rots un formulas de paper. En linia també es por fe, pend cal saber fr anardiversos progeamesllora: a videortcada per parla, cl xatesri per compartir dades, les notes del ‘quadern personal cl document compari al nol per con- sultar, Tota and é simulta i pasa en una mateia pant la, perb en ofinesres» diferent, que cl saber minima i expandira cada moment. Cal tel orga destesa de «mul- tases per poder gesionaraquesta mena de prictiqus. nm 4, FER-SE ENTENDRE, Calla sempre que pugyis: parla només quan cag ifr ho amb poques partes EnICTET DE HiFRAPOUS,fldsofs. FRACAS Has preparat una esca nova i divertida. 'expliques als teus vint-i-cine alumnes; els dones les instruccions pas a pas, amb illus, i observes com comencen a teballar, Pas- sa alguna cosa... Ha arrencat un grup, perd la resta es mira amb confusié; alguns aprenents pregunten als veins. Repe- teixes la consigna, amb sindnims, aclarint matisos. Ara si: Ja majoria comenca a treballar, excepte els alurnnes del fons de Paula, que viuen en un alte planeta. T'hi acosts i els cexpliques per tercer cop la tasca, ara personalment. Sembla {que tathom ho ha entes. Minuts després, comences a tuto- ritaar grup per grup i constates que no: només un grup fa cel que pretenies, la resta ho ha encésdalres maneres Fer clase és aconseguir que trenta aprenents facinal- hora, amb coordinacié, accions complexes, com formar tuna parella o un grup, assumir un rol particulars negociar amb els companys: llegie, entendre un exerci; anotar en tun quadern alguna dada, di o callar-ne una atra, deduir lex que falten, No és gens ail. Aind és cl que vol dir aquest sFer-se entendre» del titol: donar instruccions. BHi ha poca bibliogeafia, Els manuals d’oratdria o dic rnmica de grups no shi refereixen, Els de gestié de V'au- la (Gower i Walter, 1983; Serivener, 2012) donen con- sells generals o receptes exemplars, per® rarament entren én el que fa que unesinstraccions s entenguin 0 no. Pe aquest capitol es basa en la meva experiéncia per ‘a més de les aportacions de Paprenentatye coupe- OBSERVACIO La millor manera d'aprendre a donar inseuccions&s la prictica, a class, reflexionant sobre els encerts i els fracas- fos, sent docent jalumne. He aprés maltiesio de venre a: guns bons dacents, que he copiat o adaptat andnimament, Per’ també he apres forsa dels mediocre, que m'han mos trac ol que cala evita. Veure actuar els collegues, sigui com a docene convi- dato observador, s excellent, Listima que no hi hag gai re tradici6, a diferencia dels cirurgi tre si al quirbfan per aprendre tecniques noves. Quina vesponyal, quia insegureta, si entra un collega a la meva classe, No haia de ser ax Peri observar una classe no és tan cil. Passen molees coses alhora ide pressa que cal saber idenciicar. Els sis, pnts del quadre segitent s6n una primera guia per obser~ var les instruccions d'una classe. També els podem emprar per analitzar-nos a nosilttes mateixos. ‘que sobserven en- 4 29. Observarinsteuccions 1, Pradueci verbal. La formulacé dela consigna é cara, hia autocortecions, reformulacions 0 icummloqui?, cl vocabulai usat del nivel de alumnae? 2. Teeniques. Usa algun secuts especial (esqucma,pis- sarra, indiacions del libre de text), hi ha seqldnces instracions, hi ha exemples? 3. Condaces no vera. On ha situa el mestee pet donae Jes instruceions?, miea el alamnes ale ull, gestcula amb els bragos i fi altres movimentscoxporals? 4, Reepcid Ele alumnes han ents la consign, tos, com, hhan reaccionat., han fet preguntes? than posta fer tasca de seguida? 5. Verfiaca El docent ha verfcat sels alumnes emenen 4a consgna?,comt, hi ha haps dubses, shan acai 6, Twortzacis. Boe després de donar la consigna el mes- ‘ue cucorita els alumnes o els equips? comprova que stan fent La asc coecca, nha ajuda gates? PREPARACIO Per evita facassos com el del princi, convé preparar Jes instuccions amb antelaei, sobretot amb les asques noves argues o complexes, i amb alumnes poc acostu- mats a treballar en equip. En el meu cas, em prepara faquesta manera + Visualitzo la tasca que faré, a Tula 6 mentalment, amb els alumnes, pas a pas, + Incento preveure els moments complicats 0 les dfi- cleats que puguia tenie ele alumnes, i pensar solu- cons practiques. 1wana de donar cada instrucci6, ciant els (M'ajuda contixer Paula i els alumnes amb antelaci. ria vegades no és posible, si fem substitucionso un semi- hati o taller alla. En aquests casos, intento visitar abans la say late aclsiatents (cadres movibles, hi ha espat per fer parclles?) o ins tor buscar-ne fotos a a xara o de= Imanar que me ls envi, Si puc vistar la sala, em passe per tots els racons i intento buscar la perspectiva dels alumnnes: «Com em veuran asseguts des del fina? i en aquest costa METAINSTRUCCIONS Sén instruccions sobre les instruccions. Ajuden a do- nar tandes argues de directrius en tasques complexes © mogudes, Sén senzilles i marquen Tinicio el final d'una tasca oavisen algun fet. L'exemple més eorrent és aixecar cl brag per demanar un torn de paraula Des que les vaig veure utilizar a Taula de manera sis- temitica, vaig decidir incoxporar-les a la meva prctica i ‘nha anat molt bé. Les meves metainstruecions prefeti- dds sn una para I un gest magics: 50. La paraula tel gest magies Per orden Pict Puna tsca, uso una paraula magica monowllab fille cor sal lum, flr, La fig set- ai «No et mous fine que dig I paraula magica. Lawors, busques tes companys amb qui no hagisreballat ‘situs asc juts patleu dls menjars prefers. Tin- Gre set minets por tit un entrance un plat principal que al 6 vos agradin ato. Despeés cal explicar-ho a la resta, Al. gun dubte?» Responc tts els dbs i, només quan tors sdiaen que han eneds la csca, dic oso, els alumnes co- ‘mencen a treballae. Ani aconseguelxo que tots vagin 2 una. Per ordenar el inal de la aca, fig serve un gest emi ics. Magradasacacjr les mans a Taste, que vol di pla dren Ia lengua designs (la lengua més marginada del planeta) Aix no cal crdar. Qua eal acaba la asc, em ‘oso al mig de Paula agio les mans visblement. Quan fm veuen, els aumnes fan el matex i asd aruren la asa imescolten de nou. {Qualsevol mor o gest poden sr «migics si el ator- _guem el superpoder. Conve acordar-ho amb els alumnes i practicat ho un parell de cops de prova. El mor el poden. tri lls entre les seves partules preterides en catali. EI gest és més dif ila proposta del docene estalvia temps i seb. Les metainstruccions s6n dils amb grups grans i alumnes entremaliaeso sense experitneia, En canvi, no ¢2- len ant amb adults i aprenents responsable. A alguns do- cents els sembla un procediment infantil o inapropiat per als nivells superiors. SEQUENCIES Encara que semblin una cadena parlada tinica, de pocs segons, le instruccions contenen diversos elements. Dis- singim la consigna (vomple els buts», wesriu una queixa), aque ée el nucll dana tase, de les condicions (en patella», sen cine minutss), que també s6n rellevancs. A vegades 7podrem prescindir de bona pare dels mecanismes de con- twol (niimeros, merainstruccions limitacié de recursos). ‘Ara bé, no hi ha grups iguals ni homogenis. En un mateix nivell, una classe pot avangar cap a Tautoregula- cid, mentre que una alera exigeix més atencié i control La matéixa tasca poc requerit graus diversos d’'instruc- mb els aprenents, Uns requereixen més agularge que altes i, per and, podem fer un iis selectiu de les instruccions i dels mecanismes de control. Per exemple, ho faig sovine amb els equips que no conversen bé, sigui perqué alga no participa o bé monopolica Fincercanvis es ddemano que usin fitxes per parlar, com qui juga al ddmino (p. 67). També convé estar al cas dels alumnes procedents, ales cultures, amb escassa escolaritzacié 0 poca alfabe- titzaciés poden tenir més dificultats per seguir una classe ‘entrada en Faprenent jen equip. El més Rail és aprendee a donar instruccions a Paula, avant dels alumnes, a partir de Tassaig i error. Es impos- sible preveure el. que pasar encara que pugui ser util. No podem anicipar molts dels factors que afecten les instruc- cions: el temps, Patencié de cada alumne, les circumstin- cies, Conve preparar-se per facassar -com mostrava Tin aquest capitol-, per repetir una instruceié amb uns ales mots, per tenir un pla Bala faa, Si unes instruecions van bé, ni te n’adones: cot passa dde manera rapida i natural. En canvi si van malament, stocura la ren oportunitats per analitza i apeen dre de Ia situaci, Si 'alurmnae té bor nivell, si ens ha es- 4 coltat i entés, si no estava distet, perd no ha reaecionat ‘com prevéiem, qué ha alla’, un malentés?, un xoe inter~ cultural? Es possible que els alumnes desconeguin aquest tipus d'exercici o aquesta dinimica? Tenen idees diferents del que & aprendre? I qui hauria hague de dir o fer per ‘evita ho? I ho tornem a intentar 85