pluvial de 8 cm.
energia amb el terreny. En cuanto al sistema de ventilación mecánica, éste consta de los
-Tubs enterrats de polietilè tipus PE100DN de 200mm de diàmetre interior, PN 10 elementos siguientes:
bar. Espessor de paret de 7.7 mm. Conductivitat tèrmica de 0,37 Kcal m/m2 h ºC. -Galería enterrada: galería de altura variable delimitada por el
La unió de les conduccions es realitza mitjançant maneguets electrosoldables. terreno natural, el forjado sanitario y los muros laterales de hor-
migón. Conecta la entrada de aire exterior (situada al noreste
-Conductes enterrats de PVC: tubs de 200 mm de diàmetre, PN 6 bar. Espessor de del edificio en una zona ajardinada) con las dos salas de ventila-
paret de 4,9 mm. Conductivitat tèrmica de 0,13 Kcal m/m2hºC. Unió encolada. dores. El aire recorre la galería refrigerándose al intercambiar
por convección energía con el terreno.
-Conductes de distribució: tubs penjats de PVC, aïllats amb una camisa de 3 cm
de llana de roca per reduir en la mesura del possible guanys de calor en el trànsit -Tubos enterrados de polietileno tipo PE100DN de 200mm de
diámetro interior, PN 10 bar. Espesor de pared de 7.7 mm. Con-
de l’aire des del subsòl fins als apartaments.
ductividad térmica de 0,37 Kcal m/m2 h ºC. La unión de las con-
-Ventiladors: ventilador helicocentrífug de dues velocitats per a conductes circu- ducciones se realiza mediante manguitos electrosoldables.
lars de la casa S&P model TD800/200. Proporciona un cabal en descàrrega lliure -Conductos enterrados de PVC: tubos de 200 mm de diámetro,
de 700 o 910 m3/h amb un consum de 70 o 80W (en funció de la velocitat) i un nivell PN 6 bar. Espesor de pared de 4,9 mm. Conductividad térmica de
sonor de 36 o 41DBa respectivament. Són accionats des d’un termòstat situat en 0,13 Kcal m/m2hºC. Unión encolada.
el dormitori de cada un dels apartaments. Des d’allà es controla la velocitat i la -Conductos de distribución: tubos colgados de PVC, aislados con
temperatura a partir de la qual entren en funcionament. La posició lenta produeix una camisa de 3 cm de lana de roca para reducir en lo posible

46
47
velocitats a l’interior del tub enterrat de 0,75 m/s i de 3 m/s en els difusors dels ganancias de calor en el tránsito del aire desde el subsuelo has-
apartaments. I la ràpida, d’1 m/s i 3,5 m/s respectivament. ta los apartamentos.
-Ventiladores: ventilador helicocentrífugo de dos velocidades
Se suposa en tot cas un règim de circulació laminar a l’interior dels conductes.
para conductos circulares de la casa S&P modelo TD800/200.
-Filtres: filtres convencionals de cel·lulosa per a sistemes d’aire condicionat. Un Proporciona un caudal en descarga libre de 700 ó 910 m3/h con
per a cada conducte enterrat situat en la seva capçalera adossat al ventilador un consumo de 70 ó 80W (en función de la velocidad) y un nivel
mitjançant un portafiltres. Un altre, d’aproximadament 2 m2, se situa davant de sonoro de 36 ó 41DBa respectivamente. Son accionados desde
l’entrada de l’aire al recinte que alberga els ventiladors. Els filtres poden ser fà- un termostato situado en el dormitorio de cada uno de los apar-
tamentos. Desde allí se controla la velocidad y la temperatura
cilment substituïts.
a partir de la cual entran en funcionamiento. La posición lenta
produce velocidades en el interior del tubo enterrado de 0,75 m/s
y de 3 m/s en los difusores de los apartamentos. Y la rápida, de
1 m/s y 3,5 m/s respectivamente.
Règim d’ús Se supone en todo caso un régimen de circulación laminar en el
L’edifici es trobava desocupat en el moment de realitzar l’estudi, per tant el règim interior de los conductos.

d’ús dels apartaments s’ha simulat en funció de les pautes esperades. -Filtros: filtros convencionales de celulosa para sistemas de aire
acondicionado. Uno por cada conducto enterrado situado en su
cabecera adosado al ventilador mediante un portafiltros. Otro,
de aproximadamente 2 m2, se sitúa antes de la entrada del aire
Objetius del monitoratge
al recinto que alberga los ventiladores. Los filtros pueden ser
El monitoratge i mesurament de qüestions lligades al confort tèrmic en edificis fácilmente substituidos.
construïts són eines útils per a la comprensió dels processos de transferència
d’energia en els quals es troba implicada la ventilació. Permeten contrastar les Régimen de uso
hipòtesis realitzades durant la fase de projecte amb els valors obtenguts en con-
El edificio se encontraba desocupado en el momento de realizar
dicions d’ús particulars. Les reflexions que això comporta ofereixen dades útils el estudio, por lo que el régimen de uso de los apartamentos se
per a la redacció de nous projectes. ha simulado en función de las pautas esperadas.
1. Estudiar el rendiment dels conductes enterrats i el seu potencial com a suport
al confort tèrmic estival en el clima mediterrani. Objetivos de la monitorización
2. Valorar el grau de confort que s’aconsegueix a l’edifici a l’estiu mitjançant la La monitorización y medición de cuestiones ligadas al confort
térmico en edificios construidos son herramientas útiles para
combinació de totes les estratègies de refrigeració en joc i els distints règims de
la comprensión de los procesos de transferencia de energía en
ventilació.
los cuales se encuentra implicada la ventilación. Permiten con-
S’ha avaluat la influència de les variables següents en el rendiment del sistema trastar las hipótesis realizadas durante la fase de proyecto con
de prerefrigeració de l’aire: los valores obtenidos en condiciones de uso particulares. Las
reflexiones que ello comporta ofrecen datos útiles para la redac-
-Potencial del sistema. Capacitat per refrigerar per si mateix l’espai interior. ción de nuevos proyectos.
-Rendiments en funció de la profunditat dels tubs. 1. Estudiar el rendimiento de los conductos enterrados y su potencial
como apoyo al confort térmico estival en el clima mediterráneo.
-Rendiment dels dos materials emprats en els conductes (PET, PVC).
2. Valorar el grado de confort que se consigue en el edificio en
-Influència de la velocitat de circulació a través dels conductes enterrats en la verano mediante la combinación de todas las estrategias de re-
temperatura final de l’aire. frigeración en juego y los distintos regímenes de ventilación.

-Influència de la cambra sanitària en la refrigeració de l’aire i en la seva tempe- Se ha evaluado la influencia de las siguientes variables en el
ratura final. rendimiento del sistema de prerefrigeración del aire:
-Potencial del sistema. Capacidad para refrigerar por sí solo el
-Possible saturació del terreny proper al conducte al llarg de l’estiu.
espacio interior.
-Increment de la humitat relativa de l’aire. Possible risc de condensacions a l’in- -Rendimientos en función de la profundidad de los tubos.
terior dels conductes. -Rendimiento de los dos materiales empleados en los conductos
-Possible influència dels conductes entre si en períodes de funcionament perllon- (PET, PVC).

gat. Valoració de la separació adoptada. -Influencia de la velocidad de circulación a través de los conduc-
tos enterrados en la temperatura final del aire.
-Possibilitats de refredament del terreny per mitjà del reg o la presència de pluja.
-Influencia de la cámara sanitaria en la refrigeración del aire y
Aprofitant l’existència d’apartaments iguals en similar posició relativa dins l’edi- en su temperatura final.
fici, s’han assajat en tres dels distints règims de ventilació. Amb això no només -Posible saturación del terreno cercano al conducto a lo largo
s’ha comprovat el potencial de cada una de les estratègies sinó que s’ha posat de del verano.

48
Temperatura de salida del aire de refrigeración. 25 Junio - 2 Julio Encendido de la totalidad de los ventiladores. Influencia mutua

TEMPERATURA ºC

TEMPERATURA ºC
Gràfic 4. Temperatura de sortida de l’aire de refrigeració entre el 25 juny i el 2 de juliol. Gràfic 7. Encesa de la totalitat dels ventiladors. Influència mútua.
Gráfico 4. Temperatura de salida del aire de refrigeración entre el 25 junio y el 2 de julio. Gráfico 7. Encendido de la totalidad de los ventiladores. Influencia mutua.

Temperatura de salida del aire de refrigeración. 5 Septiembre - 8 Septiembre


TEMPERATURA ºC

Influencia del riego del jardín superior en el potencial refrigerante de los tubos

TEMPERATURA ºC

Gràfic 5. Temperatura de sortida de l’aire de refrigeració del 5 al 8 de setembre. Gràfic 8. Influència del reg del jardí superior en el potencial refrigerant dels tubs.
Gráfico 5. Temperatura de salida del aire de refrigeración del 5 al 8 de septiembre. Gráfico 8. Influencia del riego del jardín superior en el potencial refrigerante de los tubos.

Influencia del aire refrigerado enla temperatura de la habitación


Influencia de las precipitaciones
TEMPERATURA ºC

TEMPERATURA ºC

Gràfic 6. Influència de l’aire refrigerat en la temperatura de l’habitació. Gràfic 9. Influència de les precipitacions.
Gráfico 6. Influencia del aire refrigerado en la temperatura de la habitación. Gráfico 9. Influencia de las precipitaciones.

49
manifest la importància del règim de ventilació adoptat en el termograma final -Incremento de la humedad relativa del aire. Posible riesgo de
de l’espai interior. condensaciones en el interior de los tubos.
-Posible influencia de los conductos entre sí en periodos de fun-
El primer dels apartaments s’ha mantengut permanentment ventilat.
cionamiento prolongado. Valoración de la separación adoptada.
El segon, ha seguit les pautes de ventilació nocturna. S’ha mantengut tancat -Posibilidades de reenfriamiento del terreno por medio del riego
mentre la temperatura exterior fos superior a la temperatura interior; en el cas o la presencia de lluvia.
contrari, s’han obert les finestres. El sistema de prerefrigeració de l’aire s’ha po- Aprovechando la existencia de apartamentos iguales en similar
sat en funcionament mentre romania tancat. posición relativa dentro del edificio, se han ensayado en tres de
ellos distintos regímenes de ventilación. Así no sólo se ha com-
El tercer, s’ha ventilat de la mateixa manera que l’anterior i ha comptat amb el
probado el potencial de cada una de las estrategias sino que se
suport d’un recirculador convencional d’aire de 150W que ha forçat l’entrada d’aire
ha puesto de manifiesto la importancia del régimen de ventila-
durant la nit, augmentant el cabal que travessa l’apartament i mantenint la circu-
ción adoptado en el termograma final del espacio interior.
lació d’aire en períodes de calma. S’ha forçat la incidència del corrent d’aire sobre
El primero de los apartamentos se ha mantenido permanente-
la inèrcia tèrmica interior (parets, terra i sostre). Durant el dia, amb l’apartament
mente ventilado.
tancat, el recirculador s’ha mantengut en funcionament per distribuir les frigories
El segundo, ha seguido las pautas de ventilación nocturna. Se
que introdueix en el local el sistema de ventilació mecànica.
ha mantenido cerrado mientras la temperatura exterior fuera
3. El tercer objectiu és avaluar la capacitat del sistema mecànic de ventilació per superior a la temperatura interior; en caso contrario, se han
al pre-escalfament de l’aire a l’hivern. abierto las ventanas. El sistema de prerefrigeración del aire se
ha puesto en funcionamiento mientras permanecía cerrado.
Per aquest motiu s’han realitzat sèries de mostres durant l’hivern.
El tercero, se ha ventilado del mismo modo que el anterior y ha
contado con el apoyo de un recirculador convencional de aire de
150W que ha forzado la entrada de aire durante la noche, au-
mentando el caudal que atraviesa el apartamento y mantenien-
do la circulación de aire en períodos de calma. Se ha forzado la
incidencia de la corriente de aire sobre la inercia térmica interior
(paredes, suelo y techo). Durante el día, con el apartamento ce-
rrado, el recirculador se ha mantenido en funcionamiento para
distribuir las frigorías que introduce en el local el sistema de
ventilación mecánica.
3. El tercer objetivo es evaluar la capacidad del sistema mecáni-
co de ventilación para el pre-calentamiento del aire en invierno.
Para ello se han realizado series de muestras durante el in-
vierno.

50
TEMPERATURA ºC

Gràfic 10. Potencial refrigerant afegit per la cambra sanitària.


Gráfico 10. Potencial refrigerante añadido por la cámara sanitaria.
TEMPERATURA ºC

Gràfic 11. Influència del règim de ventilación.


Gráfico 11. Influencia del régimen de ventilación.
TEMPERATURA ºC

Gràfic 12. Preescalfament de l’aire de renovació del sistema de condicionament i galeria.


Gráfico 12. Precalentamiento del aire de renovación del sistema de acondicionamiento y galería.

51
Disposició de l’equip de monitoratge Disposición del equipo de monitorización
S’han situat dos aparells de medició en cada apartament: un, a una altura d’apro- Se han situado dos aparatos de medición en cada apartamento:
ximadament 1 metre en el centre del saló d’estar-menjador i l’altre, a l’interior del uno, a una altura de aproximadamente 1 metro en el centro del
conducte previ a la connexió d’aquest amb el difusor de la cuina. salón estar-comedor y otro, en el interior del conducto previo a
la conexión de éste con el difusor de la cocina.
Un altre aparell ha registrat des d’una terrassa amb ombra les condicions de Otro aparato ha registrado desde una terraza sombreada las
temperatura i d’humitat exterior durant el període de proves. condiciones de temperatura y humedad exterior durante el pe-
De la mateixa manera s’han registrat les temperatures radiants dels distints pa- riodo de pruebas.
De igual modo se han registrado las temperaturas radiantes de
raments per a l’avaluació posterior.
los distintos paramentos para su evaluación posterior.

Situació inicial. Presa de dades Situación inicial. Toma de datos


La presa de dades s’ha realitzat en distintes tandes durant l’estiu de 2003 i 2004, La toma de datos se ha realizado en distintas tandas durante el
entre els mesos de juny i agost. Durant el mes de maig de 2005 s’han pres mesu- verano de 2003 y 2004, entre los meses de junio y agosto. Durante el
ratges complementaris per avaluar el comportament del sistema durant l’hivern. mes de mayo de 2005 se han tomado mediciones complementarias
para evaluar el comportamiento del sistema durante el invierno.
A causa de la complexitat del procés de mesuratge, els resultats s’han anat des-
Debido a la complejidad del proceso de medición, los resulta-
granant en cada un dels punts de les conclusions. dos se han ido desgranando en cada uno de los puntos de las
conclusiones.

Conclusions Conclusiones
Monitoratge del sistema de ventilació Monitorización del sistema de ventilación
1. Les temperatures interiors obtengudes durant l’estiu del 2004 demostren l’efi- Las temperaturas interiores obtenidas durante el verano del
càcia del conjunt d’estratègies per mantenir el confort tèrmic interior. 2004 demuestran la eficacia del conjunto de estrategias para
mantener el confort térmico interior.
Malgrat que les temperatures durant els estius de 2003 i 2004 foren molt superiors
Pese a que las temperaturas durante los veranos de 2003 y 2004
a les habituals, el monitoratge demostra que és possible mantenir el confort tèr-
fueron muy superiores a las habituales, la monitorización de-
mic a l’interior dels apartaments gràcies a les aportacions de totes les estratègies
muestra que es posible mantener el confort térmico en el in-
passives i actives de condicionament. Cal destacar que és possible mantenir el terior de los apartamentos gracias a los aportes de todas las
règim de ventilació adequat (nocturna) gràcies a l’existència d’un focus fred (aire estrategias pasivas y activas de acondicionamiento. Cabe desta-
prerefrigerat) que permet mantenir tancats els apartaments durant les hores de car que es posible mantener el régimen de ventilación adecuado
més calor. En el cas que aquest no existís, les necessitats de renovació d’aire (nocturno) gracias a la existencia de un foco frío (aire prerefrige-
interior en un espai de dimensions tan reduïdes obligarien a obrir les finestres en rado) que permite mantener cerrados los apartamentos durante
períodes altament contraproduents. las horas de más calor. En caso de no existir, las necesidades
de renovación de aire interior en un espacio de tan reducidas
2. El sistema de prerefrigeració de l’aire es demostra que és efectiu a l’hora de dimensiones obligarían a abrir las ventanas en periodos alta-
refrigerar l’aire exterior. S’han obtengut diferencials de temperatura màxims de mente contraproducentes.
fins uns 9ºC, entre els 31ºC de la temperatura exterior i els 22ºC de temperatura
2. El sistema de prerefrigeración del aire se demuestra que es
de l’aire en els difusors interiors durant els primers dies d’agost de 2003. efectivo a la hora de refrigerar el aire exterior.
S’observa que el rendiment del sistema (diferencial de temperatura obtengut) no Se han obtenido diferenciales de temperatura máximos de has-
és constant, sinó relatiu en funció de la temperatura d’entrada (la temperatu- ta 9ºC, entre los 31ºC de la temperatura exterior y los 22ºC de
ra de sortida de l’aire pels difusors es manté pràcticament constant mentre la temperatura del aire en los difusores interiores durante los pri-
temperatura exterior fluctua). Els rendiments varien entre els 4ºC durant la nit i meros días de agosto de 2003. Se observa que el rendimiento
els 8,5ºC durant el dia en les hores de màxim calor. Els rendiments màxims del del sistema (diferencial de temperatura obtenido) no es cons-
tante, siendo relativo en función de la temperatura de entrada
sistema s’obtenen després de la seva posada en funcionament. A partir d’aquest
(la temperatura de salida del aire por los difusores se mantiene
moment, el terreny va emmagatzemant calor i perdent lentament capacitat de
prácticamente constante mientras la temperatura exterior fluc-
refredament. Aquesta pèrdua de rendiment s’ha vist probablement accelerada pel
túa). Los rendimientos varían entre los 4ºC durante la noche
règim continu d’extracció al qual s’ha sotmès el sistema, dificultant la dissipació y los 8,5ºC durante el día en las horas de máximo calor. Los
del calor absorbit per part de l’entorn circumdant. Un règim d’ús intermitent (que rendimientos máximos del sistema se obtienen tras su puesta
posés en funcionament el sistema durant el dia mentre les finestres romanen en funcionamiento. A partir de este momento, el terreno va al-
tancades) pot endarrerir o, fins i tot, eliminar aquesta progressiva saturació del macenando calor y perdiendo lentamente capacidad de enfria-
terreny en habilitar-ne la refrigeració nocturna. miento. Esta pérdida de rendimiento se ha visto probablemente

52
La gràfica de la temperatura de sortida de l’aire refrigerat segueix de forma molt acelerada por el régimen continuo de extracción al que se ha
atenuada l’oscil·lació de les temperatures exteriors (existeix gairebé un 1ºC de sometido el sistema, dificultando la disipación del calor absor-
diferència entre temperatura màxima i mínima). bido por parte del entorno circundante. Un régimen de uso in-
termitente (que pusiera en funcionamiento el sistema durante el
Els primers quatre dies la temperatura mitjana s’eleva des dels 21,2ºC fins als día mientras las ventanas permanecen cerradas) puede retrasar
22,5ºC. A partir d’aquest moment oscil·la entre 22º i 23ºC. o, incluso, eliminar esta progresiva saturación del terreno al ha-
bilitar su refrigeración nocturna.
Gràcies a aquesta aportació de frigories i a la ventilació nocturna s’ha pogut man-
tenir l’interior dels apartaments a una temperatura seca d’una mitjana de 25,8ºC, La gráfica de la temperatura de salida del aire refrigerado si-
gue de forma muy atenuada la oscilación de las temperaturas
mentre que les temperatures exteriors assolien els 32ºC.
exteriores (existe apenas 1ºC de diferencia entre temperatura
3. El cabal d’aire fresc aportat és suficient per a mantenir la qualitat de l’aire máxima y mínima). Los primeros cuatro días la temperatura
interior i evacuar les càrregues internes. La normativa actual (RITE) determina un media se eleva desde los 21,2ºC hasta los 22,5ºC. A partir de
volum mínim de renovació de 1,5 m3/m2 en espais interiors climatitzats. este momento ésta oscila entre 22º y 23ºC.Gracias a este aporte
de frigorías y a la ventilación nocturna se ha podido mantener
La renovació d’aire en els apartaments se situa en torn dels 400 m3/h (deu vega- el interior de los apartamentos a una temperatura seca de una
des superior als valores mínims normatius). media de 25,8ºC, mientras que las temperaturas exteriores al-
Malgrat això, el volum d’aire injectat no és capaç per si mateix de reduir la tem- canzaban los 32ºC.

peratura interior de la habitacions. Com s’observa en el gràfic 6, aquesta segueix 3. El caudal de aire fresco aportado es suficiente para mantener
invariablement la fluctuació de la temperatura exterior d’una forma atenuada re- la calidad del aire interior y evacuar las cargas internas. La nor-
mativa actual (RITE) determina un volumen mínimo de renova-
produint ràpidament els descensos o increments de la temperatura exterior.
ción de 1,5 m3/m2 en espacios interiores climatizados.
A la vista de l’escassa pèrdua de rendiment de la capacitat refrigerativa dels con- La renovación de aire en los apartamentos se sitúa en torno a
ductes pareix raonable augmentar el volum d’aire refrigerat injectat. los 400 m3/h (diez veces superior a los valores mínimos nor-
mativos). Pese a ello, el volumen de aire inyectado no es capaz
Tal com s’exposa a l’apartat 9 i tenint en compte les experiències monitorades per
por sí solo de reducir la temperatura interior de la habitación.
Mat Santamouris*, es podria arribar a elevar el volum d’aire fins a les 40 renova-
Como se observa en el gráfico 6, ésta sigue invariablemente la
cions/hora. L’increment de la velocitat de l’aire a l’interior del conducte elevaria el
fluctuación de la temperatura exterior de una forma atenuada
seu rendiment al substituir-se el règim laminar actual per un flux turbulent amb reproduciendo rápidamente los descensos o incrementos de la
major l’intercanvi convectiu. temperatura exterior.
Amb això, s’hauria d’esperar una reducció significativa de la temperatura interior, A la vista de la escasa pérdida de rendimiento de la capacidad
superant amb escreix els objectius plantejats durant la fase del projecte. Per re- refrigerativa de los conductos parece razonable aumentar el vo-
alitzar aquest experiment seria necessària la instal·lació d’un ventilador de major lumen de aire refrigerado inyectado.
potència ja que les elevades pèrdues de càrrega del circuit d’aire redueixen en gran Tal y como se expone en el apartado 9 y teniendo en cuenta las
mesura el volum d’aire injectat així com la seva velocitat de circulació interior. experiencias monitorizadas por M. Santamouris2, se podría lle-
gar a elevar el volumen de aire hasta las 40 renovaciones/hora.
4. No es justifica la col·locació dels tubs a profunditats superiors de 3,5 m. El incremento de la velocidad del aire en el interior del conducto
No es produeixen diferències substancials en el rendiment del sistema entre els elevaría su rendimiento al sustituirse el régimen laminar actual
por un flujo turbulento con mayor intercambio convectivo. Con
conductes de polietilè situats a 3,5 i 4,5 metres de profunditat; per la qual cosa no
ello, cabría esperar una reducción significativa de la tempera-
pareix raonable, per a les longituds de conducte instal·lades, augmentar la pro-
tura interior, superando con creces los objetivos planteados du-
funditat amb l’objectiu d’obtenir menors temperatures. Si les dimensions del pati rante la fase del proyecto. Para realizar este experimento sería
ho haguessin permès, hagués sigut preferible un estalvi en el capítol de movi- necesaria la instalación de un ventilador de mayor potencia ya
ment de terres i una major inversió en conductes substituint els conductes de PVC que las elevadas pérdidas de carga del circuito de aire reducen
per conductes de polietilè (no es realitzà tota la instal·lació en aquest material pel en gran medida el volumen de aire inyectado así como su veloci-
seu major cost respecte al PVC). dad de circulación interior.
4. No se justifica la colocación de los tubos a profundidades su-
5. El sistema de refrigeració va perdent lentament rendiment per l’escalfament
periores de 3,5 m.
del terreny que l’envolta. A pesar de la utilització de gran quantitat d’arena per
No se producen diferencias sustanciales en el rendimiento del
incrementar la capacitat del terreny de dissipar el calor absorbit, sofreix un es-
sistema entre los conductos de polietileno situados a 3,5 y 4,5
calfament gradual.
metros de profundidad; por lo que no parece razonable, para
Durant els mesuratges s’han registrat reduccions del rendiment entre 1ºC i 1,5ºC las longitudes de conducto instaladas, aumentar la profundidad
en aproximadament un mes de funcionament continuat del sistema. Malgrat això, con el objetivo de obtener menores temperaturas. Si las dimen-
la probable introducció d’un règim discontinu de ventilació pot permetre dissipar siones del patio lo hubieran permitido, hubiera sido preferible
per la nit el calor acumulat durant el dia reduint el ritme de saturació del terreny un ahorro en el capítulo de movimiento de tierras y una mayor
inversión en conductos sustituyendo los conductos de PVC por
o, fins i tot, eliminant-lo per complet.
conductos de polietileno (no se realizó toda la instalación en este
material por su mayor coste con respecto al PVC).

53
6. La col·locació dels conductes sobre el nivell freàtic evita aquesta saturació i 5. El sistema de refrigeración va perdiendo lentamente rendi-
amb això la pèrdua de rendiment del sistema. Gràcies al fet que la difusivitat de miento por el calentamiento del terreno que lo envuelve. Pese
l’aigua és molt superior a la de l’arena, aquesta pèrdua no es produeix en els a la utilización de gran cantidad de arena para incrementar la
conductes més profunds situats sobre el nivell freàtic. Malgrat això, aquesta so- capacidad del terreno de disipar el calor absorbido, sufre un ca-
lentamiento paulatino.
lució comporta riscos d’inundació del conducte si alguna de les juntes no es troba
correctament tancada. La reparació òbviament és molt dificultosa i comportaria Durante las mediciones se han registrado reducciones del rendi-
miento entre 1ºC y 1,5ºC en aproximadamente un mes de funcio-
l’anulació forçosa del conducte.
namiento continuado del sistema. Pese a ello, la probable intro-
7. La distància de separació dels conductes (0,90 m) és suficient. Des del dia 27 de ducción de un régimen discontinuo de ventilación puede permitir
juliol es mantenen en funcionament la totalitat dels ventiladors sense que es vegin disipar por la noche el calor acumulado durante el día reducien-
alterats els rendiments obtenguts respecte al període en què es mantengué un do el ritmo de saturación del terreno o, incluso, eliminándolo por
únic conducte en funcionament. La distància de separació és suficient per evitar completo.
que l’escalfament del terreny circumdant afecti al rendiment dels conductes conti- 6. La colocación de los conductos cerca del nivel freático evita
gus. La pujada inicial en la temperatura de sortida que mostra el gràfic es deu a la dicha saturación y con ello la pérdida de rendimiento del siste-
coincidència de l’encesa amb un increment de les temperatures exteriors. ma. Gracias a que la difusividad del agua es muy superior a la
de la arena, esta pérdida no se produce en los conductos más
8. El conducte de polietilè s’ha demostrat molt més eficaç en la refrigeració de profundos situados sobre el nivel freático. Pese a ello, esta solu-
l’aire que el conducte de PVC. La temperatura de sortida de l’aire obtenguda amb ción comporta riesgos de inundación del conducto si alguna de
conduccions de polietilè situades a dos metres per damunt dels conductes de PVC las juntas no se encuentra correctamente sellada. La reparación
(i envoltats per consegüent d’un terreny a major temperatura) és molt similar a obviamente es muy dificultosa y comportaría la anulación forzo-
l’obtenguda amb conductes de PVC. sa del conducto.

Aquest major rendiment és degut a la major conductivitat del polietilè. Aquesta 7. La distancia de separación de los conductos (0,90 m) se de-
muestra suficiente.
característica compensa amb escreix el major gruix del conducte forçada per la
seva menor resistència mecànica. Desde el día 27 de julio se mantienen en funcionamiento la to-
talidad de los ventiladores sin que se vean alterados los rendi-
9. No es produeixen variacions de rendiment per a les dues velocitats testades. mientos obtenidos respecto al periodo en el que se mantuvo un
La temperatura de sortida dels tubs no presenta variació alguna en augmentar único conducto en funcionamiento. La distancia de separación se
muestra suficiente para evitar que el calentamiento del terreno
o disminuir la velocitat de l’aire en l’interior del conducte enterrat. Les grans
circundante afecte al rendimiento de los conductos contiguos.
pèrdues de càrrega del circuit unit a la insuficient potència del ventilador no per-
La subida inicial en la temperatura de salida que muestra el grá-
meten valorar la variació de temperatures amb variacions de velocitat majors.
fico se debe a la coincidencia del encendido con un incremento
Les velocitats testades a l’interior del conducte són les següents: de las temperaturas exteriores.
0,75 m/s per a la velocitat lenta del termòstat interior, i 1 m/s per a la velocitat 8. El conducto de polietileno se ha demostrado mucho más efi-
ràpida del mateix. caz en la refrigeración del aire que el conducto de PVC. La tem-
peratura de salida del aire obtenida con conducciones de polieti-
Tenint en compte el rang de velocitats recomanades per Mat Santamouris*, po- leno situadas dos metros por encima de los conductos de PVC (y
dria multiplicar-se fins a deu vegades el flux d’aire introduït a l’apartament (mi- rodeados por consiguiente de un terreno a mayor temperatura)
llorant en gran mesura la capacitat de refrigeració) gràcies al règim turbulent que es muy similar a la obtenida con conductos de PVC.
tal velocitat implicaria. Este mayor rendimiento es debido a la mayor conductividad del
10. La pluja o el reg intensiu del jardí no han millorat substancialment la refrige- polietileno. Esta característica compensa con creces el mayor es-
pesor del conducto forzada por su menor resistencia mecánica.
ració de l’aire a l’interior dels conductes.
9. No se producen variaciones de rendimiento para las dos ve-
El reg realitzat durant 5 hores el dia 31 de juliol no afectà de forma immediata la locidades testadas.
temperatura de sortida d’aire dels conductes (durant el procés s’abocaren apro-
La temperatura de salida de los tubos no presenta variación al-
ximadament 8.000 litres en el jardí del pati interior). guna al aumentar o disminuir la velocidad del aire en el interior
De la mateixa manera succeí amb la pluja del dia 12 de juliol. Tot just s’observà del conducto enterrado. Las grandes pérdidas de carga del cir-
una homogeneïtzació de la temperatura de sortida després de les precipitacions. cuito unido a la insuficiente potencia del ventilador no permiten
Una vegada les temperatures exteriors es recuperaren, en els següents dies la valorar la variación de temperaturas con variaciones de veloci-
dad mayores
temperatura de sortida de l’aire es mantengué propera a les temperatures regis-
trades abans de les precipitacions. Las velocidades testadas en el interior del conducto son las si-
guientes:
11. La recirculació de l’aire per la cambra sanitària és eficient per reduir la tem-
0,75 m/s para la velocidad lenta del termostato interior.
peratura de l’aire que succionen els ventiladors però augmenta poc l’eficàcia glo-
1 m/s para la velocidad rápida.
bal del sistema.
Teniendo en cuenta el rango de velocidades recomendadas por
Mat Santamouris, podría multiplicarse hasta diez veces el flujo

54
La recirculació d’aire per la cambra sanitària no és recomanable en el nostre cas de aire introducido en el apartamento (mejorando en gran medi-
com a mètode per reduir la temperatura final d’aire. da la capacidad de refrigeración) gracias al régimen turbulento
que esa velocidad implicaría.
El dia 1 de juliol es tancà l’entrada d’aire entre les obertures de la planta soterrani 10. La lluvia o el riego intensivo del jardín no han mejorado
i la sala de ventiladors, forçant la seva circulació de l’aire a través de la cambra sustancialmente la refrigeración del aire en el interior de los
sanitària de l’edifici. conductos.
El riego realizado durante 5 horas el día 31 de julio no afectó de
La reducció de temperatura registrada entre l’aire exterior i la temperatura de
forma inmediata a la temperatura de salida de aire de los con-
l’aire en el seu accés a la sala de ventiladors (punt previ a la succió) oscil·là entre
ductos (durante el proceso se vertieron aproximadamente 8.000
3 i 4ºC. Malgrat això, la temperatura final de l’aire a l’apartament, gairebé es veié litros en el jardín del patio interior). Del mismo modo sucedió con
reduïda unes dècimes de grau. La utilització de la cambra sanitària únicament és la lluvia del día 12 de julio. Apenas se observó una homogenei-
útil per reduir la saturació del primer tram de conductes en minvar el salt tèr- zación de la temperatura de salida tras las precipitaciones. Una
mic que aquests han de superar. S’incrementa en canvi, en gran mesura, el risc vez las temperaturas exteriores se recuperaron, en los siguien-
d’olors per la presència d’humitats si la ventilació de la cambra no és adequada. tes días la temperatura de salida del aire se mantuvo cercana a
Fou necessària la incorporació d’un extractor que permetés en primavera la reno- las temperaturas registradas antes de las precipitaciones.
vació de l’aire de la cambra sanitària, prèvia a la posada en marxa dels ventiladors 11. La recirculación del aire por la cámara sanitaria es eficiente
per evitar que els olors dissuadissin els usuaris de l’ús del sistema de ventilació. para reducir la temperatura del aire que succionan los ventila-
dores pero aumenta poco la eficacia global del sistema.
12. El sistema transmetia el renou dels ventiladors a través dels conductes i es La recirculación de aire por la cámara sanitaria no es recomen-
percebia a l’interior dels apartaments. Malgrat la gran distància existent entre els dable en nuestro caso como método para reducir la temperatura
ventiladors i els apartaments (en torn de 80 metres) i la col·locació de maneguets final de aire.
antivibratoris en les abraçadores dels conductes, el renou se seguia percebent. El día 1 de julio se selló la entrada de aire entre las aberturas del
Aquest problema es pot atenuar mitjançant la incorporació de silenciadors inter- sótano y la sala de ventiladores, forzando su circulación a través
calats. En el cas de no ser possible l’eliminació de renou, s’hauria d’estudiar la ido- de la cámara sanitaria del edificio.
La reducción de temperatura registrada entre el aire exterior y
neïtat tècnica i econòmica de col·locar els extractors en un punt més proper a cada
el aire en su acceso a la sala de ventiladores (punto previo a la
un dels apartaments, simplificant amb això la instal·lació elèctrica necessària.
succión) osciló entre 3 y 4 ºC. A pesar de ello, la temperatura
13. La millor opció entre les assajades fou la següent: conducte de polietilè de 20 final del aire en el apartamento, apenas se vio reducida unas
cm de diàmetre, de 30 metres de longitud i 3,5 metres de profunditat. décimas de grado. La utilización de la cámara sanitaria única-
mente es útil para reducir la saturación del primer tramo de
L’estrat superior de conductes presenta uns rendiments molt propers als màxims conductos al disminuir el salto térmico que estos deben superar.
obtenguts amb el menor cost relatiu d’instal·lació. Increments en la longitud (incor- Se incrementa en cambio, en gran medida, el riesgo de olores
poració de la cambra sanitària de l’edifici), o en profunditat, produeixen augments por la presencia de humedades si la ventilación de la cámara
considerables en el cost obtenint-se increments en el rendiment molt reduïts. no es adecuada. Fue necesaria la incorporación de un extractor
que permitiera en primavera la renovación del aire de la cámara
14. El cost del sistema es pot reduir en gran mesura amb la experiència obtengu-
sanitaria, previa a la puesta en marcha de los ventiladores para
da durant la seva realització. evitar que los olores disuadireran a los usuarios del uso del sis-
El cost total de totes les partides que afecten al sistema de ventilació mecànica ha tema de ventilación.
sigut de 69.000 euros. La qual cosa equival a un 0,29% del pressupost d’execució 12. El sistema transmitía el ruido de los ventiladores a través de
material dels apartaments (1.800 euros per cada un). los conductos y se percibía en el interior de los apartamentos.
Pese a la gran distancia existente entre los ventiladores y los
D’aquesta quantitat, aproximadament la meitat afecta al sistema de prerefrigeració apartamentos (en torno a 80 metros) y la colocación de mangui-
(excavació, instal·lació de conductes enterrats, ventiladors, filtres, etc.); l’altre mei- tos antivibratorios en las abrazaderas de los conductos, el ruido
tat, s’imputa a la conducció de l’aire refrigerat fins els habitatges. seguía percibiéndose. Este problema puede atenuarse mediante
la incorporación de silenciadores intercalados. En el caso de no
Les conclusions exposades amb anterioritat permetrien reduir el cost de les se-
ser posible la eliminación de ruido, debería estudiarse la idonei-
güents experiències construïdes. dad técnica y económica de colocar los extractores en un punto
L’ús de profunditats inferiors (al voltant dels 3 m), la simplificació en les unions más cercano a cada uno de los apartamentos, simplificando con
dels conductes o la incorporació de sistemes de reg podrien abaratir en gran ello la instalación eléctrica necesaria.
13. La mejor opción entre las ensayadas fue la siguiente: con-
mesura el cost global.
ducto de polietileno de 20 cm de diámetro, de 30 metros de lon-
Per una altra banda, cal destacar que els condicionants del solar són claus a gitud y 3,5 metros de profundidad.
l’hora de reduir o augmentar els costs d’aquest tipus d’instal·lació. Factors com El estrato superior de conductos presenta unos rendimientos
la grandària, la topografia, la possibilitat d’abassegament de terres, el tipus de muy cercanos a los máximos obtenidos con el menor coste re-
terreny, etc., poden fer variar sensiblement els costs. lativo de instalación. Incrementos en la longitud (incorporación
de la cámara sanitaria del edificio), o en profundidad, producen
aumentos considerables en el coste obteniéndose incrementos
en el rendimiento muy reducidos.

55
Monitoratge dels distints règims de ventilació 14. El coste del sistema puede reducirse en gran medida con la
experiencia obtenida durante su realización. El coste total de to-
Després dels mesuratges realitzats amb els distints règims de ventilació adoptats das las partidas que afectan al sistema de ventilación mecánica
s’extragueren les conclusions següents: ha sido de 69.000 euros. Lo cual equivale a un 0,29% del presu-
puesto de ejecución material de los apartamentos (1.800 euros
15. La inèrcia tèrmica de l’edifici es demostra eficaç a l’hora de temperar l’ona
por cada uno). De esta cantidad, aproximadamente la mitad
tèrmica exterior. Fins i tot en un règim de ventilació continu, l’efecte temperant de
afecta al sistema de prerefrigeración (excavación, instalación de
la massa de l’edifici produeix una reducció important del diferencial diari de tem- conductos enterrados, ventiladores, filtros, etc.); la otra mitad, se
peratures en el seu interior passant de 5ºC (diferencial de temperatures exterior) imputa a la conducción del aire refrigerado hasta las viviendas.
a gairebé 2,5ºC. Aquesta reducció de l’ona tèrmica és especialment interessant Las conclusiones expuestas con anterioridad permitirían redu-
en períodes d’altes temperatures ja que provoca un descens de 2,5ºC de la tem- cir el coste de las siguientes experiencias construidas.
peratura màxima interior. El empleo de profundidades inferiores (en torno a los 3 m), la
simplificación de las uniones de los conductos o la incorpora-
16. Es demostra la importància del règim de ventilació en l’edifici. Si s’analitza el
ción de sistemas de riego podrían abaratar en gran medida el
gràfic 11 s’observa la important influència que té el règim de ventilació en la tem- coste global.
peratura interior. De les tres estratègies testades, la ventilació contínua és la que Por otro lado, cabe destacar que los condicionantes del solar
presenta majors temperatures interiors (entre els 29 i els 30ºC). La temperatura son claves a la hora de reducir o aumentar los costes de este
mitjana radiant obtenguda és de 27,9ºC. La humitat relativa durant el període de tipo de instalación. Factores como el tamaño, la topografía, la
temperatures màximes se situa entre el 55 i 60%. posibilidad de acopio de tierras, el tipo de terreno, etc., pueden
hacer variar sensiblemente los costes.
La temperatura de sensació resultant és de 28,3ºC, amb una sensació tèrmica glo-
bal molt càlida i un percentatge d’insatisfets del 93%. Només amb velocitats d’aire
interior molt altes (4 m/s) es pot reduir el percentatge fins al 10% .
Monitorización de los distintos
regímenes de ventilación
Amb el règim de ventilació nocturna s’observa una reducció de les temperatures
Tras las mediciones realizadas con los distintos regímenes de
màximes, situant-se entorn dels 28ºC. La temperatura mitjana radiant gairebé no
ventilación adoptados se extrajeron las siguientes conclusiones:
es redueix respecte a l’apartament anterior: 27,6ºC. La humitat relativa durant el
15. La inercia térmica del edificio se demuestra eficaz a la hora
període de temperatures màximes està entre el 55 i 60%. de atemperar la onda térmica exterior. Incluso en un régimen
Aquestes condicions el situen en la franja de la zona de confort dels diagrames de ventilación continuo, el efecto atemperante de la masa del
d’Olgiai i Givoni a pesar que queden fora en les hores de major temperatura si no edificio produce una reducción importante del diferencial diario
de temperaturas en el interior de éste pasando de 5ºC (diferen-
es fomenta la recirculació de l’aire interior.
cial de temperaturas exterior) a apenas 2,5ºC. Esta reducción
La temperatura de sensació és de 27,1ºC en absència de vent malgrat que pot de la onda térmica es especialmente interesante en períodos de
disminuir fins els 25,1ºC amb velocitats d’aire d’1,5 m/s (velocitat ràpida d’un altas temperaturas ya que provoca un descenso de 2,5ºC de la
ventilador de sostre) amb un percentatge d’insatisfets del 27%. temperatura máxima interior.
16. Se demuestra la importancia del régimen de ventilación en
Els millors resultats s’obtenen amb la ventilació mecànica nocturna. La tempe- el edificio.
ratura màxima interior és de 27,5ºC i la temperatura mitjana radiant es redueix Si se analiza el gráfico 11 se observa la importante influencia que
fins als 26,5ºC. La humitat relativa durant el període de temperatures màximes tiene el régimen de ventilación en la temperatura interior. De las
està entre el 55 i 60%. Aquestes condicions estan dins les envoltants de confort tres estrategias testadas, la ventilación continua es la que pre-
d’Olgiai i Givoni. senta mayores temperaturas interiores (entre los 29 y los 30ºC).
La temperatura media radiante obtenida es de 27,9ºC. La hume-
L’avaluació de la temperatura de sensació és de 26,5ºC en absència de vent po-
dad relativa durante el período de temperaturas máximas se sitúa
dent reduir-se fins als 24,4ºC amb velocitats d’1,5 m/s i un percentatge d’insatis- entre el 55 y 60%. La temperatura de sensación resultante es de
fets de tot just el 15%. 28,3ºC, con una sensación térmica global muy cálida y un porcen-
El règim de ventilació i la presa de dades s’han mantengut durant gairebé quinze taje de insatisfechos del 93% sólo con velocidades de aire interior
muy altas (4 m/s) puede reducirse el porcentaje hasta el 10%.
dies, després que els apartaments han estat acumulant calor durant tot l’estiu.
Con el régimen de ventilación nocturna se observa una reduc-
S’haurien d’esperar, en cas de perllongar-se el règim de ventilació, diferències
ción de las temperaturas máximas, situándose entorno los 28ºC.
encara majors entre les distintes estratègies gràcies a l’acumulació de frigories en
La temperatura media radiante apenas se reduce con respecto
la inèrcia tèrmica de l’edifici en els apartaments dotats de ventilació nocturna. al apartamento anterior: 27,6ºC. La humedad relativa durante el
17. La incorporació de ventiladors incideix en gran mesura en la reducció de la período de temperaturas máximas está entre el 55 y 60%.
temperatura radiant dels paraments. Els mesuratges de temperatura superficial Estas condiciones se sitúan en la franja de la zona de confort de
los diagramas de Olgyay y Givoni pese a que quedan fuera en las
realitzats el dia 27 d’agost de 2004 ens mostren diferències substancials entre els
horas de mayor temperatura de no fomentarse la recirculación
distints apartaments testats.
del aire interior.
La temperatura de sensación es de 27,1ºC en ausencia de viento
pese a que puede disminuir hasta los 25,1ºC con velocidades de

56
La temperatura mitjana radiant obtenguda amb un règim de ventilació nocturna aire de 1,5 m/s (velocidad rápida de un ventilador de techo) con
és de 27,6ºC. un porcentaje de insatisfechos del 27%.
Los mejores resultados se obtienen con la ventilación mecá-
Amb ventilació mecànica nocturna la temperatura interior radiant descendeix fins nica nocturna. La temperatura máxima interior es de 27,5ºC y
als 26,5ºC. la temperatura media radiante se reduce hasta los 26,5ºC. La
Es demostra amb això l’efectivitat de la ventilació mecànica per millorar l’inter- humedad relativa durante el período de temperaturas máximas
está entre el 55 y 60%. Dichas condiciones están dentro de las
canvi convectiu ja que fomenta l’acumulació de fred en l’interior de l’edifici.
envolventes de confort de Olgyay y Givoni.
18. L’efecte refrigerant del moviment de l’aire es revela de nou indispensable per La evaluación de la temperatura de sensación es de 26,5ºC en au-
al manteniment del confort. No és possible mantenir-lo en les hores de major ca- sencia de viento pudiendo reducirse hasta los 24,4ºC con velocida-
lor amb cap de les estratègies de ventilació testades sense la incorporació d’algun des de 1,5 m/s y un porcentaje de insatisfechos de apenas el 15%.
element recirculador de l’aire que permeti la refrigeració directa dels ocupants. El régimen de ventilación y la toma de datos se han manteni-
do durante apenas quince días, tras estar los apartamentos
acumulando calor durante todo el verano. Cabrían esperar, de
prolongarse el régimen de ventilación, diferencias aún mayo-
Monitoratge hivernal
res entre las distintas estrategias gracias a la acumulación de
19. És possible la utilització del sistema de conductes enterrats per al preescal- frigorías en la inercia térmica del edificio en los apartamentos
fament de l’aire de ventilació a l’hivern. El sistema de ventilació mecànica es pot dotados de ventilación nocturna.
utilitzar com a mecanisme de condicionament tèrmic, reduint les càrregues de 17. La incorporación de ventiladores incide en gran medida en
calefacció. Com es pot observar en el gràfic 12, els conductes extreuen 400 m3/h la reducción de la temperatura radiante de los paramentos. Las
d’aire a 14ºC, temperatura superior, en tot moment, a la temperatura exterior. mediciones de temperatura superficial realizadas el día 27 de
agosto de 2004 nos muestran diferencias sustanciales entre los
L’aire extret de les galeries seria igualment efectiu per a la seva renovació, mal-
distintos apartamentos testados.
grat que per això s’hauria de dotar la galeria d’entrades d’aire de cabal constant
La temperatura media radiante obtenida con un régimen de ven-
que substituïssin de forma controlada l’aire de ventilació per aire exterior. tilación nocturna es de 27,6ºC.
20. És necessari un suport mecànic per al repartiment de l’energia captada en les Con ventilación mecánica nocturna la temperatura interior ra-
distintes orientacions de les galeries. Els mesuratges realitzats en les distintes diante desciende hasta los 26,5ºC.
Se demuestra con ello la efectividad de la ventilación mecánica
orientacions de la planta primera mostren diferències de temperatures entre 2 i
para mejorar el intercambio convectivo ya que fomenta la acu-
3ºC entre les orientacions sud i est. Aquesta diferència s’incrementa fins uns 5ºC
mulación de frío en el interior del edificio.
quan la radiació incideix sobre la façana sud. Recirculadors mecànics d’aire per-
18. El efecto refrigerante del movimiento del aire se revela de
metrien el repartiment de les calories i l’equilibri en l’acumulació energètica. nuevo indispensable para el mantenimiento del confort. No es
posible mantenerlo en las horas de mayor calor con ninguna de
las estrategias de ventilación testadas sin la incorporación de
Aquest texte forma part de la tesi « El movimineto del aire como condicionante algún elemento recirculador del aire que permita la refrigera-
de diseño arquitectónico », relitzada per Luís Velasco. Durant el pròxim any 2009 ción directa de los ocupantes.
es publicarà íntegrament per la Fundación UPC.

Monitorización invernal
19. Es posible la utilización del sistema de conductos enterrados
Nota para el precalentamiento del aire de ventilación en invierno. El
sistema de ventilación mecánica puede emplearse como meca-
* Mat Santamouris, D. Asimakopoulus (Editores). nismo de acondicionamiento térmico, reduciendo las cargas de
Passive cooling of buildings. James&James. Londres, 1996. Pag. 384 calefacción. Como puede observarse en el gráfico 12, los con-
ductos extraen 400 m3/h de aire a 14ºC, temperatura superior,
en todo momento, a la temperatura exterior. El aire extraído de
las galerías sería igualmente efectivo para su renovación, pese a
que para ello debería dotarse a la galería de entradas de aire de
caudal constante que sustituyeran de forma controlada el aire
de ventilación por aire exterior.
20. Es necesario un apoyo mecánico para el reparto de la ener-
gía captado en las distintas orientaciones de las galerías. Las
mediciones realizadas en las distintas orientaciones de la planta
primera muestran diferencias de temperaturas de entre 2 y 3ºC
entre las orientaciones sur y norte. Esta diferencia se incremen-
ta hasta 5ºC cuando la radiación incide sobre la fachada sur.
Recirculadores mecánicos de aire permitirían el reparto de las
calorías y el equilibrio en la acumulación energética.

57
APROXIMACIÓ SOCIAL AL PROJECTE
APROXIMACIÓN SOCIAL AL PROYECTO

L’entorn construït i la qualitat de vida El entorno construido y la calidad de vida

L’entorn és una variable que incideix sobre les conductes personals i El entorno es una variable que incide sobre las con-
ductas personales y sociales, especialmente cuando
socials, especialment quan es parla de l’entorn construït, dels aspectes
se habla del entorno construido, de los aspectos psi-
psicoambientals i dels processos d’interacció social a ambients institu-
coambientales y de los procesos de interacción social
cionals (escoles, residències, hospitals...). L’ambient físic té implicaci- en ambientes institucionales (escuelas, residencias,
ons per a la vida de les persones; amb la producció de relacions causals hospitales...). El ambiente físico tiene implicaciones en
entre el medi ambient i la conducta, les actituds i els sentiments. la vida de las personas; con la producción de relaciones
causales entre el medio ambiente y la conducta, las ac-
Les característiques especials de les persones majors aconsellen pen-
titudes y los sentimientos.
sar en espais adaptats a les seves necessitats físiques i psicosocials,
Las características especiales de las personas mayores
especialment les que fan referència a l’optimització de l’accessibili-
aconsejan pensar en espacios adaptados a sus necesi-
tat. Les dificultats de moviment i el deteriorament de les capacitats dades físicas y psicosociales, especialmente las que ha-
sensorials habituals en aquest grup de població demanen el disseny cen referencia a la optimización de la accesibilidad. Las
d’accessos apropiats, en els quals preval la supressió de les barreres dificultades de movimiento y el deterioro de las capaci-
arquitectòniques, les senyalitzacions ben visibles, etc. dades sensoriales habituales en este grupo de pobla-
ción piden el diseño de accesos apropiados, en los que
Els ambients acollidors faciliten l’apropiació de l’espai, proporcionen
prevalece la supresión de las barreras arquitectónicas,
una percepció de control del medi que contribueixen a disminuir algu- las señalizaciones bien visibles, etc.
nes de les condicions en les quals s’acostumen a trobar les persones Los ambientes acogedores facilitan la apropiación del
majors (pèrdua de motivació, abandonament, absència de responsabi- espacio, proporcionan una percepción de control del
litat...) Per tant, cal preveure que l’edificació fomenti i faciliti les inte- medio que contribuyen a disminuir algunas de las con-
raccions socials i ajudi a mantenir la xarxa social i la convivència. diciones en las que suelen encontrarse las personas

58
La gent gran, canvis associats mayores (pérdida de motivación, abandono, ausencia
de responsabilidad...) Por tanto, se debe prever que la
L’increment progressiu del nombre de persones de més edat en re- edificación fomente y facilite las interacciones sociales y
lació amb els altres sectors ens du a parlar de l’envelliment de la ayude a mantener la red social y la convivencia.
població, un dels trets que caracteritzen la societat occidental actual
i que genera importants repercussions a diferents àmbits: sanitari, Las personas mayores, cambios asociados
laboral, social, comunitari, i en el cas que ens ocupa, sobre l’arqui- El incremento progresivo del número de personas de
tectura, el disseny d’edificis, i la integració d’aquests a la zona en què más edad en relación con los otros sectores nos permite
es construeix. a hablar del envejecimiento de la población, uno de los
rasgos que caracterizan la sociedad occidental actual
Ens trobam davant una nova realitat que es caracteritza per transfor- y que genera importantes repercusiones en diferentes
macions en l’estructura familiar, en el rol de la dona i en l’augment de ámbitos: sanitario, laboral, social, comunitario, y en el
la mobilitat social i geogràfica. caso que nos ocupa, sobre la arquitectura, el diseño de
edificios, y su integración en la zona en la que se cons-
L’Institut Nacional d’Estadística ens anuncia la importància demogràfi- truye.
ca de la gent gran a les Illes Balears. D’acord amb les dades de gener Nos encontramos ante una nueva realidad que se carac-
de 2007, el 13,50 % de la població, és a dir 139.082 persones, té 65 o teriza por transformaciones en la estructura familiar, en
més anys. el rol de la mujer y en el aumento de la movilidad social
y geográfica.
El Instituto Nacional de Estadística nos anuncia la impor-
Un perfil de població que evoluciona tancia demográfica de la gente mayor en las Islas Balea-
res. De acuerdo con los datos de enero de 2007, el 13,50 %
Actualment, les persones majors constitueixen un grup cada ve- de la población, es decir 139.082 personas, tiene 65 años
gada més actiu i amb un major nivell d’estudis. L’envelliment pro- o más.
gressiu de la població és un fet tangible que comença a tenir con-
seqüències no tan sols en els aspectes econòmics i polítics de la Un perfil de población que evoluciona
vida, sinó també en els socials. És freqüent que aquest col·lectiu Actualmente, las personas mayores constituyen un
se senti desubicat i no aconsegueixi adaptar-se adequadament a grupo cada vez más activo y con un mayor nivel de es-
tudios. El envejecimiento progresivo de la población es
les noves situacions socials que experimenten per no desenvolu-
un hecho tangible que empieza a tener consecuencias
par el rol tradicional que venia representant a la nostra societat no tan sólo en los aspectos económicos y políticos de la
i en el qual, fonamentalment, era transmissor de valors, costums vida, sino también en los sociales. Es frecuente que este
i coneixements diversos. Per tot això, cal generar alternatives als colectivo se sienta desubicado y no consiga adaptarse
models arquitectònics tradicionals de residències per a gent gran, adecuadamente a las nuevas situaciones sociales que
tot tenint en compte que l’objectiu ha de ser afegir vida als anys i experimentan por no desarrollar el rol tradicional que
venían representando en nuestra sociedad, en la que,
no tan sols anys a la vida.
fundamentalmente, era transmisor de valores, costum-
El pis tutelat és una figura que presenta diferents innovacions en l’aten- bres y conocimientos diversos. Por todo ello, se tienen
ció envers aquest grup de població i que fomenta no tan sols la millora que generar alternativas a los modelos arquitectónicos
tradicionales de residencias para gente mayor, teniendo
de la seva qualitat de vida, sinó que també planteja un enfocament nou
en cuenta que el objetivo tiene que ser añadir vida a los
del context en el qual es construeix, la zona de la ciutat i el paisatge años i no sólo años a la vida.
urbà. El piso tutelado es una figura que presenta diferentes
L’edifici que es presenta esdevé un punt d’inflexió en relació amb les innovaciones en la atención hacia este grupo de pobla-
polítiques d’atenció i cura de la gent gran. ción y que fomenta no tan sólo la mejora de su calidad
de vida, sino que también plantea un nuevo enfoque del
contexto en el que se construye, la zona de la ciudad y
el paisaje urbano.
Joan Amer Serra, psicòleg
El edificio que se presenta supone un punto de inflexión
en las políticas de atención y cuidado de la gente mayor
Joan Amer Serra, psicólogo

59
COMENTARI COMENTARIO
Si alguna cosa acumula aquest edifici (a més d’inèrcia tèrmica) és un Si algo acumula este edificio (además de inercia térmica) es
gran afecte per l’usuari i atenció als interessos generals, que és la millor un gran afecto al usuario y atención a los intereses genera-
via per arribar, com aquí succeeix, a la bona arquitectura. les, que es la mejor vía para llegar, como aquí sucede, a la
buena arquitectura.
Proposa un equilibri estudiat entre la justa i confortable superfície pri- Propone un estudiado equilibrio entre la justa y confortable
vada i la rica oferta d’espais complementaris: extensió de l’habitatge a superficie privada y la rica oferta de espacios complemen-
un exterior controlat climàticament, galeries que són amplis passejos tarios: extensión de la vivienda a un exterior controlado cli-
enjardinats, llocs de trobada o de tranquil vagar, patis arbrats i porxos máticamente, galerías que son anchos paseos ajardinados,
que emmarquen l’entorn urbà, dotació de serveis que faciliten la vida lugares de encuentro o de tranquila deambulación, patios
diària, i un llarg etcètera. Tot plegat solucionat amb un disseny apurat arbolados y porches que enmarcan el entorno urbano, dota-
ción de servicios que facilitan la vida diaria, y un largo etcé-
de tots els elements, que subratlla la coherència i valor arquitectònic de
tera. Todo ello solucionado con un apurado diseño de todos
la proposta.
los elementos, que subraya la coherencia y valor arquitectó-
Aquesta obra construeix un bon marc per un període de la vida en què la nico de la propuesta.
intimitat, alliberada de bagatge innecessari, pot desitjar combinar-se amb Esta obra construye un buen marco para un periodo de la
la companyia d’altres. Parla de maduresa social i de llibertat individual. vida en el que la intimidad, liberada de bagaje innecesario,
puede desear combinarse con la compañía de otros. Habla
És tanta la inèrcia acumulada, que ha sobreviscut a grans amputacions de madurez social y de libertad individual.
produïdes per una pèssima gestió de l’administració. S’han privatitzat Es tanta la inercia acumulada, que ha sobrevivido a gran-
espais comuns fonamentals, patis, porxos, s’han simulat sistemes de des amputaciones producidas por una pésima gestión de la
refrigeració passiva que s’havien construït. administración. Se han privatizado espacios comunes fun-
damentales, patios, porches, se han mutilado sistemas de
Malgrat tot això, la qualitat de vida que ofereix l’edifici es manté viva i
refrigeración pasiva que se habían construido.
l’alegria que produeix en els seus ocupants es reflecteix, en mil colors,
A pesar de ello, la calidad de vida que ofrece el edificio se man-
en l’entorn que queda als habitatges.
tiene viva y la alegría que produce en sus ocupantes se refleja,
en mil colores, en el entorno que les queda a las viviendas.

Xisco Pizà, Sé Duch, Iciar de Basterrechea Xisco Pizà, Sé Duch, Iciar de Basterrechea

60
61
38 PISOS TUTELATS PER A PERSONES MAJORS 38 PISOS TUTELADOS PARA PERSONAS MAYORES
Situació: Parcel·la 11, MC 0378859, Son Rossinyol, PALMA DE MALLORCA Situación: Parcela 11, MC 0378859, Son Rossinyol,
PALMA DE MALLORCA
Data de projecte: Gener 2002
Fecha de proyecto: Enero 2002
Data de construcció: Juny 2005
Fecha de construcción: Junio 2005
Arquitectes:
Arquitectos:
ANA GARCÍA PERAIRE
ANA GARCÍA PERAIRE
MARÍA ANTONIA GARCÍAS ROIG
MARÍA ANTONIA GARCÍAS ROIG
GABRIEL GOLOMB MAPELMAN
GABRIEL GOLOMB MAPELMAN
ÁNGEL HEVIA ANTUÑA ÁNGEL HEVIA ANTUÑA
LUIS VELASCO ROLDÁN LUIS VELASCO ROLDÁN
Col·laboradors: Colaboradores:
MARIA MONCADAS DARDER, delineant MARIA MONCADAS DARDER, delineante
JOAQUÍN ANTUÑA BERNARDO, arquitecte estructura JOAQUÍN ANTUÑA BERNARDO, arquitecto estructura
JUAN JOSÉ MORÁN, arquitecte JUAN JOSÉ MORÁN, arquitecto
CRISTINA SÁENZ DE MIERA PRENDES, diplomada en treball social CRISTINA SÁENZ DE MIERA PRENDES, diplomada en trabajo social
GORI SALVÀ RECHE, fotógrafo
GORI SALVÀ RECHE, fotògraf
JOSÉ MARCO, físico modelización térmica
JOSÉ MARCO, físic modelització tèrmica
VÍCTOR MORENO, arquitecto modelización lumínica
VÍCTOR MORENO, arquitecte modelització lumínica
Promotor: INSTITUTO BALEAR DE LA VIVIENDA. IBAVI
Promotor: INSTITUT BALEAR DE L’HABITATGE. IBAVI
Contratista: CONSTRUCTORA SAN JOSÉ
Contractista: CONSTRUCTORA SAN JOSÉ
Superficie construida: 3.442,75 m2
Superfície construïda: 3442,75 m2
Financiación: Pública
Finançament: Públic

62
Premis i reconeixements Premios y reconocimientos
Primer premi concurs avantprojecte «pisos tutelats per a persones majors», Primer premio del concurso anteproyecto «pisos tutelados para per-
sonas mayores», IBAVI (octubre 2000).
IBAVI (octubre 2000).
Premio a la «mejor idea de innovación en arquitectura con criterios de
Premi «millor idea d’innovació en arquitectura amb criteris de desenvolupament
desarrollo sostenible» Fundación IBIT, Gobierno Balear (junio 2006).
sostenible» Fundació IBIT, Govern Balear (juny 2006). Premios de Arquitectura de Mallorca 2004/06, apartado Vivienda Plurifa-
Premis d’Arquitectura de Mallorca 2004/06, apartat habitatge plurifamiliar, Col·legi miliar, Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares, COAIB (sep-
Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, COAIB (setembre 2007). tiembre 2007).
Premi Ciutat de Palma «Guillem Sagrera» d’Arquitectura 2007, Ajuntament de Premio Ciudad de Palma «Guillem Sagrera» de Arquitectura 2007,
Ayuntamiento de Palma (enero 2008).
Palma (gener 2008).
Edificio seleccionado para representar a España en su pabellón en el
Edifici seleccionat per representar Espanya en el seu pavelló en el Sustainable
Sustainable Building SB08 Conference, Melbourne, Australia (sep-
Building SB08 Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008). tiembre 2008).
Edifici seleccionat per iiSBE-Espanya (International Initiative for Sustainable Buil- Edificio seleccionado por iiSBE-España (International Initiative for
ding Environment), per presentar l’eina SBTOOL-VERDE. SB Challenge, Sustaina- Sustainable Building Environment) para presentar la herramienta
ble Building SB08, Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008). SBTOOL-VERDE. SB Challenge, Sustainable Building SB08, Confe-
rence, Melbourne, Australia. (Septiembre 2008)

Publicacions i exposicions Publicaciones y exposiciones


La nova arquitectura de l´habitatge públic, publicació IBAVI (2003). La nova arquitectura de l´habitatge públic, publicación IBAVI (2003)
Edifici seleccionat per formar part del llibre blanc que sobre habitatge de protec- Edificio seleccionado para formar parte del libro blanco que sobre vi-
vienda de protección oficial editó el Consejo Superior de los Colegios
ció oficial edità el Consell Superior dels Col·legis Superiors d’Arquitectes d’Es-
de Arquitectos de España (2004).
panya (2004).
Revista del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
Revista del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya núm. 168 (2004). nº 168 (2004).
Edificació sostenible. Bones pràctiques. Associació Espanyola de Promotors Pú- Edificación sostenible. Buenas prácticas. Asociación Española de
blics d’Habitatge i Sòl (2005). Promotores Públicos de Vivienda y Suelo (2005).
Exposició «Habitar el present, societat, ciutat, tecnologia i recursos» Nous Minis- Exposición «Habitar el Presente, sociedad, ciudad, tecnología y re-
cursos» Nuevos Ministerios, Madrid (2007).
teris, Madrid (2007).
Catálogo «Habitar el Presente. Vivienda en España: sociedad, ciu-
Catàleg «Habitar el Presente. Vivienda en España: sociedad, ciudad, tecnología y
dad, tecnología y recursos» editado por el Ministerio de Vivienda y la
recursos», editat pel Ministeri d’Habitatge i la Fundació UPC, Madrid (2007). Fundación UPC, Madrid (2007).
Web ECOURBANO, portal promogut pel Ministeri d’Habitatge destinat a divulgar Web ECOURBANO, portal promovido por el Ministerio de Vivienda
projectes destacats en l’àmbit de la sostenibilitat, Sala Zuazo, Nous Ministeris, destinado a divulgar proyectos destacados en el ámbito de la soste-
Madrid (2008). nibilidad, Sala Zuazo, Nuevos Ministerios, Madrid (2008).
Revista del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
Revista del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes de Espanya núm. 181 (2008).
nº 181 (2008).
Vivienda y sostenibilidad en España. Volumen II. Editorial Gustavo Gili (2008).
Vivienda y sostenibilidad en España. Volumen II. Editorial Gustavo
Exposició «Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN, ICEX, CSCAE» Gili (2008).
Sustainable Building, SB08 Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008). Exposición «Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN,
Catàleg Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN, ICEX , CSCAE (se- ICEX, CSCAE», Sustainable Building, SB08 Conference, Melbourne,
tembre 2008). Australia (septiembre 2008).
Catálogo Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN, ICEX,
CSCAE (septiembre 2008).
Ponències
Mestratge en Energies Renovables: Aplicacions en l’Edificació. Universitat Inter- Ponencias
nacional d’Andalusia. Seu Iberoamericana Santa María de la Rábida (Huelva, juny Maestría en «Energías Renovables: Aplicaciones en la Edificación».
2003, maig 2005 i novembre 2007). Universidad Internacional de Andalucía. Sede Iberoamericana Santa
FÒRUM ARCA. Arquitectura i qualitat de vida. Jornades organitzades pel Consell María de la Rábida (Huelva, junio 2003, mayo 2005 y noviembre 2007).
FORO ARCA. Arquitectura y calidad de vida. Jornadas organizadas
Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i el Col·legi Oficial d’Ar-
por el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España
quitectes de Madrid (COAM) (CSCAE) y el Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM)(Madrid,
(Madrid, 26-28 d’octubre 2005). 26-28 de octubre 2005).
I Jornades sobre arquitectura bioclimàtica i sostenibilitat. Govern Balear (Palma, I Jornadas sobre arquitectura bioclimática y sostenibilidad. Gobierno
juny 2005). Balear (Palma, junio 2005).

CLIMAMED 2007. Congrés Mediterrani de Climatització (Gènova, 2007). CLIMAMED 2007. Congreso Mediterráneo de Climatización (Génova,
2007).
Green Architecture Spain. Jornades d’Arquitectura Espanyola. Sustainable Buil-
Green Architecture Spain. Jornadas de Arquitectura Española. Sustaina-
ding SB08 Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008). ble Building SB08 Conference, Melbourne, Australia. (Septiembre 2008)
Presentació de l’edifici SB Challenge, Sustainable Building SB08 Conference, Presentación del edificio SB Challenge, Sustainable Building SB08
Melbourne, Austràlia (setembre 2008). Conference, Melbourne, Australia (septiembre 2008).

63
Gabriel Golomb Mapelman Ángel Hevia Antuña
Mar del Plata 1961 1955
Obté el títol d’arquitecte per la FAU UNM- Cursa els seus estudis a l’ETSAM entre 1972
DP, Argentina, en 1986. Essent estudi- i 1985, on fou alumne de J. M. López-Peláez
ant, col·labora, junt amb el seu company i va tenir per companys, entre molts altres,
Santiago Cocetta, en l’estudi del seu pare, a: Agus, Gus, Isabela, el Pico, Eloy, Quique,
Miguel Golomb, i com a ajudant en les cà- Julito, Carlos, Patricia, etc. Participa a finals
tedres de Comunicació Visual II i Projectes dels anys 70 a la revista El ecologista. En
I. En 1986 es trasllada a Espanya. Forma 1987 es trasllada a Mallorca, on coneix a F.
el seu primer estudi en 1987 junt amb l’ar- Climent amb qui col·labora a la revista D´A
quitecte Tomás Rosa a Sevilla, on completa del COAIB junt amb M. Lucena. Comparteix
els cursos de doctorat a l’ETSAS. En 1990 estudi professional amb Juan José Morán,
fixa la seva residència a Mallorca. Ha for- comença a fer feina amb Maria Moncadas
mat equip amb els arquitectes Ángel García i a col·laborar habitualment amb Joaquín
de Jalón, Carlos Anselmino i amb A4sc Antuña. Des de 1997 treballa amb l’arqui-
(Golomb,Hevia,Morán). Participant actiu en tecte Gabriel Golomb en la societat «A4sc»,
concursos d’arquitectura, s’ha especialitzat a partir de 2002 amb Luís Velasco, en unió
com a dissenyador de muntatges exposi- de fet, i actualment també comparteix ofici-
tius i arquitectura efímera, desenvolupant na i projectes de paisatge amb l’arquitecta
projectes en col·laboració amb Tatum i Go- paisatgista Bel Riera.
tan produccions. Durant tres anys ha sigut
professor de Muntatges Efímers a l’Escola
Superior de Disseny. Des de 1997 fa feina en
societat amb l’arquitecte Ángel Hevia.

Gabriel Golomb Mapelman Ángel Hevia Antuña


Mar del Plata 1961 1955
Per desembre de 2004 el mateix equip, format de Obtiene el título de arquitecto por la FAU UNMDP, Cursa sus estudios en la ETSAM entre 1972 y 1985,
nou per a l’ocasió, participa en el concurs d’avant- Argentina, en 1986. Siendo estudiante, colabora, donde fue alumno de J. M. López-Peláez y tuvo por
projectes per a la construcció del nou col·legi pú- junto a su compañero Santiago Cocetta, en el es- compañeros, entre otros muchos, a: Agus, Gus,
blic d’educació infantil i primària d’Inca. Obté el tudio de su padre, Miguel Golomb, y como ayudan- Isabela, el Pico, Eloy, Quique, Julito, Carlos, Patri-
primer premi entre les 93 propostes presentades. te en las cátedras de Comunicación Visual II y Pro- cia, etc. Participa a finales de los años 70 en la re-
yectos I. En 1986 se traslada a España. Forma su vista El ecologista. En 1987 se traslada a Mallorca,
En diciembre de 2004 el mismo equipo, formado de nuevo
para la ocasión, participa en el concurso de anteproyectos
primer estudio en 1987 junto al arquitecto Tomás donde conoce a F. Climent con el que colabora en
para la construcción del nuevo colegio público de educa- Rosa en Sevilla, donde completa los cursos de la revista D´A del COAIB junto a M. Lucena. Com-
ción infantil y primaria de Inca. Obtiene el primer premio doctorado en la ETSAS. En 1990 fija su residencia parte estudio profesional con Juan José Morán,
entre las 93 propuestas presentadas. en Mallorca. Ha formado equipo con los arquitec- comienza a trabajar con Maria Moncadas y a co-
tos Ángel García de Jalón, Carlos Anselmino y con laborar habitualmente con Joaquín Antuña. Desde
A4sc (Golomb,Hevia,Morán). Participante activo 1997 trabaja con el arquitecto Gabriel Golomb en
en concursos de arquitectura, se ha especializado la sociedad «A4sc», a partir de 2002 con Luís Ve-
como diseñador de montajes expositivos y arqui- lasco, en unión de hecho, y actualmente también
tectura efímera, desarrollando proyectos en cola- comparte oficina y proyectos de paisaje con la ar-
boración con Tatum y Gotan produccions. Durante quitecta paisajista Bel Riera.
tres años ha sido profesor de Montajes Efímeros
en la Escuela Superior de Diseño. Desde 1997 tra-
baja en sociedad con el arquitecto Ángel Hevia.

64
Ana García Peraire María Antonia Garcías Roig Luis Velasco Roldán
València 1973 Inca, Mallorca 1973 Palma, Mallorca 1973
Arquitecta per l’ETSAV l’any 2001. Estudiant Obté el títol d’arquitecta per l’ETSAV l’any Obté el títol d’arquitecte per l’ETSAV en
Erasmus a l’Arkitekturskolan, Kungl Tekniska 2001 amb qualificació d’excel·lent pel pro- 1999. Es doctora en Arquitectura i Medi
Högskolan d’Estocolm el 1999. Les pràctiques jecte de fi de carrera «Cementeri+Tanatori Ambient l’any 2006 pel Departament de
professionals les du a terme a l’estudi d’Alber- a Biniamar». El 2003 cursa el màster en Construccions Arquitectòniques de l’ET-
to de Salas, col·laborant en projectes d’exe- «Disseny i Restauració d’Estructures Ar- SAB. Exerceix lliurement la seva professió
cució de Carlos Ferrater (2000). S’interessa quitectòniques» de la Fundació UPC. Des des del 2000. Des de juny de 2004 forma
per l’àmbit de la restauració del patrimoni i de l’any 2001 es dedica a l’exercici lliure de part de l’Àrea d’Instal·lacions de l’Oficina
cursa el postgrau en «Restauració arquitec- la professió, alternat amb altres feines. Als Tècnica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de
tònica: De l’anàlisi constructiva–estructural a primers anys com a arquitecta en el Pro- les Illes Balears. Participa des del 2003 com
les tecnologies d’intervenció» de la Fundació grama d’Equipaments Urbans de l’Ajunta- a professor i tutor en el màster «d’Energi-
UPC (2003) i el màster en «Patrimoni Cultural: ment de Palma. Des de 2003 comparteix es renovables aplicables a l’edificació» de
investigació i gestió» de la UIB (2007-09). Des estudi amb Ana García Peraire. A l’abril de la Universitat Internacional d’Andalusia. Ha
del 2001 compagina l’activitat professional lli- 2004 entra a formar part de l’Àrea Tècnica publicat nombrosos articles en revistes i ha
beral i a l’Administració a l’Institut d’Estratègia del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes participat en congressos nacionals i inter-
Turística, on coredacta, entre altres projectes: Balears i des d’octubre de 2008 fa feina nacionals relacionats amb la refrigeració
«Quarter d’Intendència (Palma)» i «Centre com a directora del Departament Tècnic de natural d’edificis. A l’any 2008 li fou conce-
d’Interpretació de Son Real (Santa Margali- l’Institut Balear de l’Habitatge. L’edifici al dit el premi Medi Ambient del Consell de
da)». Des del 2003 comparteix estudi amb Ma- qual es dedica aquesta publicació fou el seu Mallorca en la categoria d’investigació.
ría Antonia Garcías. primer concurs i el seu primer projecte.

Ana García Peraire María Antonia Garcías Roig Luis Velasco Roldán
Valencia 1973 Inca, Mallorca 1973 Palma, Mallorca 1973
Arquitecta por la ETSAV en 2001.Estudiante Erasmus Obtiene el título de arquitecta por la ETSAV en Obtiene el título de arquitecto por la ETSAV en
en la Arkitekturskolan, Kungl Tekniska Högskolan de 2001 con calificación de sobresaliente por el pro- 1999. Se doctora en Arquitectura y Medio Ambien-
Estocolmo en 1999. Lleva a cabo las prácticas profe- yecto de fin de carrera «Cementerio+Tanatorio en te en el año 2006 por el Departamento de Cons-
sionales en el estudio de Alberto de Salas, colabo- Biniamar». En 2003 cursa el máster en «Diseño y trucciones Arquitectónicas de la ETSAB. Ejerce
rando en proyectos de ejecución de Carlos Ferrater Restauración de Estructuras Arquitectónicas» de libremente su profesión desde el año 2000. Desde
(2000). Se interesa por el ámbito de la restauración la Fundación UPC. Desde el año 2001 se dedica al junio de 2004 forma parte del Área de Instalacio-
del patrimonio y cursa el postgrado en «Restauración ejercicio libre de la profesión, alternado con otros nes de la Oficina Técnica del Colegio Oficial de
arquitectónica: Del análisis constructivo–estructural trabajos. En los primeros años como arquitecta en Arquitectos de las Islas Baleares. Participa desde
a las tecnologías de intervención» de la Fundación el Programa de Equipamientos Urbanos del Ayun- el año 2003 como profesor y tutor en el máster de
UPC (2003) y el máster en «Patrimonio Cultural: in- tamiento de Palma. Desde 2003 comparte estudio «Energías renovables aplicables a la edificación»
vestigación y gestión» de la UIB (2007-09) Desde el con Ana García Peraire. En abril de 2004 entra a de la Universidad Internacional de Andalucía. Ha
2001 compagina la actividad profesional liberal y en formar parte del Área Técnica del Colegio Oficial publicado numerosos artículos en revistas y ha
la Administración en el Instituto de Estrategia Turísti- de Arquitectos de las Islas Baleares y desde octu- participado en congresos nacionales e interna-
ca, donde coredacta, entre otros proyectos: «Cuartel bre de 2008 trabaja como directora del Departa- cionales relacionados con la refrigeración natural
de Intendencia (Palma)» y «Centro de Interpretación mento Técnico del Instituto Balear de la Vivienda. de edificios. En el año 2008 le fue concedido el
de Son Real (Santa Margalida)». Desde el 2003 com- El edificio al que se dedica esta publicación fue su premio Medi Ambient del Consell de Mallorca en
parte estudio con María Antonia Garcías. primer concurso y su primer proyecto. la categoría de investigación.

65
EPÍLEG EPÍLOGO
Com un projecte més, els 38 pisos tutelats per a persones majors, se suma a una Como un proyecto más, los 38 pisos tutelados para personas
mayores, se suma a una lista conocida, no escrita y de longitud
llista coneguda, no escrita i de longitud imprecisa, d’edificis públics interromputs
imprecisa, de edificios públicos interrumpidos prematuramente.
prematurament. La que començà essent una idea pionera i arriscada acabà sot- La que comenzó siendo una idea pionera y arriesgada acabó so-
mesa per la desídia. metida por la desidia.
Actualment, la planta baixa destinada a donar suport social als inquilins dels pi- En la actualidad, la planta baja destinada a dar soporte social a
los inquilinos de los pisos -condición indispensable dado el ca-
sos -condició indispensable atès el caràcter reduït dels habitatges-, està ocupada
rácter reducido de las viviendas-, está ocupada en su totalidad
totalment per oficines completament alienes a l’ús previst. (PGOU Palma revisió por oficinas totalmente ajenas al uso previsto. (PGOU Palma revi-
23/12/98/ EQ4a/AS, ús assistencial). sión 23/12/98/ EQ4a/AS, uso asistencial).
Aquesta imposició, a més de desvirtuar i menysprear l’ús planejat, impedeix el Esta imposición, además de desvirtuar y menoscabar el uso pla-
neado, impide el disfrute físico del patio a los usuarios, reordena
gaudi físic del pati als usuaris, reordena l’accessibilitat de l’edifici per sortides
la accesibilidad al edificio por salidas de emergencia y vulnera
d’emergència i vulnera la llicència d’obres atorgada quant a superfície construï- la licencia de obras otorgada en cuanto a superficie construida,
da, protecció d’incendis i compliment del decret sobre barreres arquitectòniques. protección de incendios y cumplimiento del decreto sobre barre-
Aquest cúmul de contraindicacions inclou el sistema de refrigeració passiva, el ras arquitectónicas. Este cúmulo de contraindicaciones incluye
el sistema de refrigeración pasiva que a pesar de los buenos
qual, tot i els bons resultats obtinguts al monitoratge, mai no s’ha posat en marxa.
resultados obtenidos en la monitorización, nunca se ha puesto
Les dependències on es capta l’aire fresc s’ocupen com a arxiu. en marcha. Las dependencias donde se capta el aire fresco se
No assolir el final d’un projecte, qualsevol projecte desitjat i treballat des d’una ocupan como archivo.
implicació personal, minva energies, fa perdre la il·lusió, i el pitjor, avorta la possi- No alcanzar el final de un proyecto, cualquier proyecto anhelado
y trabajado desde una implicación personal, disminuye energías,
ble comprovació d’un model sociomediambiental, l’orgull dels residents a gaudir-
mella la ilusión y lo peor, aborta la posible comprobación de un
lo i ser conscients d’aquest model, apropiant-se’l. modelo socio-medioambiental, el orgullo de sus moradores a
El jurat del premi cita a les conclusions, per unanimitat: disfrutarlo y ser conscientes de ese modelo, apropiándoselo.
Cita el jurado del premio por unanimidad en sus conclusiones:
«...aprofitar l’ocasió per instar a l’òrgan competent que faci un esforç per recupe-
«...aprovechar la ocasión para instar al órgano competente, que
rar l’esperit inicial del projecte...»
haga un esfuerzo por recuperar el espíritu inicial del proyecto...»
Tot i que lluny de les nostres possibilitats, avui encara és possible creure en Aunque lejos de nuestras posibilidades, aún hoy es posible creer
aquest esforç. en ese esfuerzo.

67
Edita
Ajuntament de Palma

Direcció
Ajuntament de Palma
Yolanda Garví

Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears


Federico Climent
Iciar de Basterrechea

Fotografies
Gori Salvà
Iciar de Basterrechea
Xisco Pizà
Sé Duch
Equip d’arquitectes autors del projecte

Textes
Dels signats, els seus autors
De la resta, l’equip d’arquitectes
autors del projecte

Producció
marilénmayol.com

Correcció i traducció
Sílvia Ventayol

Impressió
Planogràfica Balear, SL.

DL PM-0000-2007

You might also like