Planejament, infrastructures i paisatge al Penedès.

Una aproximació a
un llibre blanc de les infrastructures presents i futures.
Miquel Vidal Pla

Dr. Arquitecte.
Master en arquitectura del Paisatge.Profesor Titula Departament d‟ Uurbanisme i Ordenacio del
Territori.UPC.

Com indica el seu títol la present ponència,desenvolupada per a un equip de recerca de l‟ Escola Tecnica
Superior d‟ Arquitectrua de Barcelona de la Universitat Politecnica de Catalunya i amb aportacio puntual
de l‟ Escola Tecncia Superiror d‟ Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgilai s una
aproximació a la temàtica d e les infraestructures que afecte al paisatge viitivnícola del Penedes,com ho
foren les anterior respecte del poligons (2009) o la percepció del paisatge (2007).

Abans de seguir amb la ponència,es important assenyalar que la problemàtica del paisatge
vitivinicola,entenen el paisatge com a resultat de la interacció entre l‟ home i el lloc, es degut a la no
rendibilitat, suficient o bona rendibilitat de del conreu d ela vinya.El vendre sol agrícola, perdent-se una
patrimoni ancestral , per transformar-se en industrial es la clau de la problemàtica paisatgística

El Penedes esta en una cruïlla vital pel seu futur : vitivinícola-enocultural-proterritorial ( VEP) versus
indsutrial –terciari-aterritorial.(ITA). En una aproximació a la situació actual s‟ han de considerar varis
aspectes : L‟ alt Penedès bull de nous plantejamente , paràmetres per valorar-ho poden ser la nova
forma conreà la vinya absolutament dominant en el tot el Penedes.la millora qualitativa i diversificada
dels productes cava i vi. L‟ interès per a noves activitats vinculades amb el mon del vi i el cava
:enoturisme, rutes del vi el cava,concert. Projectes com Vinyafranca o Miravinya. El millor
comportament economic del sector enfront del que propugna el Pla Urbanistic Director (PUD) per l‟ Alt
Penedes.

Enfront d‟ això el PUD propugna una idea d‟ un Alt Penedes metropolitzat totalment oposada al
vitivinícola – enocultural - proterritorial ,fonementada en una concepció rígida de regio metropolitana la
qual s‟ estructura en funció de la metròpoli en tots els sentits amb una absència de reciprocitat i simetria
i que aposta per a un desenvolupament únic industrial sense atendre a les noves tendències que la crisis
econòmica apunta. El Centre Integral de Mercaderies així com la desproporcionada reserva de sol pel Eix
Nodal de Desenvolupament Nodal afectant des dels Monjos fins a Sant Sadurni ilustren aquesta
concepcio industrial i periferica del Penedes que el Pla proposa.

El tren orbital per la seva banda es la incorporació de Vifranca a l‟ Arc Metropolita : Vilanova de la
Geltru,Vilafranca,Terrassa,Sabadell,Granollers i Mataro.

La metropolitzacio de l‟ Alt Penedeas i la ruptura de la continuïtat comarcal Alt- Baix Penedes es

inegable el Baix s‟ articula amb el Camp de Tarragona-Valls-Reus i el el Alt ho fara amb Barcelona.
Aquest fet sembla ferm i ireversible i amb la seva perspectiva la millor opció es la definició clara del
posicionament de la comarca de l‟ Alt Penedès en quant a la seva funcionalitat. Cal formula una
denominacio adjectiva del rol metropolita que li correspont a la comarca del Penedes; La vinya
metropolitana o El jardí regional,etc. Una denominació que fagi èxplicit el rol singular i diferenciat de la
comarca. Aquest posicionament es esencial i no pot ajornar se mes la seva definició, per a una raó de
ritmes.

Es en el context de reforçar la linia VEP enfront de la linia ITA en el camp de les i infraestructures on es
situa aquesta ponència.

La idea basica d‟ aquesta es ,com ho era la ponencia de l‟ anterior congres sobre la concentració del
poligons es la preservació extrema i maxima de sol agricola dedicat a la vinya.

Els assentaments industrial te un requeriments mínims sobre les caracteristiques del sol, en canvi un sol
agricola exigeix unes característiques assolides desprès de molts anys d e treball , per tant la preservació
del sol agrícola i el seu increment son essencials.

El Penedès, esta emmarcat en una situació optima des del punt de vista de les infraestructures i de
localització metropolitana si no fos que aquesta ubicació singular la vinculen a unes opcions de
desenvolupament contraries al desenvolupament de la seva opció identitaria.

L‟ estudi desenvolupat per al Escola Tecnica Superio d‟Arquitectura de Barcelona posa l‟ enfasis en
estudiar l‟ impacte que signifiquen les estructures viaries en quant al consum de sol sovint agrícola.

L‟ Estudi es composa de quatre apartats.

1.VALORACIO HISTÒRICA.

2.PARAMETRES QUANTIFICADORS.

3.ESPECIFICITATS REQUERIDES A LES INFRASTRUCTURES VIARIES EN EL PAISATGE

VITIVINÍCOLA.

4.RECOMANACIONS.

5.STUDY CASE LA C16.

1.VALORACIO HISTÒRICA.

L‟ estudi contempla tres periodes 1967,1983,2009.

A tall de introducció es important assenyalar el fet de que la comarca del Penedes esta creuda en el sentit
aproximadament nord sud pel recorregut de l‟ Arc Mediterani. La via Augusta es potser la primera
materialització d‟ aquesta mobilitat que ha determinat i determina l‟ evolució de la comarca. Totes les
sol·licitacions modernes i contemporànies que afecten el territori del Penedes es fonement en l „
explotació de la mobilitat l‟ accesibilitat , reforçada per a una topografia plana i per tant optima per
assentaments vinculats a les vies de comunicació.

L‟ evolució tecnologia a anant infringint al territori afectacions cada cop mes severes, degut a que s‟
incrementen les seccions per absorbir els fluxes i els traçats cada cop son mes determinants en gran radis
de gir i pendent mínimes.

La problemàtica i la crisi,arranquen del conflicte entre la identitat estàtica del Penedès agrícola enfront
de dinamisme forani que cada cop el fragment a mes al interseccionar-se unes estructures naturals Es t-
Oest amb unes estructures antròpiques Nord Sud.

1967

L‟ estudi arranca al 1967 quan publicament es poden tenir les primeres fotografies aèries de la
península que permet una valoració de la identitat del territori. En aquestes imatges les infraestructures
viaries així com els assentaments tenen una presencia discreta i el predomini de la vinya es elevat. Les
seccions de les vies es reduït i aquestes s‟ ajusten al territori. S‟ observa una estructura carent de
direccionalitat els assentament tan els urbans com els aïllats,estan damunt d‟ una malla.

1983

La situació ha canviat molt amb l‟ aparició de l‟ autopista del Mediterani o AP 7.La implantació de l‟
autopista va ser un factor determinant en la estructura territorial - paisatgística i social del Penedès .Per
a una banda es configuren direccionalitats clares des de la serralada Prelitoral Font Rubi, Castellví de la
Marca,Sant Jaume del Domenys cap al eix central el qual ja ha agafat un relleu important,doncs entre la
nov autopista i la nacional 340 apareixen un espais segregats del global de l‟ espai agrícola, que no
tardaran en transformar-se en polígons industrial, amb la qual cosa l‟ eix ja no serà un canal de
infraestructures, de pas si no un corredor on les infraestructures delimitaran i donaran servei als
poligons, model que inspirarà la futura area de desenvolupament industrial.

2009

La tendència que es manifesta en forma clara amb la consolidació de la autopista i la seva influencia s‟
accentua, d‟ una forma especial una vialitat a nivell de comarca la cual connecta els polígons industrials i
que ha anat apareguen principalment sobre aquest connectors verticals amb l‟ autopista. La vialitata
transversal ,Arc Mediterrani, també es densifica, per la pressió de Barcelona-Tarrragona-Valencia de
potenciar aquesta estructura industrial una de les mes importants d‟ Europa. El Centre Integral de
Mercaderies, es la culminació d‟ aquest procés d‟ interrelació entre mobilitat i industrial.

Es important senyalar que malgrat tots el plans focalitzin la intervenció en el eix central, es incontrolable
- amb la ideologia subjacent a la interpretació territorial que sustenta el projecte ; escassa protecció de la
vinya - la sprawn industrial que es produirà al llarg de la zona d‟ influencia del corredor central que s‟
anirà densificant de polígons i incrementant els viaris connectors els quals configuren un‟ estructura d‟
enmellat capaç de generar també fragmentacions complementaries.
Finalment cal assenyalar l‟ escassa fiabilitat que ofereix la pretesa permeabilitat del eix central,la qual
cada cop es mes reduïda,principalment amb l‟ incorporació del TGV. Axi com l‟ escàs reconeixement mes
enllà de l‟ estrictament legal que tenen els corredors com elements configuradors del paisatge.

2011

Es recullen totes les opcions viaries previstes. Remarcar la presencia del CIM que trenca tota connexió
entre els dos Penedès, la zona d e reserva de l‟ Eix Urba de Desenvolupamen Nodal, o sia un nucli urbà
.Respecte a a quest eix urbà es bo recordar la proposta presentada en el segon Congres on s‟ agrupava tot
el sol industrial previst en una zona compresa entre la N340 i la AP7 aquesta solució pensada
prioritàriament per industria i activitats vinculades amb la viticultura, donava mes opcions a un real
permeabilitat .L‟ Eix Urba d e Desenvoluapment es una opció que potser en una visiópostcriss estigui
desfasada.

2.PARAMETRES QUANTIFICADORS.

Son referents respecte als aspectes mes crítics de les infraestructures en la seva arelacio amb el paisatge
vitivinicola.Aquests son : 1.Ocupació de sol.2.Fragmentacio del territori.3 Inducció de creixements
endògens.

1.Ocupació de sol.

La preservació de la superfície mes extensa posible de vinya ha de ser un dels objectius essencials de la
prospecció futura del Penedes. Aquets objectiu xoca frontalment amb el consum de sol que representen
les infraestructures. Normalment el criteri que defineix el disseny de les infraestructures es el criteri
econòmic. En la valoració econòmica de les infraestructures s‟ ha de tenir en compte en el cas del
Penedes dues consideracions la primera el valor del sol com a element productiu essencial per a la
producció del vi i el cava per tant peça essencial de tot un procés productiu d‟un potencial economic en
desenvolupament i en segon lloc la configuració d‟ un paisatge coherent la qualitat estèlica del qual es un
actiu econòmic de primera magnitud,no podem parlar de enoturismes sense un paisatge coherent
atractiu,ben conservat viu.

La ocupacio de sol es vincula directament amb el cost de la infraestructura .Tècnicament les

infraestructures s‟ encareixen quan aquestes han de soterrar o elevar-se. El soterrament fa mes incisiva
la ruptura en el paisatge però no distorsiona la seva percepció visual. Quan la cota de la via es superior a
la cota cero , la presencia de la intervenció es fa mes evident i a totes les consideració anterior s‟ hi ha d‟
afegir l‟ alteració de la percepció del paisatge i la conseqüent alteració mutilació d‟aquest.

La tecnologia moderna ofereix tres opcions : 1.El Talús,2.El murs de contencio.3.El Pilars.

1.El talus amb una proporció de 3 metres horitzontals per a un de vertical por arribar a ocupar mes espai
que la pròpia secció de la via.
2.Els murs de contenció,ocupen aproximadament la projecció de la via. La seva problemàtica radica en la
seva “façana” arquitectònica sovint dura i simple,Actualment existeixen solucions que permeten la seva
naturalització murs orgànics,murs de terra,etc.

3.Els pilars, es la solució mes cara. La justificació de considerar la opció pilars,es fonamenta en la
hipòtesis en que es sutenta tota la ponència: La singularitat del paisatge agrícola com a base d‟ una
economia de producció a la que si articulen d‟ altres com l‟ enoturisme que exigeixen d‟ aquest una
qualitat estetica com a base d‟ una nova economia. Respecte de la qual es podria fer la següent reflexio :
enfront d‟ una crisis dels models industrials i Economics convencionals,la alternativa vitivinicola-
enocultural-proterritori no es una utopia, es una opcio de futur nova. La seva difcultad actual es no
gaudir d‟ una reconeixement sòlid.

Els pilars representen el consum mínim de sol,la continuïtat de l‟ explotació així com de tots els sistemes
naturals,l‟ alteració mínima en la percepció del paisatge i per fi una alteració aceptable de les estrctures
de propietat.

La fragmentació.

La estructura natural del Penedès esta determina per a una successió de rieres que davallen tant des de
la Serralada Litoral com de la Prelitoral aquest sistema hídric discorre per les les depressions que forma
la topografia en la qual sobresurten els tossal i turons, aprofitant les planes i sovint amb aterradaments
s‟hi assenta la vinya que completa aquest singular paisatge penedesenc en el que l‟ acció humana i la
natura dialoguen .

Malgrat l‟ agricultura fins a un limit violenta la natura sense arriba a un punt de no retorn com pasa
amb l‟ industria o els asentaments urbans, l‟ agricultura s‟ encaixa dintre de la amtriu geogràfica .Per la
direccionalitat, aproximadament Est –Oest exposada abans que defineixen els elements natural, aquest
reforçan l‟a estructura agricola.

Malauradament les infraestructures integrades dintre de l‟ Arc Mediterrani estan direccionades en el

sentit Nord sud amb el que les vies que creuen el territori seccionen reiterament aquest tauler
mediterrani format per rieres,turons –bosc i vinya.

Les traces de la infraestructures cada com son menys dialogants amb el lloc i això genera l‟ aparició d‟
uns interfaces cada cop mes impactans entre la infraestructura i el el lloc. Un dels mes greus respecte de
la fragmentació sigui els talussos els quals al introduir un canvi de cota trenquen les continuïtats visuals
peró a mes la seva petjada, planta amb un talús de pendent del 1: 3, incrementa molt mes la superfície
afectada .

Si be la matriu fisiogràfica o biologia pot sobreviure, entent per això que els seu sistemes naturals
segueixen funcionant encara que sigui sota limitat : Conservar els cabdals i altres paràmetres biològics
sota mínims ,Aquesta encaixonada enmig d‟ infraestructures poc sensibles , la minim que estableix la
normativa,perden la seva expressivitat la seva aportació al paisatge es debilita, Cal tenir present que la
qualitat estètica del paisatge del Penedes es un motor econòmic.
La ruptura dels sistemes naturals comporta per la estreta vinculació existent entre el dos la ruptura del
teixir agrícola, del teixit productiu. Aquí a la desestructuració del paisatge agrícola des del punt de vista
estètic cal ajuntar-hi per a una banda la reducció de sol agrícola i per tant merma econòmica així com la
obstaculització dels processos productius aïllants cellers de vinyes.

Totes aquestes interferències queden agreujades per la presencia dels talussos,Els quals incorporen a la
fragmentació funcional i sistèmica dels element naturals la ruptura de la continuïtat visual, l‟
empetitiment de l‟ espai, tancant la seva percepció històrica.

Una problematic deriva es el posterior tractament del mur ,pel qual es dissenya una reforestació sovint
de pressupost minim que magnifica la distorsió original introduint damunt de la discontinuïtat
volumètrica un tractament epidèrmic estrany.

Al costat d‟ aquesta fragmentació global cal introduir-hi la residualitat, la creació de residus aquelles
superfícies que atrapades per les normatives del traçats viaris apareixen entre vies , en els accessos. L‟
aparició d‟ aquestes residualitats es relaciona directament amb una filosofia poc sensible amb el consum
de sol de tal manera que rarament s‟ adhereix una infraestructura a una d‟ existent..El problema d‟
aquestes residualitat s‟ accentua amb els talussos creant-se en ocasion depressions importants on la visió
del paisatge es nula. Aquesta pèrdua de visibilitat permet introduir el concepte de fragmentació visual, la
que experimenta elconductor..De tal manera que amb un traçat poc acurat un territori es veu abocat
quatre fragmentacions : natural, funcional, visual des de l‟ exterior i fragmentació en la percepció del
pasisatge.

Inducció

Un‟altre aspecte important de la relacio de les infraestructures amb el territori es la inducció directa i
indirecta .Les dues tenen una gran importància referides a la preservació de la identitat del lloc.

La AP7 l‟ objectiu de la qual es la connexio entre Barcelona-Tarragona-Valencia primordialment ha

esdevingut una important difusora d‟ activitats a la comarca les quals han unit l‟ accessibilitat la
proximitat a Barcelona , un territori topogràficament còmode i la crisi de l‟agricultura vitivinícola que
reemplaçava la vinya per sol industrial, en polígons precàriament equipats. La conjunció de la debilitat
de la agricultura amb la presencia de la l‟ autopista esta l‟ origen bona part de l‟ actual problemàtica del
paisatges vitivinícola. Els accesos a la autopista Sant Sadurni Vilafranca es converteixen en el punts de
confluència d‟ un recorreguts viaris estranys a l‟ estructura agrícola. El quals amb els temps aniran
tematizan el territori doncs les zones industrials que originàriament penjan de l‟ autopista, aniran
generant nuclis complementaris En aquest sentit BP 5121 de Sant Sadurni a Sant Pere de Riudabitlles ho
il·lustra molt be. La concentració de poligons industrial a Santa Margarid ai els Monjos, esta directament
vinculada a la aparició de l‟ autopista.

La inducció indirecta apareix quan el desenvolupament industrial amb el pas del temps reclama la
millora / l‟ ampliació de les infraestructures , la seva modernitzacio. Aquesta demanda va vinculada a
una oferta de nou sol industrial i aquests es un procés que en un desenvolupament econòmic
convencional no te límit.
Resulta important veure com aquestes consideracion que en un‟ altre àmbit territorial podrien no tindre
mes problema que el respecta al llindar de transformació assumible d‟ una forma autostenible en un
territori, el Penedès el gran dilema es que el consum de sol per a infraestructura es fa perdent un
element de producció de primer ordre el sol agrícola. La productivita del qual, que ha costat anys d‟
esforç i dedicació queda sepultat sot al‟ asfalt o paviments industrials i altres usos perfectament
localitzables e altres indrets

La logística del transport es vincula modernament cada cop mes amb l‟ industria i amb el canvi de mitja
de transport vaixell-tren, tren-camio,avio-tre, etc. ajustant-se el mitja de transport a la distancia, el
receptor el producte, etc.

Veritablement el transport ferroviari al nostre pais esta poc desenvoluapt i cal potenciar-lo ,el Centre
Integral de Mercaderies, es una excel·lent idea i necessària, però al Penedes no pot perdre 168 Ha, de
terrens per usos industrials. La clau esta en el tipus de desenvolupament es vol pel Penedes industrial-
terciari- aterritorial versus vitivinicola-enocultural ( que inclou l‟ enoturisme i mes )-proterritori. En la
recerca d‟eficàcia logística el CIM s‟ hauria de situar a Martorell on l‟ arc mediterrani es creua amb el
fluxe que ve de l‟ interior de la península Madria-Saragossa.

La opció vitivinícola-enocultural-proterritori en aquest moments d‟ incertesa en la seva capacitat de

configurarse en una alternativa econòmica solida ha de adoptar com a guia basica la preservació integral
i si es possible incrementar las superfície de vinya i adoptar una posició altament critica respecte de totes
aquelles intervencions terciàries i industrials que nos‟ articulin amb la identitat vitivinícola de la
comarca.

ESPECIFICITATS REQUERIDES A LES INFRASTRUCTURES VIARIES EN EL PAISATGE

VITIVNÍCOLA.

De forma general l‟ estructura i el disseny de les infraestructures es deriva d‟ una cascada de programes
el Plan estrategico de Infraestrcuturas de Transporte ( PEIT) del Ministeri de Foment, defineix
aquelles que han d‟ estructurar el territori nacional. I el Pla d’ infraestructures de Transport de
Catalunya, (PITC )defineixen les infraestructures viaries i ferroviàries que vertebren Catalunyael qual
esta elaborat per la Secretaria de Mobilitat del Departament de Politica Territorial i Obres
Públiques.Generalitat de Catalunya i finalment el Pla director d‟ Infraestructures (PDI) 2001-2010 de l‟
Autoritat de Transport Metropolitá, Infraestrcutures de Trasnport Públic i Ferroviari per l‟ àmbit
metropolita .

Les consideracions mes remercables a les finalitats de les infraestructures definides per la Genralitat
expressades en paraules claus son :

1.Contribuir a estructurar els assentaments urbans El Penedes no te necessitats de nous

assentaments urbans, la resposta si cal a noves demandes ha de ser reestructurant els
nuclis existents. No son acceptables els creixements especulatius que han trinxat el
territori amb urbanitzacions i polígons industrials amb mes parcel·les per edificar que
edificades .

2.Asegurar nivells de connectivitat vinculat a les previsions de desenvolupamentCal invertir la

equació , els desenvolupaments s’ han de vinculats al assentament ja existents i
referenciat-se a aquells que potenciïn o articulin la identitat vitivinícola.

3.Facilitar l‟ accessibilitat adequada als usos programats Aplicable la mateixa consideració

anterior , el nous usos han de estar vinculats a la identitat i no supera el seu llindar de
fragilitat i per tant el mateix succeirà en les vies de comunicació.

4.Completar les xarxes viaries existents Encara que aquesta opció es oportuna pel Penedes
,cal matisar-la el Penedès necessita una xarxa per potenciar l’ enoturisme, carreteres
turístiques,panoràmiques, paisatgístiques,etc. no simples connexions autopista
polígons. Una xarxa local polivalent amb noves prestacions com miradors, aparcaments
que complementa les prestacions convencional i que s’ articula amb les vies d’ ordres
superior que han fet les previsions de connexions precises.

5.Definir les condicions dels elements de d‟ infraestructures Aquest punt es vincula amb els
parametres quantificadors que regulen per exemple el consum de sol que representen les
infraestructures amb solucions econòmiques però no les convenients com son els nous
peatges o la ampliació del eix Vilanova Igualada.

6.Propiciar un bon ajustament dels traçats a la matriu biofisica de territori i minimitzar l‟ afecta barrera
de les infraestructures lineals moderant l‟ us de sol per infraestructures de mobilitat i evitant duplicitats
innecessàries Aquest punt es clau i en aquest cas cal diferenciar entre l’ aproximació
biològica incomplerta del paisatges. En el sentit de que considerant la identitat cultural
del paisatge vitivinícola , la seva gestió no pot limitar-se únicament als paràmetres d’
ordre biològic si no que cal introduir altres consideracions formals i estètiques

7.Establir les prioritats d‟ actuació , concretades a partir del plans dels organismes responsables de la
regió metropolitana de Barcelona  La coresponsabilitat en la presa de decisions compartida
amb el territoris afectats pren una espacial rellevància en el cas de Penedes doncs la
major par de les infraestructures que l’ afecten actualment no son generades per activitats
propies..

8.Assenyalar possibles opcions a llarg terminiLes opcions de les infraestructures tant a llarg
com a curt termini, el territori de l’ Alt Penedes han d’ complir sempre la opcio
equilibrada entre el respecte a la identitat del paisatge vitivinícola i la funcionalitat
territorial.

9.Potenciar canvis modals per els mitjans mes autososteniblesCal valorar la incidència territorial
que la materialització del canvis modals signifiquin respecte del consum de sol.
10.Promoure l‟ estalvi de infraestructuresAquest es un aspecte tambe important atenent a que
com s’ indica abans la major part de les infraestrcutures que consumeixen sol agricola no
son servidores del Penedès.

En resum

1.Presencia de les mínimes infraestructures a nivell estatal i a nivell català, dissenyades atenent a la
singularitat del paisatge vitivinícola consum mínim del sól i sensible a les especificitats estètiques i
biològiques del paisatge d e

la vinya.

2.A nivell comarcal desenvolupament de xarxes interrelacionades que compatibilitzen els usos funcional
basic i l‟ explotació del enoturisme.

3.Prticipar en el disseny de les vies des del seu inici en forma partitaria i simetrica.

4.Interpretar les infraestructures com arquitectura/ arquitectura del paisat.

ESTUDI CASE.

La nova C16 de Vilanova a Igualada.

1,L‟ autopista inagura una ocupacio altament agresiva aquesta agresivitat es concreta en un consum
elevadisim de sol ,ja que es tracte de

La vialitat contemporania i els centres intercambiadors.

Casos d‟ estudi. La C16.

Recomanacions. La arquitectura de la infraestructures,

L‟ increment de accesibilitat de la AP 7.Recenment han estat inagurat el peatges de Gelida i modificat el

de Vilafranca.Respecta al gran consum de sol algunes agricola que s‟ ha produït , es logic fer la reflexió
de si la comoditat de no haver de parar d e Barcelona fins a Valencia o Saragossa ho justifica .El mateix
es pot considerar, respecte del peatge de Gelida.