TEMA 1 – ESTUDI DEL LÈXIC

LÈXIC:
Conjunt de mots d’una llengua; és infinit, perquè és una classe oberta i en constant
evolució.
Tipus:
- General
Paraules bàsiques de la comunicació
o Diccionaris generals (DLV, RAE)

- Especialitzat
Paraules d’un àrea determinada (termes)
o Diccionaris terminològics (CERCATERM)
o
- Cultural o enciclopèdic
No defineix conceptes, sinó realitats. No es troben en diccionaris generals. Tots
els noms propis són lèxic cultural, però no tot el lèxic cultural són noms propis.
o Enciclopèdies
Segons els tipus de lèxic, les eines i, per tant, les traduccions seran diferents.

LEXICOGRAFIA:
Art o pràctica de l’elaboració de diccionaris
Reflexió acadèmica de base lingüística sobre el mètode utilitzat en la redacció
d’aquestes obres i sobre els principis que l’inspiren.
S’ocupa del diccionari teòric o lèxic d’una llengua.
Estudia
- L’estructura i les propietats lèxiques de mots/peces lèxiques
- Les regles de formació de les peces lèxiques
o Derivació (forn – forner)
o Composició (fisicoquímic)
o Conversió o habilitació (pesar – el pesar)

TERMINOLOGIA
Una matèria d’intersecció que s’ocupa de les paraules només d’especialitat i de la
designació dels conceptes propis de les llengües d’especialitat. El seu objectiu és la
denominació dels conceptes.
No traduïm paraules, traduïm conceptes.
Finalitats aplicatives:
- elaboració de vocabularis, lèxics i diccionaris
- normalització de les denominacions
Per als lingüistes, la terminologia és una part del lèxic especialitzada per criteris
temàtics i pragmàtics.
Per als especialistes, la terminologia és el reflex formal de l’organització conceptual
d’una especialitat i un mitjà inevitable d’expressió i de comunicació professionals.
Per als usuaris, la terminologia és un conjunt d’unitats de comunicació, útils i
pràctiques, l’avaluació de les quals es mesura en funció de criteris d’economia, de
precisió i d’adequació.
Per als planificadors lingüístics, la terminologia és un àmbit del llenguatge en què s’ha
d’intervenir per reafirmar l’existència, la utilitat i la pervivència d’una llengua i per
garantir, a través de la modernització, la seva continuïtat com a mitjà d’expressió

-Terminologia (covid-19, coronavirus, sarscov-2) relacionar cada terme amb el concepte

que representa.

PROBLEMES LÈXICS EN TRADUCCIÓ

- Lèxic comú:
o peces lèxiques que corresponen a més d’una paraula gràfica (de vegades
la unitat lèxica no és una paraula gràfica com “a ciència cierta”, són tres
paraules gràfiques però 1 peça lèxica, s’han de buscar com una unitat
lèxica i traduir conjuntament – optimot: frase exacta –, col·locacions)
o Elements polisèmics: termes ambigus, amb doble sentit, etc. Poden ser
pareguts però no son sinònims absoluts (tarde, sueño, graderia)
o Connotació: elements que equivalen en un sentit general (denotació) però
difereixen per la connotació. En un text especialitzat no pots dir les
“caquetes”, “merda”, etc. Hauriem de dir “excrement”
o Falsos amics: tenen una forma molt pareguda en les dos llengües, però el
seu significat no és el mateix ni paregut (constipated-restret, entendre-
escoltar, resplandor-resplendor)
o Calcs de freqüència: elements que no es diuen o tenen una frequencia
diferent en LO i LM (interjecció “oh!” en anglès)

- Lèxic especialitzat:
o Homonímia: un terme correspon a més d’un concepte
o Variació denominativa: concepte correspon a més d’un terme
(pollancreda, xopera)
o Sense correspondència o no exacta: un terme que no té una
correspondència
 - Lèxic enciclopèdic o cultural:
o Calc (Vega Baixa del Segura no és correcte, sinó Baix Segura)
o Inexistència de correspondència

TEMA 2 – LEXICOGRAFIA
Concepte de lexicografia
- Aplicat: art o pràctica de l’elaboració de diccionaris
- Teòric: reflexió acadèmica de base lingüística sobre el mètode de redacció de
diccionaris i altres productes lexicogràfics i sobre els principis que l’inspiren.
Concepte de diccionari
Un diccionari és una obra de consulta d’una certa extensió, que ens informa ppalment
sobre el significat dels mots d’una llengua. Internament està estructurat en una sèrie de
textos independents (articles) encapçalats per un mot n’orienta la consulta (entrada).
Funció didàctica.
Estructura general dels diccionaris generals
- Cos ppal o nucli (organitzat en articles: entrada o lema + text de l’article)
- Components accessoris
o Elements pronuclears (pròlegs, introducció, índex d’abreviatures...)
o Elements finals o postnuclears (apèndixs)
o Elements inserits (quadres)
Components funcionals dels diccionaris generals
Ppals components funcionals d’un diccionari
- Estructura d’accés
o Externa (capçalera)
o Interna (tipografia, puntuació, símbols...)
- Macroestructura
Tipus d’entrades a propòsit dels quals es dona un determinat tipus d’informació i
manera com s’organitza. Té a veure amb les classes de lemes i amb la manera
com s’organitzen (com en casos de polisèmia i homonímia).
- Microestructura
Informació que ens forneix a propòsit d’aquesta. “Naturalesa i organització
particular de la informació continguda en els articles d’un diccionari.”
ESQUEMA TANIA