TEMA 1

LA MÚSICA COM A LLENGUATGE I COM A MITJÀ D’EXPRESSIÓ.

VALOR FORMATIU DE LA MÚSICA. PERCEPCIÓ I EXPRESSIÓ.
IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ MUSICAL EN L’ETAPA DE PRIMÀRIA.
EL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ MUSICAL EN LA CONCRECIÓ
D’UNITATS DIDÀCTIQUES GLOBALITZADES.

INTRODUCCIÓ

La societat actual concedeix una gran importància a l’educació que reben els seus
infants i joves. L’educació és el mitjà més adequat per educar i formar persones.
L’educació afavoreix el desenvolupament d’una ciutadania lliure i responsable, crítica i
social.

L’any 2006 es publicà la Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig (LOE)que

emmarca el desplegament curricular en les competències bàsiques que cal desenvolupar
a l’ensenyament obligatori. Al 2009 apareix La Llei d’educació LEC 12/2009 de 10 de
Juliol. I finalment tot es regula a partir del Decret 119/2015, de 23 de juny,
d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària (DOGC 26/06/2015). I al 2016
apareix L’Ordre ENS/164/2016, 14 de juny, per la qual es determina el procediment i
els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària, dóna
resposta al Decret 119/2015 i planteja una avaluació de caire competencial que permet
als alumnes i als mestres identificar les dificultats dels procés d’aprenentatge i trobar
estratègies per superar-los.

L’Educació musical desenvolupa la capacitat d’atenció, expressió, relaxació i

abstracció. Estimula una resposta creativa i activa que es tradueix en dansa, moviment,
cant, plàstic... Perfila la sensibilitat auditiva i serveix d’equilibri psicomotor i
alliberador de tensions i mitjà d’expressió dels nostres propis sentiments i emocions.

Ajuda al nen i a les persones en general en el seu desenvolupament intern.

Els coneixements inclosos en el tema que a continuació exposo contribueix a la

intervenció educativa de no tant sols per impartir coneixement sinó per contribuir a que
els nens i les nenes construeixin de manera significativa la seva experiència, els seus
pensaments, la seva creativitat, i la capacitat d’improvisació, en definitiva el
desenvolupament integral del nen. Tot això amb aspectes que incideixen directament en
la consecució de les vuit competències bàsiques. I aquestes es despleguen en nou
competències de dimensió dins l’àmbit artístic. Dividides en tres dimensions:

- Percepció, comprensió i valoració: Que engloba quatre competències.

- Interpretació i producció: que engloba tres de les nou competències.
- Imaginació i creativitat: que engloba les dues restants.

LA MÚSICA COM A LLENGUATGE I COM A MITJÀ D’EXPRESSIÓ.

La música és un llenguatge perquè transmet i comunica. D’aquesta manera, esdevé una

eina d’expressió. La música, missatge que parteix d’un emissor i arriba a un receptor o
oient està formulat amb un llenguatge universal que permet diferents interpretacions,
diferents sensacions i respostes fisiològiques, anímiques i de plaer estètic.

Tanmateix, aquest llenguatge de sons, a diferència de l’escrit, no li cal a l’auditori

massa coneixement dels seus codis per captar-ne el sentit. Aquesta característica el
converteix en un llenguatge excepcional i únic. A més, permet treure a l’exterior tota la
sensibilitat que cada un porta dins seu alhora que forma i educa a les persones.

Ara bé, el llenguatge musical està configurat per uns elements que es poden mesurar i
descriure:

El ritme, element primari de la música que optimitza la durada del so i que per si sol és
música. També podem dir del ritme que són les combinacions de sons llargs i curts, i
dels silencis que es realitzen en cada unitat de temps o pulsació. El ritme camina sobre
el pols que és el batec o pulsació regular i constant que dóna vida a la música, i també
pels accents, accentuació periòdica que determina el tipus de compàs, binari, ternari o
quaternari.

Un altre element és la melodia que és aquella composició formada per sons de diferents
altures, organitzats i ordenats amb una intenció igual que el llenguatge escrit, que es
relacionen entre ells i que desenvolupen una idea musical. Ritme i melodia creen les
frases musicals.

Caldria esmentar que les idees exposades en la rítmica Dalcroze afirmen que el ritme
incita al moviment. L’experiència física que adquireix el cos humà a través del
moviment conforma la consciència i ajuda en la formació de la personalitat. I que
segons Willems la melodia és l’element del llenguatge musical que arriba més
directament al terreny de l’afectivitat.

L’harmonia igual que la melodia es poden fixar en sistemes tonals i no tonals. Els
sistemes tonals respecten el sentit o intenció del fraseig amb un inici, un
desenvolupament i un final. Els sistemes no tonals presenten una forma més lliure i
mostren un trencament del fraseig clàssic i tradicional.

I per últim direm que la instrumentació i orquestració es refereix a l’elecció i

combinació de timbres ja siguin vocals i/o instrumentals alhora de crear composicions
musicals.

Dit tot això, podem trobar que les llengües parlades i la música tenen en comú ritme i
melodia, però com a nota diferenciadora direm que el llenguatge musical permet alhora
organitzar els sons amb simultaneïtat d’execució.

VALOR FORMATIU DE LA MÚSICA.

La Música s’ha considerat des de l’Antiguitat com un poderós mitjà de formació de

joves i ciutadans. En les cultures més primitives serveix per transmetre el saber de
generació en generació. La música serveix per conservar millor els textos en la
memòria i a través del temps.

Formar-se vol dir: adquirir més o menys desenvolupament, aptitud o habilitat en el que
és físic i en el que és moral. Dit això, direm que la música contribueix a la formació
integral de la persona ja que desenvolupa les possibilitats intel·lectuals i afectives del
nen.

Així doncs, el valor formatiu de la música es mostra en tant que la música és un mitjà
per expressar idees, sentiments, experiències... També considerem la música com un
llenguatge multicultural perquè permet conèixer els costums i la cultura del nostre país i
d’altres.

El seu comportament lúdic proporciona un alt grau de motivació alhora que afavoreix la
sensibilitat. És un llenguatge molt flexible amb uns codis que proporcionen llibertat
d’expressió, creativitat i saber estar i viure en una societat pluralista i democràtica.
Com contribueix la música en la nostra formació?

Quan Cantem estem aprenen a modular i controlar l’emissió de la veu, que a la

vegada ajuda a la dicció. A través del exercicis respiratoris, es pot assolir a la relaxació
apropiada i millorar la tècnica respiratòria.

Amb el cos com a instrument de percussió, aprenem a conèixer-lo: al manejar

instruments musicals perfeccionem la coordinació psicomotriu, la rapidesa dels
moviments i els nostres coneixements d’harmonia. La pràctica instrumental i en grup
ens permet coordinar-nos amb els altres.

Amb la dansa ens ajudarà a conèixer les diferents cultures dels diferents pobles, el seu
folklore i costums.

PERCEPCIÓ I EXPRESSIÓ

Percebem la música a través de l’oïda. Per tant, un dels objectius principals és despertar
en els alumnes el plaer per a l’escolta. Caldrà, doncs, afavorir l’atenció, i concentració a
través d’una sèrie d’hàbits i exercicis que permetran incidir en el coneixement i domini
corporal, afavorir la comunicació, desenvolupar l’oïda i el sentit rítmic, la imaginació, la
musicalitat... Segons Willems en el procés de l’audició es realitzen tres formes
d’escolta. En principi hi ha una escolta sensorial que no és res més que la percepció del
so, sentir el so i constitueix la base de l’afectivitat i de la intel·ligència necessària per a
l’expressió musical

Una altra forma d’escolta, l’escolta afectiva, que es refereix al fet d’escoltar, ens mostra
els intervals i la melodia, o sigui la relació que hi ha entre els sons per formar frases
melòdiques amb significat sensorial. I la última, l’escolta intel·lectual, comporta
operacions de comparació, judici, associació, anàlisi i síntesi, memòria i d’imaginació
creativa.

És el fet d’entendre i comprendre el llenguatge musical que arriba a les nostres orelles.

Un desenvolupament ric, correcte i adequat de la percepció en el nen n’afavorirà la seva

expressió.
L’acompanyarem i l’ajudarem a expressar-se donant-hi vocabulari musical i
mecanismes diversos alhora que l’animarem a expressar lliurement els seus sentiments,
il·lusions i plaers. L’expressió s’enriquirà si:

Fomentem en els alumnes la necessitat d’assajar noves formes de representació musical

d’una mateixa idea, si valorem la paciència i l’interès en buscar solucions. També si fem
un treball d’educació vocal millorant l’emissió i la tessitura de la veu. Així com també
profunditzar en la tècnica instrumental fent servir instruments de percussió
indeterminada i de so determinat. I, no descuidem, que avui dia amb les noves
tecnologies hi tenim gran aliat que ens permet enregistrar el treball realitzat pels
alumnes per a una posterior escolta i valoració.

IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ MUSICAL EN L’ETAPA DE PRIMÀRIA.

La finalitat de l’educació és aconseguir que els nens i les nenes adquireixin les eines
necessàries per desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber,
saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, saber-los mobilitzar, relacionar i usar-los
per esdevenir persones responsables, autònomes i intèrprets socialment.

A la vegada que assenta les bases per poder continuar aprenent al llarg de tota la vida.

La música, és doncs, un mitjà artístic excel·lent que afavoreix el desenvolupament físic

i psíquic de la persona de manera integral. La influència de la música es pot observar en
tres camps:

En el camp afectiu en tant que transmet actituds, valors i predisposicions que

desenvolupen el sentit crític i la sensibilitat de la persona i també fomenta l’esforç,
l’atenció i la disciplina. Si considerem, a més a més, la música com un llenguatge i
mitjà d’expressió que transmet i comunica, s’estableix una connexió directa amb les
competències comunicatives, les pròpies de l’àrea de música, les personals... les quals
afavoreixen la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi,
l’afirmació de la identitat personal, i capacitat per comprendre la realitat social i afrontar
la convivència.

També observem com incideix en el camp cognitiu on desenvolupa destreses i

capacitats com la comprensió, síntesis, realització d’esquemes, la concentració i la
memòria, alhora que incrementa la capacitat imaginativa i creadora. Destreses i
capacitats necessaris pel treball que suposa aprendre. És d’aquesta manera, doncs, que
ens mostra el lligam amb les competències metodològiques.

Finalment, la música influeix en el camp psicomotor perquè a través del moviment i la

dansa es potencia el desenvolupament del ritme intern i exterior de l’alumne,
l’orientació en l’espai i el temps, la coordinació perceptiva i motora, així com el
coneixement de l’esquema corporal i la coordinació dinàmica en general: lateralitat,
agilitat, destresa corporals...

EL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ MUSICAL EN LA CONCRECIÓ

D’UNITATS DIDÀCTIQUES GLOBALITZADES.

A Catalunya, l’elaboració d’unitat didàctiques globalitzades haurà d’atendre al previst

en el DECRET 119/2015 de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació
Primària, que regula l’Àrea d’educació artística: Visual i Plàstica, Música i Dansa, dins
del denominat Àmbit Artístic.

El docent per programar les unitats didàctiques basades en el currículum competencial

ha de partir de l’aplicació dels coneixements de la vida real o previs. Aprendre a través
de les competències és un aprenentatge mecànic que implica un alt grau de significació i
funcionalitat.

Es treballa des de la realitat i la globalitat ja que el procés per a la resolució de

situacions és el que fa decidir què hem de fer i això és el que fa aprendre.

Alhora de programar les activitats que formen part de les unitats didàctiques s’ha de
reflexionar sobre si aquestes faciliten que l’alumnat treballi de forma autònoma i amb
responsabilitat i si ajuda a reflexionar sobre el que fa, ho raoni i ho sàpiga comunicar.
La connexió entre continguts d’àrees diverses mostra les diferents maneres de tractar
una mateixa situació i dóna sentit més ampli als conceptes i n’afavoreix la comprensió.

Qualsevol unitat didàctica presentarà el següent esquema: un títol, la justificació de la

unitat o projecte, una temporalització, quines competències bàsiques de l’àrea i d’altres
àrees es treballa, expressar els objectius, continguts i els criteris d’avaluació, quina
metodologia es requereix, organització i materials, activitats pels alumnes NEE, una
avaluació de les activitats d’ensenyament-aprenentatge i per últim una reflexió sobre la
pràctica.
CONCLUSIÓ

En definitiva, mitjançant l’Educació Musical pretenem preparar als nens i les nenes de
l’etapa Primària perquè siguin capaços de modificar el seu entorn, de gaudir de la
bellesa de la naturalesa i de l’art i tenir accés així a una major qualitat de vida.

La relació de la música amb el llenguatge i amb les emocions guarda una estreta relació
amb el binomi percepció-expressió que serveix de fonament a la moderna
psicopedagogia de la música.