Marc Mariner, 2n del Grau de Musicologia

PROGRAMACIÓN EN TEATROS DE ÓPERA,

TIPOS Y LÍNEAS DE ACTUACIÓN
LETIZIA MARTÍN RUIZ
Letizia Martín, la ponent, és adjunta a la direcció artística i de producció del Gran Teatre
del Liceu. La seua carrera s’inicia amb la llicenciatura d’història de l’art, especialitzant-
se en musicologia com a segona llicenciatura. Després d’això la realització d’un màster
en gestió cultural és el que li permet assumir tota una sèrie de càrrecs relacionats
sempre amb la gestió de la música: la SGAE o l’editorial Tritó, entre d’altres. Finalment,
arriba al Liceu per a ser l’adjunta a la direcció artística i de producció d’un gran teatre de
lírica com és el Liceu. Aquesta entitat, hui en dia privada i pública al mateix temps, oferta
espectacles operístics al llarg de tota la temporada, incloent-hi també algunes
actuacions de ballet clàssic.

ESQUEMA DE LA XERRRADA

• Què és hui en dia el Gran Teatre del Liceu

o Treballen 300 persones, comptant l’orquestra i el cor, els tècnics,
l’administració, etc.
o Fundat en 1847 per la burgesia, que primer havia creat el Conservatori del
Liceu i posteriorment el teatre, com a un lloc d'exhibició.
o Fins al 1980 manté el caràcter privat, però a partir d’aquest any comença
incorporar la gestió de les institucions públiques.
o Amb la crema de1994, passa a ser una institució que mescla la gestió tant
pública com privada.
• Què caracteritza hui en dia un teatre d'òpera?
o La direcció artística i producció s’encarreguen de la programació d’òpera,
música i dansa; al mateix temps, però, no es poden oblidar els problemes
quotidans
o L’apertura dels teatres d’òpera
▪ Tots els teatres al món han comprés que ja no poden viure en una
bombolla i deslligats de la realitat de la societat on es troba, per tant,
les seues accions han de tenir present el seu entorn
• El teatre de repertori
o És el model de teatre típic alemany, caracteritzat per tindre unes 300 funcions
a l'any amb 20 títols diferents, dels quals 10 o 12 són propis del teatre i del
repertori (cànon)
o Té mentres 500 i 700 persones contractades en plantilla
o Els cantants són contractats fixes com l’orquestra, el cor, els tècnics, els
tallers (de maquillatge, de decoració, etc.)
o Aquests teatres es pot donar en llocs on l'afició a l'òpera és molt elevada,
permetent la visió de moltes obres diferents en pocs dies el seu funcionament
és amb un 90% pressupost públic
• Teatre de temporada o de stagione
o Són tots els espanyols, els francesos, la majoria dels italians, alguns
anglesos
o Segueix el calendari escolar
o Es programen entre 10 i 15 títols successius, amb els seus respectius casts
contractats
o La programació ha de ser el més variada possible, per a poder mostrar les
obres de la història
o Entre 90 i 95 funcions d'òpera, 10-15 ballet, 5 concerts
 Marc Mariner, 2n del Grau de Musicologia

• Temporades fixes de l'Estat espanyol

o Bilbao: fundació d'òpera que no té teatre, però té persones en plantilla i
contracten el teatre, l'orquestra, cor, etc.
o Oviedo: fundació d'òpera no té teatre, però té persones en plantilla i
contracten el teatre, l'orquestra, cor, etc.
o Sevilla: és com el Liceu o el Real, ja que té teatre i orquestra, però només
poden fer 5 o 7 títols a l'any
o València: té orquestra, teatre, cor, amb temporada de 7 o 8 títols
o Galícia, Mallorca, Valladolid… fan obres d'òpera esporàdica
o Sabadell: exemple de lloable perquè amb molts pocs diners tenen
programació i actuacions dignes
• Posant-nos en la pell d’un programador ens plantegem: què programem per a
la temporada 22/23?
o Paràmetres segons localització: Barcelona
▪ Hi ha un suposat wagnerianisme molt fort
▪ Interessen les veus: el belcanto i el verismo ha d'estar present, sense
oblidar classicisme
o Paràmetres històrics: hem d’intentar fer un recorregut a tota la història de
l’òpera
▪ El Barroc és una part del públic
▪ Cert compromís amb la nova creació: fer encàrrec o òperes del segle
XXI
▪ Els estils del segle XX han de ser presents
o Paràmetres de compromís: atendre totes les obres que siguen en producció
pròpies i recordar els pactes que tenim per a coproduir
o S'ha de mirar quines produccions tenim pròpies
o Precaució: els títols de més interés per a la premsa són els que generen
menys ingressos
• A mode de conclusió: el Liceu i l’entramat operístic al món
o El Teatre del Liceu
▪ El propi teatre és el problema del Liceu, perquè la societat catalana
té molt posat al cap que aquest no està a disposició de tothom
▪ El principal objectiu és enderrocar de la direcció actual és enderrocar
totes les barreres mentals que la gent té
o El món de l'òpera mundial
▪ Coincideixen en què hi ha un problema molt gran de connexió amb el
públic, a pesar d'haver canviat certes dinàmiques
▪ El que és més díficil és acoplar-se a la societat de la rapidesa, ja que
les òperes són llargues i la gent està poc acostumada
▪ Els teatres s'han d'esforçar perquè el públic puga sentir que és un lloc
on pot anar

COMENTARI CRÍTIC
El món operístic és un dels negocis més antics que la música culta europea té. Només
cal recordar aquella gran quantitat de teatres d’òpera que la ciutat de Venècia tenia en
ple segle XVII. Si hem de ser sincers l’òpera ha sigut el gran professional del món de
l’espectacle. Hui en dia, però, segueix amb una crisi que pateix des de fa ja uns anys.
La irrupció de l’anomenada popular music i la seua construcció del propi Star System ha
acabat provocant que la lírica siga sentida per la societat com un terreny només per a la
classe adinerada. Només cal veure com les eleccions que estan per venir al Cercle del
Gran Teatre del Liceu estan tenint tant de moviment en l’alta societat catalana del
moment. Als rics els interessa l’òpera. Però, què passa que a les classes populars no
 Marc Mariner, 2n del Grau de Musicologia

els interessa? Aquesta crec que és la pregunta necessària que els gestors i promotors
de lírica s’han de fer. En defensa d’ells s’ha de dir que que ja fa anys que es plantegen
aquestes qüestions, però les reformes i noves propostes no estan eixint tant bé com
podrien haver esperat.
La tasca que segurament queda per fer és molta i, personalment, la dividiria en dues
parts: la primera, una feina d’identificació de tots els factors que encara ara estan
afectant a la poca connexió que la societat general té amb la l’òpera; la segona,
consisteix en una sèrie d’esforços per canviar encara més la lírica, corrent el risc de ser
vistos com a “radicals” des del conservadorisme musical.