You are on page 1of 4
5. CONDUCTA NO VERBAL El cos no mentex mai MARTHA GRAHAM, corer PALLASSOS: Com a aprenent, magraden el meses que em miren als ula que sesan drs, que mouen brags ics, que can- wien code vu, que fn audits. que fan also, via {sun pic que din de cada mesrhi ha un pls) Ped nleper també ales cose que no ence amb aquest per- fis qu ed mest aorta’ personament lana que sep tilt mal pupiteo ques ajupi pe poder mira al ul ‘A contraris mavorreixen cls mestres que Samaguen rere a taula, que sstan quiets durant rota la dase que mo sallunyen de aps Em pass gual ai eb woul reneiants tapas pel mio oun pantalla, que no mizen el public o que miten al soses: no aguanto més de vnt mi- fut. [encara amb els oradors digas que sate alas inpanalla o que no miren ala cimer, “Aquest capitol pasa el comportament no verbal in- cloenthi el temps | espa, Sens dabt, hi ha molt bons esti sobre comunicais no verbal, per sin mes ras els cells splcaes a aula, Per asd aquest apn rae cé tn fone mcs personal 87 EL TEMPS La gestié del temps (o la eronzmica) & mole subtil ‘Afecta tots els alumines i depen de factors que no sempre controlem. Cada tasca té una rellevanca diversa, cada alum- fhe treballa al seu ritme, surten imprevistos. En general rmvagpada concebre cada classe com una unita, al marge de anterior ila posterior, encara que segucixin tna seqiéncia didietica iintento que ef més important acabi abans que soni el timbre. Els alumnes fan moltes classes al dia, amb docents di- ferents, i poques vegades recorden el que es va fer ef dia bans o la setmana anterior. Es iniil posar en com una tasca de MGltima classe o d’una setmana enrere. Es millor festonar el temps per parla subve cl qucs'ext fene 0 ae2- ba de fer. Ta nitat temporal més rellevant és la tasca. Gestionant amb critei el temps destinat a cadascuna podem incidir mille en laprenentarge. Convé cen clar qué és el més im- portant en eda momen per regular el ceraps exceuci, Ja Salem que una mateixa tasca por requerir més o menys mi- huts segons els alumnes 0 el dia. Proposo gestionar el temps dhe la manera sogient: 1. nici Fes una indicaclé aproximada: «Tens dew mi- ‘nate Dona wna ide als aprenents i equips pergue pu gin regular el ime de treba, 2, Seguiment, Obsera en slenc el desenvolupament dela tases. Four algun alumne 0 equip va retardat, co- lta al cas segien ged tore textx 88 3. Avs: Fes un avs pocabans d'acabar:sQueden don mi huts Sialgh sha encallat, orient perqué ho ene tei os els punts ellevans» 4, Tancament, Stra la tases quan vegis que lx majoca a acabat. EL propst és gestionar el temps pergué els alumnes aprenguin, No cal que acabin tots sempre. Tampoc imn- porta sal final la tasca ha durat més © menys del temps prevst 0 nunca l princpi Si veiem que els aprenents treballen a gust, podem llagar a tsca. Si Tacaben de se- guia, & milloracrar-laabans. Bs Pil adonarse de qui hha acaba: deixen de treballae, et micen,paslen dates co- eto lane Fs un error esperar que tothom acabi. Els aprencnts inésefcagosshauran d espera sempre. Tampoc conv pa- una tasea si només "han acabat uns quants, pergu frusteem la resta, La mesura apropiade és tallar-la quan acabi la major (60-709) Lopeis de donar fina extra a gui acabi abansté pros « contres. Cal preparar tasques complementiries i sa- berles turoritzar simuleiniament amb aprenents més 4 smenys fipids ambé chan de recllc al final en a posada én comm Poden generar més aprenentage, prd cs im- plicats no sempre les accepten bg: «No va la pena cércer pergué lavors el profe ona més fina Pore el millr és Hogi consignes simples (eafegeix dos adjectius, spos-hi punts 1 eomas) que permetin millorar la produccié de Taprenene per que no es pereebin com a més fina o una 89 AVALUAR LA GESTIO Sempre m’ha preocupat la gest del temps, potser perqué sovint veig a classe alumnes avorrits esperant aque els altres acabin i aleres d’estressats intentant aca- bar a temps, Vaig idear aquesta prova per veure si ho Feia bs 36, Test la ges del temps En acabar una rasa complesa 9 Hlrga, pregunta als slumnes: 1. sAlxeca la ma si ha feat temps, si no has pogut acabar, si chas senticestessats Compt lex man a= secade., 2. sAixea la ma si cha sobrat temps, has pogut aca- bar cada pas i chashagut dexperars Compa les ‘mans axccades (Quan shan aixeat més man? Si hi ha majors al punt 1, has corregue masa Si hi hal pnt 2, bas anae masa poe poc. Si & semblane 142, a has ft be Ja fa temps, en un seminaria Berlin amb docentsale- ‘manys i hispans, en acabar una tasca complexa una ale ‘manya va criticar que no hagués respectat la indicaci6 inicial: «Usted dijo que habria quince minutes pero al final

You might also like