8, FER PARLAR Una bona conversa por orentar la direc del av pr sempre LNA Laser, edueadora bericrr express oral ea patent pars na eco pene sada per ensenyar safest letes. No fa tant vam ado nar nos que Voraiat academics (estandard, formal, ae tment especialitada) distava molt de la paca colo vam incorporar Pensenyament de orl formal al curricy iim. Pero Viner tebe no sha casllada es ales, aque oganiaar asqes dexpresié oral requetesdestrses oc tells ena formaci docen. Es més gre abandonament que éVoraltat en ls a- signares no lingisigues, en ques assumes que adqurr oneisements no té react amb poder os veraltzat, En- cara sn exces es lasses de Cncis Socials Naturals én que els alunes pale i eonvesen sobre les dsipins. "can, Penscryament c'idiomesestangesprorta In parla des del trom dels méodes comunicatis. Ning dlscueix que aprendre un idioma vol de pala. La me- todologa dala pareix dela comprensié uns enuncias, {que Sagafen com 4 model, per enirenatl prowncacié Correcta amb exerccis mecics, fins a avangar capa tas 141«ques comunicativesen qué Faprenent va asumine auton ria (vegeu el eriangle,p. 16) ‘Molts aprenents viuen clladament una esquizofetnia, ddidictica entre lensenyament que reben de la llengua» (L1) i dels sidiomese (L2), sense gaire justificacié. En aquest capitol resumité les claus de Tensenyament de la produccié oral, més enlla aquest distinc. ANIMAR A PARLAR No és Bc er parla es alumnes, que poden venir d'una cultura de silenci i clase magistral. La vergonya, la por, el temor al ridicul ola manca dexperiénea fan que mots di {guin larament: «No m'agrada parlar en publics Cada any Fig fer una exposicié de es minuts de em lure, enzegis: trad amb video, als esudiants universtaris de primer, 1 sempre hi ha nervis, prs, desmais fins ito vomits. ‘Comm a dovent, no magrada obligaea intervene a clas. se, preguntant directament a cada alumne, com qui passt tuna llig6, Prefeeixo que eadascun parlivoluneariament, wu cosesa dis, uan se sent segur. Lavo, inten quan to recteat a aula les condicions favorable per anim: parle 62, Per Fr palar 1. Informer. Moles alumnes es pensen que la conducts ideal & calla i parlar noms quan els ho demanem, ‘Greuen que per aprendre per aprovar ahi ha prou de fer els eximens. Coné desmentr-ho:volem que pat- clpin. que collaborn amb equip. que expo le eves dees i pregunci als ales, en public: Va bé dase un 42 petit pereenearge dela nota final (10%) aquest aspec- te eaplicaho des del princi, Prparar. Mole aprenens no saben qué dro no sesen= ten seurs en una Tengu que no dominen, El podem ajuda Abans d'una posada en com, disem uns mi- ‘nue pera un eal prev on pols por compari i pressions. El dileg cnt iguals perme verbalitza les incon, confirmar-les, praciar el lenguatge neces sari o generar conflancs, Desprs, els alumnespatlen més millon. 3. Oriente. Uns itervenen sempre ales, malas fins i rot aceepten aquestastwaié desigual. Corrgels aquest segs! repartei els toms «Ara una et nova, que no hal paratencare «Tit ja has pla dos ope aly esol cls companyont Ale del fons de Tebate 4, Refeci. Consists a resumit Ia pregunes feta per un slumne iHancar-la aI esta: «Dius que ¢agradea les ‘metafores, oi? A voualeres tb Al final dels torn, confirma o mats Jes respostes més intrest, 5. Disrbairmimers. Si waballem am equips, ames {p- 81) i tos (p. 65), podem erdenat es toxns fil ‘ment: +Que pl el aimezo 3.» Poder ear un cir jit de torn eguine un ordre de puptroo sient pero aid t€Vinconvenient de dexmosivt Palomnat ‘que Sp que no intervindr avin, TTambé convé fxar-se en els alumnes que pa en es que intervenen menys i comentarrho de manera i formal «Escolea, no ee sent mai la veul, a veure si ani- mcs o «Escola, a eure si deixesparlar el ales, que tenen coses a dies 43ORGANTTZAR LA INTERACCIO 1a patla demana distinciescurtes i per aixd parlem ‘és amb els veins. Per trencar aquestalimitacié va bé on, sganivzar els alumnes en algunes estructutes que afvorcinen « linceracci 63, Batrucutes interactives + Mora El prenets onde lrement pr Veale sume! mowre oni saen spe abs ema prop Dialga sats oan fecencancnple Forme nt ea ae ee fserads cars, po per fro lun pa Amb clans seas pot bn hun + Gib he sprenens oad cere ones dan mati nombredepenons H clear nig ca ‘uifexetor end, Esfomen pcs aun lone de acc. Ca pure prs durant tes ae Wave de mse ala «ule prl ce i "or pot our’ un po» de Tan ol ay Brod cipal a Tau encata qu ambé op ere dhs ls dune * Pride Cada pene esa sec, frm pr sae de eres conn a Re carat Depisesoanen ps dc quae an de Pl) han de descr ess ds sce © ampli: Repti cars que pus ane Yi ide, des ga than de dence ati spl ped cl grap deseo pg 25 in poc operat) Quan nomi ucin dare afup cian expos se nl Bo una hosa imi per deni necesita nde oe Goris an cern 44 + Enrevis Divers aprenens (fen de prides, ane '. plc) fan preguntes aun alte ina, exper, tet ‘ni informador sobre un ema pref, spi ca ec sliferents de aula, Els tol is tems pen ana edn + Debut: Porter diverses extuctutessepnne el nombre «talumnes il dindmica. Una opcis corene&s formar dos so quate gps per aes dents posions que ‘adoptin sobre un tema contovert Cada grup fase ull diferent de aula. Hi poden aver ol (ade, "aor evisor, ronometador {estab una va Gi lege diervenions amb una voc final Vege quae fucker ares soil, Convé asegurarse que parlin tts es alums, que Pteparen la intervenciépréviament i que eoncixen el len, fuatge necessri. quest exemple es ttlaslnstagram (IG) # Facebook (FB) ajuden a aprendre lenges (A, Jit a es sarces socials 1. Prparacé. Former des gps: Fun pasar a favor de ‘nts (a) alse conta). Saute don rps et buscar arguments i proves. El odes judat ants ‘guns idces en privat (amb tages escie 2. Deba. Seguin ayuesaseqdéncia. A cada sonda pume rads inervenen un o dos alumnes (eons la gandaris dela cae) Rondi ta, Vacusci exc per qué 1G o FB peru «qe apenenttge d'itiomes min) IIb. tdci esplic pe 1 FB wk «Page eae dimes mh 45Les proves més sofisicades entegistren Paprenent (amb Audio o video) per revisar la valoracié; examinen dos prenentsalhora, en una interaccié ventre igual» (per ev- tar efece intimidador de ser entrevista pel docent-ava- Tuador) i demanen dues intervencions diferent amb cx: tos, femes i contexts diversos, per incrementar la validest dela prova. Per® aquests procediments solen aplicar-se només en proves oficial, amb fnalitatscerificadores, que exgeixen pprocessos administratius complexos per garantie els drets dde tots i que per ixds6n tan cares. ’avaluacié a V'aula ‘integra més en la classe corrent, no es diferencia cant de les tasques del dia a di inclow propostes de coavaluacé i atutoavaluacis enti Si continua ereixent I interaceié remora digial, les trobuules cara a cara seran cada cop més apreciades, emo- conants i significative. Valorarem encara més Poportuni- tat de ser cara a cara, rocar-nos, olor ‘ings units. Power hi have menys aportunitatsperbseran molt més tanscendents, (I no estic banaliczant la utltar nila temperatura dels itercanvisorals per la xara.) ‘Si enraonem més a través de Vordinador, haurem aprendre a posar-nos-hi bé: a sabee engegar i apagar el micto ila cimera quan calgui, a triar un fons dhabitacis sense tals personals, no treptjar les intervencions dels aletes, a expressar-nos amb breverat, a respectar encara més el moderador, a parlar més at quan empijor la con: nnexié i a vocalitzar amb exageracio, a ser més puntuals que mai 156 “També cade acostumarse parr sl cancat en una habicacd pra una aici captiva de a pall sense report, temperatura noel, Faure dacoramarnos ‘Tn ealtura ede: atoonregistrar no amb Forinado, et Cidctrcades amb mb, enviaevdeoicacons, pre para videonerads,. sc torn a una nov (0 50) Saat 157