TEMA 2

LA MELODIA EN L’EDUCACIÓ MUSICAL. INTERVAL, LÍNIA MELÓDICA,

FRASE MELÓDICA. RECONEIXEMENT DE LA MELODIA, TONALITAT,
MODALITAT I TRANSPORT DE CANÇONS. HARMONITZACIÓ DE
CANÇONS I D’OBRES INSTRUMENTALS. RECURSOS DIDÀCTICS PER A
TREBALLAR A L’AULA.

INTRODUCCIÓ

La societat actual concedeix una gran importància a l’educació que reben els seus
infants i joves. L’educació és el mitjà més adequat per educar i formar persones.
L’educació afavoreix el desenvolupament d’una ciutadania lliure i responsable, crítica i
social.

L’any 2006 es publicà la Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig (LOE)que

emmarca el desplegament curricular en les competències bàsiques que cal desenvolupar
a l’ensenyament obligatori. Al 2009 apareix La Llei d’educació LEC 12/2009 de 10 de
Juliol. I finalment tot es regula a partir del Decret 119/2015, de 23 de juny,
d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària (DOGC 26/06/2015). I al 2016
apareix L’Ordre ENS/164/2016, 14 de juny, per la qual es determina el procediment i
els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària, dóna
resposta al Decret 119/2015 i planteja una avaluació de caire competencial que permet
als alumnes i als mestres identificar les dificultats dels procés d’aprenentatge i trobar
estratègies per superar-los.

L’Educació musical desenvolupa la capacitat d’atenció, expressió, relaxació i

abstracció. Estimula una resposta creativa i activa que es tradueix en dansa, moviment,
cant, plàstic... Perfila la sensibilitat auditiva i serveix d’equilibri psicomotor i
alliberador de tensions i mitjà d’expressió dels nostres propis sentiments i emocions.

Ajuda al nen i a les persones en general en el seu desenvolupament intern.

Els coneixements inclosos en el tema que a continuació exposo contribueix a la

intervenció educativa de no tant sols per impartir coneixement sinó per contribuir a que
els nens i les nenes construeixin de manera significativa la seva experiència, els seus
pensaments, la seva creativitat, i la capacitat d’improvisació, en definitiva el
desenvolupament integral del nen. Tot això amb aspectes que incideixen directament en
la consecució de les vuit competències bàsiques. I aquestes es despleguen en nou
competències de dimensió dins l’àmbit artístic. Dividides en tres dimensions:

- Percepció, comprensió i valoració: Que engloba quatre competències.

- Interpretació i producció: que engloba tres de les nou competències.
- Imaginació i creativitat: que engloba les dues restants.

LA MELODIA EN L’EDUCACIÓ MUSICAL

La melodia consisteix en una successió organitzada de sons amb sentit musical. És un

dels elements més característics de la música i el que està més lligat al nostre món
emotiu, tot i que necessita d’un ritme que li doni vida i personalitat.

DE les qualitats del so, l’altura és la que està més relacionada amb la melodia. L’altura
d’un so depèn de la velocitat a la que vibra un cos sonor. Més velocitat de vibració, més
agut serà el so i viceversa.

La relació dels intervals que hi ha entre els sons que formen una melodia se l’anomena
moviment melòdic.

Tenint present el que ens aporta la melodia en l’educació musical pensarem en

determinats continguts melòdics, com el descriptiu d’escena i situacions com en l’obra
“ El carnaval dels animals” de Saint. Saëns. En la composició de Ketelbey “ En un
mercat persa” entre altres.

Un altre contingut és el comunicatiu de sentiments afectius com els que trobem en els
himne, en els nocturns o en les cançons per fer dormir els més petits.

També podem trobar continguts absents de continguts emotius com la música pura ,
una successió de sons sense dir gaire res.

Tanmateix el compositor, pot utilitzar uns recursos melòdics per fer més interessant i
atractiva una melodia: ornamentacions, progressions o seqüències, imitacions,
inversions, obstinats...

Si continuem pensant en l’educació musical partirem de l’estreta relació que hi ha entre

el nen i la melodia. Des del naixement el nadó està envoltat de les cantarelles de la mare
i en poc temps a través de la imitació s’atreveix a crear petites melodies.
Per treballar la melodia amb els nens des dels inicis de l’educació musical ho farem a
través de les cançons, les audicions, la improvisació melòdica i les cantarelles. Per fer-
ho caldrà seguir, més o menys, els següents passos:

1. En primer lloc, hi haurà una sensibilització basada en la repetició i creació de

melodies o motius melòdics juntament amb un treball basat amb el so.
2. Més tard, es passarà a una presa de consciència centrada en el treball sobre el
moviment sonor, amb sirenes, flauta d’èmbol, carilló...
3. Per després arribar al moviment diatònic. L’alumne prendrà consciència de si els
sons pugen, baixen o es mantenen igual en l’escala de notes o en les cançons que
canta.
4. Posteriorment vindrà el treball de lectura de les notes comprenent el moviment
melòdic de partitures senzilles.
5. Per últim treballarem el reconeixement dels sons de les melodies desenvolupant
l’audició interior. (Dictat)

INTERVAL, LÍNIA MELÓDICA, FRASE MELÓDICA

És la relació que s’estableix entre dos sons diferents. El seu estudi és la millor manera
per comprendre el terreny melòdic.

Els intervals poden ser ascendents, descendents, conjunts, disjunts, simples,

compostos, melòdics, harmònics...

Edgar Willems, pedagog suís, vincula l’interval melòdic a l’afectivitat. Per tant, els
intervals tenen un gran valor expressiu a través del qual l’esser humà pot expressar idees
i sentiments.

Els intervals es poden analitzar des del punt de vista qualitatiu quasi depenent de
número de tons o semitons que el componen els catalogarem de justos, major, menors,
augmentatius o disminuïts i també de manera quantitativa quan es designen d’acord amb
la distància creada entre els dos sons que el formen, contant-hi també la primera i
l’última. Ex: Do-Sol, interval de cinquena.

Considerem la línia melòdica com el dibuix que formen els sons sense ritme d’una
melodia. Per enriquir una línia melòdica amb els nens podem treballar la intensitat, el
timbre, el silenci i valorar els diferents resultats.
En la frase melòdica la melodia presenta un significat comparable al llenguatge verbal
si entenem per frase l’expressió que té un sentit complert. Una melodia s’estructura en
frases musicals que tenen un sentit propi, i amb pauses expressives al final de
cadascuna. Dit d’una altra manera, una frase melodia integra idees, seccions i
subseccions, divisions cada vegada de menys categoria.

La frase musical té dos suports extrems, un ictus inicial que coincideix amb el primer
atac del compàs i un ictus final situat en el temps fort de l’últim compàs que forma la
frase.

La frase musical depenent del moment en que s’inicia la melodia pot tenir un
començament tètic, anacrúsic o acèfal. I segons el final la frase o període adquireix un
determinat caràcter. En podem distingir fórmules suspensives o interrogatives que no
donen sensació de final o descans perquè no acaben amb una nota de l’acord de tònica i
fórmules melòdiques conclusives o afirmatives que donen sensació de repòs ja que
finalitzen amb la tònica.

RECONEIXEMENT DE LA MELODIA

Són dos els elements que ens faran reconèixer una melodia: el ritme i la línia melòdica.

És important que des de molt petits els alumnes treballin l’audició interior ja que és la
base per desenvolupar la intel·ligència auditiva. El nen ha de percebre les melodies de
forma global per captar, reconèixer i saber diferenciar series de sons que pugen i baixen,
els intervals per comparació els uns amb els altres i el sentit general de la frase
melòdica.

Tot aquest treball el capacitarà també per discriminar timbres i l’ajudarà en l’anàlisi,
síntesi i reflexió, i per a la retenció i reconeixement de qualsevol melodia.

TONALITAT, MODALITAT I TRANSPORT DE CANÇONS

La tonalitat, és el conjunt de sons relacions i connectats a un so principal anomenat

tònica. Aquesta relació ve donada per l’equilibri que s’obté a través de les funcions que
existeixen entre aquests sons i la tònica. Els sons estan ordenats segons la seva altura i
formen una escala de set sons anomenats graus que són la base de la tonalitat. Els graus
de l’escala presenten les següents funcions: El I és la tònica, el II supertònica, el III la
mediant, IV la subdominant, el V dominant, el VI la superdominiant, el VII la sensible o
subtònica i el VIII torna a ser la repetició de la tònica.

A primària treballarem, principalment, l’escala diatònica, tot i que per improvisar també
ens serveix l’escala pentatònica major, ja que no conté les notes més compromeses, el
quart i el setè grau de l’escala.

La modalitat és la distribució o estructura interna dels tons i semitons d’una escala.

Una tonalitat pot tenir dos modes: el mode major i el mode menor que provenen dels
modes grecs jònic i eòlic.

Tanmateix, podem trobar melodies amb altres modes grecs com el dòria, el frigi...

Transportar cançons o composicions, consisteix en escriure-la o executar-la en una

tonalitat més aguda o greu que l’original, la qual cosa no fa variar la seva estructura
rítmica-melòdica.

El transport facilita i possibilita la interpretació vocal o instrumental d’una peça musical

que hauria tingut dificultats segons l’escriptura original. La composició transportada
sonarà igual que la primera, però a diferent alçada. Les notes resultaran diferent però la
relació intervàl·lica no variarà.

HARMONITZACIÓ DE CANÇONS I D’OBRES INSTRUMENTALS.

Generalment la música no és monòdica, se’ns sol presentar amb una acompanyament

que li dóna suport i personalitat. Aquest acompanyament estarà basat en un ritme i uns
acords formant una unitat. Qualsevol melodia implica una harmonia. Les notes de la
melodia pertanyen als acords que fonamenten la composició.

Per harmonitzar caldrà tenir en compte el grau de tensió que es vol crear i la necessitat
de resolució dels sons. Podem harmonitzar de diferents maneres.

Composar una segona veu a distància de tercera o sexta. O bé, utilitzar les funcions
tonals de tònica, de subdominant i de dominant; aquests acords els podem arpegiar,
executar amb notes dobles... També podem afegir el “ bourdon” que és un obstinat
rítmic format per un interval de cinquena amb la tònica i la dominant del to. Una
manera molt adequada i senzilla d’harmonitzar és utilitzar notes pedal amb la tònica i la
dominant, és una pràctica que es pot fer molt bé a l’aula. Hi ha altres maneres
d’harmonitzar cançons i obres instrumentals però amb les citades anteriorment ja
s’obtenen uns molt bons resultats.

RECURSOS DIDÀCTICS PER A TREBALLAR A L’AULA.

En primer lloc per poder realment educar el sentit melòdic ens hem de proveir d’una
gran varietat de melodies i cançons. Peces de diferents tonalitats i caràcter diversos.
Melodies amb graus conjunts, intervals, amb diferents començaments de frase
( anacrúsic, tètic, acèfal). Peces amb imitacions i progressions melòdiques, etc.

Com a exercicis pràctics podem dotar de melodia un ritme i utilitzar paraules o un text
per cercar-hi els accents naturals i musicar-lo.

A més , una vegada apresa o llegida una melodia la podem treballar introduint canvis en
la seva interpretació que donaran riquesa a l’expressió i afavoriran l’aprenentatge de
diferents conceptes musicals. En la interpretació es poden treballar les articulacions com
l’stacatto, el legato... utilitzar diferents tempos, exercitar les dinàmiques com el piano, el
forte, el crescendos... treballar el caràcter de la peça. A més, podem utilitzar l’estructura
o forma de les cançons per treballar amb grups i sobretot no descuidar de treballar la
improvisació i la creació a partir, en un principi de la pregunta-resposta i ecos.

Tanmateix, cal considerar tant per a les pràctiques en melodia com per a qualsevol altra
que amb els alumnes el desplaçament de les activitats ha de ser progressiva i continuat,
però sempre partint del que ja sap, és a dir, de la seva realitat adquirida.

Trobarem entre els pensament de Willems i les ensenyances del mètode Orff... molts
procediments, molts recursos didàctics per a dur a terme una bona pràctica harmònica
amb els nens i nenes dins les nostres aules. (fononímia, mà guia, falanges del dits,
franel·lograma, pentagrama al terra, grafies no convencionals... )

CONCLUSIÓ

Com a especialistes en educació musical, hem de conèixer els elements bàsics que
componen qualsevol obra musical. La melodia és un d’ells, potser el que abans es
percep per les sensacions que provoca a l’oient.
El mestre ha de conèixer els seus components i característiques abans de presentar-les
als seus alumnes, conformant un repertori tant popular com clàssic atractiu.