9, FER serie per desobre el que sé FLANNERY O'CONNOR, raradors vs DERICKT tha dic sempre que aTescola hi aprén ode letra ira lege i escrure. Per la reoereaetnogrifia sobre Vescripeura revela que els alumnes fan molta més cdpia, presad'apumts (ovine propera ala cpa) o exerci d'om- pr buits i corregir frases, que no pas produccié completa ‘Testis, amb contingut personal o eaborac a partie al- tres fonts, Tampoc reben gaires correccions i sovint sé, superficial imitades a Fortografia i el evi Ales matéries no lingistiques, la produccié eserta més habieual que oral. Es prenen punts hi ha exi- mens, eeballs 0 quaders, Molea d'aquesta prictica & rmecinica, registrativa (guardar dades) 0 certficadora (de mostrar que shan memoritzat); hi ha poes usos comuni: cats 0 epistmics (escrire per aprendee). Els aprenents «que fan Matematiques, Naturals 0 Socials en una segona Tlengua renen encara més dficultats que els nadius, per- {qué tenen menys automatizat Is de Pescripeura com ‘ina de treball. | aquesta dificultat pot ser encara més _greu si van aprendre a escriute en un alte sistema des- 159aura (xinés, drab, su) no estan acostumats a Palfaet Ist Dales banda, la ects pseainlistca sabre a composts ha mst amb a empriqs que esi we (aprender) aie Aub dew anys Fes Inacio mol aprenents noms naolsacn beer [a Siganteepesinanerlavar tea edas plaes Cohen cohesonats aden) stan complet co porar comprar un bt coral denen eo pincls dunn cat, ped ning espera que un pada Ge tae anys pga fer agus es ares epee St que Seapencn ca que pug wedi dos plans mb expects un ages slog que I ag dfcences = que aquestes comport dep. "guns coegusesqucten ue asc sno en scaya Neue abe dunes oben adic ‘Wuniventa- edocs de scundra o qurcen ful Gu ch alumnes je acn amb mancances de primi a ingtnus torus amc Serenyas ee tne ix capes Eos lun vb a gos vain de nivel, dciplin | context. Es una dstsa versal sue croucon al lag dl tmp. Sempre een pene TeSuegmes noe PRACTIQUES FSCRIPTORES (Organitzar la classe pergu’ els alumnes escriguin no consistcix només a elegietasques esporidiques, sind a pla nifcar de manera sistemitiea 'actvitatesciptora. Alguns centres opten per tar un dias escolar, publica libres per as friars; obrir rr eanteetonextahlenjanténtice: ed 160 socials; peeparar material diicic per aly ahunines de 1 sells inferior: establie contacts ente ventes de pasos di- ferent, Aquests contextos descripeura posen en comtacte els lector amb els autor, donen a citae a Tact d’xcrute i generen movivacis La recerea ha dematrat aan el spe nen més seriosament l'escripeura s saben que ‘indran lectors reals (companys, alumnes dares nivel, familie). Sens dubte,ineernerofereix molees possi- biliats, que moles alumnes ja aprofiten en Pimbit privat. Vegem le decisions que cal prendre: 72, Per frecrure 1, Barre a Handa, Convé dedicar temps de cass 3c riure,pergu el alumnes pugain veure om constci- xen texts els autors més experimentats (mest, com- pays) i copiar-loso adaparsht. ConfinaeFexcripears als eure: orienta a esriure sol (1a prescinde dels proceso de composi), 2. Barsure amb coopera, Es fil ecballa la panifiac (buscar ides, fr esque) ila revs (nee pals a- teen ale) mentee ie a textual contumabe mde ‘temps. Esrite en patel redueix el nombre deci «que eal coreg Fomena I intracci cnte conus. 3. Onalizzar Faborany. Lege en vew aa Fesborany aun ‘ompanyincremenea Ia conscénca sob el ecto ‘ores que autor seco else text una ales manent 4, Parlar del que exrivi, Dialogar amb un company s0- bre Fesert permet compari els procesos de pensa- rent i de tebll La pata 6 Peina mes podetosa per aprenden aquest procmon: 1615. Auumir of rol dante, lume ha assume les te poonabiitats cls rsos props de autora sobee qui tema exci, pot «qui, amb gun esti er and les on ‘sgnes han de ser oberes ils dacents hem de gla de fn apropia-now-en,é adi, de no fer exclu 'apre- ~ en de a maners que es agra a noses. 6 Mas res Times os lille mal per ala ‘lumaes {per axb hem desriure eambéa clase, pet ‘mostrrcom ho for, com ens equivoqsem i auocorre- ln, com em de fe consultes. Per ls alumnes, some persona que sp esrure mill 7. Guardar els esborany. Fee guatda els esboranys, do- rnaros valor ofnsi te avluaros poscvament (en un poreaflis)& una bona estratdga per fomeatar la con- epeé que Vescriptura ns deste planiiada i que proce vlads Per acabar, és important decidir quins excris cl treba- lar, atés que V'esriprura varia segons els contextos. En lengua materna va ser popular fe anys la tipologiacextual francofona (conversa, naraci, descripci, insruccié, ex posicié, prediccd, retbrica), que suposadament inclou rors ls recursos verbals. En canvi solen emfasizar ls situacions funcionals de la va perso- nal, laboral 0 académica dels aprenents, com cares, uei- xcs solicituds ocureculums, mum idjoma stranger oc Laconsigna que vig compl més cops com a alumne va ser: seri una redaccié una plana sobre X. En can, ava 162 ‘Vales sobre X ymano aquestaseqnclac'nsruccions: 2 fos ana sta 2) sordena-les en tes grup 3 aredacta tun pargaf amb cada grup: 1) afegen intel amb un company, Hegel i R sggeiments ‘elo wesc el sggeriments per etext i ‘vor hi esd acne vei al “questa sequtnciadinsracion bors in proces de chil oferes bastides per desenvolupar él procesos gic implies en Peserptra Es cone com Pen Senyament del woomponiiéesctitan 5, Proceso | rcutss de composiis La comporci conse Waquess tes process, que no ‘én lineals 0 cronoldgics,siné recursius, de manera que inkrrelcionen entre si de mips formes: + Plonifcr Inco prendteconsciéncn una mova ‘0 necesiat por esr, formulae propisis, fer plans de a aca, pensar en els ecto, er esquemes Thue dee organinar les, Practguem aquest pro- és amb plage didees, mapes mental, preguntes ‘Pindagack o exonomies de contngut + Tewuatar (ave reac otras). Consists 4 confegir un esborcany,selaborar laghistcament cls plans anteriorssegulat ls convencions socials (cortcci, coheréncia, cohesi).Practiquem aquest procés emplenane plaelles, complcantesqueres, Fedactant un parigra poe a cada grup Widees © 5e- guint pats (esi + exemple) + Rovner Consist a corte els process anterior, 4 llorarl planifcais oa coreg esboranyo es 163“Moles docents ex penscn que el portaflisinerementa 1a feina de corregit, pergu’ cambé cl revisar es esborranys ‘totes les entrades, Perb no és cer, perque I'avaluacié és felectiva. Revisem es portafois en alguns moments del ‘urs, pee Fer una ullda a la feina de cada aprenent. No cal ~ Conti tor —sobrett si sén poraflispablics. De tant ‘en tane podem triar algun escrit per fer-hi una correeci denllads ‘La recerca ha demostrat que el porafolise avantatges cexvalora toa lobra de 'aprenent; fomenta actituds posii- ves com l'auoestima, Fautonomia, ordre o Ia reflex: & ‘erst adaptable a molts perils d'alumne i cus; s'assem- bla més ala prictca escriprora real. Tot i aixd, no incr renta la fiabilitat de Pavaluacié en comparacié amb els ‘Gaamens,encara que camspor la reduets. write [No fa tant vaig valorar una test doctoral d'enginyeria Iingilstica que demostrava que la suma de diversos progra~ mes corregeis els ecrits dels alumnes amb un encett sem blanc al dan hum Al stme que avanea la tecnologia aviat dlisposarem de redactors semiautomatics que plantejaran ddubtesflosifics: ajuden a aprendre a esriure 0 només s0- Tuctonen les urgéncies s6n bones eines per a rot 0 només pea ars ore ca ch ‘podem aprofcar a 'A Her (2013), la peblfcula romantica de Spike Jonze, cl protagonista que s’enamora del sistema operatiu de ordinador- treballa com a redactor de cartes personals La paradoxa é que mai teceja,corregei ni edit: nomes hha de buscar ides originals i parales maques per expressar 180 ques seus clients volen di als seus dest ‘quia fala feina de process la seva ve mars, conte ‘rit revs a pros. Aisi espero que sg la tccnologiaeseriprora que vine «dri, Confio que els programes resolguin cada cop de mi- lor manera es requeriments mecinics de Vescripeura: els fonts, ley couvencons ics cxtindards, Perd em sembla sifiil que puguin analtzar cada audiéncia, prendre bones decisions argumentals,teobar metifores sorprenents 0 cf0- bar Fadjectiu apropiat, Aixd ens tocar fer-o als humans “igs també el que haurem d'ensenyat als alumnes. Les m- {quines, que es quedin Ia feina bruta i industrial; els hu- mans, reservem-nos la més creativa i artsanal. Esperen {que sigui ast. 181