Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • PLATO Annex 2 Politica

    Uploaded by

    Xavier Riera
    12 views2 pages
    La política a la filosofia de Plató.

    Original Title

    PLATO_Annex_2_politica

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document
    La política a la filosofia de Plató.

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    12 views2 pages

    PLATO Annex 2 Politica

    Uploaded by

    Xavier Riera
    La política a la filosofia de Plató.

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 2
    1. La justicia, ideal de la comunitat até pretén construie un model d'organitzacié ciutada- ‘Una polis que permet establir alld que forma part del sci! ideal de comunitat, fa fusticia. Les dues abres més extenses, la Repriblica i les Leis, plantegen aquestes (qiestions, Els temes centrals de Vafany per millorar, en tn ciutat justa, els ciutadans que hi viuen es van con- ‘telar, Sobretot, en una série de tesis, la primera de les «uals podria ser el fonament de totes les altres: «No fem in Bstat perqué una classe de ciutadans sigui felig, sind ierque ho siguin tots (Repiiblica, 420c). Per aconse- sirho fan falta alguns requisits 3) Tenir una idea clara de la justicia, al com es plan- teja, per exemple, en I'Apologia i, sobretot, en els Primers llibres de la Repriblica ) Superar la concepci6 tirinica de la politica, en que alguns ciutadans imposen amb la fore © amb Vengany el seu egoisme particular: El qui govema no ho fa per procurar-se el seu bé, sind per procurar el bé dels governats. (J Per aquests mo- tius, els homes de bé no accepten governar ni per di- ners ni per honors, perqué no volen ser tillats de mer- ccenars pel fet dexigir un sala, ni volen ser tactats de ladres per apoderar-se de riqueses, amagat, quan sgovernen. Replica, 347% ©) Educar els ciutadans i, sobretot, els politics. ©) Aquesta educaci6 dura al poder els més intel-- ‘gents i generosos. Platé estableix aixi una de les seves tesis més estranyes: Mentre els fildsofs no regnin a les cluats 0 bé els qui ara anomenem res i princeps no filosofin de manera ‘autentica | sufcient,identiicantfilosoia i poder poli Aig, ino quedi rigorosament prohibit que avancin se- paradament per cadascun d'aquests dos camins tots els que ara es dediquen a la filosofia o a la politica, 4 impossible que cessin els mals a les ciuats i enca: ra, em sembla, a tot el linatge hum, Reptiblica, 4734 v2. Nivells @organitzacié de Estat UEstat expressa en gran alld que l'individu és en petit. Per aixd, Platé manté en Vorganitzaci6 de I'Estat la ma- teixa divisié que en anima individual. ‘A. Aixi dones, hi ha un nivell superior, que correspon al J6gos, a la racionalitat i a la reflexid. Pertanyen a aquest nivell els governants (drchontes) que han es- ») tat escollits entre els guardians (phlakes) i que ba- sen la seva superioritat en el saber (sophia); una for- ma Cintelligencia que, a més, implica generositat, altruisme i idealismes La missié d'aquests governants “fldsofs- és legisla tenint sempre en compte la més rigorosa sjusticia, perqué aquesta virtut é la que fa possible totes les alires i és la que sosté Nentramat de YEstat, de la polis. Un altrenivell de ciutadans 6s el dels guardians (phyla. ‘kes), la missi6 dels quals és defensar Estat dels pos- sibles atacs exteriors, Aquesta classe tampoc pot, com Ja dels fildsof, tenis béns materials, i cal que es lliu- fi totalment a la tasca comuna. fs interessant el fet que Plat6 doni a les dones d'aquesta classe els ma. teixos drets ila mateixa educaci6 que als homes; Pla- 16 s‘oposa, aixi, a les idees tradicionals que discri- mminaven ta dona, Per tant, si adjudiquem a les dones les mateixes tasques que als homes, caldra donar-os també els mateixos en- senyaments. Repiibica, Ste La part de I’nima que correspon als guardians és el thymés, Vanim, Venergia, la forga que, com hem vi també correspon a aquesta caracteristica de Panima i dividual, intermédia enire el que 5 racional (ogistikin) {els moviments instintius de Panima (epithymetit6n). La seva vitut és el valor (andrei), AAW , Westies de be fplnefne [Fastenal Sudtllane) . Finalment, el poble forma el substrat inferior de la civ tat. Es tracta dels pagesos, els comerciants, els arte- sans, que gairebé només s’ocupen de guanyar-se el pa. Perd, alhora, tenen la doble missi6 de mantenir les altres dues classes. Aixi dones, s6n el fonament econdmic de lz polis. La funcié de Panima que els caracteritza és la que 1 a veure amb angoixa que acompanya les necessitats més elementals del cos i la vida (epithymetibdn). La seva virtut és la sopbross- ne, que controla i equilibra aquests impulsos. 3. Els régims politics En Ja darrera part de la Repiiblica, Plat6 fa una analisi dels diferents régims politics i estableix, per primer cop en la nostra cultura, la relacié entre els ciutadans i el re- gim sota el qual viuen. Aristocracia fs el regim més perfecte, perqué és la intel ligencia la que, a través d'un monarca 0 d'uns homes superiors, per la seva educaci6ialinuisme, domina en I'Estat. Aques- ta intel ligencia generosa permet establir Vequilibti en- tre les classes socials. fs interessant la idea de generositat i entrega als al- tres que trobem en la teoria platonica. Llegoisme no tan sols és un defecte moral, sin6 que és una cosa més pro- funda; oblidar el que és viure com a ésser huma i entre éssers humans. A pastr d'aquest régim superior, els altres regis ma- nifesten una decadéncia inevitable. Aquests regims als quals s'havien referit Herddot i Tucidides estableixen una relacié essencial amb els individus que hi fan la seva vida. ‘Saps que hi ha tantes menes de caricters humans com de r&- ‘gims politics’ O penses que els régims politics neixen duna alzina 0 d'una peda ino dela conducta daquellsciutadans que, en inclinarse vers un costat, arrosseguen tothom? Republica, VII, 544d-e Timocracia En aquesta forma de govern hi domina V'element pa- ssional per damunt del racional. Hom ambiciona honors i riqueses. Hi predomina la classe militar, els represen- tants de la qual oprimeixen les classes inferiors. Perd, _ igual com V'aristocracia, s'acaba corrompent perque: 4 qualsevol ésser que hagi aribat a Vexistincia li so- brevindra Ia comupci6, Aquestrégim politic no durara sem- pre, sind que es destraia Repiiblica, Vill, 5463 Oligarquia fs el govern en qué manen els rcs, sense que el pobre tingui accés al poder- (Repiiblica,VII, 5504). «I com es passa de la timocricia a Voligarquia? (J Perque la rique- acumulada destrucix els governants que comencen a inventar noves maneres de guanyar i gastar diners | art: ben a violentar les lles [.] de manera que, quan en una Gutat la riquesa i els rics s6n objecte d'admiracié, hom: menysprea la virtut i els que sn bons: (Repiiblica, VII, 550e-55la). A causa de la insaciabilitat dels oligarques, es creen dues classes de ciutats: Una dels pobres i una altra dels rics que conspiren continuament- (5514). Un sistema politic d’aquest caracter produeix un tipus dshome sdrdide, que només busca el guany. Un acu: mulador de tresors» (554a), que oblida I'énic tresor po- litic: el de Peducaci6 i la solidaritat. Aquest desig insa- ciable de riquesa corromp els ciutadans i acaba corrompent el régim sencer. D'aquesta manera, sorgeix, una forma nova d'organitzaci6 politica. Democracia -Que nei, cree, en véncer els pobres: i estendre el po- der a tothom amb unes eleccions. Aixi dons, la ciutat s‘omplira de libertat i sera possible escolliraltres ma- neres de viure: Sera també el més bell dels sistemes, Com un vestit virolat i brodat amb flors de moltes me- nes, aixi també aquest régim politic, brodat amb els cos- tums més diversos, se'ns apareixer’ com el més bonic (Repiiblica, 5570) Perd com que els oligarques van negar la veritable educacié al poble, aquest goig de llibertat i aquest impe- 1 dels desitjos corrompen, al seu tom, la democracia i van preparant un altre régim més violent:

    You might also like